Les escoles quedaran obsoletes abans del que creiem


Richard Gerver abc

Richard Gerver (Londres, 1969) era un director d’escola més fins que es va posar al capdavant de la Grange Primary School, una de les pitjors escoles del Regne Unit. Dos anys després, el col·legi es va situar entre els primers del país i es posava com a exemple d’innovació en tot el món. Gerver es dedica avui a assessorar escoles a través de The International Currículum Foundation, de la qual és cofundador. També recorre l’orbe parlant del seu model d’educació, basat en crear contextos reals en els quals es barregin diverses disciplines. Va ser un dels ponents estrella del  Congrés de Ments Brillants, organitzat a finals de novembre a Madrid per Ser Creativos.

Si li donessin plens poders per canviar el sistema educatiu del seu país, què faria?

Començaria per formular la pregunta fonamental: quin tipus d’éssers humans volem que siguin els nostres fills quan hagin completat la seva educació. En aquesta discussió implicaria a educadors, però també a emprenedors socials, empresaris, ONG, líders de pensament i, només si fos imprescindible, a polítics [rialles]. Crec en l’antic proverbi africà que diu que cal tot un poble per educar un sol nen.

Quina forma prendria el seu sistema?

Tractaria de potenciar el desenvolupament de les habilitats naturals d’aprenentatge dels nens. Crec que els petits són aprenents avesats, tenen una increïble curiositat natural. La major part de coneixements que adquireix una persona, com identificar les entonacions vocals o interpretar expressions facials, esdevé abans que arribi a l’escola. L’actual sistema, que consisteix en portar-los a unes aules, injectar informació i tornar a casa, és insuficient. El punt clau és com desenvolupar i nodrir els seus talents naturals. Han de ser alumnes actius, no passius.

Quines competències ha d’adquirir un alumne del segle XXI?

Les essencials són la col·laboració, la solució de problemes, l’esperit emprenedor, perseguir interessos propis, tenir esperit crític i desafiar les convencions. El sistema ha de preparar als joves perquè s’adaptin a un món en constati canvi, perquè siguin més llançats i independents, que tinguin més control sobre les seves vides i col·laborin entre ells per trobar solucions als problemes.

escuela 01

Canviaria, llavors, les assignatures habituals?

S’ha preguntat alguna vegada per què estudiem basant-nos en assignatures? És una manera ridícula de compartimentar el coneixement. El món real no funciona així. Caldria dissenyar la manera en què l’experiència i el coneixement de cada matèria estiguessin millor integrats. Els nens es desenvolupen millor en entorns multitasca. Quan juguen a les consultes mèdiques fan servir coneixements de llengua, matemàtiques i ciències alhora. Si l’aprenentatge té lloc en ambients rics en contextos, ningú quedarà realment desconnectat. És important que el component experiencial guanyi pes enfront del acadèmic, que ara mateix monopolitza l’ensenyament.

Com encaixen en aquest model els deures i els exàmens?

Estem en un punt en què tothom coincideix en que necessitem innovar i remodelar el sistema educatiu, però al mateix temps no deixem d’avaluar el seu rendiment en base a mètriques del segle XIX. És ridícul! No em mal interpreti: per descomptat que cal avaluar contínuament el progrés de cada nen. Seria indicat mesurar el rendiment també en funció de com de bé es desenvolupen els estudiants en els valors i coneixements treballats, de com relacionen habilitats amb interessos i de quina propòsits s’insereixen en cada actuació.

Quant de temps portaria completar aquest canvi de model?

Jo sóc optimista, perquè els nens són col·laboratius per naturalesa i les noves tecnologies són, al meu entendre, molt bones per al seu desenvolupament. Quan jo era petit, la idea de poder parlar amb un nen rus semblava ridícula. Avui el meu fill juga i es comunica amb nens de tot el globus amb la seva consola. Crec que d’aquí a no molt els pares desafiaran la pròpia idea de portar els seus fills a l’escola, apostant per models d’educació col·laborativa i online. Potser les escoles es quedin obsoletes abans del que creiem. Els nostres fills són uns consumidors molt més complexos del que nosaltres érem a la seva edat. També són molt més incontrolables. Avui en dia, si no els agrada alguna cosa, ho canvien.

MANUEL G. PASCUAL – Cinco Días

Richard Gerver entrevista 5dias

“Cada país ha de buscar un model propi”

Gerver diu que els mestres han de prendre la paella pel mànec. “No podem caure en l’actitud victimista que el sistema no ens deixa fer coses noves. Els professors hem d’actuar com a professionals, i els professionals solucionen problemes”.

Per aquí va començar la revolució que va portar a terme Gerver a la Grange Primary School. “Quan vaig arribar vaig veure que els mestres havien perdut la seva passió. Els vam donar poder perquè canviessin les dinàmiques. Volíem crear un currículum i una experiència per als estudiants que fossin rics en contextos. Per a això explotem el concepte dels jocs de rol. Representàvem situacions en emissores de ràdio, televisions, cafès, museus, botigues … Tot allò que ens trobem a la vida real. Quan aprenien llengua, matemàtiques o ciències ho estaven fent en situacions semblants a la realitat “, recorda.

Segons la seva opinió, cap país ha donat amb la fórmula ideal en matèria d’educació. “En tots els Estats podem trobar iniciatives molt interessants.No només en els escandinaus ia Àsia. Els models no són exportables.Cada país ha de ser capaç de trobar un sistema que li funcioni i s’adapti a la seva realitat “.

Gerver considera molt interessant el model proposat per Roger Schank, orientat a les competències necessàries en la vida laboral. “Crec que el seu treball és molt interessant, perquè tracta sobre el desenvolupament del coneixement, el cervell, l’evolució humana, les capacitats cognitives naturals i la forma d’aprenentatge. El perill és pensar que el seu mètode és la panacea. El seu model és simplement una provocació que desafia el sistema i proposa noves formes de organitzar-lo. Cada un ha de trobar el sistema que millor s’adapti al seu entorn. He vist els resultats d’alguns dels centres en els quals s’aplica el seu sistema: en alguns són brillants, en altres no tant. Per sobre de tot, crec que el model de Schank serveix per avivar el debat. Ell seria el primer a dir-li que no segueixi el seu sistema cegament “, subratlla.

escuela 02

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: