Els escacs aterren a l’escola com a reforç pedagògic


El Congrés reconeix els valors de l’esport mental com a eina educativa. Cada autonomia decidirà si són una assignatura o si els incorpora a les matemàtiques.

escacs reforç escolar 02

Milloren la capacitat de memoritzar, assimilen més fàcilment els conceptes numèrics, aprenen geometria i orientació espacial i, de passada, reforcen la comprensió lectora. Tot això jugant a escacs. Els beneficis pedagògics que té per a un nen «aquest joc, esport, ciència, filosofia o com ho vulguin definir, són inqüestionables», subratlla Pablo Martín Peré, el parlamentari que la setmana passada va aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés per unanimitat que els escacs es converteixin en una assignatura escolar. Martín Peré, advocat de formació, polític de professió i escaquista per vocació -fins i tot ha rebut classes de mestres internacionals, explica- afegeix un altre argument de pes: «I, a sobre, el seu cost econòmic és molt, molt baix».

Amb aquests arguments, el diputat del PSOE va convèncer dimecres passat la resta de membres de la comissió d’Educació perquè «el Congrés insti el Govern central a incorporar els escacs com a matèria a les escoles de tot Espanya, tal com, per una altra part, ja va recomanar fer el Parlament Europeu el 2012». La iniciativa parlamentària també reclama que s’habilitin espais públics, «en parcs, biblioteques, on es consideri més adequat», per a la pràctica d’aquest joc.

FÓRMULA FLEXIBLE

«La implantació d’aquesta activitat -afegeix el diputat- s’haurà de fer, naturalment, d’acord amb les comunitats autònomes; és per això que el Congrés ha optat per una fórmula flexible, per no concretar com s’ha de materialitzar». Això obre la porta, per exemple, al fet que algunes autonomies integrin els escacs com a assignatura de lliure designació en el currículum (de manera que la seva nota computaria per a l’expedient acadèmic) o que, com ja passa a Cantàbria i Catalunya, s’incorpori com a eina metodològica en assignatures com les matemàtiques.

En aquest últim cas, l’experiència batejada amb el nom d’Escacs a l’Escola «ja s’està desenvolupant aquest any a 141 col·legis, amb alumnes de primer, segon i tercer de primària, encara que l’objectiu és que, a mesura que els estudiants vagin superant cursos, s’ampliï fins a sisè», segons indica Carme Saurina, professora d’Estadística i Econometria de la Universitat de Girona (UdG) i una de les investigadores de l’Observatori dels Escacs que s’ha creat en aquesta universitat.

escacs reforç escolar 00

UNA MILLORA ESPECTACULAR

Saurina, que actualment també és degana de la facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Girona, explica que, després d’un primer any de prova pilot en una desena de col·legis (al llarg del curs 2012-2013), «els estudiants participants van mostrar una millora espectacular en matemàtiques». Els professors que van ser enquestats per fer una avaluació de l’activitat van afirmar que els alumnes, que en aquell moment eren a primer de primària (tenien 6 i 7 anys), «havien guanyat en concentració, es mostraven molt menys impulsius, més reflexius, més ordenats… i que eren bastant menys sorollosos», assenyala la investigadora.

«Hi ha escoles, per exemple, que estan utilitzant els escacs amb l’objectiu d’estimular la cooperació entre els alumnes, fent que en lloc de jugar de manera individual, els estudiants formin equips. En altres centres s’ha vist que aquesta pràctica també és una bona eina per a la integració de l’alumnat», afegeix la catedràtica.

«En realitat, no es pretén formar grans mestres, sinó ensenyar als estudiants alguns hàbits de vida i valors fonamentals, com el fet que siguin responsables de les decisions que prenen», explica Josep Serra, vocal del programa Escacs a l’Escola a la Federació Catalana d’Escacs. Aquesta entitat és la que s’encarrega en aquests moments de la formació dels mestres de les escoles que participen en la iniciativa, «que reben, gratuïtament, mitjançant un conveni amb la Conselleria d’Ensenyament, cursos de 30 hores de durada impartits per membres de la federació».

EL PARXÍS NO SERVEIX

Tot el que s’ha esmentat fins aquí, sosté l’escaquista, «no s’adquireix amb altres jocs, com per exemple el parxís, on hi ha un component important d’atzar». En els escacs, insisteix, «no val buscar culpables entre altres persones o atribuir un error del joc a la mala sort, com acostumen a fer moltes vegades els nens». Aquí, «cadascú s’ha de fer càrrec del moviment que farà i assumir-ne les conseqüències». A més a més, en un moment de consum ràpid i banalització de l’oci, «una activitat com els escacs ensenya un valor que es troba clarament en retrocés: la paciència», conclou.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

escacs reforç escolar 01

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: