Una llum en la fosca adolescència

La fundació Exit, gràcies a ‘Incorpora’, de l’Obra Social la Caixa, lluita contra l’atur juvenil a través del ‘mentoring’ d’adolescents a la recerca d’orientació professional.

fundacion exit 00

Diguin el que diguin, l’adolescència és un despropòsit. Les hormones fan la guerra pel seu compte, la veu canvia, surten grans, el desenvolupament del cos genera controvèrsies internes, un se sent com un marcià incomprès en un planeta d’adults i nens i, a més, les relacions amb el sexe oposat (o amb el propi) comença a importar massa.

Per si fos poc, en arribar als 15 anys, en ple marasme, quan un es tira mitja hora per triar el color de la samarreta o si portarà faldilla o pantaló, cal triar entre ciències o lletres (simplificant, perquè avui hi ha moltes més opcions). I, als 17-18 … zas! cal triar carrera. La decisió més important de la resta de la teva vida la has de prendre en mig d’aquesta ceguesa absoluta que no il·luminen els llums de neó procedents d’internet.

Amb tot, la situació no ha estat millor que ara. El que en temps es deia Curs d’Orientació Universitària, en realitat era un compendi aclaparador de temaris d’assignatures que englobava tot el que s’anava a preguntar a Selectivitat, però d’orientació, res. Avui, almenys, hi ha la figura de l’orientador en els instituts, però estan tan desbordats que, de vegades, agraeixen que se’ls doni un cop de mà. Principalment des del costat de les empreses.

fundació EXIT 01

I … voilà. La fundació Exit, en el marc del programa d’integració laboral ‘Incorpora’, de l’Obra Social la Caixa, es va plantejar una fórmula per lluitar contra l’atur juvenil a través del coaching i del mentoring. Així, voluntaris corporatius i joves es troben en l’empresa en una relació “one to one” per viure una experiència al final de la qual, els joves descobreixen la seva vocació, es motiven per continuar la seva formació i estableixen el seu objectiu professional i els passos per aconseguir-ho.

Una llum al túnel

Això és exactament el que va passar amb David Canals Gallardo i José Antonio Barea Bejarano. El primer és enginyer tècnic agrícola, cap del servei de Biosòlids de Ferrovial. El segon, un jove estudiant de 18 anys que no tenia gens clar com arribar a la meta que s’havia marcat.

Durant sis setmanes, David i José es van reunir primer a l’institut d’aquest últim: Tetuán de les Victòries, i després a Ferrovial, on el jove va poder descobrir de primera mà com s’organitza el treball administratiu en una gran empresa i com cal desenvolupar en l’entorn laboral.

Potser, amb sort, d’això últim aprengui més aquest estiu, si David aconsegueix un dels objectius que s’ha marcat amb José: aconseguir unes pràctiques d’estiu per a ell en la seva empresa. L’altre és trobar cursos que el noi pugui cursar i que l’ajudin en l’exercici de les seves futures tasques. Per la seva banda, el compromís de José és ser més organitzat i no flaquejar en la motivació.

fundació EXIT 02

Josep sap que ha tingut el millor coach dels possibles, perquè David és un exemple de superació i esforç. Amb 18 anys va entrar a la Universitat, a Còrdova, però al cap de poc va deixar els estudis i es va posar a treballar. Amb 25 anys va conèixer a la que seria la seva dona i la va seguir fins a Madrid. Va ser llavors quan va decidir acabar la carrera que havia triat. Quan havia cursat només el primer any va entrar de pràctiques a Ferrovial i des de llavors no ha abandonat l’empresa.”Treballar i estudiar és molt dur, però pot fer-se i vull que José sàpiga que ell també pot fer-ho”, insisteix David.

Encara segueix estudiant per treure el grau superior dels seus estudis i, per això, compta amb el suport de l’empresa. “Mai m’han posat problemes per anar a classe, o a fer un examen o si algun dia necessitava estudiar”, assegura agraït. Aquesta sort pensa tornar-la la societat implicant-se en més projectes de coaching com aquest, per poder encendre una llum en la foscor de més nois com José.

Pel que fa a José … ara ho veu clar: vol estudiar Administració i Direcció d’Empreses i ser empresari. En un país com el nostre està clar que aquest jove necessita la motivació d’un tità i la sort d’un heroi.

@EstherAlvarado – EL MUNDO

Sonrisas y Vida

fundació EXIT 03

Les noves tecnologies, “còmplices” al maltractament de joves adolescents

adolescentes-sin-violencia-de-genero

Acumulació de tensió, esclat d’agressió i ‘lluna de mel’ o penediment. Encara que els estadis pels quals passa la violència de gènere estan identificats, a algunes dones encara els hi resulta molt complicat identificar com a tal la situació per la qual estan passant. El problema s’agreuja encara més en el cas de les adolescents, ja que els senyals que perceben les víctimes són la bestreta d’una forma d’intimidació molt perjudicial i perillosa. Si és el cas, “la tendència sembla estar pujant, amb un repunt molt clar en la permissibilitat dels joves cap a determinades formes de maltractament” com són el control i l’assetjament, segons explica Zulema Altamirano.

Aquesta psicòloga, experta nacional destacada en violència de gènere que actualment treballa en el EIGE European Institute for Gender Equality, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere-, adverteix sobre l’alarmant  “nivell de tolerància i acceptació” que regeix entre els joves sobre alguns tipus de maltractament. Entre els adolescents es considera una cosa normal el control excessiu de les comunicacions o les limitacions a l’hora de vestir, justificant aquestes vigilàncies sota el globus de “l’amor romàntic” que desemboca a inevitables gelosia. “No hi ha gelosia normals. La gelosia reflecteixen inseguretat”, afirma Altamirano recordant que les relacions sanes s’han de basar en la confiança i el respecte.

En la mateixa línia s’explica Isabel Zanón, psicòloga i voluntària en MUM -l’associació Dones Unides contra el MALTRACTAMENT-. “El control de moviments és el més típic entre adolescents, avui dia més que facilitat a través d’instruments com les xarxes socials“, assegura posant l’accent en que el doble check blau de comprovació de lectura en WhatsApp pot desactivar. Les noves tecnologies haurien obert un nou escenari al maltractament, registrant-se un “repunt de casos de violència entre nenes de fins i tot 12 o 14 anys que ve de la mà d’aquestes noves eines”.

Forçades a conductes sexuals no desitjades

Zulema Altamirano, que ha coordinat l’estudi sobre fonts de dades administratives de violència de gènere a Europa i actualment analitza la informació facilitada per l’enquesta realitzada per FRA a l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere a Vilnus -Lituania-, destaca les xifres publicades per el sondeig de 2011 de la Macroenquesta de maltractament: al voltant del 3% de les adolescents reconeixen haver estat agredides per les seves parelles, gairebé un 5% afirma haver-se sentit forçades a conductes sexuals en què no hi volien participar i al voltant d’un 6% assegura haver rebut missatges insultants o amenaçadors.

Telèfon d’atenció al maltractament: 016 (no queda reflectit en la factura del telèfon)

Malgrat aquestes dades, Isabel Zanón destaca que al començament de les relacions el maltractament sol ser de tipus psicològic. Explica aquesta tendència al·legant que si els atacs fossin violents quan encara no s’ha assentat la parella, seria molt probable que es donés per finalitzada la relació. “Comença sent més subtil, mitjançant amenaces, humiliacions … per donar pas més endavant a les altres tipologies“, afegeix. Com a contrapartida, el maltractament menys freqüent entre les adolescents és l’econòmic. Aquesta dada ve motivat perquè, en l’interval d’edats que s’estan tractant, normalment les joves segueixen depenent del nucli familiar i no té sentit coaccionar amb restriccions dineràries.

Els amics, fonamentals per denunciar

“El mite d’amor romàntic està tan interioritzat que les víctimes no perceben res estrany”quan els seus maltractadors comencen a agredir, explica Zanón. Precisament per això es fa fonamental l’entorn de les noies, ja que en múltiples ocasions han estat “les amigues” les que fan saltar la veu d’alarma. La xarxa de suport de les víctimes també es posa en relleu en el testimoni d’Altamirano, que identifica els familiars i amics com un punt clau en aquests casos.

Tot i que el maltractament atempta contra els drets humans de milers de dones i nenes al món, no tots els països tenen una política de tolerància zero contra ell, especialment en els casos de maltractament psicològic. A Letònia, per exemple, una de cada dues persones no considera aquest tipus de violència com una cosa seriosa; mentre que a Suècia tan sols un 5% de la població es posiciona en aquesta tendència.

Paradoxalment, els països menys permissius amb el maltractament (com els escandinaus), reflecteixen una taxa més gran en aquest problema. Aquesta dada queda explicada perquè la població de territoris com Dinamarca o Finlàndia està més sensibilitzada cap a qualsevol forma de violència, i el que es considera maltractament no sempre coincideix. Tal i com exemplifica Zulema Altamirano, a Escandinàvia” és inconcebible que un pare doni una bufetada al seu fill“. A Espanya, les enquestes sobre violència domèstica apunten a xifres cada vegada més altes, motivada pel fet de que cada vegada hi ha més conscienciació sobre el problema i cada vegada es denuncia més.

EL CONFIDENCIAL – DUES EXPERTES PARLEN SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Escola de pares: Tinc un fill adolescent – Material de suport

Escola de pares adolescents IMG_3873

Moltes gràcies a totes les famílies per assistir a l’Escola de Pares sobre adolescència. La quantitat de gent que va venir indica que és un tema que realment interessa a les famílies de l’escola i lamentem no haver pogut portar a terme els casos pràctics tal i com havien estat dissenyats.

Des de l’Escola de Pares prenem nota i us proposarem, pel trimestre que ve, dos xerrades practiques d’adolescència centrades en edats de 14 a 18 anys i deixarem pel primer trimestre del curs que ve dues més per la franja 10 a 14 anys.

Tanmateix, demanarem inscripció previa (vía email AMPA) per poder organitzar les dinàmiques adients i tenir el material de suport per a tots els assistents.

Escola de pares: Tinc un fill adolescent, 3 casos pràctics per sobreviure ajudant-lo

Us deixem el material de suport de la xerrada, el dossier que es va repartir i més documentació:

Moltes gràcies i us esperem a la propera!

A concretar. L’adolescència entre els 14 i els 18 anys. Dues xerrades-taller específiques dirigides a famílies amb nens de 14 a 18 anys.

Escola de pares adolescents IMG_3869

Més de 15.6000 alumnes fan campana a Catalunya

Ensenyament activa un pla de xoc contra l’absentisme escolar; les faltes es concentren en els dos últims cursos de l’ESO. Deixar d’anar a l’institut de tant en tant és l’avantsala del fracàs escolar. El fenomen s’estén d’igual manera en tota mena de centres educatius. Fins ara només es comptaven alumnes que faltaven a més del 25% de lliçons. Rigau ha demanat que es registrin com a absentistes els que se saltin un 5% de classes.

Sense institut per Justin. Un grup de noies fa cua per al concert de Bieber Jordi Play

Sense institut per Justin. Un grup de noies fa cua per al concert de Bieber – Jordi Play

Més de 15.600 estudiants catalans van fer campana el curs passat. Són 7.000 alumnes de primària (l’1,45% del total) i 8.612 d’ESO (el 3%), segons dades del Departament d’Ensenyament. La xifra és molt superior a la de cursos anteriors. I no perquè l’absentisme s’hagi disparat de forma espectacular, sinó perquè fins ara només quedava registrat l’estudiant que faltava a més d’un 25% de classes. Els que se saltaven gairebé una quarta part de lliçons no constaven enlloc. Com si no passés res.

Ara, Ensenyament ha donat instruccions als centres escolars perquè comptin com a absentista l’alumne que falta a més d’un 5% de classes. L’objectiu del departament és establir un mapa de l’absentisme més exhaustiu, i ha demanat als directors dels centres i als ajuntaments que siguin més estrictes amb aquest assumpte. Perquè fer campana és una de les portes d’entrada al fracàs escolar.

Els primers resultats d’aquesta anàlisi reflecteixen, doncs, que les faltes d’assistència estaven subestimades. La majoria de municipis registra xifres que es mouen al voltant del 0,5% per a primària i de l’1% per a l’ESO. La nova manera de mesurar les faltes d’assistència ha multiplicat aquestes xifres. Ensenyament també ha detectat que existeixen dos moments clau quant a l’absentisme: el pas de la primària a la secundària i els dos últims cursos de l’ESO. “A primària, els pares porten als fills a l’escola, i per això fer campana és menys comú”, ha assenyalat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, recentment. En canvi, a partir de 1r de l’ESO -dotze anys- els alumnes solen anar sols a l’institut. A alguns estudiants els costa més d’acostumar-se a llevar-se sols i arribar a temps al centre.

El pla contra l’absentisme escolar que acaba d’aprovar el Consorci de l’Educació de Barcelona assenyala que les “llargues jornades laborals” dels pares fan que molts alumnes hagin de responsabilitzar-se molt aviat de despertar-se a l’hora, preparar-se i arribar a classe. A l’Hospitalet de Llobregat van activar el programa Clau per acompanyar aquests menors que anaven i venien sols a l’escola o l’institut. “El nom del programa ve perquè, literalment, alguns nens porten la clau de casa penjada del coll”, explica Lluís Esteve, regidor d’Educació de l’Hospitalet de Llobregat. En aquests casos, un monitor o assistent pot acompanyar l’alumne a classe quan és petit -a primària o al primer curs de l’ESO-.

Quan l’alumne agafa l’hàbit d’anar sol a l’institut, les faltes solen reduir-se. Però a 3r i 4t d’ESO es produeix un repunt de les absències, ha constatat Ensenyament. Moltes de les faltes es concentren a primera hora del matí, perquè els estudiants es queden adormits. Es tracta sobretot d’aquests alumnes que es mouen entre un 5% i un 25% d’absentisme, els que abans eren “invisibles”. I es tracta d’un moment clau, perquè els estudiants es juguen el graduat escolar en aquests cursos. Irene Rigau ja va llançar aquest missatge quan centenars d’adolescents es van saltar les classes per fer cua al concert de Justin Bieber a Barcelona (2013) amb el consentiment dels seus pares. Des d’aleshores la conselleria ha estat estudiant les causes de l’absentisme.

Un altre dels punts que revela aquesta anàlisi de les absències és el tipus d’institut on es concentren les faltes. I resulta que aquestes absències es reparteixen de forma bastant igualitària per tots els centres de secundària, ja sigui en barris desfavorits o en barris rics.

Ara el departament identificarà bones pràctiques dels centres contra l’absentisme i les difondrà entre els professors. Un exemple de la bona feina que es pot fer contra el fet de fer campana és la de l’institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, un centre catalogat “d’especial dificultat” per Ensenyament pel context en el qual està ubicat. “Hem reduït l’absentisme quinze punts en pocs anys”, afirma el director, Jordi Ibáñez. Els professors passen llista cada hora i si algun alumne falta envien un SMS al mòbil dels pares. Això ha dissuadit molts alumnes de saltar-se les classes.

“A més, tenim el suport de la taula socioeducativa del municipi, on es reuneixen cada setmana professors de l’institut amb treballadors socials i tècnics d’integració; si detectem que un alumne comença a faltar molt, actuem ràpidament amb ell i la seva família”, explica Ibáñez.

I quan un alumne se salta les classes, què cal fer? “Castigar-lo no sol funcionar”, coincideixen tant Ibáñez com Esteve. “Recuperar un alumne que ha faltat molt a classe és molt difícil; dóna millor resultat acompanyar-lo perquè es posi al dia de les matèries que no pas renyar-lo”, continua el director de l’Eduard Fontserè. En els casos molt greus, crònics, entren en joc factors socials, amb famílies desestructurades. “Per això la lluita contra l’absentisme ha de ser global i ha d’atendre la desigualtat social”, assenyala el regidor Lluís Esteve.

MAITE GUTIÉRREZ – LA VANGUADIA

AMPA IPSE NEWS #058



AMPA IPSE NEWS #058

un espai per a la comunicació i per a la participació

26/03/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
AMPA INFORMA 43: Colònies d’estiu 2015

REUNIÓ INFORMATIVA AMB ELS RESPONSABLES DE LES CASES: 14 d’ABRIL!!! Lloc: menjador de l’escola (hi haurà servei de guarderia per als nens/es) Infantil : 17:15h Primària: 18:00 h.
Adolescents enamorats: què fem els pares?

Com si no fos suficient amb comportar-se com adolescents, alguns van i s’enamoren, i es desenamoren i tornen a enamorar-se i pateixen i se senten immensos i després insignificants … com si estigues…
Els jocs per a nens trenquen la barrera entre el món real i digital

Els nens es distreuen amb els iPads dels seus pares, queden al·lucinats amb els videojocs dels seus germans grans o fins i tot comencen a escoltar música a través d’aplicacions com Spotify. Viuen…
No sé quina carrera estudiar

Un informe elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Després de l’ESO què puc fer?, alerta que l’orientació que es dóna a l’alumnat de secundària és insuficient. L’estudi…
Richard Gerver: “No existeix pàrvul que no vulgui descobrir el món”

Els responsables de la política pública defensen que l’important són les matemàtiques, la tecnologia i la llengua. Però la veritat és que les capacitats més importants en el futur seran aqueste…
Els videojocs poden millorar els resultats escolars segons l’OCDE

L’informe, realitzat en l’àmbit de l’Estudi PISA a nois i noies de 15 anys, ha demostrat que aquells estudiants que utilitzen de forma esporàdica dels videojocs milloren notablement en assignatures …
Escola de pares: Tinc un fill adolescent, 3 casos pràctics per sobreviure ajudant-lo

Dimecres, 25 de març a les 19:30h. Xerrada-taller dirigida a famílies amb pre-adolescents i adolescents, d’11- 12 fins als 17anys (cicle superior de primària, ESO i Batxillerat). Lloc: Bibliotec…
No facis els deures als teus fills: llegeix amb ells

Ajudar els fills a fer els deures presenta un impacte més aviat baix en el rendiment acadèmic en comparació amb altres factors. En canvi, llegir habitualment amb ells, tenir altes expectatives sobr…
L’estratègia 2.0 dels gihadistes islàmics per reclutar joves europeus

Terroristes de l’ISIS (Estat Islàmic, per les seves sigles en anglès) utilitzen les xarxes socials per justificar les massacres, presentar a l’Iraq com un paradís i explicar la guerra com si fos un…
L’adolescència: etapa d’aprenentatge o l’infern a la terra?

Aquests són els principals problemes dels adolescents: Relacions sexuals primerenques, Embarassos no desitjats, Consum d’alcohol, Iniciació a les drogues, Trastorns alimentaris, Depressió i trastor…

AMPA INFORMA 43: Colònies d’estiu 2015

CAN MUXART splash

.

Ampa Informa 43 p1

REUNIÓ INFORMATIVA AMB ELS RESPONSABLES DE LES CASES: 14 d’ABRIL!!!

Lloc: menjador de l’escola (hi haurà servei de guarderia per als nens/es)

Infantil : 17:15h

Primària: 18:00 h

INSCRIPCIONS: DIVENDRES 17 D’ABRIL

Horari i Lloc: de 16 a 18 h, al vestíbul de secretaria (1er pis)

Cal portar: Butlleta d’inscripció i resguard de l’ingrés fet al compte de l’AMPA:

No s’admetran diners en efectiu, ni talons.

Indiqueu el nom del nen en l’ingrés

Els no socis de l’AMPA tenen l’opció d’inscriure’s igualment a les colònies, pagant l’import afegit de 40,00€ (quota per família i curs AMPA 2014-15).

També són benvinguts els amics o familiars dels nostres fills que no venen a l’escola.

AMPA INFORMA 43 (pdf)

Ampa Informa 43 p2

Can Puig Darrera

Adolescents enamorats: què fem els pares?

El primer amor dels nostres fills és una bona oportunitat per ensenyar-los com ha de ser una relació basada en el respecte i la llibertat.

adolescents enamorats 00

L’altre dia em escrivia un correu la mare de Lucía, una noia que cursa segon d’Educació Secundària, i em diu “Lucia ha estat sempre una noia molt oberta, simpàtica, alegre, bona estudiant. Però des de fa un parell de mesos va començar a mostrar-se trista, introvertida, callada, molt irritable i el pitjor, ha suspès cinc assignatures en l’última avaluació. És obvi que alguna cosa li passa, jo intento parlar amb ella i es tanca en banda i em diu que la deixi que no em fiqui en la seva vida. En vista del que rara que estava vaig trucar a una de les seves amigues perquè m’expliqués si s’havia enfadat amb elles i em va deixar de pedra quan em va deixar anar, és que l’ha deixat el seu “nòvio, com vols que estigui. La meva primera reacció va ser la d’anar a parlar amb ella i dir-li que això són tonteries, que no té edat i que el que ha de fer és centrar-se en els estudis, però la veritat és que la veig tan trista que no sé quina serà la millor manera d’ajudar-la”.

Doncs sí, això que li passa a Lucia és una cosa que els sol passar a molts adolescents i és que, si no fos suficient amb comportar-se com adolescents, alguns van i s’enamoren, i es desenamoren i tornen a enamorar-se i pateixen i se senten immensos i després insignificants … com si estiguessin en una muntanya russa. I quan els nens s’enamoren, què podem fer els pares?

  • L’enamorament d’un adolescent és per a ells un fet molt important i molt significatiu en la seva vida (que recordes encara el nom del teu primer amor?). Alguns pares s’espanten quan els seus fills adolescents s’enamoren i fruit d’aquesta por tendeixen a menysvalorar els sentiments dels fills dient-los “això és una ximpleria”, “què sabràs tu el que és estar enamorat”.
  • Fes-li veure que això que sent és fantàstic, que és una cosa bonica que ens passa, aprofita per fer-li veure que també és normal sentir dubtes o por per si l’altra persona ens accepta o no. I ja posats, no estaria malament que li expliquessis  com us vareu sentir vosaltres quan us vareu enamorar per primera vegada.
  • Enamorar-se per primera vegada és una bona oportunitat d’ensenyar i aprendre el bé que conjuga l’amor amb el respecte. Sense respecte, no hi ha amor. Ensenyar també que estimar és un acte de llibertat i la llibertat no s’imposa, s’exerceix. Ensenyar-los que per demostrar amor no cal fer res que un no vulgui fer.
  • Aprofita aquesta situació també per parlar el que creus que és un comportament adequat, i el que creus que és inadequat en la seva incipient relació. I parla-li clar, no recorris a paràboles com la de “filla, vés amb compte no et fiquin alguna cosa en la coca-cola” quan la teva preocupació realment és una altra. L’educació afectiva-sexual dels fills requereix que els pares els hi parlem clar respecte al que passa o pot passar quan un creu que està enamorat. No es tracta de negar el que els nostres fills senten, sinó orientar respecte a la necessitat de responsabilitzar-se de les seves decisions, de les seves accions.
  • Els pares tenim el deure de controlar i supervisar als nostres fills i els límits han de girar al voltant dels valors de cada família. Són els valors que tu vols inculcar als fills, i no la por el que ens ajuda a marcar els límits respecte a el que considerem adequat o no.
  • Als pares en general ens sembla que els nostres adolescents són massa joves per enamorar-se, però no ho diguis perquè poden sentir que els consideres incapaços, sense reforçar, i potser llavors no et vulguin seguir comptant res. El millor és que li diguis que és molt jove per sortir en parella, que és millor que surtin amb la seva colla, etc.
  • Coneix al “amoret” del teu adolescent perquè tinguis informació sobre com és i si no t’agrada intenta no dir-li “no m’agrada gens”. Tampoc has de mentir però res de posar-li malnoms i fer-li mofes a costa del pentinat, la vestimenta etc. Els nostres fills tenen capacitat per adonar-se de com són les persones amb les que es relacionen i de vegades cal equivocar-se per aprendre.
  • Els amors, a totes les edats, poden ser dolorosos. Veure patir als nostres fills per “culpa d’un babau” de vegades és dur, i no ho podem evitar. Quan els fills pateixen només necessiten el nostre suport.

El teu fill adolescent s’ha enamorat? Doncs això vol dir és que el teu nen o nena ja va deixant de ser-ho. Sense por.

BLOG de Carlos Pajuelo – Escola de pares.

adolescents enamorats 01

Els jocs per a nens trenquen la barrera entre el món real i digital

Internet, els ordinadors, els smartphones, les tauletes i les consoles de videojocs formen part de la nostra vida diària. La nostra i la de la majoria dels nens. Una realitat que permet als més petits assimilar la tecnologia d’una forma natural i innata.

jugant nens 01

Els nens es distreuen amb els iPads dels seus pares, queden al·lucinats amb els videojocs dels seus germans grans o fins i tot comencen a escoltar música a través d’aplicacions com Spotify. Viuen en un entorn on la tecnologia està molt present i això, sempre sota la supervisió dels pares, els pot servir per a començar a familiaritzar-se amb dispositius que en un futur segur que els hi seran molt útils.

Però, com podem anar més enllà? Què més els hi podem oferir? Només ens queda una opció: permetre que experimentin amb alguns dels kits de construcció de dispositius electrònics o robots que hi ha actualment al mercat. Hi ha molta oferta i tots amb un elevat valor didàctic, però anem a destacar-ne cinc: KanoGetcodieRomoLego X i Invéntame.

Kano és un kit per a muntar un ordinador dissenyat pels més petits. Utilitza una petita placa Rasperry Pi Model B amb la qual els nens aprenen a identificar les peces que composen els ordinadors.

Els altres components del paquet són un teclat, un xasis personalitzable, un petit altaveu, cables HDMI i USB, una targeta SD que incorpora el sistema operatiu i altres elements que els nens poden ensamblar sense dificultat. Per suposat, una vegada el tenen fabricat, tocarà programar-lo. Tot un repte!

Codie és un robot que ensenya als nens els principis bàsics de la programació. A través de la seva aplicació per a smartphones, qualsevol pot programar el seu primer robot en tan sols dos minuts. És un joguet amb un llenguatge de codificació fet a mida. Com en molts altres projectes similars, la idea de Codie no és que els més petits aprenguin realment a programar, sinó que a través de senzills jocs es familiaritzin amb l’àmbit de la lògica i siguin capaços de resoldre petits problemes pels seus propis mèrits.

Romo és un petit robot creat per Romotive gràcies al suport obtingut a través de la plataforma de crowdfunding Kickstarter. Per a gestionar-lo és necessari connectar-li un iPhone o un iPod i descarregar-se la seva aplicació. Romo actua com una mascota. Els nens el poden programar i jugar amb ell a qualsevol joc. També a fet i amagar? Segur que sí!

Lego X és un prototip dels creadors de Gravity Sketch. És el joguet que millor relaciona el món físic amb el digital. Totes les construccions físiques 3D de Lego es poden transferir automàticament als dispositius electrònics. Així doncs, els nens estan a les portes de convertir-se en autèntics dissenyadors de 3D sense tenir coneixements previs d’informàtica. Tota una revolució.

Aquests i altres casos com el de Invéntame, creada per l’espanyol Jesús Ibáñez, s’estan convertint en maneres efectives d’apropar la programació i la tecnologia als més petits d’una forma didàctica i propera.

Si a aquestes edats és quan els nens aprenen més ràpid, per què no ensenyar-los aspectes principals de la programació a través de jocs? Segur que en un futur, molts agrairan aquests petits esforços i jocs.

Font: Mobile World Capital via COEINF.cat

jugant nen i avi 01

No sé quina carrera estudiar

Un informe adverteix que no s’assessora prou els estudiants d’ESO.

No sé quina carrera estudiar 01

“Estic entre uns estudis més científics, com biologia, o uns de més artístics, com disseny”. Els dubtes de la Imán Mencara, una estudiant de 4t d’ESO, es repetien el primer dia del Saló de l’Ensenyament, entre centenars d’estudiants. Alguns han de decidir el curs que ve el tipus de batxillerat que volen estudiar i d’altres la carrera universitària.

Un informe elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Després de l’ESO què puc fer?, alerta que l’orientació que es dóna a l’alumnat de secundària és insuficient. L’estudi la qualifica de “poc planificada i documentada”, i denuncia que només es faci a 4t d’ESO i que la responsabilitat recaigui en el tutor. L’informe també alerta que es repeteixen els clixés de dirigir els bons estudiants cap a batxillerat i els que van més justos cap a la formació professional (FP).

Una de les novetats del Saló de l’Ensenyament, que s’allargarà fins diumenge, és precisament reforçar aquest assessorament. Ho fa per diversos canals. D’una banda, s’ha potenciat el Servei d’Orientació que ofereix el portal Educaweb de manera individualitzada, que indica a l’alumnat quins són els estudis que més s’adeqüen al seu perfil. Entre les qüestions que se li plantegen hi ha en quina àrea li agradaria treballar, quines habilitats té com a persona o quins aspectes considera prioritaris en una futura feina (tenir un bon sou, disposar de temps lliure, aconseguir prestigi, decantar-se per una activitat rutinària…).

La segona via per potenciar l’orientació és un servei de visites guiades pel Saló perquè l’alumne sàpiga quin tipus d’informació li serà útil a l’hora de prendre la decisió. I el tercer canal és el Fòrum d’Orientació Universitària, en què universitats com la Rovira i Virgili o entitats com la Comissió Europea ofereixen xerrades als joves. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va explicar ahir durant la inauguració de la fira que l’any passat es van fer més de 4.000 assessoraments personalitzats. “Els interessats poden descobrir les professions més demandades i, per tant, el que la societat necessita’’, va matisar.

Potenciar la FP

Una d’aquestes demandes, segons Rigau, és la FP, l’altra gran aposta del Saló. En aquest àmbit la principal novetat és la potenciació de la FP integrada, amb una nova aula que agrupa la FP inicial, la contínua i l’ocupacional. Alhora, també es vol difondre la FP dual. Per això, per primer cop Seat és present al Saló. L’empresa és una de les que lideren aquest tipus d’ensenyament, que consisteix a oferir formació professional a l’estudiant a la mateixa empresa i, un cop acabada, donar-li l’opció de quedar-s’hi treballant.

Pel que fa a l’oferta universitària, destaca la voluntat d’internacionalització, amb més titulacions en anglès per atreure estudiants estrangers, sobretot de fora de la UE, i el requeriment del nivell B2 als estudiants catalans a partir d’aquest curs. En aquest sentit, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va recordar que el Govern ha engegat el programa Parla3 perquè els estudiants puguin comprovar el seu nivell, avaluar opcions per millorar-lo i finançar-lo amb ajudes de fins a 350 euros per curs.

ELISABET ESCRICHE – ARA

No sé quina carrera estudiar 02

Richard Gerver: “No existeix pàrvul que no vulgui descobrir el món”

Richard Gerver 00

Els responsables de la política pública defensen que l’important són les matemàtiques, la tecnologia i la llengua. Però la veritat és que les capacitats més importants en el futur seran aquestes considerades toves, com la intel·ligència emocional,treballar en equip,comunicarresoldre problemes. La major part dels grans emprenedors del món en el segle XXI no van ser universitaris. Estimaven el coneixement, però eren autodidactesments lliures.

No existeix un pàrvul que no vulgui descobrir el món. Mentre estimulem la seva imaginació, els seus sentits i els qüestionem, desafiem i retem, continuaran aprenent. No hi ha cap secret, els pares han de deixar de llegir llibres escrits per experts com jo, i començar a tenir més confiança en el seu propi instint.

Richard Gerver 01

Com un professor de primària acaba d’assessor de Tony Blair.
Em van nomenar director del pitjor institut públic del Regne Unit i el convertim en una de les escoles de més èxit del país, amb diversos premis Unesco.

Com ho va fer?
Comencem preguntant en quin adult havien de convertir els alumnes per desenvolupar-se plenament en el futur.

Què sap vostè del futur?
L’auto-ocupació serà el comú, la tecnologia seguirà expandint-se, hauran de col·laborar amb persones de qualsevol racó del món … I això requereix un entorn educatiu actiu, que no ensenyi als nens a escoltar asseguts i en silenci, a memoritzar ia verificar el après mitjançant proves.

Està en contra dels exàmens?
Que constitueixi la forma principal de mesurar l’èxit educatiu, si. L’educació ha de basar-se en l’experiència, la resolució de problemes, la innovació i la col·laboració.

D’acord, però com es posa en pràctica tot això a l’escola?
Amb tot el respecte, la seva pregunta és de l’era industrial. Si analitzem les fallades dels sistemes educatius, de les empreses tradicionals i fins i tot dels governs, veiem que el primer és creure que els sistemes i les estructures són el vehicle per al canvi; per això quan es va produir la crisi financera (2008) ningú va saber reaccionar. És la gent la que canvia les coses.

Quin tipus de mestre reclutaria vostè?
Els nostres nens han de distanciar-se dels pupitres, i els docents, d’estar davant d’ells explicant la lliçó. Hem de crear un aprenentatge més contextual, que no sigui abstracte. Internet és una eina d’aprenentatge increïblement potent.

Tornem a la seva escola de primària.
Creem una micro-societat que reflectia la vida real perquè poguessin auto-gestionar-se. Tenien el seu propi sistema polític, emissora de televisió i ràdio, i gestionaven els seus comerços i museus, és a dir, tot el que trobes en una societat real.

¿Nens d’entre 3 i 11 anys?
Sí. El programa d’estudis pivotava al voltant de quatre principis: la comunicació, l’empresa, la cultura i el benestar. Totes les matèries estaven interconnectades. I els divendres escollien d’entre 30 cursos (dansa contemporània, gestió financera, ciències avançades, escacs): el seu dia d’universitat. I res de deures, perquè no hi ha evidència que marquin una diferència positiva. L’escola ha d’inspirar als nens i deixar-los espai seguint de prop.

Tot això és caret.
Els estàndards acadèmics de la nostra escola van passar d’una taxa de fracàs escolar del 40% a una d’èxit del 90% en menys de dos anys, la qual cosa prova que si tu dissenyes un sistema que és ric en experiències i en contextos, els nens rendeixen .

Les escoles s’han convertit en empreses que competeixen entre elles.
Estic d’acord. No obstant això, segons els informes internacionals, les més reeixides són les que s’han distanciat del sistema competitiu. El problema és que la majoria dels polítics consideren que l’única manera d’aconseguir èxit és concentrant-se en l’eficiència i la competència. Són antics.

Entenc.
Si analitzes les corporacions més reeixides del segle XXI, un dels seus fonaments és la col·laboració. Però els polítics estan obsessionats amb les qualificacions i els resultats acadèmics, amb estar a dalt en el rànquing internacional.

Ara toca ser finlandès.
Ja han caigut, ara el que mola és Xangai. Aquesta és la bogeria del sistema! Els responsables de la política pública defensen que l’important són les matemàtiques, la tecnologia i la llengua. Però la veritat és que les capacitats més importants en el futur seran aquestes considerades toves, com la intel·ligència emocional, treballar en equip, comunicar i resoldre problemes. La major part dels grans emprenedors del món en el segle XXI no van ser universitaris. Estimaven el coneixement, però eren autodidactes, ments lliures.

Hi ha tantes teories que els pares ens tornem bojos.
No existeix un pàrvul que no vulgui descobrir el món. Mentre estimulem la seva imaginació, els seus sentits i els qüestionem, desafiem i retem, continuaran aprenent. No hi ha cap secret, els pares han de deixar de llegir llibres escrits per experts com jo, i començar a tenir més confiança en el seu propi instint.

Què aconsella als pares?
Que no sobre-protegeixin als seus fills. Cal permetre’ls cometre errors.

I a un director de col·legi?
Que no intenti posar en pràctica tots els sistemes, que tingui la valentia de construir el sistema educatiu sobre la base d’aquesta visió del conjunt de professionals de la seva escola. Els professors han d’estar implicats, comportar-se com professionals, és a dir, més passió i menys queixes.

Font: La Vanguardia. La Contra 10/03/2015. Ima Sanchís.

Traducció: Espai per créixer.

RICHARD GERVER

Apassionat

Des que Tony Blair es va fixar en ell, és l’home de moda en educació, assessora governs (EUA, Austràlia, a tot Europa, incloent Espanya i països escandinaus) i té programes a la televisió i la ràdio britàniques, a més de ser conferenciant i assessor d’empreses.

Et dóna un titular rere l’altre del tipus “l’evolució humana no va passar en una aula de classe”, que sona bé, però …. Potser per això discutim. Ell em crida dinosaure quan li dic que internet, d’acord, però no tant, que no tots els nens són Steve Jobs. Acabem tan amics i li prometo assistir a la seva xerrada sobre l’aplicació de la tecnologia en l’educació en el congrés ITWorldEdu.

Richard Gerver abc

%d bloggers like this: