El mòbil es cola a classe


Els centres es debaten entre prohibir el telèfon i aprofitar-lo com a eina educativa. “Els nois necessiten pautes, que algú els ensenyi, i això no es fa prohibint”. Els centres de Malgrat de Mar ho veten; a Girona demanen normes conjuntes.

El mobil es cola a classe 01

“Em deixes els apunts d’ahir? És que no vaig venir a classe, vaig estar malalt”. Carlos, de 15 anys, treu el seu telèfon mòbil i fa una foto a la llibreta del seu amic. En qüestió de segons ja té els apunts d’història. Ni fotocòpies ni mitja hora escrivint. Són les vuit del matí a l’institut Torre del Palau de Terrassa i els alumnes van passant a classe. Alguns treuen el seu telèfon mòbil i el posen en silenci, o en mode avió. “Aquí tenim wifi obert, jo l’únic que necessito és connexió a internet, tot just dic, només WhatsApp”, segueix Carlos. Però la missatgeria instantània haurà d’esperar a l’hora de canvi de classe o del pati. Tots els alumnes del centre, més de 700, saben molt bé quan poden usar el mòbil i com. Al Torre del Palau està permès entrar amb el telèfon i utilitzar-lo en determinats casos. Forma part de la minoria de centres que ha decidit aprofitar aquest aparell i educar els seus alumnes en l’ús responsable de les tecnologies.

A la ESO , qui no té un mòbil és un friki. “Un pringat”. Si no estàs a Facebook i WhatsApp corres el risc de convertir en un outsider, i en l’adolescència a ningú li agrada sentir-se marginat. Per això, als 13 anys, la majoria dels nens ja té el seu mòbil amb connexió a internet, destaca l’últim informe de la Fundació Telefónica. I els professors han vist com les trucades i els missatges s’han colat a les aules. Ara es debaten entre dues opcions: prohibir el telèfon mòbil o aprofitar-lo com a element educatiu?

“El 80% dels centres opta pel primer”, destaca Miquel Àngel Prats, professor de Blanquerna-URL i especialista en Tecnologia i Educació. Prats va participar fa uns dies en el congrés que la Unesco i la Fundació Jaume Bofill van organitzar sobre l’ús del mòbil a l’escola. La seva principal conclusió: millor educar que prohibir.

En el congrés es va parlar molt de Malgrat de Mar. Tots els centres educatius d’aquest municipi del Maresme han acordat vetar els telèfons. No poden utilitzar-se de cap manera, i recomanen que ni es duguin a classe, encara que sigui apagats. La mesura s’ha pres “davant de la problemàtica existent per l’ús de telèfons dins de les aules”, asseguren des de l’Ajuntament, que dóna suport a la iniciativa. Els problemes són aquests: fotos robades o vídeos que després es comparteixen a les xarxes socials per ridiculitzar companys o professors, interrupcions de la classe per trucades i missatges, còpia en els exàmens …

??????????????????????????????????????????????

Però on uns veuen problemes, altres veuen oportunitats, i sobretot, la necessitat de formació. “S’educa en l’ús no en la prohibició. Podem dir-los que no portin el mòbil, però al carrer el seguirant utilitzant. Prefereixo ensenyar a classe abans de donar l’esquena a la realitat”, aclareix Evaristo González, director de l’institut Torre del Palau. Des de fa quatre anys aquest centre compta amb una ordenança del telèfon, aprovada pel claustre i el consell escolar. Els alumnes poden portar-lo i usar-lo entre classe i classe o al pati, però a l’aula ha d’estar en silenci i guardat a la motxilla. A vegades el professor els diu que ho treguin, com a la classe de tecnologia que visitem. Són alumnes de 4t d’ESO i participen en el programa mSchools. Aprenen a dissenyar apps per al mòbil i ara estan provant algunes en els seus aparells. El curs passat van guanyar un dels premis que atorga el Mobile World Capital amb una aplicació de geolocalització per a gent gran. I a tu què et sembla això del mòbil? “És el normal, no? Però a classe només el vam treure quan el profe ens ho diu”, respon un dels alumnes. A la classe d’anglès de batxillerat dels estudiants es graven amb els seus telèfons i després analitzen la pronunciació; en les excursions ho aprofiten com a eina de realitat augmentada o per fer cerques a internet.

“Les incidències han estat mínimes, els alumnes són molt conscients del que poden o no fer i a més han après que el mòbil no serveix només per jugar, també per crear i treballar”, assegura González. En els passadissos i al pati es veuen alguns nois teclejant en el seu telèfon intel·ligent, però no de forma majoritària. En general, fan el de sempre: parlar, jugar a futbol o al bàsquet …

L’efecte sobre la sociabilitat preocupa molt als professors. És un dels punts que va tractar aquest dimecres el Consell Escolar Municipal de Girona en la sessió extraordinària sobre el mòbil. El Consell va recomanar a escoles i instituts adoptar les mateixes regles. En resum, aposten perquè els alumnes portin el telèfon apagat i només el facin servir quan el professor ho digui. “Ho vam fer perquè l’any passat vam tenir alguns problemes amb l’enviament de vídeos”, reconeix Joaquim Ruhí, director de l’institut Carles Rahola. Es refereix a una adolescent que es va gravar a si mateixa nua. El vídeo va ser trending topic a la ciutat. Però és que la noia va preparar la gravació a casa, no a l’institut. “Per això no només parlem de normes, juntament amb l’Ajuntament hem emprès una campanya d’educació tecnològica, què és segur i què no a xarxes socials, què és ètic”, afegeix Ruhí.

A un 71% dels adolescents els preocupa la seguretat en l’ús del telèfon, indica Nati Cabrera, investigadora de la UOC. “Els joves no tenen pautes de comportament perquè el mòbil i les xarxes socials són un fenomen nou, necessiten formació”, continua. Per això, s’inclina per l’educació a l’aula. “Traiem el problema de la classe però el deixem al carrer; això només comporta conflictes”, afegeix.

Prevenció, formació i actuació són les tres premisses que segueixen al Torre del Palau. “Un equip de la UB ens ajuda amb tallers sobre seguretat i respecte a internet, també els Mossos d’Esquadra, quan detectem un problema, actuem a l’instant i en parlem a classe”, explica el director.

A l’institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès, el mòbil estava prohibit fins fa dos cursos. El mateix que passa ara en diversos instituts de Lleida. “Ens trobàvem amb la contradicció de prohibir el telèfon, però de necessitar en determinades assignatures”, recorda Antoni Aparicio, coordinador de Tecnologia del centre. Després d’un intens debat, el claustre va aprovar el seu ús en certs casos. Perquè els alumnes ho tinguin clar han desenvolupat un codi de colors que pengen al costat de la pissarra. El logo blau indica que el mòbil es pot utilitzar si el professor ho autoritza amb fins educatius; vermell, totalment prohibit -en els exàmens-; groc, per a enviar missatges al pati. El resultat: “Les incidències gairebé han desaparegut”.

Quan algú se salta les normes, tots els centres requisen l’aparell i l’han d’anar a buscar els pares. “Alguns diuen que el professor se’l quedi més temps, que no saben què fer perquè el seu fill es desenganxi”, afirma Miquel Àngel Prats. I és que els pares, igual que els fills, necessiten formació tecnològica -a dalt el decàleg que Prats distribueix en centres i AMPAS-.

MAITE GUTIÉRREZ – LA VANGUARDIA

El mobil es cola a classe 02

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: