Set raons per fer servir el mòbil a classe


escola digital 04

La tecnologia ja ha arribat a les aules, però sovint la pedagogia que es fa servir encara li dóna l’esquena. Tots els suports valen per donar a aquesta eina el millor ús educatiu.

“Enceneu els telèfons mòbils”. Quan aquesta sigui la primera frase que el professor digui als seus alumnes en entrar a la classe, en lloc que els apaguin, el canvi serà real. En el món actual plenament digitalitzat, l’entrada d’aquesta en l’educació ja no té marxa enrere.Molts recordaran que el mateix va passar fa dècades amb les calculadores. D’estar prohibides a classe, van passar a utilitzar-se per aprendre. Una vegada que el nen ja sap sumar, la seva utilitat per resoldre problemes més complexos és evident. Doncs el mateix passa amb la tecnologia que existeix avui dia. Tots els suports (mòbils, tauletes, portàtils …) són útils per aprendre. I no només a l’aula. L’aprenentatge s’ha tornat multidireccional i la classe ha perdut el seu protagonisme. Aquesta és una de les tesis d’experts internacionals que estarà sobre la taula durant la XXIX Setmana Monogràfica de l’Educació de la Fundació Santillana, amb el títol Millorar l’educació: què pot aportar la tecnologia?  Per escalfar motors, exposem les principals raons que estan portant a tot el món a utilitzar tot tipus de suports a classe:

–  L’alumne porta tota la informació sobre. La mou, la intercanvia, la comparteix en xarxa, fora i dins de classe. D’aquesta manera, aprèn de manera intuïtiva, fins i tot sense ser-ne conscient. El mòbil és clau per als estudiants. “Arribarà un dia en què el professor digui als alumnes a l’inici de la classe: ‘Enceneu els mòbils’, en lloc de dir-los que els apaguin”, exposa d’una manera molt gràfica el director d’Educació de la Fundació Santillana, Mariano saboner. Fa temps ja es deia que el ratolí de l’ordinador s’havia convertit en la prolongació del braç de les noves generacions de nens i joves. Però ara ho és encara més la seva mòbil.

–  La classe ja no és l’únic lloc on s’aprèn. L’ús d’ apps educatives com a complement dels temaris comença a ser una realitat. I les iniciatives d’emprenedors per crear són cada vegada més nombroses. El sector calcula que en l’actualitat hi ha més de 80.000 apps educatives. Són gratuïtes i ajuden a que augmenti la motivació de l’alumne. Molts docents i experts insisteixen en la seva utilitat a l’aula. Els continguts vénen de fora de l’aula i entren per la tecnologia a través dels mòbils o d’altres suports.

–  El professor sap usar la tecnologia com l’alumne. “El tòpic que els alumnes usen més la tecnologia i estan més familiaritzats amb ella que els professors s’ha trencat”, recorda Jabonero. Aquesta premissa que es repetia fins a la sacietat fa anys ja no és certa. Tothom fa servir la tecnologia en la seva vida quotidiana i professional, sigui per enviar correus, navegar, jugar, escoltar música o, sí, alguns fins i tot per ensenyar. I ja sense esmentar que molts dels professors que exerceixen ara a l’educació no universitària pertanyen ja a generacions que van néixer en l’era tecnològica.

–  La transformació de l’educació amb la tecnologia té tres potes: els recursos digitals amb els quals es dota l’aula i als alumnes (des de les pissarres digitals als ordinadors), el seguiment del professorat i un currículum digitalitzat. I els recursos ja no són l’assignatura pendent, ressalten els experts. De fet, el 85% dels centres de secundària dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ja el 2012 estava dotat d’ordinadors de taula; el 41%, de portàtils, i el 11%, de rajoles, segons dades d’aquesta organització. Els següents passos a donar són estendre el currículum digitalitzat, així com el seguiment i suport del professorat en l’ensenyament amb aquests materials.

–  Els professors ja no van a cursets perquè els ensenyin a utilitzar la tecnologia. No són la solució. Està més que comprovat. Avui dia el seguiment del docent ja es fa per experts en tecnologia en els propis centres, explica Jabonero. Se’ls dóna suport sobre el terreny en l’ús de totes les eines que integren el currículum digitalitzat (que té múltiples recursos, com il·lustracions animades, vídeos, visites virtuals, fòrums …). Molts experts posen com a exemple de la importància d’aquest suport el cas d’Uruguai. Informatitzar tots els centres, però no va dotar als docents d’eines per utilitzar aquests nous recursos. La conclusió va ser que van baixar els resultats dels alumnes, segons es va veure en els resultats que van obtenir en l’avaluació internacional del programa Pisa , de l’OCDE.

–  La despesa pública en tecnologia creix en els països més avançats, tot i que baixa la despesa en educació.Països com els Estats Units o Anglaterra han seguit aquesta línia en plena crisi. Però no sempre la inversió en tecnologia per a l’educació s’ha traduït en una millora dels resultats dels estudiants.De fet, alguns dels països que menys inverteixen en ella (com Finlàndia, el Japó o Corea del Sud) surten als primers llocs de les proves Pisa de l’OCDE, igual que altres que, per contra, inverteixen molt en ella ( com Singapur, els Països Baixos o Estònia).

–  En els últims anys, s’ha creat la figura del “Coordinador Tec “en els centres. Precisament per la raó anterior. Per facilitar la seva bona utilització per tal que es tradueixi en un millor i més eficaç sistema d’aprenentatge per als alumnes. Nombrosos centres espanyols ja compten amb ells. El “Coordinador Tec “és el responsable i supervisor d’ús de la tecnologia a les aules. Fa un seguiment del professorat i de l’adaptació del currículum del centre a ella.

escola digital 02

Un canvi lent

Aquella visió del professor repartint als seus alumnes bolis bic mentre aquests no paraven de badallar perquè en realitat es manejaven perfectament davant un teclat ha passat a la història, recalquen els experts. Òbviament excepte en excepcions molt concretes, com és el cas de poblacions en situació molt desfavorida o de tendències pedagògiques que s’inclinen per no usar la tecnologia.

Però si el procés de digitalització del treball i dels treballadors ha estat molt complicat en nombrosos sectors i empreses, en l’educació, sobretot en el no universitari, la complexitat s’eleva al cub. No es tracta de canviar el procés de producció d’alguna cosa i de formar els treballadors en aquesta nova forma de treballar, sinó d’ensenyar a les generacions futures d’una forma completament diferent tot el que necessitaran saber per formar-se com a individus. Per això, la Fundació Santillana s’ha proposat en la seva nova Setmana de l’Educació analitzar la situació. Una desena d’experts internacionals parlaran des de demà fins dijous de l’impacte de les TIC, de com ho viuen els estudiants, de la situació a Espanya o de quins són els suports i continguts en què cal centrar-se.El canvi està sent molt lent i el punt de mira està no només en com utilitzar degudament la tecnologia per ensenyar sinó en com treure-li més partit per millorar la qualitat de l’educació.

SUSANA PÉREZ DE PABLOS – EL PAÍS

escola digital 03

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: