Les escoles públiques pressionen per fer jornada intensiva


escoles jornada intensiva 01

Ensenyament allarga fins al curs que ve la prova pilot dels sis centres que ja fan horari continuat

Ensenyament va obrir la porta a la jornada intensiva en centres d’educació primària públics el curs 2012-2013. Ho va fer amb una prova pilot en cinc escoles del Baix Empordà i una del Baix Llobregat que inicialment acabava aquest juny, però que finalment s’allargarà fins al 2015-2016. En els últims dos anys, però, el nombre de peticions per implantar aquest horari ha augmentat fins al punt que més de 60 escoles, agrupades a través de les seves associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) en una coordinadora, ja han demanat a la conselleria d’Irene Rigau que s’apliqui l’horari de 9 a 14 hores als seus centres. Ja ho han aprovat totes per consell escolar.

Segons ha pogut saber l’ARA, representants de tres dels centres que formen part de la coordinadora -un de Santa Coloma de Gramenet, un d’Olivella (Garraf) i un altre de Barberà del Vallès- es van reunir el 14 de juliol a Barcelona amb tres representants d’Ensenyament, entre els quals hi havia el director general de centres públics, Antoni Llobet, i la directora general d’atenció a la família, Meritxell Ruiz, per fer-los la petició. La coordinadora va argumentar que amb la jornada continuada els nens que es queden a dinar a escola sortirien a la mateixa hora que amb l’horari partit (ja que dinarien i farien les extraescolars a partir de les 14.00) i els que mengen a casa seva no haurien de tornar per una hora i mitja de classes a la tarda. La coordinadora va deixar clar que en cap cas pretén aplicar la jornada intensiva a totes les escoles de Catalunya, sinó només als centres que ho sol·licitin. Els portaveus de la conselleria van recordar als representants de l’entitat que s’està aplicant la prova pilot i que, quan se’n faci “l’avaluació” -al mes de juny-, estudiaran si es pot estendre o no a la resta d’escoles. Alhora, van animar els centres que ho vulguin a fer-los-ho saber.

El departament d’Ensenyament ha decidit, de moment, allargar la prova pilot en les sis escoles que ja la fan, i que són les tres que hi ha a Castell – Platja d’Aro, les de l’Esclanyà i Vall-llobrega (Baix Empordà) i la del Papiol (Baix Llobregat). La directora general d’infantil i primària del departament, Carme Ortoll, els va comunicar el curs de pròrroga en una reunió el 10 de febrer a Barcelona. Portaveus del departament justifiquen aquesta decisió perquè ja estava previst -la prova pilot durava tres anys amb la possibilitat d’allargar-la dos cursos més- i sobretot perquè, durant les preinscripcions escolars -que es faran al mes de març-, els centres han de concretar als pares quin horari tindran els seus fills el curs que ve.

Tot i que portaveus d’Ensenyament mantenen que “en cap cas” es plantegen estendre la jornada intensiva a primària, de portes endins el departament s’ha mostrat més flexible en les dues reunions, segons ha confirmat aquest diari amb diverses fonts. En la trobada del 10 de febrer, Ortoll, a banda de comprometre’s a fer el balanç del juny, va posar sobre la taula analitzar com s’està aplicant aquest horari en països estrangers i en altres comunitats espanyoles i, a partir d’aquí, elaborar una sèrie de criteris que haurien de complir les escoles que vulguin adherir-se a aquest model. Les illes Balears, Andalusia i una part de Madrid són algunes de les comunitats que fan jornada compactada a primària a l’Estat.

Defensors i detractors

Tot i la pressió de les escoles, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, sempre ha rebutjat implantar aquest horari als centres de primària, a diferència del que ha fet el seu departament amb els de secundària. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) només ho veuria amb bons ulls si l’èxit educatiu del centre es manté, si no hi ha una fugida d’alumnes a altres escoles i si hi ha més d’un 90% dels pares que ho demanen. Tot i així, el president, Àlex Castillo, no ho considera ara una prioritat. En canvi, el sindicat majoritari del sector educatiu USTEC-STEs s’hi mostra a favor.

Entre els pedagogs, la mesura també té defensors i detractors. Gregorio Luri creu que s’ha de deixar la màxima llibertat als mestres. “Pot funcionar mentre el grup de docents tingui un pla de treball clar”, assegura. Luri insisteix que en els sistemes educatius “mai s’ha de ser talibà”. La Fundació Bofill, en canvi, s’hi mostra en contra. El seu director, Ismael Palacín, argumenta que no hi ha estudis que demostrin que millora el rendiment escolar ni que tingui avantatges socials. Una opinió que també comparteix l’educador Jaume Funes. “És una aberració i pedagògicament és absurd”, alerta. Segons ell, no funcionaria per les “corbes de cansament” de l’alumnat. Tot i així és partidari de repensar seriosament quins són els horaris “més sensats” per als infants. “Podrien ser més flexibles”, verbalitza. El problema, segons afegeix, recau en quants mestres i pares estarien disposats a posar el seu horari en benefici del que pedagògicament és correcte.

Sense escoles privades

Tant en el cas de les 60 escoles que formen part de la coordinadora, que en els últims mesos han rebut peticions de 30 més, com de les sis on s’aplica la prova pilot, la proposta ha sortit de les AMPA. L’entitat demanarà una altra reunió amb Ensenyament abans d’acabar el curs per impulsar la seva petició. En els municipis on ja s’està fent, a més, no hi ha cap escola privada.

La mesura no ha repercutit en els horaris dels alumnes que es queden a dinar al centre, ja que el menjador es fa de 14.00 a 16.00 i, a partir d’aquesta hora, es duen a terme les activitats extraescolars que es feien abans de fer aquest horari. En el sistema educatiu català hi ha gairebé 800.000 alumnes que estudien en escoles de primària que depenen d’Ensenyament; aproximadament un 60% ho fan en escoles públiques i l’altre 40% en concertades.

ELISABET ESCRICHE – ARA

escoles jornada intensiva 02

A les Balears, horari continuat a les públiques i partit a les concertades

Els pares creuen que el model intensiu és una font de “desigualtats”

Els mestres del CEIP Gabriel Comas i Ribas d’Esporles, un poble de la serra de Tramuntana, a Mallorca, fa 20 anys que intenten sense èxit canviar la jornada partida per la contínua. La normativa autonòmica que regula els horaris dels centres escolars i que data del 2002 estableix que si una escola vol canviar el model, la nova proposta s’ha de sotmetre a votació en el respectiu consell escolar, i que, per ser vàlida, hi ha de participar com a mínim un 50% del cens dels pares i mares, dels quals un 65% hi han de votar a favor. En l’última votació d’aquesta escola, celebrada aquest curs, el vot positiu de les famílies va arribar al 63%, de manera que s’ha hagut de tornar a aparcar, tot i el suport unànime del claustre de professors. “Cada any fem la votació i l’any que ve seguirem fent el projecte per tenir jornada contínua”, afirma el director, Pep Quetglas, per deixar clar que no es rendeixen.

El cas d’Esporles és significatiu perquè és un dels quatre centres públics que fan jornada partida a Mallorca. La resta d’escoles públiques, 149, han canviat el model en els últims 20 anys i ja no s’aturen per dinar al migdia i reprendre les classes. A l’escola concertada, però, es produeix el cas contrari: dels 79 centres d’aquest tipus que hi ha a Mallorca, només tres fan jornada contínua. Paulí Aguiló, secretari general de la privada i concertada de STEI -el sindicat majoritari en l’ensenyament-, relaciona aquest fet amb els menjadors escolars. “El menjador de l’escola pública no és especialment un negoci, però a la concertada sí que ho és, i a la patronal li interessa tenir alumnes a dinar cada dia. Amb l’horari partit s’asseguren que sigui així”, afirma Aguiló. Més enllà d’això, el dirigent sindical reconeix que “és evident que a moltes famílies els és més còmode l’horari partit”, tenint en compte els horaris laborals predominants a Espanya, que no faciliten en la immensa majoria la conciliació familiar i laboral i encara menys amb un model d’escola d’horari intensiu.

Les famílies fan equilibris

“No volíem dur el nostre fill a l’escola concertada perquè al nostre poble totes són religioses, però amb els meus horaris i els de la meva parella hem de fer equilibris per poder tirar endavant”, explica Francina Mas, una mare que treballa a una hora i mitja de casa i que té dificultats per poder organitzar la setmana tenint en compte l’horari que fa el seu fill, el Jordi, un nen de tres anys. L’horari del centre, el CEIP Molí d’en Xema de Manacor, és de 9 a 14 hores, i sempre han de “tirar de padrins”, explica aquesta mare, que està esperant un altre fill, de manera que creu que se li complicaran més les coses.

“No vull pensar com ho fa la gent que no té padrins que els puguin ajudar o que no té feina”, exclama. I és que, de fet, la qüestió econòmica també és clau en aquest assumpte. En principi, la normativa estableix que les escoles que fan horari continuat “han de garantir que el centre atén les necessitats dels infants mitjançant la presència de professorat passades les dues del migdia durant els dies lectius i han d’incloure un pla d’activitats voluntàries i no discriminatòries per a l’alumnat, com també el seu finançament”, que és responsabilitat del consell escolar.

A la pràctica en molts centres succeeix que aquestes activitats extraescolars les assumeixen les associacions de pares i mares i es financen fent pagar quotes. “Això ja exclou tots aquells alumnes que no poden pagar les activitats”, afirma Jaume Ribas, president de la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears, que considera que el model d’escola intensiva és una “font de desigualtats” en un moment en què “hi ha molts nens que queden a casa sols mirant la tele mentre els seus pares treballen deu hores per poc més de 600 euros al mes”.

Docents com el director d’Esporles reconeixen que “no està demostrat que hi hagi avantatges pedagògics ni en un model ni en l’altre” i que, en definitiva, es tracta d’una qüestió de defensa de les condicions laborals del professorat. El problema és què es fa amb els nens si els pares estan treballant. “Fem filigranes amb els sous d’avui”, diu Mas, pensant en les activitats extraescolars. “El que s’hauria de promoure és la universalització de l’horari intensiu, no només a les escoles”, conclou, des del sindicat STEI, Paulí Aguiló.

MERCÈ PINYA – ARA

Elena Sintes

La jornada seguida, la millor alternativa?

Dues expertes analitzen els punts a favor i en contra de l’horari intensiu

“No tenim constància que millori el rendiment escolar”

Elena Sintes

Sociòloga i autora de l’estudi ‘A les tres a casa?’ de la Fundació Bofill

La generalització de l’horari continu als instituts públics de secundària a Catalunya ha obert la porta a debatre sobre si també podria ser un horari adequat a primària. Així ho defensen alguns sindicats de professors -mirant d’obtenir més bones condicions laborals- i algunes famílies -que són a casa al migdia i a la tarda, estan a l’atur o no poden pagar el menjador escolar-. Per a l’administració pública, a més, la compactació de la jornada és un estalvi, ja que sovint va acompanyada de la disminució i el tancament dels menjadors escolars i de la desaparició d’activitats als centres a la tarda.

Però més enllà d’aquests interessos, ¿la jornada contínua comporta algun tipus de benefici per als infants i els adolescents? No hi ha resultats científics que demostrin que la compactació de la jornada tingui ni els avantatges pedagògics ni els socials amb què es promou. No tenim constància que millori el rendiment escolar ni que sigui l’horari que millor s’adeqüi als ritmes i necessitats de l’alumnat. Més aviat al contrari, la jornada escolar matinal és un model en retrocés a nivell internacional perquè se l’associa a problemes molt diversos, com ara la persistència de resultats acadèmics baixos i l’eixamplament de les desigualtats en l’ocupació del temps que l’escola deixa de cobrir i, com a conseqüència, s’empobreixen les tardes dels alumnes sense acompanyament familiar, educatiu o cultural. En el context català, i a l’espera de disposar de l’avaluació de l’impacte de la compactació de la jornada a secundària, s’està alertant dels problemes que genera el tancament de les cantines, la falta d’accés a ajuts i beques menjador i la desatenció als migdies i a la tarda dels col·lectius adolescents més vulnerables. A més a més, la jornada intensiva està agreujant la segregació social del sistema educatiu, ja que només s’aplica a l’escola pública, és gairebé inexistent a l’escola concertada i genera diferències importants en les oportunitats educatives dels alumnes segons la capacitat econòmica de les seves famílies. Qüestions gens menors si ara també es planteja implantar-la a primària.

¿La jornada contínua matinal, doncs, és la més adequada per a l’educació primària? ¿És l’única -i la millor- alternativa possible a la jornada partida? ¿Hi ha opcions menys lesives? ¿És possible trobar un altre tipus d’horari escolar més equitatiu que beneficiï l’aprenentatge i el desenvolupament dels alumnes i alhora satisfaci les necessitats de les famílies i del professorat? Si en el rerefons del debat sobre l’horari escolar hi ha la voluntat real de millorar l’educació i el benestar dels infants i adolescents, és del tot necessari fugir del dilema entre la jornada contínua i partida, i començar a pensar en una escola que respongui millor als reptes educatius i socials d’avui. Els països del nostre entorn, en lloc d’empetitir l’escola, estan construint models escolars més oberts i flexibles, en què s’integren aprenentatges formals i no formals, treball conjunt del professorat i d’altres agents socioeducatius, amb temps per a descansos i menjar, i amb una jornada que acaba a mitja tarda. Una escola plena d’oportunitats, també possible aquí, si volem.

“La pitjor franja per fer un esforç intel·lectual és de 14 a 16 hores”

Mercè Pena

Mestra i coordinadora del màster en educació de la URV

Des d’un vessant de mare i mestra, implantar una jornada contínua té diversos avantatges: treure profit de les hores de màxim rendiment dels alumnes, evitar als nens jornades molt llargues, fer disminuir conflictes, donar més temps lliure per al joc no reglat o facilitar la realització d’activitats extraescolars i de reforç en hores més raonables. A més, a nivell d’estalvi també es redueixen les despeses familiars en desplaçaments o en factures de llum i calefacció dels centres.

La veritat, però, és que hi ha pocs estudis elaborats sobre els beneficis d’aquest model, tan pocs com els que es poden trobar sobre els beneficis de la jornada partida en l’educació primària. Tot i així, un estudi acadèmic de J.M. Asensio confirma que la pitjor franja horària per dur a terme activitats que requereixin esforç intel·lectual és entre les 14.00 i les 16.00 hores. Aquest article també reflexiona sobre el fet que “la ruptura de ritmes biològics explica, sens dubte, algunes de les situacions de baix rendiment que es donen tant dins de l’ambient escolar com en el laboral”. Aquest punt obre la porta a reflexionar, doncs, sobre un possible canvi per actualitzar el nostre sistema educatiu en funció de les demandes dels nostres alumnes i de la societat.

A l’inici de curs, quan es fa l’horari dels alumnes amb les assignatures -un quadrant que cada cop s’assembla més al joc del Tetris-, el primer que es decideix és la franja del matí. En aquestes hores s’hi inclouen les matèries que requereixen més atenció, com les matemàtiques, les llengües o les ciències… A la franja de la tarda s’opta per les assignatures més relaxades i de més competència comunicativa o interpersonal, com educació artística i musical, educació física, projectes de medi o tutories. És, doncs, un fet indiscutible que si els mestres poden triar es decantaran per fer les matèries troncals a primera hora, quan la majoria d’alumnes estan més receptius. En tornar de l’hora del pati, en canvi, cal invertir una mica de temps per recuperar la calma i, així, poder continuar les classes fins a l’hora de dinar. El rendiment a les hores de tarda decau i això fa que sorgeixin conflictes amb més facilitat. A més, cal tenir en compte els desplaçaments que fan els alumnes per anar a dinar a casa, una opció que, si és possible, sempre té més avantatges per als nens.

La jornada contínua, doncs, ha de millorar la conciliació familiar i laboral per als pares que puguin recollir els nens al migdia. Ara, això no hauria de perjudicar la resta de pares. Perquè això no passi cal que els centres continuïn oberts per atendre els infants amb activitats d’acollida i activitats extraescolars (en un horari més accessible al seu ritme) i perquè els docents disposin de més temps i espai per atendre els pares i per fer més formació. Dos aspectes, aquests últims, que reverteixen en una millora de la qualitat educativa. La jornada partida simplement és “el que sempre s’ha fet”. Cal crear altres horaris i buscar noves formes potser encara no inventades. Cal atrevir-se a provar una jornada contínua, escoltant sempre l’opinió dels pares, dels mestres i especialistes, sense perdre de vista els nostres alumnes.

Diari ARA

merce-pena

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: