Beques: poques i ineficaces segons #AlterBeques

AlterBeques

MODELS ALTERNATIUS DE FINANÇAMENT DE L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ 

Mesures de finançament de la formació

beques poques i ineficaces 01

El sistema públic de beques és insuficient, dolent i ineficaç. No és només que el percentatge de despesa en educació que Espanya i Catalunya dediquen a beques (3,5% i 3,8%, respectivament) sigui la meitat que la mitjana europea (7,5%), un terç del que destina Alemanya i una quarta part del que dediquen Dinamarca i Noruega. És que a més, per la seva estructura i requisits, exclou de les ajudes al 32% dels estudiants més vulnerables i concentra les beques en l’etapa universitària, a la qual ja no accedeix la majoria d’alumnes de famílies més desfavorides.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe Les beques a examen. Repensar el sistema d’Ajudes a l’estudi que Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), ha elaborat per a la Fundació Jaume Bofill, en el marc del projecte #AlterBeques, amb el qual aquesta institució vol promoure la reforma del sistema de beques a Catalunya.

alterbeques 01

“La insuficiència de la despesa en beques és molt significativa en un país amb una taxa de pobresa infantil i familiar per sobre de la mitjana europea; però el més greu és que a més de poques són beques mal dissenyades, que no arriben als estudiants de primària ni secundària perquè invertim sobretot en l’educació superior, i és en l’educació més bàsica on poden servir de trampolí i d’ascensor social per als alumnes amb menys oportunitats”, resumeix el director de la Fundació, Ismael Palacín.

Referent a això, l’informe de Martínez-Celorrio posa de manifest que l’actual sistema de beques no contribueix a evitar el fracàs ni l’abandonament escolar prematur i deixa fora a gairebé un terç dels estudiants entre 12 i 24 anys. “Els mateixos requisits formals de les beques exclouen els repetidors, i entre els fills de famílies desfavorides, el 53% ha repetit; i els ajuts tampoc tenen en compte als que abandonen en les etapes postobligatòries, però vuit de cada deu dels que deixen els estudis entre els 18 i els 24 anys viuen en llars que tenen dificultats per arribar a final de mes”, explica Martínez-Celorrio.

alterbeques 02

Segons les dades que ha pogut recopilar, només el 26% dels alumnes d’entre 12 i 24 anys gaudeix d’alguna beca. Adverteix, però, que “no ha estat fàcil avaluar el sistema perquè no existeix cap registre de becaris, les diferents bases de dades del ministeri no coincideixen entre si, no són coherents amb les dades de la Conferència de rectors universitaris (CRUE), ni amb les dades que Espanya envia a Eurostat, i la Generalitat de Catalunya, al seu torn, no comunica al ministeri la despesa de les beques-menjador i de transport”.L’estudi, presentat ahir, també evidencia que la despesa pública en beques té un impacte redistributiu molt modest perquè se centra en els joves universitaris, és a dir, un cop produïda la selecció d’accés als estudis superiors. Segons l’Enquesta de la Joventut de Catalunya 2012, només el 8% dels joves ha tingut una beca durant els seus estudis secundaris -la etapa considerada determinant per a la trajectòria educativa-, mentre que el 30% dels universitaris ha gaudit alguna.

Amb tot, el sociòleg de la UB deixa clar que les beques funcionen com a ascensor social i contribueixen a superar una baixa herència social i cultural. “El 21% dels joves catalans entre 28 i 34 anys que han gaudit de dues o més etapes amb beca han aconseguit fins a un 53% de taxa d’ascens social, molt per sobre de la mitjana d’ascens social d’aquest grup d’edat, que és del 32%”, assenyala l’informe.

alterbeques 03

Per això, Martínez-Celorrio emfatitza la necessitat de desenvolupar beques de reforç, ajudes específiques per retenir els estudiants més vulnerables i evitar que abandonin els estudis. “L’objectiu del sistema de beques ha de ser acabar amb el cercle tancat de la desigualtat, lluitar contra l’herència social, aconseguir que els fills d’obrers de la construcció no aspirin només a ser obrers de la construcció, i això s’aconsegueix no només amb més diners, sinó amb un altre model d’ajudes que comportin un seguiment i tutorització, amb un projecte de serveis per al becat que permeti canviar actituds, augmentar aspiracions i tenir altres horitzons que trenquin amb l’herència”, explica el sociòleg.

Entre les propostes amb les que la Fundació Bofill vol obrir el debat per a la reforma del model de beques figura també el duplicar la inversió per equiparar-se amb la mitjana europea en l’horitzó del 2020. “Per això Espanya hauria d’invertir 1.925.000 d’euros més i Catalunya 300 milions només en ajudes directes als estudiants “, quantifica Martínez-Celorrio. Referent a això, l’informe assenyala que entre 2009 i 2015, en plena crisi, Espanya ha retallat en 575 milions (el 29%) la despesa en beques i ajudes escolars, mentre que la retallada general en educació ha estat del 13,6%. A Catalunya s’ha reduït la inversió en ensenyaments no universitaris en 49,6 milions d’euros però es augmentat la despesa en beques universitàries en 50 milions.

Martínez-Celorrio reivindica la creació d’un comissionat interdepartamental de promoció educativa que revisi i centralitzi totes les polítiques de beques a Catalunya, així com l’aprovació d’una renda mínima garantida per a les famílies pobres amb menors que integri tots els ajuts disperses que ara puguin rebre , com les beques menjador. Respecte a aquestes últimes, el sociòleg defensa la seva universalitat i obligatorietat. I a més de noves beques per a batxillerat i FP, proposa obrir el debat a noves ajudes retornables per a universitaris.En el seu informe recull alguns exemples regionals i internacionals que poden servir de referència i inspiració per a la reforma, entre els quals figuren els que es detallen en la informació adjunta.

Mayte Rius – LA VANGUARDIA

AlterBeques-preguntes

PISCINA de l’AMPA IPSE pel curs 2015-2016

Cartell piscina 2015-2016

El període de matriculació és del 2 al 19 de juny.

S’ha de lliurar a la bústia de l’AMPA situada a la porteria de l’Escola, dins d’un sobre tancat amb el nom i curs del nen/a, la següent documentació:

– Full d’inscripció omplert i una foto carnet (amb el nom del nen) “Full d’inscripció de piscina 2015-2016 (pdf)

– El resguard de l’ingrés fet al compte de l’AMPA, fent constar el nom complet del nen inscrit. Es pot optar per fer un únic pagament al mes de juny o dos, pagant el 50% al juny i el 50% al setembre.

– En cas de no ser soci de l’AMPA cal fer un altre ingrés al mateix compte amb la quota i adjuntar-lo a la resta de documentació.

No es reservarà la plaça si no s’ha lliurat tota la documentació (encara que s’hagi pagat).

Tindran preferència en la inscripció els nens que ja realitzen aquesta activitat, sempre que es mantingui el dia de realització de la mateixa. Als altres se’ls respectarà l’ordre segons la data de l’ingrés bancari.

Si les places no queden cobertes s’obrirà un altre període d’inscripció al setembre. Durant el mes de setembre també es lliuraran els carnets per accedir a les instal·lacions.

Cartell piscina AMPA IPSE 2015-2016 (pdf)

Full inscripcio piscina 2015-2016

COLÒNIES ESTIU 2015, ANIMEU-VOS, ENCARA QUEDEN PLACES LLIURES!!!!

AMPA INFORMA RECORDATORI COLÒNIES

Us recordem que les inscripcions son aquest divendres 29 de Maig.

Horari i Lloc: de 16 a 18 h, al vestíbul de secretaria (1er pis)
No s’admetran diners en efectiu, ni talons. Indiqueu el nom del nen en l’ingrés
Els no socis de l’AMPA tenen l’opció d’inscriure’s igualment a les colònies, pagant l’import afegit de 40,00€ (quota per família i curs AMPA 2014-15).
També són benvinguts els amics o familiars dels nostres fills que no venen a l’escola.

Cal portar: Fitxa d’inscripció i fitxa sanitària complimentades (visitar web www.ampaipse.com)

Autoritzacions signades (visitar web www.ampaipse.com)
Recepta mèdica quan sigui necessari
Fotografia mida carnet
Fotocòpia carnet de vacunacions
Fotocòpia de la targeta sanitària de la S.S. i/o Mútua

AMPA INFORMA RECORDATORI COLÒNIES (pdf)

Més informació a:

AMPA INFORMA 43: Colònies d’estiu 2015

CAN MUXART splash

 

 

La Policia proposa un contracte entre pares i fills per a l’ús d’Internet

Pares i fills contracte policia 00

La Policia Nacional ha elaborat aquests punts basats en les preguntes que els pares fan cada dia als agents a través de les xarxes socials. Han proposat un contracte amb 20 punts per fixar “unes normes de bon ús” i controlar “addiccions, riscos de privacitat o l’ús de la càmera”. Els menors es comprometran a anar amb compte amb enllaços estranys, no molestar companys o respectar els horaris fixats, entre d’altres punts. Els pares coneixeran les contrasenyes d’accés, podran col·locar filtres i hauran de respectar la intimitat dels seus fills amb els seus amics “reals”.

El grup de xarxes socials de la Policia Nacional ha proposat als pares un model de contracte amb 20 punts perquè fixin amb els seus fills menors de 13 anys unes normes de bon ús de la seva mòbil, tauleta i ordinador, a signar quan el nen estreni el dispositiu.

En el contracte s’especifiquen diversos aspectes a l’hora d’usar l’aparell, des deixar-lo carregant en zones comunes de la casa i no al costat del llit o no usar xarxes socials tret que els pares estiguin en elles, fins a tenir cura a la hora de compartir imatges o vídeos que puguin ofendre a altres o obrir enllaços sospitosos.

Aquestes normes escrites, que es poden descarregar dels comptes de la Policia a Twitter i Facebook, es “relaxaran o cancel·lan” a mesura que el nen vagi fent anys , segons estableix el propi contracte, amb el qual la Policia pretén “fixar unes normes de bon ús”, segons ha explicat el responsable de xarxes socials de la Policia, Carlos Fernández Guerra.

“Hem detectat que aquests dies de primera comunió és freqüent regalar tauletes, mòbils o ordinadors a nens cada vegada més joves”, ha afirmat Fernández, per a qui “els pares han de fer un esforç per conèixer la tecnologia i pactar unes normes que també són de privacitat, seguretat i per evitar riscos”.

La policia ha elaborat aquests 20 punts basats en les preguntes que els pares fan cada dia als agents a través de les xarxes socials. “Moltes d’elles reflecteixen la seva preocupació pel bon ús de la tecnologia i com controlar-los, sobre addiccions, riscos a la privacitat o l’ús de la càmera”, ha explicat Fernández, que anima els pares a signar aquest contracte amb els seus fills per fer un bon ús d’aquests dispositius i evitar comportaments com el ciberassetjament.

Compromisos de pares i fills

El contracte comença establint que els pares i el menor compraran junts el dispositiu i el configuraran conjuntament, incloent la instal·lació de aplis o, en el cas que el nen sigui petit, filtres parentals , sempre de comú acord.

El menor, prossegueix, es compromet per la seva banda a anar amb compte en obrir enllaços estranys o instal·lar programes o arxius de fonts no fiables per evitar virus, així com a tapar la ‘webcam’ per prevenir espies i a respectar els horaris i moments per usar l’aparell (no fer-ho a la taula, espais comuns, ocasions especials, etcètera).

Els pares coneixeran, segons el contracte, les contrasenyes d’accés del mòbil i del correu electrònic fins que el nen sigui una mica més gran, però es comprometen a no llegir més que l’estrictament necessari i respectar la intimitat del seu fill amb els seus amics “reals”.

Les xarxes socials tenen marcada una edat mínima d’ús de 13 o 14 anys, per la qual cosa fins a aquest moment no hauria de tenir comptes en elles o compartir el seu perfil amb els pares, i en tot cas el menor no afegirà a ningú que no conegui en la vida real.

Casos de ciberassetjament

En cas d’assetjament per Internet, el nen es compromet en el document signat a explicar-ho a l’adult ja no prendre ni compartir cap foto íntima, ni reenviar altres ofensives per a terceres persones.

“El nou usuari es compromet a no utilitzar Internet o el mòbil per assetjar, humiliar, ofendre o molestar a cap company de classe, veí o conegut. I no serà còmplice d’aquestes accions de ciberassetjament, ni per reenviar ni amb el seu silenci: demanarà als seus contactes aquest mateix respecte per a tots”, és un altre dels punts del contracte.

Un altre estableix que el nen “evitarà compartir material ofensiu, contra la intimitat o inadequat en els grups de whAfegeix un mèdiaatsapp “i coneixerà com funciona, quins riscos i quines condicions d’ús té cada aplicació, joc o programa” per evitar sorpreses “.

També haurà d’atendre “sempre” les trucades dels seus pares per saber que està bé i “evitarà addiccions i la connexió permanent o addictiva a un xat, fòrum, joc”.

20 minutos

Pares i fills contracte policia 10

Acord Bon Ús Mòbil i Internet (@Policia)

 

Acord pares – fills per @Policia

entre __________ i els seus pares per un bon ús del mòbil, Tauleta tàctil i ordinador

Aquesta és una proposta del Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional perquè pares de fills menors de 13 anys fixin amb ells per escrit unes normes de bon (segur, privat, respectuós) ús del seu mòbil, tauleta tàctil, ordinador o dispositiu connectat a Internet, a pactar entre tots quan es vagi a comprar o estrenar un nou aparell per al noi o noia.

AQUESTES NORMES, PACTADES DE COMÚ ACORD, ES RELAXARAN O ES CANCEL·LARAN A MESURA QUE ES FACI GRAN.

1. Els pares i el menor faran la compra conjuntament, de manera racional, evitaran ser víctimes del frau ni comprar possible material robat. Guardaran la garantia, factura del mòbil o aparell electrònic a comprar i qualsevol dada d’interès (com el PUK o IMEI), així com els accessoris que inclogui, per si després fessin falta.

2. ______________ començarà a fer servir el nou terminal amb algun dels pares i el configuraran conjuntament, a més de fer la instal·lació d’apps i / o programes o jocs, tractant de tenir les que es vagin a usar o poden ser útils, no més. Ambdues parts coneixeran quines utilitats i riscos tenen cadascuna, per així evitar sorpreses.

3. Si el nou propietari de l’aparell és encara petit, s’instal·laran filtres parentals, de comú acord. En qualsevol cas, instal·larà antivirus … i sempre es tindrà cura al obrir links estranys o instal·lar programes o arxius de fonts no fiables, per evitar que li colin malware. Pares i el nou usuari s’instal·laran apps rastrejadores de mòbil i tauletes i que permetin gestionar i recuperar el seu contingut en cas de pèrdua; pegats, tiretes o cinta adhesiva per tapar la càmera web i així prevenir l’ús aliè de la webcam en ordinadors i portàtils …

4. ___________ es compromet davant els seus pares des d’un principi a fer servir el mòbil complint sempre les normes legals i les normes del centre escolar (si ho permet), així com de qualsevol altre recinte o entitat que les marqui en el seu temps lliure.

5. El nou usuari es compromet a també a complir des del principi unes normes d’ús responsable, intel·ligent i respectuós / educat cap als altres a casa. El nou usuari demostrarà que és prou gran com per respectar el horari, espais i moments en què es pot utilitzar el nou aparell (possible accés a ell en la taula o no, sorolls en espais comuns, distracció amb ell en ocasions especials escolars o familiars, normes d’educació i saber estar …).

6. El nou usuari assumeix que, fins que no sigui una mica més gran, els seus pares o adults de confiança coneixeran sempre els codis d’accés i contrasenyes del seu nou aparell i del correu, pàgines, jocs, fotos i vídeos, apps … per a la seva possible supervisió en seguretat, privacitat i imatge adequada i respectuosa del contingut i accions que aquest realitza. A més, el nou usuari d’aparells i ordinadors els utilitzarà en espais comuns o fàcilment accessibles als adults.

7. Els pares es comprometen a no llegir o supervisar més que l’estricta comprovació, respectar la intimitat del nou usuari amb els seus amics REALS i entendre que té el seu propi espai per parlar dels seus temes amb els seus contactes, sempre que es respectin les normes i als altres.

8. El nou usuari i els seus pares entendran que aquest acompanyament i control inicial s’anirà relaxant segons aquest vagi creixent i mostrant la seva responsabilitat i prudència en el bon ús de la tecnologia i Internet. A cada edat li correspon una seguretat,

9. Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram …), com altres plataformes online, tenen marcades una edat mínima (13 o 14) per alguna cosa: o esperes a tenir-… o hauries compartir aquest perfil amb algun dels teus pares …

10. En les seves relacions en línia (xarxes socials, webs, fòrums, jocs en Xarxa …), el nou usuari no agregaràs a ningú que no coneguis en la teva vida real … desconfiarà de tot el que li expliquin i evitarà facilitar dades personals a qualsevol.

11. En cas de tenir problemes, dubtes o ser assetjat per qualsevol a través d’Internet, l’usuari es dirà als seus pares, per buscar una solució a la situació. Si fos al àmbit escolar, es parlarà amb els responsables docents. I si fos una situació greu, els pares podran consultar-lo o denunciar-lo davant la policia.

12. El nou usuari del mòbil es compromet a no prendre ni compartir cap foto íntima o que als seus familiars no li fos a semblar apropiada … En cas que li arribi alguna ofensiva o nociva per a algú, la esborrarà i exigirà que no es reenviï.

13. El nou usuari deixarà a les nits carregant el mòbil, tablet i altres aparells en una zona comuna de la casa i no els portarà al llit.

14. El nou usuari es compromet a no utilitzar Internet o mòbil per assetjar, humiliar, ofendre o molestar cap company de classe, veí o conegut. I no serà còmplice d’aquestes accions de ciberassetjament, ni per reenviar ni amb el seu silenci: demanarà als seus contactes aquest mateix respecte per a tots.

15. El nou usuari evitarà compartir material ofensiu, contra la intimitat o inapropiat en els grups de WhatsApp: si és més gran per a usar-lo, també per respectar a la gent.

16. El nou usuari coneixerà com funciona, quins riscos i quines condicions d’ús té cada app, joc, programa i possibles costos afegits, per evitar sorpreses”.

17. El nou usuari ha llegit detingudament aquest manual d’ús / acord amb els pares i entén totes les responsabilitats que comporta, no només els avantatges. En signar-lo, les assumeix i es compromet a complir-les.

18. El nou usuari atendrà SEMPRE les trucades dels seus pares per saber que està bé.

19. El nou usuari serà el que domini la tecnologia I NO A L’INREVÉS: evitarà addiccions i la connexió permanent o addictiva a un xat, fòrum, joc … Connecta’t a la vida real!

20. La utilitat, respecte i ús intel·ligent, legal, responsable, segur, privat i racional la tecnologia prioritzaran qualsevol decisió respecte al nou aparell, gaudeix-ne!

Firmat

Pare, mare o tots dos                                                                El nou usuari / La nova usuària

Pares i fills contracte policia

La demanda professional de matemàtics es dispara

Els graduats en Matemàtiques són molt valorats per la seva creativitat, la seva transversalitat i la seva capacitat de “pensar diferent”

matematico

Estan a tot arreu. En els equips que estudien el càncer o el cervell i en els que desenvolupen òrgans artificials hi ha matemàtics. Ha estat un matemàtic, Miquel Salicrú, que ha dissenyat els nous horaris de la xarxa d’autobusos de Barcelona i col·legues seus que fan el seguiment de la puntualitat al metro. Eroski, Mercadona o Zara contracten matemàtics per dissenyar les seves rutes de repartiment i decidir on s’ubiquen els seus magatzems. Les grans firmes comercials els fitxen per identificar els patrons de compra dels clients i orientar les seves campanyes de màrqueting. Bancs i asseguradores els confien els seus models de predicció de riscos. I són matemàtics els que creen els algoritmes que hi ha darrere de les aplicacions per al mòbil; els que apliquen matrius per saber com protegir un ecosistema o els que han dissenyat un algoritme per mantenir estable la temperatura dels nadons en les incubadores.

Amb aquesta transversalitat, no és estrany que els matemàtics figurin com els professionals amb menys atur a les estadístiques . I no només a Espanya. A Estats Units encapçalen la llista de les millors professions i amb més futur. “El desenvolupament científic i tecnològic ha donat més rellevància a les matemàtiques perquè són l’instrument que es fa servir per poder avançar en qualsevol àrea del coneixement, formen part de la investigació en qualsevol disciplina, i els seus models són més necessaris que mai”, el que ha disparat la demanda i la valoració dels especialistes en la matèria, assegura Manuel de León, director de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) i investigador del CSIC.

Miquel Salicrú, professor d’Estadística a la Universitat de Barcelona, ​​explica que el fort desenvolupament tecnològic i la societat de la informació han provocat que en tots els àmbits socioeconòmics es manegen milions de dades que requereixen tractaments complexos per poder filtrar i valoritzar la informació que contenen. “En aquest allau de xifres -es refereixin a gens, molècules, trànsit, clients o cotitzacions-, el matemàtic veu tendències, identifica quines són les variables més importants, els patrons que condicionen, etcètera i pot construir marcadors, predictors i desenvolupar programes que permetin diagnosticar i resoldre problemes o optimitzar solucions “, justifica.

Però no és el filtrat i tractament de dades l’única aportació dels matemàtics. Un altre vessant per la que són demandats és la modelització, la creació d’estructures, de models numèrics, que reprodueixin una realitat i permetin anar variant condicions i fent simulacions fins a entendre com funciona. “La modelització és un gran món; davant d’una situació real, el matemàtic analitza quin model pot funcionar, el valida i veu si és consistent amb les dades observades, realitza simulacions i planteja hipòtesis per entendre què està passant i poder atacar el problema o repte de què es tracti”, detalla Salicrú. Aquest tipus de tasques són les que desenvolupa per exemple Marie Trussart al laboratori de disseny de sistemes biològics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. “En termes matemàtics el que faig es denomina simulació molecular, en la pràctica el meu treball consisteixen en traduir a un model tridimensional l’estructura del cromosoma del bacteri Mycoplasma pneumoniae perquè els biòlegs puguin identificar les regions del cromosoma que estan pròximes en l’espai i així resulti més fàcil entendre com funciona i com es regulen els processos de transcripció i traducció en la cèl·lula”, resumeix.

Expliquen els especialistes que en tota realitat científica o quotidiana hi ha avui una part matemàtica. Les recerques de Google són possibles gràcies als algoritmes; els programes d’encriptació funcionen amb nombres primers; les tecnologies mèdiques per al sistema cardiovascular es basen en equacions de fluids; les rutes aèries s’organitzen seguint la teoria de grafs, la protecció dels ecosistemes es dissenya a partir de la teoria de matrius … I els que coneixen millor aquestes matèries són els matemàtics.

No obstant això, els especialistes en recursos humans asseguren que els matemàtics no són apreciats només pels seus coneixements tècnics, sinó que també són molt valorats en els equips multidisciplinaris per les seves habilitats a l’hora d’afrontar reptes i la seva manera de pensar “diferent”.

“Probablement per la forma en què es treballa durant la carrera – havent de idear solucions pròpies a un problema a partir del coneixement previ acumuladors i per la complexitat mateixa dels conceptes matemàtics, ens resulta més fàcil aprendre, abstraure’ns, deduir coses generals a partir de qüestions concretes, tenir idees diferents i plantejar altres maneres de fer les coses”, reflexiona el matemàtic Abel Pau, convençut que una de les seves grans aportacions en els projectes del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), on treballa, és “la manera de pensar, que acostuma a ser diferent de l’altra gent”.

“Quan ens enfrontem a reptes les persones solem tenir idees preconcebudes, però quan analitzes dades, que són freds, moltes d’aquestes idees prèvies cauen i per això els matemàtics sovint veuen coses que els altres membres de l’equip no han vist i aporten valor, tot i que les decisions finals sempre corresponguin als especialistes de cada empresa “, justifica Salicrú. El fet que els matemàtics figurin com els professionals amb menys atur podria obeir al fet que són pocs. No obstant això, el director de l’Institut de Ciències Matemàtiques assegura que el nombre d’alumnes a les facultats de Matemàtiques, que havia caigut molt a finals dels 90, porta anys recuperant-se i en l’última dècada s’han obert més noves titulacions dobles de Matemàtiques i Física i de Matemàtiques i Informàtica, que tenen molta demanda, fins al punt que per poder accedir-hi cal una nota mitjana més alta que per estudiar Medicina. “És cert que les quotes no són molt amplis perquè es busca gent molt preparada i capaç de fer dos graus alhora, però també veiem que hi ha demanda perquè és una professió valorada i atractiva no solament per sou, sinó també pel que aporta de creativitat”, indica De León.

“És un ensenyament molt teòrica però d’aplicació molt pràctica #1; ca, i els de matemàtiques són uns estudis amb els que després et pots acabar posicionant en molts àmbits”, corrobora Salicrú. Fa temps que la docència va deixar de ser la sortida professional majoritària per als matemàtics.

Marie-Trussart

Marie Trussart: “Aportem una altra manera de veure la biologia”

La francesa Marie Trussart tenia clar des de jove que les matemàtiques eren molt més que números i que els matemàtics tenien moltes més sortides professionals que la docència o un banc. Per això va triar cursar els seus estudis a l’escola INSA, de Tolosa i escollir la carrera especialitzada en matemàtiques aplicades i modelització. I en el seu penúltim any d’estudis, després d’una estada a l’Institut Gulbenkian de Lisboa, va descobrir el seu gust pel món de la investigació, i en especial, per el relacionat amb la genètica.

Per això, després de treballar en una farmacèutica i en el ceptre de recerca Idibaps, va buscar fer el seu doctorat en el grup de Disseny de Sistemes Biològics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, ​​on porta cinc anys treballant.

“Des del punt de vista matemàtic meu treball és bastant avançat, perquè estic simulant en l’espai, en 3D, les interaccions entre molècules, però crec que la contribució dels matemàtics i dels físics als equips d’investigació biològica va més enllà, perquè a diferència dels biòlegs nosaltres no coneixem ni tenim prejudicis del que se sap o es pensa sobre aquesta matèria i aportem una nova manera de pensar i de veure la biologia que permet desenvolupar noves teories “, explica Trussart. Diu que, com a Espanya, a França també hi ha molta demanda de matemàtics. “El millor de les matemàtiques és que es poden aplicar a la física, a la construcció, a la química, a la borsa, a les empreses, a la recerca, i a qualsevol sector on es manegen moltes dades, perquè si alguna cosa sabem els matemàtics és com extreure informació de les dades, com filtrar i organitzar-los, com trobar el que és significatiu i sobresurt d’ells”, apunta.

Abel-Pau

Abel Pau: “Tenim idees felices per als problemes”

Abel Pau sap per experiència que la de matemàtic és una professió amb poc atur. “Vaig acabar la carrera en 2001 i abans d’acabar ja tenia feina: primer com a becari detectant fallades de programa en una empresa d’informàtica i després, en la mateixa companyia, resolent problemes d’un programa que modelizaba xarxes elèctriques; tres anys després vaig passar a una altra empresa que ofereix exercicis de càlcul per internet per a alumnes de secundària i la meva tasca consistia a pensar com passar els càlculs a format gràfic perquè funcionessin millor i més ràpid en pantalla, i ara treball en el projecte Mira Mon del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf)”, resumeix Pau. La seva primera contribució al programa d’informació geogràfica i de teledetecció MiraMon va ser un algoritme que permet rotar els mapes, veure’ls en perspectiva, contreure’ls i expandir-. Explica que, des del punt de vista matemàtic, aporta el seu coneixement sobre matrius, però està convençut que el seu principal aportació al projecte és la seva forma de pensar “diferent”.

Perquè enfront de la idea generalitzada que els matemàtics són persones “de ment quadriculada”, Pau sosté que són molt creatius. “Durant els estudis de matemàtiques el que aprens és a espavilar, a deduir coses del que t’expliquen i a tenir idees felices per resoldre els problemes que et plantegen, i tenir idees felices no és una cosa que es pugui ensenyar i aprendre; les idees et sorgeixen o no et sorgeixen”, relata.

I precisa que va decidir cursar els estudis de matemàtiques per no haver de memoritzar i va ser a la universitat on va descobrir que per ser matemàtic necessitava ser creatiu, que la diferència entre aprovar o no estava en tenir “una idea feliç “.

Mayte Rius – LA VANGUARDIA

Lliurat el premi al guanyador del Concurs de Fotografia #mercatAMPAIPSE2015

AMPA IPSE premi fotos OK

Ernesto Molina, guanyador del Concurs de Fotografia amb Mòbil #mercatAMPAIPSE2015, ha rebut el premi de la tauleta tàctil Apple iPad mini 16 GB WiFi per gentilesa de l’empresa aTICser. El premi l’ha lliurat en Miquel Boix, membre de la junta de l’AMPA IPSE i soci fundador de l’empresa aTICser.

Les fotografies presentades pels concursants es poden veure en el àlbum públic de la pàgina de Facebook del Mercat de la Primaverahi podeu accedir clicant aquí i no cal estar al facebook per poder-lo veure.

AMPA IPSE fotos guanyadores mercat 2015

El concursant guanyador és el identificat amb el número 102020, de manera que el jurat ha pogut votar sense conèixer el nom dels participants. Els vots han estat molt repartits, el que demostra la bona qualitat de les fotografies enviades i la gran dificultat del jurat per fer la seva selecció.Cada concursant havia de presentar tres fotografies al concurs enviant-les en un correu electrònic a l’AMPA IPSE abans de les 24 hores del dilluns 11 de maig. El jurat, format per membres de la Junta de l’AMPA IPSE ha escollit millor conjunt de les tres fotografies presentades.

El premi es dona al concursant que el jurat considerat que ha presentat selecció de fotografies, no és un premi a una fotografia, sinó a l’autor, per tant es valora tant la qualitat de les fotografies individuals, com la selecció del conjunt presentat.

Les fotografies presentades han de ser cada una d’elles d’una activitat diferent de les realitzades durant el Mercat de Primavera, i s’havien de fer amb el telèfon mòbil dins del context d’una de les activitats realitzades durant el Mercat de la Primaveradel l’AMPA IPSE del 10 de maig de 2015 i publicades per l’autor amb l’etiqueta (Hashtag) #mercatAMPAIPSE2015 a una de les següents xarxes socials: Facebook, Instagram o Twitter.

anuncio revista COEINF_CAT

aTICser és una empresa amb gran capacitat d’adaptació al canvi i amb una important dosi d’iniciativa i participació, és per això que el nostre principal objectiu per als nostres consultors i col·laboradors és atendre les seves inquietuds i expectatives professionals, de motivació i de reconeixement.

El treball en equip i la col·laboració són pilars fonamentals del caràcter de aTICser, així com disposar d’una política de recursos humans basada en la captació dels millors professionals.

Busquem persones que no tenen por a l’esforç per assolir una meta i que mostren la seva implicació i dinamisme amb l’aportació permanent d’idees i suggeriments.

T’oferim l’oportunitat de que t’uneixis a nosaltres, al nostre projecte de futur, estarem encantats d’atendre’t, d’escoltar-te, que ens aportis les teves idees i, per descomptat, d’ajudar-te en el teu desenvolupament professional, en un entorn obert i agradable.

L’obesitat amenaça el desenvolupament de milers de nens

L’excés de pes fa emmalaltir un 30% dels infants i escurça la seva expectativa vital. Amb a penes 4 anys, pateixen hipertensió, colesterol alt, apnea del son i diabetis.

obesitat infantil 00

Els metges denominen ambient obesogen el cúmul de circumstàncies, consubstancial a l’actual moment històric, que expliquen per què la generació d’espanyols que ronda l’adolescència, i els nens i nadons que han nascut després, estan amenaçats per una acumulació de pes i greix corporal que qüestiona la seva salut futura. Un 14% de la població catalana menor de 17 anys, igual que la de la resta d’Espanya amb lleugeres oscil·lacions, pateix una obesitat avançada que els provoca trastorns cardiovasculars greus. A un altre 20% li ha sigut diagnosticat sobrepès, el procés metabòlic que altera l’assimilació dels hidrats de carboni i indueix el cos a emmagatzemar greix i convertir-se en obès.

Els dos fenòmens s’han estabilitzat a Espanya en uns nivells que superen els de la resta d’Europa. Les xifres d’afectats no baixen, encara que sí que s’intensifica el grau d’obesitat amb què els nens són conduïts a l’hospital pel seu pediatre, a la vegada que baixa l’edat en què s’inicien en el trastorn metabòlic. S’ha diagnosticat a nens de 2 anys. «Ens arriben a aquesta edat, ja obesos, i als 4 anys entren en el moment crític que determinarà el seu futur [la formació dels adipòcits, la xifra de cèl·lules grasses de què disposarà el cos]; un any després ja pateixen obesitat severa», explica Diego Yeste, responsable d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Tinc pacients que, amb a penes 5 anys i poc més d’un metre d’altura, pesen 65 quilos: és moltíssim», assegura Marta Ramon, coordinadora de l’àrea d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

obesitat infantil 01

MECÀNICA I MENJAR

La perspectiva que aquesta tendència s’aturi no es percep. L’al·ludit ambient obesogen s’ha barrejat amb la cultura. La tecnologia ajuda a guanyar pes i la indústria de l’alimentació disposa d’aparells publicitaris imbatibles, contra els quals el missatge dietètic xoca i fracassa. «Ascensors i escales mecàniques per tot arreu, menjar barat i hipercalòric, begudes ensucrades que substitueixen l’aigua, tauletes electròniques com a objecte de joc i un sedentarisme infantil alarmant», enumera Yeste, intentant explicar l’origen del problema. «La publicitat enganyosa té una influència determinant -afegeix Marta Ramon-. Anuncien galetes super­ensucrades com si fossin dietètiques; venen croissants integrals que es confonen amb menjar saludable, i begudes energètiques que són bombes de sucre».

LA RESTA DE LA SEVA VIDA

A això afegeixen la dificultat dels nens grassonets per emprendre algun esport, ja que per raons òbvies són propensos a l’esquinç i les lesions. I sumen la predisposició a emmagatzemar greix que provoca la pròpia alteració metabòlica. «Menjant un 10% menys de calories que un altre nen, s’engreixen igual», diu Ramon.

No auguren millores. «El 90% dels nens que arribin a l’adolescència sent obesos ho seran la resta de la seva vida i la seva supervivència serà entre cinc i 10 anys inferior al previst per a la seva generació en un país occidental», adverteix la doctora Ramon, en coincidència amb diverses prospeccions epidemiològiques.

Les conseqüències patològiques de tot això no són una amenaça sinó un fet. El pàncrees de la majoria de nens obesos mostra signes d’esgotament i cada vegada produeix menys insulina, l’hormona imprescindible per metabolitzar la glucosa dels aliments i evitar que el sucre s’acumuli a la sang. Molts, ja són diabètics abans de complir 10 anys. La càrrega de greix els causa hipertensió arterial, excés de colesterol a la sang, retinopatia, apnea obstructiva del son i una baixa autoestima. Per a cada un d’aquests símptomes, prenen medicació.

La influència genètica a penes explica aquesta expansió de l’obesitat, excepte en els col·lectius de nens d’origen llatinoamericà, nascuts o no a Catalunya, amb una tendència a engreixar-se i acumular greix que és una dada coneguda a les consultes mèdiques. «Els nens d’origen llatí tenen uns gens que els fan propensos a engreixar-se ràpidament i patir una obesitat complicada, amb un alt risc de diabetis -assegura la doctora Ramon-. A l’arribar a Catalunya, adopten l’estil de vida sedentari que predomina aquí, i guanyen pes ràpidament». Els passa una cosa semblant als nens procedents de la Xina, el Pakistan i l’Índia, afegeix. «La seva morfologia els indueix a acumular greix, i en poc temps inicien una diabetis, perquè el pàncrees no els respon», prossegueix Ramon.

Algunes de les síndromes cardiovasculars citades -hipertensió i hipercolesterol- es podrien revertir modificant l’estil de vida, segons coincideixen els dos especialistes. Si no és així, en aquesta generació de nens i adolescents abundaran els cardiòpates, alerten.

ÀNGELS GALLARDO – EL PERIÓDICO

obesitat infantil 02

AMPA IPSE NEWS #062



AMPA IPSE NEWS #062

un espai per a la comunicació i per a la participació

21/05/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Consulta la llista de Comerços Col·laboradors del carnet de l’AMPA IPSE

Gaudeix dels serveis i de les promocions amb descomptes per als titulars del Carnet Ampa-Ipse dels Comerços Col·laboradors que pots consultar al web de o des de l’aplicació per a mòbil (APP) de l’…
Escola de pares: Tinc un fill adolescent. Normes, regles, negociacions, confiança… com conviure amb un fill adolescent a casa

Dimecres, 27 de maig, 19:30h Per a famílies amb adolescents, de 14 a 18 anys (ESO i Batxillerat) Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova. LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES.<…
El guanyador del Concurs de Fotografia amb Mòbil #mercatAMPAIPSE2015 és …

El jurat del Concurs de Fotografia amb Mòbil #mercatAMPAIPSE2015 ha decidit que el guanyador és l’Ernesto de la família MOLINA RAMOS. Properament se li lliurarà el premi consistent en una tauleta…
El col·legi sense llibres entusiasma però planteja dubtes

Sense llibres, sense assignatures, sense horaris, sense exàmens, per projectes i amb professors que acompanyen l’alumne en el seu aprenentatge… Aquesta és la carta de presentació de la que s’ha e…
10 coses que tant de bo hagués sabut abans de tenir un nadó

Una cosa que no podràs saber fins que l’experimentis és tot l’amor que se sent per un fill. No estaràs preparat per a això perquè encara no has estimat tant. Quan has de ser pare per primera vega…
Els menors transgènere volen donar-se a conèixer

Els joves, com la resta de la societat, amb prou feines sap res sobre identitats trans, i d’aquest desconeixement neix el rebuig, la forta discriminació i la construcció d’una vida molt difícil esp…
L’escola que ve, la tendència renovadora en l’ensenyement

Una pila de centres, públics i privats, inicien una revolució pedagògica amb nous mètodes. Els pioners del nou model treballen sense llibres, sense assignatures, sense horaris ni exàmens.div>
Com es poden geolocalitzar els fills

Sí que hi ha consens en la utilitat per a nens molt petits que ja van sols a l’escola, o en casos d’excursions a llocs que comportin un cert risc. “Però llavors sempre hem d’avisar el nen que li hem…
ENTREVISTA a l’autora de la MASCOTA AMPA IPSE 2015 – EL TROMPET

Com ja sabeu, cada any la mascota de l’AMPA es renova gràcies al concurs que es convoca entre els alumnes de 4t de Primària. Des d’aquí volem agrair a tots el seu esforç i il.lusió, així com…
Les noves dolències per l’addicció al mòbil, WhatsApp, internet …

Realitats i mites sobre els efectes del mòbil i la xarxa en el comportament humà. Les noves màquines només són perjudicials si es fa un mal ús d’elles. Augmenten els casos de joves que centren l…

Consulta la llista de Comerços Col·laboradors del carnet de l’AMPA IPSE

AMPA Carnet Comerços web

Gaudeix dels serveis i de les promocions amb descomptes per als titulars del Carnet Ampa-Ipse dels Comerços Col·laboradors que pots consultar al web de o des de l’aplicació per a mòbil (APP) de l’AMPA IPSE.

Si coneixeu algun comerç, empresa o autònom vinculat o proper a l’Escola, que vulgui adherir-se a aquesta iniciativa, ho pot fer enviant un email a: promocions@ampaipse.com o contactant amb nosaltres des d’aquest formulari del web (cliqueu aquí).

carnet AMPA IPSE

El Carnet de l’AMPA és una nova iniciativa de l’AMPA – IPSE que neix amb la intenció d’assolir els següents objectius:

Disposar d’un instrument que ens identifiqui devant qualsevol entitat com a família associada a l’AMPA-IPSE.

– Impulsar que totes les famílies que pertanyen a la Nostra AMPA puguin gaudir de descomptes i promocions en diferents comerços col·laboradors.

– Fomentar el comerç de proximitat al voltant de l’Escola Ipse, la qual cosa també ens beneficia a tots nosaltres.

– Promocionar a tots aquells comerços, empreses, autònoms i associacions que vulguin adherir-se al nostre projecte i passar a formar part de la nostra gran família dels “Amics de l’AMPA”.

On el podré fer servir?

L’AMPA- IPSE creu en el comerç de proximitat. Són aquells comerços que estan prop de casa, generalment de mida petita o mitjana, botigues, professionals autònoms, o parades de mercat, de caire familiar.

Comprant en comerços del nostre barri afavorim la comunitat, serem ben tractats i establim relacions de veïnatge.

També hem volgut incorporar a la llista de col·laboradors del Carnet aquells petits negocis de famílies de l’Escola que ens han sol·licitat participar en la Campanya per oferir solidàriament importants avantatges i promocions comercials a les famílies associades a l’AMPA IPSE.

Més informació a:

AMPA INFORMA 42: Què és el Carnet de l´AMPA?

Carnet ampa ipse on el podre fer servir

Escola de pares: Tinc un fill adolescent. Normes, regles, negociacions, confiança… com conviure amb un fill adolescent a casa

Escola de pares 27 maig

Dimecres, 27 de maig, 19:30h

Per a famílies amb adolescents, de 14 a  18 anys (ESO i Batxillerat)

Lloc: Menjador 1er pis.

Entrada per Casanova.

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES

Tinc un fill adolescent. Sessió 2 (de 2)

Normes, regles, negociacions, confiança…

com conviure amb un fill adolescent a casa.

Tenir un fill adolescent ens capgira els esquemes. Us proposem una xerrada que ens ajudarà a posar-nos a la seva pell i entendre’ls millor, per conviure-hi i ajudar-los. Combinat amb un cas real on opinarem i veurem possibles sortides vàlides.

L’esquema serà:

L’adolescent i la família

La comunicació amb adolescents

Resolució de conflictes

La negociació

Rol playing: practiquem els conceptes explicats

Analitzem un cas real

Saber com detectar, connectar i relacionar-nos amb els nostres fills és essencial per la salut i benestar de tota la família.

Apunta’t-hi aquí!

Vine i estaràs preparat!

Recordeu que cal inscripció prèvia per assistir al taller i tenir tot el material.

Apunteu-vos-hi a la web de l’Ampa a:

http://www.ampaipse.com/web/inscripcio-escola-pares/

Psicòloga Laura Aut

Xerrada a càrrec de la psicòloga Laura Aut, psicòloga infantojuvenil especialitzada en temes d’adolescents.

Tinc un fill adolescent. Sessió 2 (de 2) Normes, regles, negociacions, confiança… (pdf)

Aquesta es la segona sessió, continuació de la que es va fer el passat 13 de maig.

Escola de pares: Tinc un fill adolescent. Sessió 1 (de 2) – Addicions, com treballar-les

Escola de pares: Tinc un fill adolescent. Sessió 1 (de 2) – Addicions, com treballar-les

Escola de pares: Tinc un fill adolescent. Sessió 1 (de 2) – Addicions, com treballar-les

😉

%d bloggers like this: