Gran acolliment en el disseny i la implementació del portal ITscool

Tot just s’ha presentat el portal de l’Associació Educativa ITscool, per a l’impuls dels estudis de Tecnologies de la Informació i Informàtica, fruit de la col·laboració amb SIGMA, technological Innovation for universities.

ITSCOOL web

ITScool neix amb l’objectiu  d’acostar els estudis vinculats a les carreres TIC entre joves de Primària i Secundària, professors, escoles i famílies.

La paraula ITscool és l’acrònim de tecnologies de la informació en anglès, Information Technologies, + Scool, per les dues formes fonètiques del mot: “school” (escola) i “cool”, última tendència. Amb això es pretén arribar a un segment jove.

Amb el projecte ITscool, SIGMA inaugura el llançament de portals. Les característiques d’aquest tipus de portals són la seva usabilitat i navegació, extremadament senzilla i amb grans prestacions. La interacció personalitzada amb els serveis que s’ofereixen, així com la integració d’eines de col·laboració, fan que l’usuari disposi de l’actualització de continguts en un format comú de visualització. En definitiva, el portal ITSCOOL és una eina que permet eficiència i competitivitat. El producte ha rebut el reconeixement dels membres d’Itscool, 2 departaments de la Generalitat de Catalunya (Ensenyament i Coneixement), 11 Universitats, 4 col·lectius professionals, incloent el COEINF,i altres associacions i empreses.

Més informació: ITscool

Font COEINF.cat

AMPA IPSE NEWS #050



AMPA IPSE NEWS #050

un espai per a la comunicació i per a la participació

27/11/14

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al TEU nen

Fa uns dies va arribar a les meves mans aquest article del “The Washington Post”, escrit per Amy Murray, la directora d’educació infantil a la Calgary French & International School al Canadà. Em va tocar molt de prop. Aquest nen, el que pega, el que interromp, el que molesta … és, moltes vegades, algun dels nostres fills. Tant de bo els seus mestres haguessin tingut la mirada de la mestra que va escriure aquesta carta.
Surt al mercat la Barbie real amb estries, acné i cel·lulitis

El dissenyador Nickolay Lamm, cansat de la perfecció de la Barbie, va atrevir-se a crear la seva versió real: la Lammily. Lluny dels estereotips de la joguina llençada per Mattel el 1959, la creació d’aquest dissenyador es basa en una nina construïda a partir de les proporcions reals d’una noia de 19 anys. A més, perquè el seu aspecte encara resultés més creïble, Lamm va decidir que la Lammily tindria acné, estries i cel·lulitis.
El món que no volem el 20N, Dia Mundial de la Infància.

Avui és el Dia Mundial de la Infància i és el vint-i-cinquè aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Per això hem fet el diari amb l’ajut de nens i nenes, que encara no saben gaires coses però són capaços d’imaginar-ho gairebé tot. Ells tenen molt clar quin és el món que no volen i quin és el món que volen. I precisament aquest és l’exercici que els hem proposat: hi han pensat i ho han dibuixat.
La jornada contínua escolar: beneficia o perjudica a l’estudiant?

Mentre els pedagogs dubten de la seva utilitat, les escoles que només tenen classe al matí han reduït l’absentisme escolar. L’oposició de les famílies és el principal obstacle per a la jornada continuada.
El WhatsApp dels pares, una AMPA paral·lela

Cada vegada més escoles adverteixen a les famílies que l’ús irresponsable d’aquesta tecnologia afecta la convivència escolar. Els grups de xat acaben tergiversant les incidències.
Participa en el projecte T4F KIT per ajudar a persones amb discapacitat visual

T4F KIT conté un conjunt de petits dispositius equipats amb sensors alta precisió d’última generació d’obtenir i analitzar la informació de l’entorn i la transmeten a l’usuari a través del seu propi mòbil, segons l’activitat feu, utilitzant les nostres aplicacions (APPs).
Les mares joves es cansen de les xarxes socials

Els hi molesta la falta de privacitat que es dóna en aquestes plataformes. Tampoc els hi agrada que els professionals del màrqueting les tractin exclusivament com a potencials clientes, sense tenir en compte la dimensió personal. Per aquestes raons, sis de cada deu mares joves s’estan plantejant seriosament la possibilitat d’allunyar-se de les xarxes socials.
Tota l’educació que es fa fora de l’escola

Barcelona acull el Congrés de Ciutats Educadores per debatre 150 iniciatives pedagògiques fora de l’aula, i té com a objectiu fomentar la participació de la població en la tasca educadora. Una de les que ha tingut més repercussió internacional és el conegut com a camí escolar. Es tracta de rutes segures perquè els nens puguin anar i tornar a l’escola sols i a peu. Aquest recorregut el tenen uns 80 centres.

D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al TEU nen

Fa uns dies va arribar a les meves mans aquest article del “The Washington Post”, escrit per Amy Murray, la directora d’educació infantil a la Calgary French & International School al Canadà. Em va tocar molt de prop. Aquest nen, el que pega, el que interromp, el que molesta … és, moltes vegades, algun dels nostres fills. Tant de bo els seus mestres haguessin tingut la mirada de la mestra que va escriure aquesta carta.

stop bus escolar

Benvolguts pares:

Ho sé. Esteu preocupats. Cada dia, el vostre fill arriba amb una història sobre AQUELL nen. El que està sempre picant, empenyent, pessigant, molestant, potser fins i tot mossegant a altres nens. El que sempre va de la meva mà a la fila. El que té un lloc especial en la classe, i de vegades s’asseu en una cadira en comptes de a terra. El que va haver de deixar de jugar amb blocs perquè els blocs no són per llançar. El que va pujar a la tanca del pati en el moment exacte en què jo li deia que parés. El que va tirar la llet del seu company a terra en una arrencada de ràbia. Volent i provocant. Mentre jo el mirava. I després, quan li vaig demanar que ho netegés, va buidar la caixa de mocadors SENCERA. A propòsit. Mentre jo el mirava. El que va deixar anar la més terrible paraulota a la classe de gimnàstica.

Us preocupa que AQUELL nen desmereixi l’aprenentatge del vostre fill. Us preocupa que absorbeixi molt del meu temps i energia, i que el vostre fill surti perdent. Us preocupa que algun dia li faci mal a algú. Us preocupa que aquest “algú” pogués ser el vostre fill. Us preocupa que el vostre fill comenci a utilitzar l’agressió per aconseguir el que vol. Us preocupa que el vostre fill empitjori seus resultats perquè potser jo no em s’adoni que li costa subjectar el llapis. Ho sé.

El vostre fill, aquest any, en aquesta classe, a la seva edat, no és AQUELL noi. El vostre fill no és perfecte però sol seguir les regles. És capaç de compartir les joguines sense barallar-se. No llança el material escolar. Aixeca la mà per parlar. Treballa quan és l’hora de treballar i juga quan és l’hora de jugar. Es pot confiar que vagi directament al bany i torni sense enganys. Creu que les pitjors paraulotes són “estúpid” i “tonto”. Ho sé.

Fixeu-vos, em preocupo tot el temps. Sobre TOTS ells. Em preocupo per les dificultats del vostre fill amb el llapis, per com llegeix les lletres l’altre, per la timidesa d’aquesta petitona, i perquè hi ha un altre que porta sempre la caixa de l’esmorzar buida. Em preocupa que la jaqueta de Gavin no abrigui prou, i perquè el pare de Talitha li crida per dibuixar la B del revés. La majoria dels meus desplaçaments en cotxe i dutxes les dedico a aquestes preocupacions.

Però, ho sé, voleu parlar sobre AQUELL nen. Perquè la B invertida de Talitha no li posarà un ull morat al vostre fill.

Jo també vull parlar d’AQUELL nen, però hi ha moltes coses que no puc explicar.

No puc explicar-vos que el van adoptar en un orfenat als 18 mesos.

No us pot dir que està fent una dieta per descartar al·lèrgies alimentàries, i que té gana SEMPRE.

No us puc explicar que els seus pares estan enmig d’un horrible divorci, i que està vivint amb la seva àvia.

No puc explicar-vos que comença a preocupar que l’àvia begui …

No et puc explicar que la medicació per l’asma l’agita.

No puc explicar-vos que la seva mare és monoparental, i per això entra a l’escola quan obre l’acollida matinal i es queda fins a l’acollida vespertina, i després el viatge fins a casa els porta 40 minuts i per això dorm menys que molts adults.

No puc explicar-vos que ha estat testimoni de violència domèstica.

D’acord, dieu, enteneu que no puc compartir informació personal o familiar. Només voleu saber què estic FENT al respecte del seu comportament.

M’encantaria dir-vos-ho. Però no puc.

No puc explicar-vos que va a logopèdia, que han descobert un retard sever del llenguatge i que els terapeutes pensen que les agressions tenen a veure amb la frustració per no ser capaç de comunicar-se.

No puc explicar-vos que em veig amb els seus pares CADA setmana, i que tots dos habitualment ploren en aquestes reunions.

No puc explicar-vos que el nen i jo tenim un senyal secreta amb les mans perquè em digui quan necessita seure sol una estona.

No puc dir-vos que passa el descans arraulit a la meva falda perquè “em fa sentir millor sentir el teu cor, senyu”.

No puc explicar-vos que he estat rastrejant meticulosament els seus incidents agressius durant 3 mesos, i que s’han reduït de 5 incidents al dia, a 5 per setmana.

No puc explicar-vos que la secretària del col·legi ha acceptat que el enviï al seu despatx a “ajudar-lo” quan m’adono que necessita un canvi d’escenari.

No puc explicar-vos que m’he posat dempeus en una reunió de docents i que, amb llàgrimes en els meus ulls, els he pregat als meus companys que li facin un cop d’ull extra, que siguin amables tot i que es sentin frustrats que hagi tornat a punxar a algú, i aquest cop, JUST DAVANT D’UN PROFESSOR.

L’assumpte és que hi ha tantes coses que no puc explicar sobre AQUELL nen. Ni tan sols les coses bones.

No puc explicar-vos que el seu treball a l’aula és regar les plantes i que va plorar amb el cor trencat quan una de les plantes no va sobreviure a les vacances de Nadal.

No puc explicar-vos que s’acomiada de la seva germaneta amb un petó cada matí, i li xiuxiueja “ets la llum de la meva vida”, abans que la mare s’allunyi amb el carret.

No puc explicar-vos que sap més sobre tempestes que molts meteoròlegs.

No puc explicar-vos que sovint s’ofereix per treure punta als llapis durant l’esbarjo.

No puc explicar-vos que pentina a la seva millor amiga al patí.

No puc explicar-vos que, quan algun company plora, creua l’aula per anar a buscar el seu conte favorit del racó de les històries.

L’assumpte és, estimats pares, que només puc parlar-vos del VOSTRE fill. Així, el que us puc dir és això:

Si mai, en qualsevol moment, el VOSTRE fill es converteix en AQUELL nen …

No compartiré els vostres assumptes personals amb els altres pares de la classe.

Em comunicaré amb vosaltres sovint, i amb amabilitat.

M’asseguraré que hi hagi mocadors prop en les nostres reunions, i si em deixeu, us sujetaré la mà mentre ploreu.

Defensaré que el vostre fill i la vostra família rebin els serveis especialitzats de més qualitat, i cooperaré amb aquests professionals en la major mesura possible.

M’asseguraré que el vostre fill rebi amor i mims extres quan més ho necessiti.

Seré la veu del vostre fill a la comunitat escolar.

Seguiré, passi el que passi, buscant i descobrint, totes les coses bones, sorprenents, especials i meravelloses del vostre fill.

Us recordaré a ell i a VOSALTRES d’aquestes coses bones sorprenents, especials, meravelloses, una i altra vegada.

I quan un altre pare s’acosti, amb queixes sobre VOSTRE fill …

Li explicaré això, una i altra vegada.

Amb molt d’afecte,

La mestra.

Traducció del post del bloc “Una madre de Marte”.

simms-taback

Surt al mercat la Barbie real amb estries, acné i cel·lulitis

El dissenyador Nickolay Lamm, cansat de la perfecció de la Barbie, va atrevir-se a crear la seva versió real: la Lammily. Lluny dels estereotips de la joguina llençada per Mattel el 1959, la creació d’aquest dissenyador es basa en una nina construïda a partir de les proporcions reals d’una noia de 19 anys. A més, perquè el seu aspecte encara resultés més creïble, Lamm va decidir que la Lammily tindria acné, estries i cel·lulitis.

lammily 02

Aquesta original idea va entusiasmar molts pares estatunidencs que es van posar en contacte amb Lamm per comprar-li la joguina. Va ser a partir d’aquí que el dissenyador va obrir una campanya de crowdfunding, amb la qual ha aconseguit reunir des de març prop de 500.000 dòlars i acumular 19.000 peticions. La Lammily es llençarà al mercat abans de Nadal.

Nació Digital

lammily 01

😉

lammily 03

El món que no volem el 20N, Dia Mundial de la Infància.

Tot i la Convenció dels Drets dels Infants, aprovada fa 25 anys, cada cinc segons en mor un al món.

ara el mon que no volem 01

Avui és el Dia Mundial de la Infància i és el vint-i-cinquè aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Per això hem fet el diari amb l’ajut de nens i nenes, que encara no saben gaires coses però són capaços d’imaginar-ho gairebé tot. Ells tenen molt clar quin és el món que no volen i quin és el món que volen. I precisament aquest és l’exercici que els hem proposat: hi han pensat i ho han dibuixat. Han pintat un món lleig i un de bonic. Han dit, a la seva manera, el que l’ARA fa quatre anys que s’esforça a explicar: sense deixar d’informar de tot el que no funciona aquí i arreu, mira també d’ajudar a canviar les coses, a fer propostes, a destacar les que sí que van bé. En aquesta ocasió, la nostra feina l’hem posat al servei de la causa dels infants. Hem posat testimonis, dades i context a la situació que viuen els nens al món i a casa nostra. I la conclusió és que hi ha molta feina a fer. Malgrat les dues dècades i mitja transcorregudes des de la Convenció, un dels tractats internacionals que més països han firmat (en concret, 194), la realitat queda molt lluny dels desitjos que s’hi expressen. Tot i que la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat, cada cinc segons mor un nen al món per causes evitables. Encara hi ha 168 milions de nens esclaus que treballen en fàbriques en lloc d’anar a l’escola. I encara hi ha 250.000 nens soldat. Són realitats molt dures, a les quals cal afegir situacions dramàtiques regionals en què els infants són víctimes innocents: el drama de Gaza, el virus de l’Ebola a l’Àfrica, la fam a Sudan del Sud, la guerra a Síria i el caos a la República Centreafricana o a l’Iraq.

ara el mon que no volem 02

Per sort, a Catalunya som lluny d’aquestes situacions límit. Però no ens podem instal·lar en cap mena de confoisme. Al contrari, en els últims anys més aviat hem reculat. La crisi ha fet augmentar les desigualtats, cosa que naturalment també ha afectat els infants. Som a la cua d’Europa en pressupost públic destinat a la protecció social de la infància i la família (només l’1% del PIB; la mitjana europea és del 2,2%) i el sistema educatiu no aconsegueix corregir les diferències socials. Ens haurem de comprometre més a fer realitat el país i el món que volem per als infants d’avui i de demà.

Editorial del diari ARA

ara el mon que no volem 03

La jornada contínua escolar: beneficia o perjudica a l’estudiant?

Mentre els pedagogs dubten de la seva utilitat, les escoles que només tenen classe al matí han reduït l’absentisme escolar.

horari escolar 01

A punt de reobrir el debat sobre la jornada contínua escolar, a la Comunitat Valenciana continua havent-hi una pregunta que no s’ha respost: beneficia o no als alumnes concentrar totes les classes al matí?

La Conselleria d’Educació s’ha limitat a dir que el rendiment escolar no s’ha vist perjudicat a la trentena de col·legis que de forma experimental van renunciar a la jornada partida de classes al matí ia la tarda. És cert? Com estan funcionant aquests centres?

El col·legi públic Ciutat Artista Faller és l’únic de la ciutat de València que ha optat aquest curs per aquest model que tant ha enfrontat a associacions de pares i sindicats docents. No obstant això, com explica el coordinador de la jornada contínua en el centre, Javier Hernández, la jornada contínua ha funcionat: «Alumnes que eren absentistes de sèrie estan venint regularment». De fet, el principal motiu per provar el nou horari eren els elevats índexs d’absentisme escolar d’aquest col·legi de la perifèria i amb una gran proporció d’alumnat immigrant, d’ètnia gitana …

«Teníem moltes famílies que no implicaven, i que al final no feien els quatre viatges al dia per anar a classe», relata aquest mestre d’Infantil. «Hi ha també famílies amb els seus fills en aquest centre que no era el que havien sol·licitat en primera opció i que han d’acudir amb autobús, i si a això sumes el que han perdut beques de transport i menjador …».

Per al col·legi, per tant, la jornada contínua «era una manera de facilitar l’assistència de l’alumnat i de tenir més hores lectives aprofitables, ja que només s’entra i es surt una vegada». Així, el nou horari lectiu és de 9 a 14 hores, amb tres sessions de 45 minuts, un descans de 30 minuts i tres sessions més.

A continuació s’ofereix menjador i, finalment, de 16 a 17 hores, activitats extraescolars gratuïtes . «Pensem que és un horari que s’adapta a més tipus de famílies: els nens poden sortir a les 14, les 16 o les 17 hores», considera Hernández.

Un cas similar és el del col·legi públic Lope de Vega de Torrent , que va ser igualment assessorat pel sindicat ANPE en el seu projecte de jornada contínua, que va pel seu segon any.Rosana Sanchis, mestra i coordinadora d’Infantil, resumeix la problemàtica: «Hi havia molt absentisme i molt conflicte des de les 13 a les 15 hores, que repercutia en les classes de la tarda». Concentrar les classes al matí ha estat també positiu, fins al punt que «ha millorat el clima general del centre», segons aquesta professora. Segons la seva opinió, el ​​problema és que «hi ha molta desinformació entre els pares, quan la jornada continuada no ha suposat cap problema ni en Infantil».

L’oposició de les famílies és el principal obstacle per a la jornada continuada, i per aquest motiu la Conselleria pretengui que l’acceptin el 85% dels pares d’un centre per a autoritzar-la. Ara bé, la presència en aquests dos col·legis de moltes famílies estrangeres va ser paradoxalment un impuls per al nou horari: «Estan més acostumades a classes només al matí», destaca Sanchis, que subratlla que «els professors treballen les mateixes hores».

Però, ¿què han de dir els pedagogs? «Pedagògicament no hi ha criteri sobre si la jornada continuada serà més productiva o eficient perquè no hi ha cap estudi sobre això». Així de contundent respon a la pregunta sobre el rendiment escolar el president del Col·legi Oficial de Pedagogs de la Comunitat Valenciana, Enrique Castillejo, qui per cert lamenta que «la Conselleria mai hagi valorat la posició tècnica del Col·legi».

Castillejo posa objeccions a les suposades avantatges de donar només classe al matí: nens més concentrats, horari europeu … D’entrada, «a Espanya no es donen les condicions perquè els nens prestin més atenció en les primeres hores perquè arriben a classe somnolents». I si «a Europa hi ha tants models d’horari com a països» , tampoc convé passar per alt que, per a la conciliació, «l’horari escolar s’ha d’adaptar al laboral i no al revés», sentencia Castillejo.

Què diuen els estudis

Més desigualtat social
El professor de Sociologia de l’Educació de la Complutense de Madrid, Rafael Feito, va advertir a ‘Quaderns de pedagogia “que el pas a la jornada contínua pot incrementar les desigualtats perquè «l’escola privada considera que és preferible la jornada partida».
I les extraescolars?
En l’informe ‘L’hora de l’escola, Mariano Fernández Enguita va constatar que, amb jornada contínua, «les activitats extraescolars han entrat normalment en decadència», a més que «introdueix l’anar de pressa».

EL MUNDO – NOA DE LA TORRE – València

El WhatsApp dels pares, una AMPA paral·lela

sacalengua-570x349

Cada vegada més escoles adverteixen a les famílies que l’ús irresponsable d’aquesta tecnologia afecta la convivència escolar. Els grups de xat acaben tergiversant les incidències.

Diego J. Geniz – Diario de Sevilla

Últim dia del curs passat. La mare d’un alumne d’un col·legi privat envia un comentari al grup deWhatsApp -en el qual participen els pares que tenen els seus fills en la mateixa classe- per informar-los que aquesta jornada conclourà a la una de la tarda, dues hores abans del normal. Els comentaris que es desencadenen a continuació acaben per acusar els docents de “pegar-se un banquet” a costa de les seves butxaques al suprimir dels seus fills el servei de menjador aquest dia. Una simple notícia que tenia com a fi posar al corrent als pares d’un canvi en l’horari acaba amb un autèntic “linxament” cap als mestres i la direcció del col·legi, sense ni tan sols constatar si s’oferia als menors la possibilitat de dinar a el menjador en cas que els familiars no poguessin recollir-lo a l’hora fixada.

Això ho explica una de les mares que va participar en el grup deWhatsApp, tot i que fa ja temps que a penes envia comentaris després de l’experiència viscuda els cursos passats. Alarmes sense fonament, incidències tergiversades i enfrontaments entre famílies s’han convertit en el pa nostre de cada dia d’un xat que en el seu origen va tenir una bona finalitat: compartir informació útil del col·legi. Per aquest motiu, cada vegada són més els centres educatius que adverteixen en la reunió que mantenen amb els pares a l’inici de cada curs del perill que comporta fer un ús irresponsable d’aquesta tecnologia.

La situació ha arribat a tal extrem que el col·legi privat San Francesc de Paula va enviar el març passat una circular als pares en què demanava “prendre consciència que aquests recursos s’han de posar al servei de la comunicació i no de la difusió d’insults, comentaris maledicientes i desqualificacions personals que constitueixen veritables alteracions de la convivència”.

“Bocamolls d’última generació”. Així defineix Joaquín Egea, director del col·legi concertat Buen Pastor, a Nervión, els grups deWhatsApp que creen els pares. “Això s’ha convertit en una font de conflictes”, assegura Egea, que ha comprovat com moltes vegades abans de comprovar una informació al centre decideixen comunicar a la resta de famílies, la qual cosa suposa generar una alarma que en la majoria dels casos és fictícia. “Un pare rep una comunicació del col·legi i immediatament la dóna a conèixer al grup de xat, on hi ha altres als que encara no els ha arribat. Això ja crea especulacions que deriven en crítiques sense fonament a l’escola, que és on primer s’han d’adreçar per a resoldre els seus dubtes o exposar les queixes”. Aquest és un dels molts exemples que posa el director del Buen Pastor sobre el risc dels grups de WhatsApp, per aquest motiu s’aconsella als pares que facin una utilització adequada d’aquesta tecnologia.

Igual passa en el col·legi públic Híspalis, a Sevilla Aquest , on, segons la seva directora, Mercedes Muñoz, als pares se’ls hi ha demanat que vagin en “compte” amb els comentaris en aquests grups. “A la llarga farà molt de mal, ja que les dades que s’hi aporten es malinterpreten, en lloc d’aclarir”, assenyala Muñoz, que explica que en la primera reunió que tenen al setembre el primer que fan els pares és “demanar-se el número de mòbil per crear els grups”. “El problema que tingui un nen a l’escola s’ha de resoldre entre el menor, els pares i el tutor, no ha d’exposar en un xat amb les altres famílies”, incideix la directora de l’Híspalis.

Aquest tipus de grups arriba a funcionar com a una AMPA paral·lela, on es qüestiona qualsevol mesura que el col·legi o el tutor prengui, encara que el major perill són les informacions que no estan constatades. No han estat poques vegades les que, com assenyala Mercedes Muñoz, les notícies falses han donat lloc a conflictes entre famílies. “Una baralla sense més importància entre nens es descontextualitza i acaba amb un enfrontament seriós entre pares d’alumnes que l’endemà han de compartir pupitre”, explica aquesta directora.

Conscient del perill que comporta el WhatsApp , l’equip directiu del col·legi Giner de los Rios, a La Algaba, va decidir que cap alumne portés el mòbil a l’últim viatge de fi de curs. “L’única via de contacte era la del mestre amb els pares, que informava a través del WhatsApp a cadascú. Així s’evitava que els pares s’espantessin per alguna petita incidència o que traguessin conclusions errònies de les fotos que els enviessin els seus fills”, relata Segundo Presencio, director de l’esmentat col·legi. Per Presencio hi ha una cosa clara: “Les noves tecnologies no són ni bones ni dolentes. Són asèptiques, el que cal és que saber-donar un ús convenient”.

Miguel Ángel Domínguez, mestre del CEIP Josefa Fredes, a Santiponce, considera que la comunitat educativa només s’ha de comunicar per vies “oficials”. Insisteix en la conveniència d’incloure l’ús d’aquest xat en el pla de convivència dels col·legis per evitar la tergiversació o que la informació arribi a destinataris no desitjats.

Peliculas-con-emoticonos-del-WhatsApp

 

Participa en el projecte T4F KIT per ajudar a persones amb discapacitat visual

Tech4freedom inicia una campanya de crowdfunding a IndieGoGo, i us convida a formar part d’un projecte global per ajudar les persones amb discapacitat visual a través de la tecnologia.

T4F KIT: El primer Open Tech del món per a persones amb visibilitat reduïda

HI PODEU CONTRIBUIR ARA

1$, 10$, … i passa-ho a un amic

TRIEU UNA RECOMPENSA

http://igg.me/at/kit-tech4freedom

IndieGoGo és una plataforma perquè la gent de tot el món uneixi forces per fer que les idees es facin realitat. Des de 2008, milions de col·laboradors han ajudat a centenars de milers d’inventors, músics, benefactors, cineastes i molts més innovadors, a fer que els seus grans somnis es facin realitat.

t4f kit 01

El  kit Tech4freedom  és el sistema més complet de sensors sense fils, dissenyat específicament per a les persones amb pèrdua de la visió, que els proporciona una major autonomia i seguretat en la vida quotidiana, la llar, la cura de la salut, l’oci, jocs, esports … i altres activitats.

T4F KIT conté un conjunt de petits dispositius equipats amb sensors alta precisió d’última generació d’obtenir i analitzar la informació de l’entorn i la transmeten a l’usuari a través del seu propi mòbil, segons l’activitat feu, utilitzant les nostres aplicacions (APPs).

t4f kit 02

Gràcies a la col·laboració de centenars de voluntaris de tot el món als que els hem proporcionat nous horitzons amb la nostra la tecnologia. Ara, amb el seu suport arribarem més ràpid i més lluny. Podrem proporcionar noves experiències gratificants a més discapacitats visuals.

Les mares joves es cansen de les xarxes socials

Un estudi assenyala que sis de cada deu integrants novells d’aquest col·lectiu s’estan plantejant sortir dels mitjans 2.0

Les  marques  han situat durant els últims anys a les  mares  en el grup d’objectius prioritaris en les  xarxes socials . Diversos estudis demostraven que, en general, hi llegien més que la resta d’usuaris digitals, es involucraven amb major intensitat en el que els interessava en l’entorn 2.0 i compartien un volum de material superior al que distribuïa qualsevol altre grup demogràfic. No obstant això, les dades més recents, com els procedents d’un treball elaborat per l’empresa especialitzada Current, evidencien que les mares s’han cansat de les xarxes i que estan reduint la freqüència de les seves consultes.

Segons es desprèn de les respostes de les enquestades per aquesta companyia, moltes es lamenten per haver publicat i difós massa informació en el passat. Igualment, els hi molesta la falta de privacitat que es dóna en aquestes plataformes. Tampoc els hi agrada que els professionals del màrqueting les tractin exclusivament com a potencials clientes, sense tenir en compte la dimensió personal. Per aquestes raons, sis de cada deu mares joves s’estan plantejant seriosament la possibilitat d’allunyar-se de les xarxes socials.

LA VANGUARDIA

blog-madre CAT

BLOG DE MADRE

Tota l’educació que es fa fora de l’escola

Barcelona acull el Congrés de Ciutats Educadores per debatre 150 iniciatives pedagògiques fora de l’aula.

educació fora de l escola

Granollers vol que els ciutadans s’acostin a la música des d’àmbits tan diversos com les matemàtiques, l’arquitectura o el cinema. Per aconseguir-ho, el consistori va desenvolupar fa dos anys el projecte Carles Riera: educació, música i ciutat, que coordina el conservatori de música de la ciutat. “Cada entitat del municipi [instituts, escoles bressol, centres cívics o associacions de discapacitats psíquics o físics] desenvolupen una activitat relacionada amb la música que fa arribar al màxim de gent possible”, detalla la directora del conservatori, Anna Maria Piera. Aquest mes de novembre, per exemple, es duen a terme tallers, com un que aprofundeix en la improvisació a través de la paraula. Durant el primer any van participar en aquesta iniciativa més de 4.000 persones i ara tot just s’està comptabilitzant l’impacte que ha tingut en el seu segon any de vida.

La de Granollers és només una de les 150 iniciatives fora de l’aula impulsades per les administracions locals o entitats socials -de les 598 rebudes- que s’exposaran en el 13è Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que té com a objectiu fomentar la participació de la població en la tasca educadora. El congrés comença avui a Barcelona i s’allargarà fins a aquest diumenge. “Moltes vegades confonem educació amb escolarització”, puntualitza el codirector del comitè científic del congrés, Àngel Castiñeira. La via formativa, però, també abraça des de l’urbanisme fins a la vida pública a carrers i places, les celebracions o les actuacions polítiques.

Barcelona, la pionera

Va ser la ciutat impulsora del moviment fa dues dècades

Barcelona va ser la responsable de teixir el moviment de ciutats educadores. El primer pas el va fer la dècada dels 80 quan va crear el Consell de Coordinació Pedagògica de la ciutat. L’any 1990, quan l’alcalde era Pasqual Maragall, va impulsar el primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores. “Primer va ser un punt de trobada per a ciutats europees i, després, es va anar estenent a nivell mundial”, explica Àngel Castiñeira. Quatre anys més tard, l’Ajuntament barceloní va tornar a posar-se al capdavant i va crear l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), en què les ciutats agafen el paper d’agents educadors. Actualment, en formen part 446 ciutats de 36 països d’arreu del món, entre els quals hi ha Finlàndia, França, Corea del Sud, el Brasil, Portugal i Mèxic, i ciutats catalanes com Girona, Lleida, Vic, Banyoles i Granollers.

Ciutats inclusives

La participació i la creativitat són els altres dos eixos clau

L’eix principal del congrés que acull Barcelona és la inclusió i el rol que juguen les poblacions i els barris per assolir aquest objectiu per la via de la participació i la creativitat. “Una ciutat educadora cal que tingui recursos, participació i contingut d’educació”, insisteix Castiñeira. El congrés busca -afegeix- experiències per aconseguir ciutadans més responsables, més cooperatius. Són conceptes lligats a la idea de ciutadania actual. La trobada que arrenca avui reunirà més de 850 participants.

De la música a la llengua

Vic impulsa l’aprenentatge del català com a via d’inclusió

Mentre que Granollers ha apostat per una iniciativa musical, Vic ho ha fet per l’aprenentatge del català com a element d’inclusió per als nouvinguts. Dels prop de 43.000 habitants que té, un 23,17% són d’origen estranger, de 89 nacionalitats diferents. Molts d’ells fa anys que viuen a la ciutat però encara no dominen l’idioma. “Això els fa perdre autonomia”, assegura la responsable de l’àrea social del consistori, Núria Homs. L’Ajuntament va crear el projecte Matrícula viva del català el curs 2012-2013. “És una porta d’entrada única per facilitar l’aprenentatge de la llengua al nouvingut durant tot l’any”, explica Homs. Tant les escoles com la resta de serveis municipals dirigeixen els estrangers a aquest servei, que a través d’una comissió lingüística convocada cada mes assigna el nivell que li correspon a cada ciutadà en funció de la seva formació anterior. Durant els dos cursos que fa que funciona s’hi han inscrit més de 500 alumnes. Paral·lelament a aquest projecte, el consistori va decidir reformular al gener el Servei de Mediació i Traducció Escolar per un de Suport Lingüístic. “Havia quedat obsolet perquè la gent no aprenia l’idioma”, reconeix Homs. La nova fórmula ofereix el servei només durant el temps en què es considera que la persona està en procés d’acollida (són dos anys, excepte per als ciutadans d’origen xinès, que en són tres). El servei l’ofereixen persones nouvingudes que parlen català i que ara fan de mentors dels immigrants.

La dansa al Raval

El districte evita la segregació amb les arts escèniques

La música, la dansa i el teatre són les eines que utilitza el centre Xamfrà del Raval de Barcelona per minimitzar la segregació escolar que hi ha al districte. S’uneixen en un mateix espai nens que viuen en famílies benestants amb altres amb un nucli familiar desestructurat. “El Xamfrà és la cruïlla d’aquesta segregació”, explica la seva directora, Ester Bonal. La manera de trencar les diferències és a través d’activitats que giren entorn de les arts escèniques. Perquè tothom hi tingui accés, el centre estableix una “tarifa plana” en què els infants poden fer totes les activitats que vulguin. Aquesta, però, no és l’única iniciativa en què col·labora l’Ajuntament de Barcelona. Una de les que ha tingut més repercussió internacional és el conegut com a camí escolar. Es tracta de rutes segures perquè els nens puguin anar i tornar a l’escola sols i a peu. Aquest recorregut el tenen uns 80 centres.

ELISABET ESCRICHE – Diari ARA

%d bloggers like this: