Primers auxilis per a nens: recull de consells bàsics


Els nens són realment imprevisibles. Quan no posen un dit a un endoll, toquen la porta del forn quan acabem de fer-lo servir i es cremen. Si no, cauen de la bicicleta i es pelen els genolls o es trenquen un dit jugant a basquet, … Que siguin imprevisibles no vol dir que us hagin d’agafar desprevinguts.

primers auxilis 01

Davant de qualsevol imprevist és molt important estar preparats i, sobretot, conservar la calma abans d’anar a urgències perquè us atengui un metge. Aquí teniu un recull de consells que esperem que us siguin útils.

  • Ossos trencats. Els símptomes d’un os trencat són hematoma, deformació i dolor. Les més comuns en els nens són de caràcter lleu i, sovint, només fan mal. La millor manera de calibrar-ne el grau és portant el nen al metge i fer-li una radiografia.
  • Cops i blaus. Els blaus grans són hematomes. Els petits, es poden tractar posant gel a la zona tan de pressa com sigui possible, vigilant-lo perquè no endureixin, es calcifiquin o s’infectin.
  • Cremades. Tenen diferent gravetat: de tercer grau són les més greus i han de ser tractades immediatament a urgències. De segon grau són vermelles, doloroses i amb ampolles. Les de primer grau són les que s’originen al tocar superfícies calnetes o per estar exposats al sol sense protecció. En aquests dos darrers casos, cal posar la zona afectada sota l’aigua freda (mai gel), posar compreses fredes, deixar que la zona s’assequi sola, aplicar pomada especial de cremades o aloe vera, tapar amb una gasa estèril i no adhesiva.
  • Talls i esgarrapades. Cal rentar la zona amb aigua i sabó i treure la brutícia que hagi pogut atrapada. Habitualment, amb una simple tirita n’hi haurà prou. Si podeu, el millor és no tapar-les.
  • Ferides produïdes per animals. Les mossegades de gos i les esgarrapades de gat són força comunes. Intenteu esbrinar si el gos està al dia de totes les vacunes i contacteu amb un veterinari. Si són mossegades petites, renteu la zona afectada i feu una cura corrent. Pel que fa als gats, les esgarrapades poden provocar inflamació i febre. Truqueu al metge immediatament si això passa.
  • Picades d’abella. Només són greus si desencadenen una reacció al·lèrgica. Si és greu, el nen pot tenir dolor abdominal, vòmits, dificultats per respirar i/o urticària. Si això passa, directes al metge. Si la reacció és lleu: extraieu el fibló prement la pell amb les ungles. Si empreu unes pinces o els dits, pot ser que provoqueu que surti més verí. Emboliqueu una compresa freda amb una tovallola i apliqueu-la a la picada entre 5 i 15 minuts i apliqueu alguna crema específica.
  • Dents trencades. Si es trenquen però no es desenganxen de la geniva cal anar al dentista. Si cauen, apliqueu pressió per parar l’hemorràgia i amb la peça caiguda, aneu al dentista.

primers auxilis 02

  • Infeccions d’orella. Són resultat d’infeccions víriques o bacterianes a l’oïda mitjana. Els símptomes són plor sense consol, que s’agafin l’orella, incomoditat a l’hora de canviar de psotura i febre. Contacteu de seguida amb un metge a la mínima sospita.
  • Èczemes. Són molt comuns als nens. Els símptomes són vermellor de la pell, descamació, picor, sequetat i vesícules o ampolles. Apareixen, habitualment, darrere dels genolls i als colzes o a la cara. Banyeu-los menys sovint, poseu crema hidratant mentre la zona encara està humida i poseu crema de tractament.
  • Descàrregues elèctriques. Si sospiteu que s’ha enrampat, comproveu si té cremades i tracteu-les. Si el nen experimenta un xoc més greu (si mossega un cable, per exemple) i es queda inconscient, truca a urgències i fes-li una reanimació cardiopulmonar.
  • Febre. Cal comprovar quina és la temperatura exacta del nen amb un termòmetre. Si és molt elevada poseu-vos en contacte amb el metge. Sempre podeu intentar baixar-li amb mètodes casolans.
  • Al·lèrgies alimentàries. Habitualment, apareixen una hora després dd’haver consumit l’aliment. Es controlen eliminant-lo de la seva dieta. Els més susceptibles són la llet, els ous, els cacauets i altres fruits secs, les maduixes, el peix i el marisc, el blat i la soja.
  • Cops al cap. Tracteu els cops amb gel per controlar la inflamació. Contacteu sempre amb un metge i expliqueu-li si les seves pupil·les canvien de tamany quan s’exposen a la llum directa, si té vòmits, somnolència o un nyanyo a la zona de l’impacte.
  • Polls. N’hi ha de cap i de cos. En ambdòs casos fan picor. Si s’infecta cal tractar les zones infectades, adquirir algun xampú antipolls, rentar els llençols i la roba amb aigua molt calenta.
  • Enverinaments. Si ha ingerit algun producte potencialment perillós, no dubteu a anar a urgències. Algunes de les subtàncies que cal tenir fora del seu abast són: l’alcohol, els perfums, laques, locions, pomades, nous moscada, substàncies aromàtiques, vins per cuinar, tabac, fertilitzants i moltes plantes d’interior, medecines, productes de neteja, pegues i pintures.
  • Objectes allotjats a la gola o al nas. Traieu-los immediatament de les vies respiratòries i, en cas que no pogueu fer-ho, porteu-lo immediatament a un servei d’urgències.

Font: “Manual de instrucciones del niño” de Brett R. Kuhn i Joe Borgenicht.

ARA – CRIATURES

primers auxilis 03

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: