D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al TEU nen


Fa uns dies va arribar a les meves mans aquest article del “The Washington Post”, escrit per Amy Murray, la directora d’educació infantil a la Calgary French & International School al Canadà. Em va tocar molt de prop. Aquest nen, el que pega, el que interromp, el que molesta … és, moltes vegades, algun dels nostres fills. Tant de bo els seus mestres haguessin tingut la mirada de la mestra que va escriure aquesta carta.

stop bus escolar

Benvolguts pares:

Ho sé. Esteu preocupats. Cada dia, el vostre fill arriba amb una història sobre AQUELL nen. El que està sempre picant, empenyent, pessigant, molestant, potser fins i tot mossegant a altres nens. El que sempre va de la meva mà a la fila. El que té un lloc especial en la classe, i de vegades s’asseu en una cadira en comptes de a terra. El que va haver de deixar de jugar amb blocs perquè els blocs no són per llançar. El que va pujar a la tanca del pati en el moment exacte en què jo li deia que parés. El que va tirar la llet del seu company a terra en una arrencada de ràbia. Volent i provocant. Mentre jo el mirava. I després, quan li vaig demanar que ho netegés, va buidar la caixa de mocadors SENCERA. A propòsit. Mentre jo el mirava. El que va deixar anar la més terrible paraulota a la classe de gimnàstica.

Us preocupa que AQUELL nen desmereixi l’aprenentatge del vostre fill. Us preocupa que absorbeixi molt del meu temps i energia, i que el vostre fill surti perdent. Us preocupa que algun dia li faci mal a algú. Us preocupa que aquest “algú” pogués ser el vostre fill. Us preocupa que el vostre fill comenci a utilitzar l’agressió per aconseguir el que vol. Us preocupa que el vostre fill empitjori seus resultats perquè potser jo no em s’adoni que li costa subjectar el llapis. Ho sé.

El vostre fill, aquest any, en aquesta classe, a la seva edat, no és AQUELL noi. El vostre fill no és perfecte però sol seguir les regles. És capaç de compartir les joguines sense barallar-se. No llança el material escolar. Aixeca la mà per parlar. Treballa quan és l’hora de treballar i juga quan és l’hora de jugar. Es pot confiar que vagi directament al bany i torni sense enganys. Creu que les pitjors paraulotes són “estúpid” i “tonto”. Ho sé.

Fixeu-vos, em preocupo tot el temps. Sobre TOTS ells. Em preocupo per les dificultats del vostre fill amb el llapis, per com llegeix les lletres l’altre, per la timidesa d’aquesta petitona, i perquè hi ha un altre que porta sempre la caixa de l’esmorzar buida. Em preocupa que la jaqueta de Gavin no abrigui prou, i perquè el pare de Talitha li crida per dibuixar la B del revés. La majoria dels meus desplaçaments en cotxe i dutxes les dedico a aquestes preocupacions.

Però, ho sé, voleu parlar sobre AQUELL nen. Perquè la B invertida de Talitha no li posarà un ull morat al vostre fill.

Jo també vull parlar d’AQUELL nen, però hi ha moltes coses que no puc explicar.

No puc explicar-vos que el van adoptar en un orfenat als 18 mesos.

No us pot dir que està fent una dieta per descartar al·lèrgies alimentàries, i que té gana SEMPRE.

No us puc explicar que els seus pares estan enmig d’un horrible divorci, i que està vivint amb la seva àvia.

No puc explicar-vos que comença a preocupar que l’àvia begui …

No et puc explicar que la medicació per l’asma l’agita.

No puc explicar-vos que la seva mare és monoparental, i per això entra a l’escola quan obre l’acollida matinal i es queda fins a l’acollida vespertina, i després el viatge fins a casa els porta 40 minuts i per això dorm menys que molts adults.

No puc explicar-vos que ha estat testimoni de violència domèstica.

D’acord, dieu, enteneu que no puc compartir informació personal o familiar. Només voleu saber què estic FENT al respecte del seu comportament.

M’encantaria dir-vos-ho. Però no puc.

No puc explicar-vos que va a logopèdia, que han descobert un retard sever del llenguatge i que els terapeutes pensen que les agressions tenen a veure amb la frustració per no ser capaç de comunicar-se.

No puc explicar-vos que em veig amb els seus pares CADA setmana, i que tots dos habitualment ploren en aquestes reunions.

No puc explicar-vos que el nen i jo tenim un senyal secreta amb les mans perquè em digui quan necessita seure sol una estona.

No puc dir-vos que passa el descans arraulit a la meva falda perquè “em fa sentir millor sentir el teu cor, senyu”.

No puc explicar-vos que he estat rastrejant meticulosament els seus incidents agressius durant 3 mesos, i que s’han reduït de 5 incidents al dia, a 5 per setmana.

No puc explicar-vos que la secretària del col·legi ha acceptat que el enviï al seu despatx a “ajudar-lo” quan m’adono que necessita un canvi d’escenari.

No puc explicar-vos que m’he posat dempeus en una reunió de docents i que, amb llàgrimes en els meus ulls, els he pregat als meus companys que li facin un cop d’ull extra, que siguin amables tot i que es sentin frustrats que hagi tornat a punxar a algú, i aquest cop, JUST DAVANT D’UN PROFESSOR.

L’assumpte és que hi ha tantes coses que no puc explicar sobre AQUELL nen. Ni tan sols les coses bones.

No puc explicar-vos que el seu treball a l’aula és regar les plantes i que va plorar amb el cor trencat quan una de les plantes no va sobreviure a les vacances de Nadal.

No puc explicar-vos que s’acomiada de la seva germaneta amb un petó cada matí, i li xiuxiueja “ets la llum de la meva vida”, abans que la mare s’allunyi amb el carret.

No puc explicar-vos que sap més sobre tempestes que molts meteoròlegs.

No puc explicar-vos que sovint s’ofereix per treure punta als llapis durant l’esbarjo.

No puc explicar-vos que pentina a la seva millor amiga al patí.

No puc explicar-vos que, quan algun company plora, creua l’aula per anar a buscar el seu conte favorit del racó de les històries.

L’assumpte és, estimats pares, que només puc parlar-vos del VOSTRE fill. Així, el que us puc dir és això:

Si mai, en qualsevol moment, el VOSTRE fill es converteix en AQUELL nen …

No compartiré els vostres assumptes personals amb els altres pares de la classe.

Em comunicaré amb vosaltres sovint, i amb amabilitat.

M’asseguraré que hi hagi mocadors prop en les nostres reunions, i si em deixeu, us sujetaré la mà mentre ploreu.

Defensaré que el vostre fill i la vostra família rebin els serveis especialitzats de més qualitat, i cooperaré amb aquests professionals en la major mesura possible.

M’asseguraré que el vostre fill rebi amor i mims extres quan més ho necessiti.

Seré la veu del vostre fill a la comunitat escolar.

Seguiré, passi el que passi, buscant i descobrint, totes les coses bones, sorprenents, especials i meravelloses del vostre fill.

Us recordaré a ell i a VOSALTRES d’aquestes coses bones sorprenents, especials, meravelloses, una i altra vegada.

I quan un altre pare s’acosti, amb queixes sobre VOSTRE fill …

Li explicaré això, una i altra vegada.

Amb molt d’afecte,

La mestra.

Traducció del post del bloc “Una madre de Marte”.

simms-taback

Una resposta to “D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al TEU nen”

  1. Engràcia Says:

    Gràcies per aquest post. M’he emocionat i tot. És preciós i enalteix la feina dels mestres.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: