Les noves tecnologies, “còmplices” al maltractament de joves adolescents


adolescentes-sin-violencia-de-genero

Acumulació de tensió, esclat d’agressió i ‘lluna de mel’ o penediment. Encara que els estadis pels quals passa la violència de gènere estan identificats, a algunes dones encara els hi resulta molt complicat identificar com a tal la situació per la qual estan passant. El problema s’agreuja encara més en el cas de les adolescents, ja que els senyals que perceben les víctimes són la bestreta d’una forma d’intimidació molt perjudicial i perillosa. Si és el cas, “la tendència sembla estar pujant, amb un repunt molt clar en la permissibilitat dels joves cap a determinades formes de maltractament” com són el control i l’assetjament, segons explica Zulema Altamirano.

Aquesta psicòloga, experta nacional destacada en violència de gènere que actualment treballa en el EIGE European Institute for Gender Equality, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere-, adverteix sobre l’alarmant  “nivell de tolerància i acceptació” que regeix entre els joves sobre alguns tipus de maltractament. Entre els adolescents es considera una cosa normal el control excessiu de les comunicacions o les limitacions a l’hora de vestir, justificant aquestes vigilàncies sota el globus de “l’amor romàntic” que desemboca a inevitables gelosia. “No hi ha gelosia normals. La gelosia reflecteixen inseguretat”, afirma Altamirano recordant que les relacions sanes s’han de basar en la confiança i el respecte.

En la mateixa línia s’explica Isabel Zanón, psicòloga i voluntària en MUM -l’associació Dones Unides contra el MALTRACTAMENT-. “El control de moviments és el més típic entre adolescents, avui dia més que facilitat a través d’instruments com les xarxes socials“, assegura posant l’accent en que el doble check blau de comprovació de lectura en WhatsApp pot desactivar. Les noves tecnologies haurien obert un nou escenari al maltractament, registrant-se un “repunt de casos de violència entre nenes de fins i tot 12 o 14 anys que ve de la mà d’aquestes noves eines”.

Forçades a conductes sexuals no desitjades

Zulema Altamirano, que ha coordinat l’estudi sobre fonts de dades administratives de violència de gènere a Europa i actualment analitza la informació facilitada per l’enquesta realitzada per FRA a l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere a Vilnus -Lituania-, destaca les xifres publicades per el sondeig de 2011 de la Macroenquesta de maltractament: al voltant del 3% de les adolescents reconeixen haver estat agredides per les seves parelles, gairebé un 5% afirma haver-se sentit forçades a conductes sexuals en què no hi volien participar i al voltant d’un 6% assegura haver rebut missatges insultants o amenaçadors.

Telèfon d’atenció al maltractament: 016 (no queda reflectit en la factura del telèfon)

Malgrat aquestes dades, Isabel Zanón destaca que al començament de les relacions el maltractament sol ser de tipus psicològic. Explica aquesta tendència al·legant que si els atacs fossin violents quan encara no s’ha assentat la parella, seria molt probable que es donés per finalitzada la relació. “Comença sent més subtil, mitjançant amenaces, humiliacions … per donar pas més endavant a les altres tipologies“, afegeix. Com a contrapartida, el maltractament menys freqüent entre les adolescents és l’econòmic. Aquesta dada ve motivat perquè, en l’interval d’edats que s’estan tractant, normalment les joves segueixen depenent del nucli familiar i no té sentit coaccionar amb restriccions dineràries.

Els amics, fonamentals per denunciar

“El mite d’amor romàntic està tan interioritzat que les víctimes no perceben res estrany”quan els seus maltractadors comencen a agredir, explica Zanón. Precisament per això es fa fonamental l’entorn de les noies, ja que en múltiples ocasions han estat “les amigues” les que fan saltar la veu d’alarma. La xarxa de suport de les víctimes també es posa en relleu en el testimoni d’Altamirano, que identifica els familiars i amics com un punt clau en aquests casos.

Tot i que el maltractament atempta contra els drets humans de milers de dones i nenes al món, no tots els països tenen una política de tolerància zero contra ell, especialment en els casos de maltractament psicològic. A Letònia, per exemple, una de cada dues persones no considera aquest tipus de violència com una cosa seriosa; mentre que a Suècia tan sols un 5% de la població es posiciona en aquesta tendència.

Paradoxalment, els països menys permissius amb el maltractament (com els escandinaus), reflecteixen una taxa més gran en aquest problema. Aquesta dada queda explicada perquè la població de territoris com Dinamarca o Finlàndia està més sensibilitzada cap a qualsevol forma de violència, i el que es considera maltractament no sempre coincideix. Tal i com exemplifica Zulema Altamirano, a Escandinàvia” és inconcebible que un pare doni una bufetada al seu fill“. A Espanya, les enquestes sobre violència domèstica apunten a xifres cada vegada més altes, motivada pel fet de que cada vegada hi ha més conscienciació sobre el problema i cada vegada es denuncia més.

EL CONFIDENCIAL – DUES EXPERTES PARLEN SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: