Tota l’educació que es fa fora de l’escola

Barcelona acull el Congrés de Ciutats Educadores per debatre 150 iniciatives pedagògiques fora de l’aula.

educació fora de l escola

Granollers vol que els ciutadans s’acostin a la música des d’àmbits tan diversos com les matemàtiques, l’arquitectura o el cinema. Per aconseguir-ho, el consistori va desenvolupar fa dos anys el projecte Carles Riera: educació, música i ciutat, que coordina el conservatori de música de la ciutat. “Cada entitat del municipi [instituts, escoles bressol, centres cívics o associacions de discapacitats psíquics o físics] desenvolupen una activitat relacionada amb la música que fa arribar al màxim de gent possible”, detalla la directora del conservatori, Anna Maria Piera. Aquest mes de novembre, per exemple, es duen a terme tallers, com un que aprofundeix en la improvisació a través de la paraula. Durant el primer any van participar en aquesta iniciativa més de 4.000 persones i ara tot just s’està comptabilitzant l’impacte que ha tingut en el seu segon any de vida.

La de Granollers és només una de les 150 iniciatives fora de l’aula impulsades per les administracions locals o entitats socials -de les 598 rebudes- que s’exposaran en el 13è Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que té com a objectiu fomentar la participació de la població en la tasca educadora. El congrés comença avui a Barcelona i s’allargarà fins a aquest diumenge. “Moltes vegades confonem educació amb escolarització”, puntualitza el codirector del comitè científic del congrés, Àngel Castiñeira. La via formativa, però, també abraça des de l’urbanisme fins a la vida pública a carrers i places, les celebracions o les actuacions polítiques.

Barcelona, la pionera

Va ser la ciutat impulsora del moviment fa dues dècades

Barcelona va ser la responsable de teixir el moviment de ciutats educadores. El primer pas el va fer la dècada dels 80 quan va crear el Consell de Coordinació Pedagògica de la ciutat. L’any 1990, quan l’alcalde era Pasqual Maragall, va impulsar el primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores. “Primer va ser un punt de trobada per a ciutats europees i, després, es va anar estenent a nivell mundial”, explica Àngel Castiñeira. Quatre anys més tard, l’Ajuntament barceloní va tornar a posar-se al capdavant i va crear l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), en què les ciutats agafen el paper d’agents educadors. Actualment, en formen part 446 ciutats de 36 països d’arreu del món, entre els quals hi ha Finlàndia, França, Corea del Sud, el Brasil, Portugal i Mèxic, i ciutats catalanes com Girona, Lleida, Vic, Banyoles i Granollers.

Ciutats inclusives

La participació i la creativitat són els altres dos eixos clau

L’eix principal del congrés que acull Barcelona és la inclusió i el rol que juguen les poblacions i els barris per assolir aquest objectiu per la via de la participació i la creativitat. “Una ciutat educadora cal que tingui recursos, participació i contingut d’educació”, insisteix Castiñeira. El congrés busca -afegeix- experiències per aconseguir ciutadans més responsables, més cooperatius. Són conceptes lligats a la idea de ciutadania actual. La trobada que arrenca avui reunirà més de 850 participants.

De la música a la llengua

Vic impulsa l’aprenentatge del català com a via d’inclusió

Mentre que Granollers ha apostat per una iniciativa musical, Vic ho ha fet per l’aprenentatge del català com a element d’inclusió per als nouvinguts. Dels prop de 43.000 habitants que té, un 23,17% són d’origen estranger, de 89 nacionalitats diferents. Molts d’ells fa anys que viuen a la ciutat però encara no dominen l’idioma. “Això els fa perdre autonomia”, assegura la responsable de l’àrea social del consistori, Núria Homs. L’Ajuntament va crear el projecte Matrícula viva del català el curs 2012-2013. “És una porta d’entrada única per facilitar l’aprenentatge de la llengua al nouvingut durant tot l’any”, explica Homs. Tant les escoles com la resta de serveis municipals dirigeixen els estrangers a aquest servei, que a través d’una comissió lingüística convocada cada mes assigna el nivell que li correspon a cada ciutadà en funció de la seva formació anterior. Durant els dos cursos que fa que funciona s’hi han inscrit més de 500 alumnes. Paral·lelament a aquest projecte, el consistori va decidir reformular al gener el Servei de Mediació i Traducció Escolar per un de Suport Lingüístic. “Havia quedat obsolet perquè la gent no aprenia l’idioma”, reconeix Homs. La nova fórmula ofereix el servei només durant el temps en què es considera que la persona està en procés d’acollida (són dos anys, excepte per als ciutadans d’origen xinès, que en són tres). El servei l’ofereixen persones nouvingudes que parlen català i que ara fan de mentors dels immigrants.

La dansa al Raval

El districte evita la segregació amb les arts escèniques

La música, la dansa i el teatre són les eines que utilitza el centre Xamfrà del Raval de Barcelona per minimitzar la segregació escolar que hi ha al districte. S’uneixen en un mateix espai nens que viuen en famílies benestants amb altres amb un nucli familiar desestructurat. “El Xamfrà és la cruïlla d’aquesta segregació”, explica la seva directora, Ester Bonal. La manera de trencar les diferències és a través d’activitats que giren entorn de les arts escèniques. Perquè tothom hi tingui accés, el centre estableix una “tarifa plana” en què els infants poden fer totes les activitats que vulguin. Aquesta, però, no és l’única iniciativa en què col·labora l’Ajuntament de Barcelona. Una de les que ha tingut més repercussió internacional és el conegut com a camí escolar. Es tracta de rutes segures perquè els nens puguin anar i tornar a l’escola sols i a peu. Aquest recorregut el tenen uns 80 centres.

ELISABET ESCRICHE – Diari ARA

AMPA IPSE NEWS #049



AMPA IPSE NEWS #049

un espai per a la comunicació i per a la participació

13/11/14

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Posa’t l’AMPA a la butxaca, ara també des d’un Apple

L’AMPA IPSE té aplicació pel mòbil, per Android i per iOS (Apple), descarregueu-vos-la! Per descarregar-la heu d’accedir des d’un dispositiu amb sistema operatiu iOS (Apple) …
Neuromites en l’educació

Imagina tenir un cervell que és només el 10% actiu, que s’encongeix si no beus més de 6-8 gots d’aigua al dia i que després dels 3 anys ja no pot aprendre gairebé res. Durant diverses dècades, …
L’asexualitat, una orientació sovint incompresa

No és falta d’afecte que la teva parella no vulgui tenir sexe amb tu, pot tractar-se d’una persona asexual. No és només una fase. No són frígids, no estan malalts, reprimits o trencats. Conèixe…
La majoria de les 60 titulacions amb més ocupació són de ciències

Digui on estudia i li diré quines opcions té de trobar feina. El Ministeri d’Educació ultima un mapa que combina les titulacions universitàries espanyoles amb les sortides laborals dels seus gr…
Com serien les princeses Disney si tinguessin cintures reals?

Les “princeses” Disney sempre estan en el punt de mira dels rols de gènere a causa de la importància que han tingut en l’educació de tota una generació. En aquesta ocasió, us mostrem el treball …
Les persones amb autisme es reivindiquen com a talents en consultoria informàtica

Una empresa potencia les seves habilitats que s’ajusten als perfils professionals demandats per les empreses del sector de les Tecnologies de la Informació. El model que es va iniciar a Dinamarca co…
Per què és millor que els adolescents entrin tard al col·legi

Com més tard s’aixequi un adolescent, millor li va a l’escola. Els adolescents que entren més tard al col·legi registren millors qualificacions, els hi va millor en les proves. També van mostrar …
Un de cada quatre estudiants de 15 anys fa campana

Els catalans registren un 25% de faltes d’assistència, segons recull l’Informe PISA 2012, l’últim que ha publicat l’OCDE. L’organisme admet que l’absentisme i la impuntualitat -dos clàssics de l’a…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #049
%d bloggers like this: