Neuromites en l’educació


neuromites en educacio

«a, e, i, o, u», va escriure la neurona. La punta d’una de les seves dendrites era suau i vellutada; perfecta per ser impregnada d’aquarel·les; perfecta per dibuixar a dendrita alçada. La neurona pinzell, li deien. La ‘a’ en blau, la ‘e’ en taronja, la ‘i’ en verd, la ‘o’ en vermell, la ‘u’ en negre. Vocals per pintar. Pintar per aprendre. Aprendre per: educar.

NEUROCÀPSULA

Imagina tenir un cervell que és només el 10% actiu, que s’encongeix si no beus més de 6-8 gots d’aigua al dia i que després dels 3 anys ja no pot aprendre gairebé res. Durant diverses dècades, els mites sobre el cervell –neuromites– han persistit en escoles i col·legis, sovint utilitzats per justificar la ineficàcia dels enfocaments de l’ensenyament. Molts d’aquests mites són distorsions i biaixos d’un fet científic. Idees errònies generades per una mala comprensió o una mala interpretació de resultats científics (en aquest cas sobre el cervell) que s’utilitzen, desafortunadament, en educació i altres contextos.

Algunes d’aquestes idees són valorades de forma similar per professors de tot el món segons l’estudi publicat pel Dr. Paul A. Howard-Jones a Nature Reviews Neuroscience aquest passat octubre. Aquestes idees no científiques es traslladen sovint amb enfocaments ineficaços o no avaluats a l’ensenyament a l’aula, la qual cosa afecta l’aprenentatge dels nens en les matèries més enllà de la ciència. Malentesos sobre la funció cerebral i el seu desenvolupament afecten també als docents sobre temes com ara els trastorns de l’aprenentatge i per tant, al seu torn, pot influir en els resultats dels estudiants amb aquests trastorns. Els resultats d’aquest estudi provenen de mestres de països amb cultures molt diferents (Regne Unit, Països Baixos, Turquia, Grècia i Xina) i han revelat igualment alts nivells de creença en diversos neuromites. Aquesta prevalença pot reflectir el fet que la neurociència amb prou feines figura en la formació dels mestres, i que per tant, els és molt difícil ser crítics sobre les idees i els programes educatius que procurin una base neurocientífica.

oda al cervell

Alguns dels mites són els següents:

A partir dels 3 anys ja aprenem molt poc.
Segons el mite, l’edat de 0 a 3 anys és un període crític durant el qual es forma el cervell de per vida. Encara que l’origen del mite té les seves arrels en la ciència –perquè el cervell en realitat creix més ràpid en les primeres etapes–, han sorgit conclusions simplistes que han portat a molts malentesos. La creença en el mite crea una pressió i una ansietat injustificada per estimular els nadons abans que el desenvolupament del seu cervell “s’aturi”. Els estudis no ens indiquen que el període crític per a l’aprenentatge només es produeixi en la primera infància.

Les persones aprenen millor quan reben informació en el seu estil d’aprenentatge preferit (per exemple, visual, auditiva o kinestèsica).
Potser un dels mites més populars i influents és el que un estudiant aprèn més eficaçment quan se li ensenya en el seu estil d’aprenentatge preferit. Aquesta idea ha adquirit diverses justificacions que diuen tenir una base neurocientífica. El suposat implícit sembla ser que, pel fet que les diferents regions de l’escorça tenen un paper crucial en el processament visual, auditiu i sensorial, els alumnes han de rebre informació en formes visuals, auditives o kinestèsiques segons quina part del seu cervell “funcioni millor “. Si bé és cert que hi ha una certa especialització en el cervell, aquest no funciona de manera aïllada. A més de la manca de base científica sòlida d’aquesta teoria, la seva eficàcia va ser provada en assaigs clínics controlats, i va ser objecte de revisions de la literatura. Els resultats no confirmen la seva eficàcia i per tant deixen de donar suport a aquest enfocament de l’ensenyament. No obstant això, és cert que pot haver-hi preferències en alguns alumnes i potser la presentació d’informació en múltiples maneres sensorials pot donar suport a l’aprenentatge.

Beure menys de 6-8 gots d’aigua al dia pot fer que el cervell s’encongeixi.
Sovint hi ha algun rastre restant d’origen científic, fins i tot en els neuromites més extravagants. Per exemple, hi ha estudis que ha demostrat que la deshidratació pot influir en la funció cognitiva. Aquesta troballa podria ajudar a explicar per què més d’una quarta part dels mestres del Regne Unit que van ser mostrejats en aquest estudi creuen que no complir amb aquesta quota podria causar que el cervell dels seus alumnes reduís de mida.

Les diferències en la dominància hemisfèrica (cervell dret o esquerre) poden ajudar a explicar les diferències individuals entre els alumnes.
D’acord amb la teoria de “cervell-esquerra, cervell-dret”, les habilitats dels alumnes sorgeixen en la mesura de quin és el seu cervell dominant. Encara que els detalls d’aquesta categorització varien amb els diferents programes educatius, els “estudiants intuïtius” (cervell-dret) sovint es contraposen als “estudiants seqüencials o racionals” (cervell-esquerra). Alguns textos educatius fomenten els mestres per determinar si un nen és de cervell esquerre o dret. El fet científic que va sembrar aquest mite no és difícil de trobar: alguns tipus de processos cognitius són lateralitzats pel que fa a l’activitat neuronal addicional associada amb ells. Els estudis de neuroimatge, quan s’interpreten adequadament, han demostrat la naturalesa distribuïda de l’activitat neuronal durant les tasques del dia a dia. No obstant això, una interpretació desinformada d’estudis amb neuroimatge que mostren els “punts calents” del cervell (els articles més populars i accessibles), pot promoure la idea que hi ha unitats funcionals aïllades.

neurones que ballen

La teoria de les intel·ligències múltiples.
Aquesta teoria ha demostrat ser popular entre els mestres com un argument en contra del clàssic quocient d’intel·ligència (IQ). Aquesta hipòtesi anima a caracteritzar els alumnes en termes d’un petit nombre d’ “intel·ligències” relativament independents –lingüística, musical, interpersonal, etcètera–. Tal teoria afirma que ha estat elaborada a partir d’una varietat de disciplines, incloent-hi la neurociència. No obstant això, la complexitat de processament general del cervell fa que sigui poc probable que alguna cosa semblant a la teoria de les Intel·ligències Múltiples mai pugui ser utilitzada per descriure-ho, i no sembla ni exacta ni útil per reduir l’àmplia gamma de diferències individuals complexes a nivell cognitiu i neuronal. A més, aquí ens trobem amb que és una idea incontrastable, ja que és difícil de provar, sobretot perquè el nombre i tipus d’intel·ligències segueix sent un treball en progrés.

Altres dels mites de l’estudi: (1) La majoria de nosaltres només utilitzem el 10% del nostre cervell. (2) Els nens estan menys atents després de les begudes ensucrades i berenars. (3) Sessions curtes d’exercicis de coordinació poden millorar la integració de la funció cerebral entre hemisferi esquerre i dret. (4) Problemes associats a diferències en el desenvolupament de la funció cerebral no poden ser remeiats per l’educació.

En resum, els neuromites són idees falses sobre el cervell que han florit tant en la cultura popular com en l’educació i que són de lenta destrucció per dos motius: d’una banda estan protegits per conceptes científics fonamentalment complexos i pel fet que les proves s’amaguen en revistes tècniques que tenen el seu propi llenguatge tècnic; D’altra banda hi ha simplement el fet que no es pot fer cap prova directa per testejar tals idees (per exemple, perquè el mite és incontrastable). Més col·laboració interdisciplinària entre la neurociència i l’educació pot ajudar a identificar i fer front als malentesos que puguin sorgir, i pot ajudar a desenvolupar conceptes i missatges que són alhora científicament vàlids i educativament informants.

Per aprendre a educar, cal educar com s’aprèn.

@AlbertBarque – EL PERIÓDICO

Imatges de Neurocàpsules Per Albert Barqué

sensacions bioniques

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: