Curiositats sobre els Reis Mags d’Orient


reis Orient-arribada-Barcelona-PERE-VIRGILI_ARAIMA20140105_0142_4

La tradició més difosa explica que els Reis Mags van venir d’Orient, eren tres i van ser guiats per un estel que els va conduir fins a Betlem. Allà van buscar al Nen Jesús i el van adorar, oferint-li or (representant la seva naturalesa real, com present conferit als reis), encens (que representa la seva naturalesa divina, es fa servir pel culte en els altars dels temples) i mirra (un oli embalsamador per als difunts, representant el sofriment i la futura mort de Jesús). A poc a poc la tradició ha anat afegint altres detalls simbòlics: se’ls ha fet representants de les tres races conegudes a l’antiguitat, representants de les tres edats del home i representants dels tres continents (Àsia, Àfrica i Europa).

Amb el temps, en molts països de tradició catòlica, es va adoptar el costum de celebrar a la vegada el dia de l’Epifania (el 6 de gener) i la festivitat dels Reis Mags, conjugant així la manifestació de Jesús al món no jueu amb la festa d’aquests personatges que representaven justament aquest món de gentils (els no jueus). A poc a poc, es va anar oblidant el significat veritable de la paraula epifania i la va convertir en un sinònim d’adoració dels Mags.

Aquí, enfront de la recent introducció del Pare Noel a les costum nadalenques a causa de la influència de la cultura nord-americana i altres països estrangers, és continua mantenint la tradició de que els regals de Nadal als nens els hi portin els Reis Mags la nit del 5 al 6 de gener. Tots els anys, setmanes abans de l’arribada del Nadal, els nens comencen a pensar en els regals que desitgen que els portin els Reis. És el moment d’escriure la carta als Reis Mags, un moment d’enorme il·lusió i fantasia per als més petits.

relicario_reyes_magos_39211

 12 Curiositats sobre els Reis Mags d’Orient

  1. La tradició té el seu origen en l’Evangeli de Sant Mateu, que és l’únic que esmenta als Reis Mags, encara que no diu que fossin reis sinó simplement mags vinguts d’Orient.
  2. Tampoc diu el seu nombre encara que es pot deduir que eren diversos.
  3. L’església siriana i armènia els xifrava en dotze -com els apòstols- i representaven les tribus d’Israel.
  4. Cap al segle IV es va configurar el nombre de mags en tres -no en va eren tres els presents esmentats en l’evangeli, per al·lusió a la Trinitat, als tres continents coneguts en aquell moment, a les tres races humanes, a les tres edats l’home … – i se’ls va donar l’apel·latiu de “reis d’Orient”, ja que la pràctica de la màgia estava prohibida i el concepte de mag tenia una connotació pejorativa.
  5. Al segle XVI les necessitats de l’Església Catòlica van portar a identificar els tres reis amb els tres fills de Noè (Sem, Cam i Jàfet) que, segons l’Antic Testament, representaven les tres races que poblaven el món.
  6. Així Melchor va passar a simbolitzar els europeus descendents de Jafet. Gaspar representaria als asiàtics descendents de Sem. I Baltasar, negre i barbat, faria el mateix amb els africans descendents de Cam. D’aquesta manera es va integrar a la raça negra, encara que va haver de deixar de banda els americans, oceànics i pobles de l’extrem orient de pell groga, ja que no era possible inventar nous reis i nous fills a Noè.
  7. És la descripció que en fa el teòleg Beda el Venerable la qual perdura fins als nostres dies amb algunes modificacions. Segons ell, Melcior és un ancià de llarga cabellera blanca i llarga barba i ofereix or, símbol de la reialesa divina. Gaspar és jove i imberbe, de pell blanca i rosada i ofereix encens, símbol de la divinitat. Baltasar, de pell morena -que no negre- ofereix mirra que significava que el Fill de l’home havia de morir.
  8. Excepte els regals -que apareixen en l’Evangeli de Mateu- els noms, edats i aparences han patit diversos canvis i han estat assignats arbitràriament. Entre els grecs se’ls van donar els noms de Apellicon, Amerim i Serakin; entre els sirians els de Kagpha, Badalilma i Badadakharida i entre els etíops els de Ator, Sater i Paratoras.
  9. En principi Melchor portava dolços, llaminadures i mel; Gaspar portava roba, sabates i coses pràctiques i Baltasar -simbolizando el racisme existent- castigava als nens dolents deixant-los carbó o llenya.
  10. A partir de mitjans del segle XIX els reis comencen a portar joguines i no es fa distinció al respecte de les seves funcions.
  11. La tradició de deixar les sabates perquè els reis posin regals i caramels ve d’Holanda, on els nens ho fa per rebre el seu Sant Nicolau (no confondre amb el Pare Noel).
  12. Les restes dels reis mags es van guardar durant anys a Constantinoble, després van ser traslladats a Milà i finalment a Colònia, Alemanya, on van ser dipositats en cofres d’or i plata d’uns 350 quilos cada un.

TORTELL_REIS_corona

El Tortell de Reis

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d’anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d’alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d’àngel, etc. que pot portar fruita confitada o pinyons, a més del sucre de llustre, al damunt.

El tortell és un element molt important de la tradició culinària de Catalunya ja que apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any. De fet, pràcticament tots els diumenges hom en pot trobar a la pastisseria; així com en algunes dates assenyalades, com el Dia de Reis (6 de gener); Sant Antoni (17 de gener) o Diumenge de Rams. Fins i tot, se n’han inventat de nous com el tortell de Sant Cristòfol (10 de juliol), un tortell de massapà en forma de volant, ja que sant Cristòfol és el patró dels automobilistes.

El tortell de Reis, anomenat també coca de Reis o roscó de Reis (calc del castellà roscón de Reyes), té també forma d’anella més o menys rodona o ovalada, però la massa és de la mateixa mena que la d’un brioix i el farciment, que sol ser massapà, està completament cobert, també pels costats, per la massa. Està ricament decorat de fruita confitada (típicament cireres, taronja i pell de síndria) i fruits secs (típicament pinyons, a part de variants més econòmiques amb ametlla tallada) i conté dues sorpreses. A Catalunya es menja exclusivament el Dia de Reis, després de dinar, mentre que a Occitània es menja al gener, però no necessàriament per Reis.

La mida estàndard és d’uns 50 centímetres de diàmetre i en surten unes 8 racions, tot i que actualment se’n fan de moltes mides, i el tradicional és el de massapà amb fruita confitada per sobre. Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d’un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. A França, és costum que el més petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pastís. A més, s’ha de tallar en tantes parts com convidats més una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa.

girona-reis-mags-1

Fonts

Taringa

Babyradio

Viquipèdia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: