Més de 15.6000 alumnes fan campana a Catalunya


Ensenyament activa un pla de xoc contra l’absentisme escolar; les faltes es concentren en els dos últims cursos de l’ESO. Deixar d’anar a l’institut de tant en tant és l’avantsala del fracàs escolar. El fenomen s’estén d’igual manera en tota mena de centres educatius. Fins ara només es comptaven alumnes que faltaven a més del 25% de lliçons. Rigau ha demanat que es registrin com a absentistes els que se saltin un 5% de classes.

Sense institut per Justin. Un grup de noies fa cua per al concert de Bieber Jordi Play

Sense institut per Justin. Un grup de noies fa cua per al concert de Bieber – Jordi Play

Més de 15.600 estudiants catalans van fer campana el curs passat. Són 7.000 alumnes de primària (l’1,45% del total) i 8.612 d’ESO (el 3%), segons dades del Departament d’Ensenyament. La xifra és molt superior a la de cursos anteriors. I no perquè l’absentisme s’hagi disparat de forma espectacular, sinó perquè fins ara només quedava registrat l’estudiant que faltava a més d’un 25% de classes. Els que se saltaven gairebé una quarta part de lliçons no constaven enlloc. Com si no passés res.

Ara, Ensenyament ha donat instruccions als centres escolars perquè comptin com a absentista l’alumne que falta a més d’un 5% de classes. L’objectiu del departament és establir un mapa de l’absentisme més exhaustiu, i ha demanat als directors dels centres i als ajuntaments que siguin més estrictes amb aquest assumpte. Perquè fer campana és una de les portes d’entrada al fracàs escolar.

Els primers resultats d’aquesta anàlisi reflecteixen, doncs, que les faltes d’assistència estaven subestimades. La majoria de municipis registra xifres que es mouen al voltant del 0,5% per a primària i de l’1% per a l’ESO. La nova manera de mesurar les faltes d’assistència ha multiplicat aquestes xifres. Ensenyament també ha detectat que existeixen dos moments clau quant a l’absentisme: el pas de la primària a la secundària i els dos últims cursos de l’ESO. “A primària, els pares porten als fills a l’escola, i per això fer campana és menys comú”, ha assenyalat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, recentment. En canvi, a partir de 1r de l’ESO -dotze anys- els alumnes solen anar sols a l’institut. A alguns estudiants els costa més d’acostumar-se a llevar-se sols i arribar a temps al centre.

El pla contra l’absentisme escolar que acaba d’aprovar el Consorci de l’Educació de Barcelona assenyala que les “llargues jornades laborals” dels pares fan que molts alumnes hagin de responsabilitzar-se molt aviat de despertar-se a l’hora, preparar-se i arribar a classe. A l’Hospitalet de Llobregat van activar el programa Clau per acompanyar aquests menors que anaven i venien sols a l’escola o l’institut. “El nom del programa ve perquè, literalment, alguns nens porten la clau de casa penjada del coll”, explica Lluís Esteve, regidor d’Educació de l’Hospitalet de Llobregat. En aquests casos, un monitor o assistent pot acompanyar l’alumne a classe quan és petit -a primària o al primer curs de l’ESO-.

Quan l’alumne agafa l’hàbit d’anar sol a l’institut, les faltes solen reduir-se. Però a 3r i 4t d’ESO es produeix un repunt de les absències, ha constatat Ensenyament. Moltes de les faltes es concentren a primera hora del matí, perquè els estudiants es queden adormits. Es tracta sobretot d’aquests alumnes que es mouen entre un 5% i un 25% d’absentisme, els que abans eren “invisibles”. I es tracta d’un moment clau, perquè els estudiants es juguen el graduat escolar en aquests cursos. Irene Rigau ja va llançar aquest missatge quan centenars d’adolescents es van saltar les classes per fer cua al concert de Justin Bieber a Barcelona (2013) amb el consentiment dels seus pares. Des d’aleshores la conselleria ha estat estudiant les causes de l’absentisme.

Un altre dels punts que revela aquesta anàlisi de les absències és el tipus d’institut on es concentren les faltes. I resulta que aquestes absències es reparteixen de forma bastant igualitària per tots els centres de secundària, ja sigui en barris desfavorits o en barris rics.

Ara el departament identificarà bones pràctiques dels centres contra l’absentisme i les difondrà entre els professors. Un exemple de la bona feina que es pot fer contra el fet de fer campana és la de l’institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, un centre catalogat “d’especial dificultat” per Ensenyament pel context en el qual està ubicat. “Hem reduït l’absentisme quinze punts en pocs anys”, afirma el director, Jordi Ibáñez. Els professors passen llista cada hora i si algun alumne falta envien un SMS al mòbil dels pares. Això ha dissuadit molts alumnes de saltar-se les classes.

“A més, tenim el suport de la taula socioeducativa del municipi, on es reuneixen cada setmana professors de l’institut amb treballadors socials i tècnics d’integració; si detectem que un alumne comença a faltar molt, actuem ràpidament amb ell i la seva família”, explica Ibáñez.

I quan un alumne se salta les classes, què cal fer? “Castigar-lo no sol funcionar”, coincideixen tant Ibáñez com Esteve. “Recuperar un alumne que ha faltat molt a classe és molt difícil; dóna millor resultat acompanyar-lo perquè es posi al dia de les matèries que no pas renyar-lo”, continua el director de l’Eduard Fontserè. En els casos molt greus, crònics, entren en joc factors socials, amb famílies desestructurades. “Per això la lluita contra l’absentisme ha de ser global i ha d’atendre la desigualtat social”, assenyala el regidor Lluís Esteve.

MAITE GUTIÉRREZ – LA VANGUADIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: