Crida d’emergència sense precedents d’Unicef

Unicef Crida emergencia 2015 01

Unicef comença l’any amb una crida d’emergència sense precedents per atendre els més de 62 milions de nens que estan en situació de risc en disset països per crisis humanitàries. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància ha demanat una aportació d’uns 2.700 milions d’euros, 880 més que l’any anterior, per afrontar “una nova generació de crisis humanitàries”.

L’objectiu és tractar 2,7 milions de nens contra la desnutrició aguda greu, vacunar 13,6 milions de nens contra el xarampió, donar accés a aigua potables a 34,3 milions de persones i contribuir a l’educació d’uns cinc milions de nenes, entre altres actuacions. La previsió és facilitar ajut a 98 milions d’euros.

Preocupen els infants que viuen als països de l’Àfrica Occidental afectats per l’Ebola, que han perdut els seus pares, han deixat de ser escolaritzats i que ja no són vacunats contra malalties evitables, com ara la poliomielitis, la rubèola o la malària.

Però, sobretot, on hi ha més feina és en l’atenció als infants que viuen directament en zones de conflicte o en països marcats pels conflictes. Sumarien més de 230 milions de nens. Síria se situa com el país que necessita més fons, a petició de la Unicef, que demana més de 800 milions d’euros per a aquest país colpejat per la guerra des del 2011. En el cas de Nigèria, país marcat per l’amenaça del grup terrorista Boko Haram, són necessaris 23,4 milions, mentre que Ucraïna, on 1,7 milions de nens pateixen els efectes del conflicte armat, la petició arriba als 28,6 milions d’euros.

El president del comitè espanyol d’Unicef, Carmelo Angulo, va explicar que la crida internacional inclou també ajuda per a les “crisis oblidades” per la comunitat internacional: l’Afganistan, Palestina i el Níger.

LA XIFRA

16,7 milions de nens viuen en zones de conflicte, com ara la República Centreafricana, l’Iraq, Palestina, Síria, Ucraïna i el Sudan del Sud.

El Punt Avui

-

 

Com més hores de mòbil i xarxes socials, més fracàs escolar

Els estudiants aficionats a noves tecnologies prenen més alcohol i cànnabis. Les famílies tenen poc control de la utilització infantil de les pantalles electròniques.

fracas escolar 02

Les famílies dels adolescents que viuen a Catalunya estan compostes, de manera general, per pares i mares que són autodidactes en l’us d’internet i el mòbil, poc documentats, per aquest motiu, per desxifrar i acotar l’ús que fan els seus fills d’unes tecnologies sobre les quals són iniciats a l’escola. Un reflex d’això és el descontrol patern del nombre d’hores que els estudiants d’ensenyament secundari inverteixen en l’ús de l’ordinador, el mòbil i els videojocs, i les conseqüències que això té en el seu rendiment escolar, dos aspectes que han estat investigats per infermeres d’assistència primària que van a 28 instituts del Vallès Occidental. Han entrevistat 5.538 alumnes de primer a quart d’ESO (d’11 a 16 anys).

El fracàs escolar -tenir tres o més assignatures suspeses el curs anterior- augmenta a mesura que augmenten les hores dedicades al maneig diari de les pantalles electròniques, diu l’estudi. Arriba al 29% dels estudiants que estan més de tres hores al dia al davant de l’ordinador, i al 16% dels que hi dediquen menys d’una hora. El 27% dels nois que no recorren en absolut a l’ordinador també tenen un baix rendiment a la classe, puntualitzen, ja que està comprovat que un 50% del temps d’internet s’inverteix en qüestions educatives. L’altre 50% pertany a l’àmbit independent d’uns nois que, en tota la resta, es consideren dependents dels seus pares.

La investigació ha detectat així mateix que els que dediquen tres o més hores diàries a internet, el mòbil o els videojocs són més consumidors de cànnabis, alcohol o tabac que els nois menys dedicats als recursos tecnològics.

fracas escolar 01

POCA CONSCIÈNCIA

«Els dos col·lectius, els molt absorbits per les tecnologies i els consumidors de substàncies tòxiques, són més vulnerables a la transgressió i més predisposats a assumir riscos -explica Raquel Muñoz, infermera del CAP de Ca n’Oriach, de Sabadell, i coautora de l’estudi-. La major part del temps que passen davant les pantalles el dediquen a les xarxes socials, a xatejar o a enviar correus. No a estudiar o llegir webs educatives».

D’aquest ús excessiu de la tecnologia no en són plenament conscients les famílies, opina la infermera. «No rebem queixes dels pares -assegura-. Quan els ho preguntem directament, llavors sí que s’atreveixen a dir-nos que el seu fill o la seva filla sempre és davant l’ordinador, encara que desconeixen el contingut de la seva connexió». «Jo no hi entenc -va explicar a la seva infermera la mare de la Joana, de 15 anys, veïna de Sabadell-. La meva filla es tanca a la seva habitació, amb l’ordinador, i no mira ni la tele. Nosaltres no entrem en les seves coses». La majoria d’aquests usuaris excessius són noies adolescents que tenen el seu àmbit de relacions personals abocat a les xarxes socials.

El 89% dels alumnes analitzats, veïns de Sabadell, Sant Quize, Sentmenat, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda, entre altres localitats, van tenir el seu primer telèfon mòbil abans dels 13 anys. Abans fins i tot que algun dels seus progenitors. El 98% d’aquests tenen connexió a internet al seu domicili. La majoria va accedir als videojocs cap als 8 o 10 anys, i els va abandonant a mesura que va creixent.

«Encara que no podem establir cap causa precisa d’aquest fracàs escolar, és evident que les famílies necessiten més orientació sobre la utilització de l’ordinador i el mòbil -considera Muñoz-. Els pares no tenen pautes, no poden posar límits, desconeixen el tema». L’estudi tindrà una prolongació que analitzarà l’addicció a internet i el mòbil.

ÀNGELS GALLARDO – EL PERIÓDICO

fracas escolar 00

AMPA IPSE NEWS #054



AMPA IPSE NEWS #054

un espai per a la comunicació i per a la participació

29/01/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Com serien els pentinats de princeses Disney si tinguessin els cabells com a la vida real?

La vida real i els contes de Disney no són tan semblants. La dibuixant de BuzzFeed Loryn Brantz ha volgut demostrar una vegada més. Després de la seva sèrie Princeses Disney amb cintura real, ha p…
Primers auxilis per a nens: recull de consells bàsics

Els nens són realment imprevisibles. Quan no posen un dit a un endoll, toquen la porta del forn quan acabem de fer-lo servir i es cremen. Si no, cauen de la bicicleta i es pelen els genolls o es tren…
Escola de pares – Primers auxilis i seguretat infantil – Dimarts, 3 de febrer a les 20:00h

Xerrada taller dirigida a famílies amb nens de 0 a 12 anys (bressol, infantil i primària). Xerrada a càrrec de la pediatra Paula Rodriguez, pediatra d’urgències de l’Hospital de Nens de Barcel…
Com sobreviure a l’allau de festes d’aniversari infantils

És possible trobar l’equilibri entre el desig dels nens de celebrar el seu aniversari i viure amb cert ordre. S’agraeix que els pares, que acabaran sent tant organitzadors com convidats, trobin l…
Adolescents treuen la llengua per la ciència

La saliva de 2.000 estudiants de tercer d’ESO de 40 escoles a examen. El Centre de Regulació Genòmica llança un estudi sobre el microbioma bucal i la seva possible relació amb l’estil de vida. Els…
Una de cada tres persones admet patir tecnoestrès

Experts i organitzacions coincideixen en la proliferació del tecnoestrès causat per ordinadors, mòbils i tot tipus de dispositius electrònics. El Tecnoestrès és un trastorn que pateixen algunes…
Un jutge alemany reconeix el dret dels homes d’orinar dempeus

El resultat de la sentència ha tornat a aixecar un intens debat a Alemanya sobre la manera com han d’orinar els homes: drets o asseguts. Segons el jutge, tot i el canvi d’hàbits masculins, orinar dr…
Moda i l’eròtica de la infància

Per què les marques de luxe pretenen que la temporada vinent les dones abracin la moda infantilista? Moschino vol que la primavera i l’estiu de l’any que ve ens convertim en la Barbie. Per això…

Com serien els pentinats de princeses Disney si tinguessin els cabells com a la vida real?

cabells reals 01

Moltes dones no tenen la melòdica veu de les princeses Disney. Moltes dones no es llancen a cantar cada vegada que alguna cosa nova els passa. La gran majoria de les dones no tenen una cintura de menys de 60 centímetres com la d’Elsa en Frozen o Ariel a La sireneta. Tampoc cap dona s’aixeca amb els cabells perfecte com li passa a la Ventafocs. I ni tan sols hi ha dones que puguin resistir un vent de colors totalment pentinades com sí que ho fa Pocahontas.

La vida real i els contes de Disney no són tan semblants. La dibuixant de BuzzFeed Loryn Brantz ha volgut demostrar una vegada més. Després de la seva sèrie Princeses Disney amb cintura real, ha publicat aquest dilluns els dibuixos de com serien aquestes princeses si el seu pèl s’assemblés al cabell de les dones en carn i ossos.

Ariel, Jasmine, la Ventafocs, la Bella, Pocahontas o Mulan són alguns dels personatges que formen part d’aquesta revisió en la qual l’autora reconeix tenir dues favorites: Ariel després de sortir de l’aigua i Ventafocs res més aixecar-se. Brantz, que ha cedit la publicació de les imatges a El Huffington Post, confessa ser fan de Disney des de petita i assegura que li agradaria que la factoria mostrés models més realistes a les nenes: “Penso que els personatges animats i les joguines poden tenir una figura estilitzada sense haver d’estar en estàndards irreals de bellesa”.

La dibuixant de BuzzFeed patir problemes relacionats amb el físic i d’aquí que insisteixi en la necessitat que els mitjans prenguin responsabilitats. “Només cal moure una mica la línia per fer les cintures d’aquestes dones menys extremes, i tot i així serien igual de belles i màgiques”, assegurava el mes de novembre.

Mira totes les imatges en BuzzFeed.

Traduït del Huffington Post

Imatges de Radioflaixbac

Com serien en realitat els cabells de les Princeses Disney si fossin de carn i ossos com nosaltres!

Mireu-ho i gaudiu-ne!!!

El vent afectaria els cabells de la Bella com ens afecta a totes!!!

cabells reals 03 bella

De debò algú es pensava que l’Ariel podia viure sota l’aigua i tenir els cabells secs? Va home, va!

cabells reals 02 ariel

La Ventafocs s’aixeca pentinada? Sí, home… i nosaltres també!!!

cabells reals 01 ventafocs

La Mulan probablement tindria alguns petits problemes d’electricitat estàtica… uns cabells tan planxats…

cabells reals 04 Mulan

Sabeu aquells dies que se t’arrissen els cabells i no saps per què? Això li podria passar a la Blancaneu!

cabells reals 05 blancaneu

Elsa… el ros no és teu i ho saps!!! Au!!! Cap a la perruqueria que cal fer-se les arrels…

cabells reals 06 elsa

Jasmine, aquest volum és una mica exagerat, no trobes?

cabells reals 07 jasmine

Amb la ventada que li passa per sobre, algú es podia creure que tots els cabells li anirien per darrere? Aix, Pocahontes

cabells reals 08 pochontes

Primers auxilis per a nens: recull de consells bàsics

Els nens són realment imprevisibles. Quan no posen un dit a un endoll, toquen la porta del forn quan acabem de fer-lo servir i es cremen. Si no, cauen de la bicicleta i es pelen els genolls o es trenquen un dit jugant a basquet, … Que siguin imprevisibles no vol dir que us hagin d’agafar desprevinguts.

primers auxilis 01

Davant de qualsevol imprevist és molt important estar preparats i, sobretot, conservar la calma abans d’anar a urgències perquè us atengui un metge. Aquí teniu un recull de consells que esperem que us siguin útils.

  • Ossos trencats. Els símptomes d’un os trencat són hematoma, deformació i dolor. Les més comuns en els nens són de caràcter lleu i, sovint, només fan mal. La millor manera de calibrar-ne el grau és portant el nen al metge i fer-li una radiografia.
  • Cops i blaus. Els blaus grans són hematomes. Els petits, es poden tractar posant gel a la zona tan de pressa com sigui possible, vigilant-lo perquè no endureixin, es calcifiquin o s’infectin.
  • Cremades. Tenen diferent gravetat: de tercer grau són les més greus i han de ser tractades immediatament a urgències. De segon grau són vermelles, doloroses i amb ampolles. Les de primer grau són les que s’originen al tocar superfícies calnetes o per estar exposats al sol sense protecció. En aquests dos darrers casos, cal posar la zona afectada sota l’aigua freda (mai gel), posar compreses fredes, deixar que la zona s’assequi sola, aplicar pomada especial de cremades o aloe vera, tapar amb una gasa estèril i no adhesiva.
  • Talls i esgarrapades. Cal rentar la zona amb aigua i sabó i treure la brutícia que hagi pogut atrapada. Habitualment, amb una simple tirita n’hi haurà prou. Si podeu, el millor és no tapar-les.
  • Ferides produïdes per animals. Les mossegades de gos i les esgarrapades de gat són força comunes. Intenteu esbrinar si el gos està al dia de totes les vacunes i contacteu amb un veterinari. Si són mossegades petites, renteu la zona afectada i feu una cura corrent. Pel que fa als gats, les esgarrapades poden provocar inflamació i febre. Truqueu al metge immediatament si això passa.
  • Picades d’abella. Només són greus si desencadenen una reacció al·lèrgica. Si és greu, el nen pot tenir dolor abdominal, vòmits, dificultats per respirar i/o urticària. Si això passa, directes al metge. Si la reacció és lleu: extraieu el fibló prement la pell amb les ungles. Si empreu unes pinces o els dits, pot ser que provoqueu que surti més verí. Emboliqueu una compresa freda amb una tovallola i apliqueu-la a la picada entre 5 i 15 minuts i apliqueu alguna crema específica.
  • Dents trencades. Si es trenquen però no es desenganxen de la geniva cal anar al dentista. Si cauen, apliqueu pressió per parar l’hemorràgia i amb la peça caiguda, aneu al dentista.

primers auxilis 02

  • Infeccions d’orella. Són resultat d’infeccions víriques o bacterianes a l’oïda mitjana. Els símptomes són plor sense consol, que s’agafin l’orella, incomoditat a l’hora de canviar de psotura i febre. Contacteu de seguida amb un metge a la mínima sospita.
  • Èczemes. Són molt comuns als nens. Els símptomes són vermellor de la pell, descamació, picor, sequetat i vesícules o ampolles. Apareixen, habitualment, darrere dels genolls i als colzes o a la cara. Banyeu-los menys sovint, poseu crema hidratant mentre la zona encara està humida i poseu crema de tractament.
  • Descàrregues elèctriques. Si sospiteu que s’ha enrampat, comproveu si té cremades i tracteu-les. Si el nen experimenta un xoc més greu (si mossega un cable, per exemple) i es queda inconscient, truca a urgències i fes-li una reanimació cardiopulmonar.
  • Febre. Cal comprovar quina és la temperatura exacta del nen amb un termòmetre. Si és molt elevada poseu-vos en contacte amb el metge. Sempre podeu intentar baixar-li amb mètodes casolans.
  • Al·lèrgies alimentàries. Habitualment, apareixen una hora després dd’haver consumit l’aliment. Es controlen eliminant-lo de la seva dieta. Els més susceptibles són la llet, els ous, els cacauets i altres fruits secs, les maduixes, el peix i el marisc, el blat i la soja.
  • Cops al cap. Tracteu els cops amb gel per controlar la inflamació. Contacteu sempre amb un metge i expliqueu-li si les seves pupil·les canvien de tamany quan s’exposen a la llum directa, si té vòmits, somnolència o un nyanyo a la zona de l’impacte.
  • Polls. N’hi ha de cap i de cos. En ambdòs casos fan picor. Si s’infecta cal tractar les zones infectades, adquirir algun xampú antipolls, rentar els llençols i la roba amb aigua molt calenta.
  • Enverinaments. Si ha ingerit algun producte potencialment perillós, no dubteu a anar a urgències. Algunes de les subtàncies que cal tenir fora del seu abast són: l’alcohol, els perfums, laques, locions, pomades, nous moscada, substàncies aromàtiques, vins per cuinar, tabac, fertilitzants i moltes plantes d’interior, medecines, productes de neteja, pegues i pintures.
  • Objectes allotjats a la gola o al nas. Traieu-los immediatament de les vies respiratòries i, en cas que no pogueu fer-ho, porteu-lo immediatament a un servei d’urgències.

Font: “Manual de instrucciones del niño” de Brett R. Kuhn i Joe Borgenicht.

ARA – CRIATURES

primers auxilis 03

Escola de pares – Primers auxilis i seguretat infantil – Dimarts, 3 de febrer a les 20:00h

Escola de Pares 2014-15 Primers Auxilis 03-02-15

Xerrada taller dirigida a famílies amb nens de 0 a 12 anys (bressol, infantil i primària)

Primers auxilis i seguretat infantil.

Els primers auxilis són l’atenció més immediata i provisional que es dóna a una persona accidentada o malalta abans d’ésser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d’emergències. Saber que cal fer davant:

– ofegaments

– cremades

– convulsions

– fractures…

és essencial per la vida dels nostres infants.

Vine i estaràs preparat!

Dra. Paula Rodriguez Alessi

Xerrada a càrrec de la pediatra Paula Rodriguez, pediatra d’urgències de l’Hospital de Nens de Barcelona, Responsable del Servei de Lactancia materna del mateix hospital, consultora de lactancia IBCLC, membre de ILCA i mare de Julián, Inés y Pablo.

http://www.hospitaldenens.com/quadre-medic-general/dra-paula-rodriguez-alessi

http://www.creixemjunts.cat/author/prodriguez/

Dimarts, 3 de febrer, 20:00h

Lloc: Escola IPSE – Biblioteca 1er pis – Entrada per Casanova.

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES.

Escola de Pares 2014-15 Primers Auxilis 03-02-15 (pdf)

Children's group

Com sobreviure a l’allau de festes d’aniversari infantils

Hi ha moments en què la vida social dels fills pot arribar a ser tan intensa que molts pares es pregunten si cal que assisteixin a totes les festes a les quals els han convidat.

festes aniversari nens 02

És possible trobar l’equilibri entre el desig dels nens de celebrar el seu aniversari i viure amb cert ordre. S’agraeix que els pares, que acabaran sent tant organitzadors com convidats, trobin la manera de racionalitzar els aniversaris. L’allau de festes acaba esgotant les famílies i els nens perden interès quan el que hauria de ser excepcional passa a ser habitual.

El sentit comú és un bon aliat perquè els més petits gaudeixin i alhora els companys de classe estiguin més cohesionats com a grup, acompanyats de les seves famílies. La Montse és mare de la Queralt, una alumna de primària de l’Escola Pública Bisbat d’Ègara de Terrassa, i delegada dels Hawaians, el sobrenom amb què s’ha autodenominat la classe de la seva filla. Des de P-3 organitzen trobades trimestrals per celebrar els aniversaris dels nens de la classe que fan anys en aquell període: “Intentem sortir de la ciutat, anar a un parc o fer una escapada a la muntanya, res complicat, una excusa per esmorzar o fer el vermut plegats, que les famílies ens coneguem i les criatures tinguin la sensació de grup, que vegin que hi ha certa sintonia entre els pares, i això és difícil d’aconseguir si no hi ha espais de trobada”.

Implicació de tots

El cert és que, després de tres anys, han vist que sempre s’hi apunten els mateixos, una desena de famílies dels 26 que són, però cada tres mesos hi ha l’oportunitat que s’hi impliqui algú més. En la primera celebració d’aquest curs aprofiten l’excusa del nom de la classe per organitzar una gimcana hawaiana. “Com a delegada estic al capdavant del muntatge de la festa, però es fa amb la participació de totes les famílies que hi van -explica la Montse-. Farem collarets hawaians, el ball del limbo, maquillatge hawaià i s’inventaran el ball i el crit del grup. Els pares dels homenatjats es posen d’acord per comprar el menjar i fer els pastissos. Pel que fa als regals, fem unes samarretes amb les fotos de tots els companys de classe”.

Tot plegat és una bona excusa per fer especial l’aniversari, allunyant-se de festes en sèrie i implicant-hi grans i petits.

OLGA VALLEJO –  CRIATURES

festes aniversari nens 01

Adolescents treuen la llengua per la ciència

La saliva de 2.000 estudiants de tercer d’ESO de 40 escoles a examen. El Centre de Regulació Genòmica llança un estudi sobre el microbioma bucal i la seva possible relació amb l’estil de vida. Els impulsors de ‘Treu la llengua’ destaquen l’interès científic i divulgatiu. “Els Rolling Stones estarien orgullosos de nosaltres”, fa broma Lluís Noguera, director de CosmoCaixa Barcelona, ​​sobre el projecte.

treu la llengua per la ciencia

“Quin fàstic!” Exclamen Marta, Helena, Andrea i Paula al assegurar l’inquilí que sura en els tubs on acaben d’escopir la seva pròpia saliva després d’esmorzar. Aquestes noies de 15 anys han fet el mateix dues hores abans, en dejú.

Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i responsables de l’Obra Social La Caixa han presentat aquest matí a CosmoCaixa Barcelona el projecte Treu la llengua , que analitzarà els bacteris i els fongs del microbioma bucal de 2.000 adolescents espanyols de 3r de l’ESO.

Al març, Luis Bejarano, investigador del CRG, recorrerà 7.000 quilòmetres en una furgoneta tunejada per a l’ocasió per recollir mostres en 40 instituts de tota la península. “Bocabús”, la flama Luis Serrano, director d’aquest centre d’excel·lència Severo Ochoa.Bejarano centrifugará tubs plens de saliva per obtenir els microorganismes que s’enfonsen fins al fons, com el pòsit del vi.

“Com a científic em sento molt il·lusionat de participar en un projecte de ciència ciutadana i no estar tancat en la meva torre d’ivori”, confessa Toni Gabaldón, coordinador de l’estudi i cap del grup de genòmica comparativa del CRG.

L’estudi diferenciarà la qualitat de la saliva en funció de si l’adolescent viu en un ambient urbà o rural, i també explorarà les diferències socioeconòmiques que hi ha entre barris d’una mateixa ciutat, com Barcelona o Madrid. Els científics del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, veïns del CRG al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, ​​han assessorat Gabaldón a l’hora de dissenyar el qüestionari sobre els hàbits d’higiene i alimentaris, i l’historial clínic per completar l’estudi amb dades epidemiològiques.

saca la lengua

Obsessió pels microorganismes

Els bacteris són una de les obsessions actuals dels científics que escodrinyen intestins, melics i vagines per analitzar la seva composició, i esbrinar la relació que estableixen amb les cèl·lules del cos humà, que conviuen en minoria. Per cada cèl·lula humana resideixen 10 bacteris en el nostre organisme.

“El microbioma és una part important de la nostra salut i malaltia “, assegura Gabaldón. El científic destaca les aplicacions dels seus resultats en el diagnòstic i tractament de patologies bucals, com la càries o la gingivitis.

A nivell mundial hi ha molts centres de recerca dedicats a aquest camp. El Projecte del Microbioma Humà té una base de dades sobre el microbioma oral humà . I fins es coneix la flora microbiana de la cavitat oral dels nostres avantpassats, publicats l’any passat a Nature Genetics, en què van participar investigadors de la Universitat de València.

“La diferència del nostre projecte és la mida de la mostra, la franja d’edat dels individus i l’interès científic pels fongs”, destaca Gabaldón. Aquests microorganismes són menys abundants que els bacteris, i el seu genoma està protegit per una paret cel·lular que cal trencar per extreure’l. “Anem a veure si hi ha relació entre bacteris i fongs”, promet el científic.

Els treballs publicats fins ara sobre fongs bucals són escassos. Un dels estudis més populars sobre el tema, publicat en PLoS Pathogens el 2010, tan sols analitza la boca de 20 subjectes sans. L’espècieCandida és la més freqüent, segons els seus resultats, i està present en el 75% dels individus.

“El paper de la microbiota fúngica en la cavitat oral és en gran part desconeguda (…) i es necessiten realitzar estudis clínics longitudinals”, assegura Patricia I. Díaz, investigadora de la Universitat de Connecticut (EUA), en un article publicat el any passat a Frontiers in Celullar and Infection Microbiology .

L’estudi liderat pel CRG, presentat avui a Barcelona, ​​presumeix del “poder estadístic” per obtenir relacions i correlacions. “La boca és el punt d’entrada al sistema digestiu i també està en contacte amb les vies aèries per on entren molts microorganismes”, comenta Gabaldón que al seu torn intueix “l’efecte barrera per a la internalització de bacteris” que suposa la flora salival.

La “estimulant” ciència

La implicació dels ciutadans en projectes científics no és una cosa nova, però Treu la llengua és la primera experiència de ciència ciutadana liderada pel CRG. “Esperem estimular gent jove i ajudar a canviar el model econòmic d’aquest país basat en el totxo”, denuncia Serrano.

Per la seva banda Anna Viladrich, professora de les quatre noies que avui donaven la seva saliva a la ciència coincidia a ressaltar l’interès educatiu del projecte, que agafa els alumnes a menys de dos anys d’acabar l’ensenyament obligatori: “La ciència és una professió que poden desenvolupar en el futur, no només es fa al laboratori, pot ser estimulant i s’ho poden passar molt bé “, comenta.

Un cop hagin recollit totes les mostres, les dades estaran a disposició dels participants. A partir de setembre, Treu la llengua proposarà un concurs per reptar els adolescents a identificar bateries i fongs a la mostra, així com extreure conclusions creuant dades genètiques i ambientals.

“Els Rolling Stones estarien orgullosos de nosaltres”, fa broma Lluís Noguera, director de CosmoCaixa Barcelona, ​​sobre el projecte.

NÚRIA JAR – EL PAÍS

El projecte “Treu La Llengua” és un projecte científic d’CIÈNCIA CIUTADANA coordinat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), en col·laboració amb el Centre d’Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’Obra Social” la Caixa”.

El projecte “Treu La Llengua”  t’ofereix l’oportunitat de formar part d’un projecte científic real, que et donarà accés a informació de primera mà sobre la investigació que es realitza actualment en genètica. A més, et permetrà viure una experiència única colze a colze amb els científics del nostre centre.

De què tracta el projecte científic?

El projecte està basat en l’estudi del microbioma, és a dir, el conjunt de tots els microorganismes que estan presents en el cos humà, com per exemple, la boca, la pell, l’intestí, etc. En el projecte “Treu La Llengua“, ens centrarem en la flora bucal. El nostre primer objectiu serà identificar la diversitat de bacteris i fongs presents a la boca i la seva variabilitat entre individus. En una segona fase, intentarem descobrir si hi ha alguna relació entre aquesta variabilitat i algunes característiques fenotípiques o ambientals dels individus.

Esperem que les dades obtingudes amb “Treu La Llengua” puguin sumar-se a la gran quantitat de projectes científics que actualment estan en marxa sobre el microbioma. Es tracta d’un camp d’investigació que podria tenir una gran repercussió per a la salut humana en el futur. Com a exemple, a dia d’avui ja hi ha projectes concrets de trasplantament de microbioma intestinal per tractar infeccions, i s’espera poder aplicar aquest tipus d’investigacions a altres parts del cos on també tenim microbioma.

El projecte és nou i diferent a la resta de projectes existents relacionats amb el microbioma per dues raons. En primer lloc, es tracta del primer estudi, realitzat a gran escala, que analitzarà els fongs microscòpics que formen part de la flora bucal. En segon lloc, és una proposta de ciència ciutadana en la qual no cal fer una aportació econòmica per participar en el projecte.


Dades curioses

Sabies que ….

  • … Al món hi ha 5 x 10 30 de bacteris?
  • … Els bacteris viuen com convidades en el teu cos?
  • … Tens més bacteris que cèl·lules humanes en el teu cos?
  • … .Hi Ha un 90% de microorganismes en el teu cos versus un 10% de cèl·lules humanes?
  • … El microbioma de la teva pell s’assembla més al microbioma de la boca del teu gos que al microbioma de la pell dels teus amics?
  • … El microbioma de la teva saliva s’assembla, sobretot, al de la teva parella? (Sempre que us feu petons de tant en tant)
  • … L’equip que utilitzarem per seqüenciar l’ADN, el seqüenciador Illumina Miseq, costa uns 125.000 €?
  • … Que els reactius que cal afegir a les mostres per seqüenciar l’ADN costen +/- 15 € per mostra?
  • … Que cal repetir els experiments si es produeix una mala manipulació o es produeix un error en mesurar la quantitat de reactius que cal afegir a una mostra? Això es deu al fet que treballem en microlitres, és a dir, una quantitat mil vegades inferior a un mil·lilitre o una gota d’aigua. Així que treballem amb quantitats que moltes vegades no són apreciables a simple vista.

Més informació a “Treu La Llengua

Una de cada tres persones admet patir tecnoestrès

Experts i organitzacions coincideixen en la proliferació del tecnoestrès causat per ordinadors, mòbils i tot tipus de dispositius electrònics.

tecnoestres 00

En una època en què la tecnologia digital ja no és notícia ni novetat, comencen a sorgir noves patologies associades al treball. És el cas de l’anomenat Tecnoestrès un trastorn que pateixen algunes persones que treballen intensivament amb ordinadors, mòbils o dispositius electrònics. En aquest sentit una enquesta d’Intel determina que el 40% dels usuaris està les 24 hores del dia connectats a les seves dispositius i que 8 de cada 10 dormen amb el seu telèfon mòbil al seu costat.

Segons l’Observatori Permanent de Riscos Psicosocials de la UGT, el tecnoestrès és un tipus d’estrès provocat per l’exposició continuada a l’ús de noves tecnologies d’informació i comunicació com internet, els mòbils, la televisió digital o el teletreball. Hi ha xifres que posen de manifest la gravetat d’aquesta nova patologia. Per exemple, a Europa el 21% de les persones es desperten alguna vegada o de forma obsessiva a la nit per consultar el seu telèfon mòbil, segons dades ofertes per l’empresa informàtica NetApp.

Per lluitar contra el fenomen no falten consells. El director de IMF Business School, afirma Carlos Martínez, proposa descansar 10 minuts per cada hora de treball davant l’ordinador, emprar el telèfon mòbil amb moderació, escriure a mà i no només en el teclat o reduir els mals hàbits posturals com algunes de les mesures que contribueixen a frenar el trastorn. Segons s’extreu del llibre Tecno-Estrès,  l’psicobiòleg José María Martínez Selva, dos de cada tres persones confessa tenir problemes amb els aparells digitals i una de cada tres admet haver patit estrès laboral amb les noves tecnologies.

El tecnoestrès provoca problemes en el somni , mals de cap, dolors musculars i trastorns gastrointestinals, entre d’altres. Els símptomes més habituals per detectar si una persona podria estar tecnoestresada són la irritabilitat, son molt pesat o consulta continuada de l’email.

LA VANGUARDIA

VIDA MODERNA

Un jutge alemany reconeix el dret dels homes d’orinar dempeus

dret homes orinar dempeus 00

El jutge alemany Stefan Hank reconeix el dret d’un home de Düsseldorf d’orinar bo i dret. Havia estat denunciat pel propietari del pis on vivia perquè, quan va deixar l’habitatge, l’amo va trobar restes d’àcid úric a terra, al costat del vàter. Segons el propietari, aquestes restes provenien de l’orina de l’home, perquè suposadament orinava a peu dret. El resultat de la sentència ha tornat a aixecar un intens debat a Alemanya sobre la manera com han d’orinar els homes: drets o asseguts.

Segons el jutge, tot i el canvi d’hàbits masculins, orinar dret és encara molt comú. El magistrat, doncs, entén el fet d’orinar dret com un fenomen social. Tanmateix, a Alemanya el debat s’ha intensificat entre el model ‘stehpinkler’ (‘home que orina dret’) i el ‘sitzpinkler’ (‘home que orina assegut’).

De fet, l’any 2004, The Telegraph publicava que ‘sitzpinkler’ havia esdevingut sinònim de ‘covard’, i alhora informava que una empresa havia inventat un aparell que renyava els ‘stehpinklers’ si no s’asseien a la tassa. De l’aparell, en sortia un advertiment contundent amb la veu de l’ex-canceller alemany Gerhard Schroeder: ‘Ei, aquí no és permès d’orinar dret i us poden castigar amb multes. Si no voleu problemes, val més que segueu!’.

dret homes orinar dempeus 01

Una amenaça de la masculinitat

Aquesta no ha estat pas l’única campanya a favor de la micció masculina en posició sedent. Alemanya té per referents països com ara Suècia i Taiwan, que serveixen per a demostrar els beneficis d’aquesta posició en higiene i salut. La professora de dret Mary Anne Case, de la Universitat de Chicago, també ha desenvolupat una teoria sobre aquesta pràctica: ‘Els esforços per a encoratjar els homes a adoptar mètodes de micció asseguts, que al món occidental s’associen amb les dones, també han estat vists com a amenaces a la masculinitat.’

Un dels arguments principals de la professora Case, a banda els beneficis higiènics i de salut, és la necessitat de posar fi a les lleis de segregació urinària als banys públics, que, segons ella, és un dels pocs espais que queden separats per sexes als Estats Units. Els urinaris –diu Case– ofereixen més oportunitats d’orinar als homes, perquè no ocupen tant espai, de manera que les cues de les dones sempre són més llargues. Per això demana lavabos unisex per als llocs públics, sense detallar quin és el millor mètode per orinar a casa.

dret homes orinar dempeus 03

‘Aquí es pixa assegut’

Feministes d’Alemanya demanaven als homes que orinessin asseguts, amb cartells imperatius als lavabos, com ara: ‘Aquí es pixa assegut’ i explicant que era més higiènic i estalviava feina als responsables de la neteja, majoritàriament dones.

Un cas clar i contundent d’aquesta oposició al fet d’orinar dret ha estat el llibre publicat per l’acadèmic Klaus Schwerma amb el títol ‘Stehpinkeln—Die Letzte Bastion der Maennlichkeit?’ (‘Orinar dret – el darrer bastió de la masculinitat?’).

Tanmateix, si alguns homes s’han avingut a aquesta demanda i han canviat els hàbits, alguns altres s’hi han oposat amb vehemència i han acudit a programes d’entrevistes, han escrit editorials i han dibuixat caricatures. I, naturalment, s’han creat grups de Facebook d’homes que orinen drets.

Font VilaWeb – Xènia Serrat

dret homes orinar dempeus 02

%d bloggers like this: