La cal·ligrafia es reivindica en plena era digital


Creixen a Barcelona els tallers i cursos que recuperen l’escriptura manuscrita, mentre que algunes escoles l’exclouen de les seves aules.

Ivan Casto web

En plena era digital, de suports tecnològics d’última generació, il·lustracions per ordinador i tipologies reproduïdes en cadena, hi ha qui ha decidit desempolsar la tinta i la ploma per convertir l’escriptura manuscrita en una manera de guanyar-se la vida. La cal·ligrafia i el lettering, el mètode creatiu de dibuixar paraules, s’imposen en el món del disseny i la decoració en un moment en què s’ha encès el debat sobre l’ensenyament de la lletra enllaçada a les escoles, després de l’anunci de Finlàndia, referent educatiu a Europa, d’eliminar-la del seu pla curricular. A Barcelona, ​​però, viure de la bona lletra no només és possible: s’està posant de moda.

Catalunya compta amb quatre cal·lígrafs professionals, un ofici que en altres cultures com l’oriental, és un art mil·lenari de gran prestigi que es practica de manera habitual. Aquí comença a popularitzar, tot i que encara es desenvolupa en circuits tancats vinculats al disseny gràfic ia la decoració. “Durant anys – explica Iván Castro, que ha fet de la seva passió una manera de vida- no es va tenir en compte i els que ens interessàvem per la cal·ligrafia érem considerats uns frikis. Ara potser ho seguim sent -fa broma- però com a mínim hi ha un cert reconeixement al artesanal, al fet a mà”. Aquest dissenyador gràfic que va començar en el món de la cal·ligrafia en 1998, recentment acabats els seus estudis, assegura que en l’actualitat l’escriptura manuscrita viu el seu “moment daurat”. “És una resposta clara a l’imperatiu tecnològic de les últimes dues dècades”, apunta.

Auge formatiu

Que la reconquesta de la cal·ligrafia és un fet, ho demostra el nombre de tallers, conferències, exposicions i cursos que s’han programat en els últims mesos a Barcelona. Laura Massana fa mig any que va aterrar de Nova York per muntar a la capital catalana Three Feelings, un estudi de disseny que recupera l’art gairebé oblidat de l’escriptura artesanal. Gestat a l’altre costat del toll però amb ADN català -a Massana l’acompanya un altre dissenyador, Frede García, s’han proposat modernitzar la cal·ligrafia, inspirant-se en l’escriptura anglesa que ve de l’alfabet Cooperplate del s. XVIII. Fan tot tipus d’encàrrecs, des decoració de noces o festes, fins cartelleria o disseny de pàgines web, a més de fer cursos de formació. Des que van arribar, no han parat d’impartir classes. Ara acaben d’obrir un curs en línia de set setmanes on ensenyen els principis bàsics d’aquest art.

Per estrany que pugui semblar, les aules d’aquests tallers s’omplen, no només els estudiants de disseny, sinó de persones a títol individual que res tenen a veure amb aquest món però a les que els interessa descobrir els secrets de l’escriptura manuscrita. “Hi ha de tot: per descomptat futurs dissenyadors gràfics, tot i que també tinc alumnes d’altres perfils que tenen un gran interès per l’escriptura i les activitats artesanals”, assegura Castro. I és això mateix, la recuperació de l’expressió més primitiva, el que està darrere de l’auge de la cal·ligrafia i el lettering. “A classe -diu Massana vénen fins i tot senyores jubilades amants del scrapbooking”. Ella, com Castro, atribueix l’auge de l’escriptura tradicional a la saturació que la nostra societat té del teclat i la pantalla. “El despertar de la cal·ligrafia i el lettering té el seu origen en la tendència de portar la contrària i per tant, de fugir de la tecnologia”, explica la jove.

Nous usos

L’aplicació d’aquesta tècnica s’ha estès, i en l’actualitat no només es deixa veure la cal·ligrafia estampada en materials de disseny -cada vegada més, s’opta pels logotips fets a mà-, sinó en objectes diversos, en suports per la publicitat i fins i tot en teles i parets. Del puny -i del pulso- d’Oriol Miró, un altre dels cal·lígrafs professionals que hi ha a Catalunya, ha sortit la composició artística que es pot veure a la façana de tres edificis de Ripoll. “La importància de l’escriptura manuscrita està en el seu valor artesanal i en la intenció amb la qual es planteja”, explica Miró, entre pinzells i tintes xineses, dos dels materials imprescindibles en qualsevol estudi que es preï.

Però al voltant d’aquest boom, que sembla innegable -proliferan també les botigues de manualitats i de belles arts que venen kits per fer caligrafía-, hi ha qui pensa, com Miró, que cal ser prudent. “Es posen de moda materials i eines que un professional no faria servir mai”, explica. I continua: “Hi ha molt soroll al voltant de la cal·ligrafia”.

Desterrada d’algunes escoles

El ressorgir de l’escriptura manuscrita arriba en un moment en què el debat sobre l’ensenyament de la lletra enllaçada s’està posant en dubte. Finlàndia ha estat pioner a Europa en deixar que l’ordinador desplaci l’escriptura a mà. Fa uns mesos que el país, tot un referent europeu en l’àmbit educatiu, va anunciar que deixaria d’impartir aquest tipus d’escriptura en els centres educatius, al·ludint que avui dia, en l’era digital, no tenia gaire sentit invertir hores i hores en ensenyar als nens a ajuntar les lletres. La discussió també ha arribat a Catalunya, on hi ha escoles que, seguint el mateix model, només opten per la lletra de pal o lletra separada.

Per als cal·lígrafs, aquesta decisió és poc menys que un sacrilegi. “És un error bestial”, etziba Miró. “D’aquí a uns anys, ens adonarem del que hem fet”, alerta aquest cal·lígraf no sense abans esmentar la desídia amb la que actualment s’afronta l’escriptura a les escoles. “No s’ensenya ni a agafar bé el llapis i això és greu”, afegeix. Massana, que comparteix la reflexió, considera que el no ensenyar a escriure a mà és com “no ensenyar a llegir”. “No concebo una escola sense cal·ligrafia. Per a mi, no té cap sentit “, conclou.

ISABEL MARTÍNEZ – LA VANGUARDIA

Oriol Miro web

Oriol Miró

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: