Digui on estudia i li diré quines opcions té de trobar feina. El Ministeri d’Educació ultima un mapa que combina les titulacions universitàries espanyoles amb les sortides laborals dels seus graduats. L’informe fa seguiment dels últims quatre anys de vida laboral de més de 190.000 universitaris de centres públics i privats de 146 titulacions que van acabar les seves carreres en el curs 2009-2010. Les primeres conclusions fetes públiques situen els metges com els més ben situats per a trobar feina i deixen en evidència les dificultats per trobar una ocupació d’acord amb la carrera: gairebé la meitat dels titulats (45%) té una feina per sota de la seva qualificació 04:00 anys després d’acabar la universitat.
EL PAÍS ha tingut accés, a més, a la llista amb les 60 titulacions de les universitats públiques amb més altes a la Seguretat Social. La majoria són científiques i tècniques. En primer lloc està Enginyeria Industrial de la Universitat de Cadis, seguida de llicenciatures de Medicina de diferents campus públics (vegeu quadre). Les titulacions d’Humanitats tenen pitjor encaix en el mercat laboral, a jutjar pels primers resultats de l’estudi, el contingut complet oferirà Educació en les pròximes setmanes. El gruix dels treballadors analitzats en l’informe es van matricular en el pla antic previ a l’Espai Europeu d’Educació Superior (llicenciatures, diplomatures i enginyeries).
A nivell global, els titulats d’Òptica i Optometria i Ciències Actuarials i Financeres segueixen als metges en percentatge d’altes en la Seguretat Social. Els que menys afiliats tenen són els llicenciats en radioelectrònica naval (16,7% d’afiliats), Filologia Portuguesa (18,2%) i Filologia Àrab (23,2%), segons les primeres conclusions de l’informe Inserció laboral dels estudiants universitaris , l’avanç va presentar ahir la secretària d’Estat d’Universitats, Montserrat Gomendio.
Els primers resultats avalen altres estudis previs que situen Espanya entre els països amb més sobrequalificació, és a dir, més treballadors amb una ocupació inferior al seu nivell d’estudis. L’últim informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), del juliol passat, indicava que un de cada tres titulats universitaris espanyols està emprat per sota de la seva qualificació. Aquest primer treball de camp d’Educació -la intenció és repetir-anualment- va més enllà i reflecteix que gairebé la meitat dels universitaris analitzats estan en llocs inferiors al seu nivell d’estudis. Són un 51,5% tot just acabar la carrera i baixen fins el 44,5% als quatre anys de sortir de la universitat. Diferents experts relacionen estretament aquesta realitat, que situa Espanya a la cua d’Europa, amb la situació laboral pròpia del país. És a dir, no es tracta tant d’excés de qualificació com que Espanya és un mercat que ofereix infraocupació.
Les carreres més tècniques tenen més sortides laborals que les humanístiques, segons l’informe, però els alumnes es matriculen més en aquestes últimes. El 88,2% dels titulats en Ciències de la Salut treballen d’acord a la seva qualificació quatre anys després d’acabar els seus estudis. Els segueixen els de Ciències (el 62,9%); Enginyeria i Arquitectura (61,4%) Arts i Humanitats (50,6%) i Ciències Socials i Jurídiques (44,7). Davant d’això, més de la meitat dels matriculats (54,3%) van estudiar carreres de Ciències Socials i Jurídiques, seguides d’Enginyeries i Arquitectura (21%), Ciències de la Salut (12), Arts i Humanitats (6,9 ) i Ciències (5,9).
L’informe inclou dades d’Educació, la Seguretat Social, l’Institut Nacional d’Estadística i la Conferència dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles. Els resultats finals, segons Educació, es penjaran a la web perquè els pugui consultar qualsevol estudiant. Més enllà de la informació pública, els consells socials esperen que serveixi per “adequar el mapa de titulacions a les necessitats reals de la societat”, segons Miguel Ángel Acosta, secretari general de la Conferència que els aglutina. Gomendio va assegurar ahir que Educació “no prendrà cap decisió sobre la base d’aquestes dades en aquest moment”, tot i que espera que els “gestors universitaris” -Campus i comunitats autònomes, principalment- “tinguin en compte aquests resultats a l’hora de prendre decisions “.
Deixa un comentari