Qui té dret a esborrar el seu rastre a internet?


dret a borrar

Més de 120.000 europeus ja han seguit els passos de Mario Costeja. Aquest advocat espanyol estava cansat de veure una notícia de feia 15 anys que revelava que li havien embargat béns per uns deutes que ja no tenia quan teclejava el seu nom a Google. Ho va portar als tribunals i la justícia europea li va donar la raó el 13 de maig: el Tribunal de Luxemburg va demanar al cercador que eliminés l’enllaç en què figurava la informació per haver passat “cert temps” i “no ser pertinent”. La sentència de Costeja va significar un reconeixement a l’anomenat dret a l’oblit. Des de llavors el cercador, tot i no ser responsable dels continguts que enllaça, sí que ho és dels resultats de la cerca. Una decisió que ha acabat marcant unes noves regles del joc per a Google a la UE, on controla el 90% de les cerques a internet.

Entre el 29 de maig -quan el gegant d’internet va posar a disposició dels usuaris un formularionline per demanar que s’esborri informació personal- i l’1 de setembre, el cercador ja ha rebut 120.000 sol·licituds relatives a gairebé mig milió d’enllaços (457.000). Això és degut al fet que en cada formulari es demana que s’esborrin una mitjana de 3 o 4 enllaços. Google, però, no ha fet públiques les últimes dades sobre quants usuaris han vist satisfetes les seves demandes. Fins al 18 de juliol van rebre 91.000 sol·licituds amb 328.000 URL afectades, de les quals es va rebutjar un 30% i a un 15% es va demanar més informació.

¿Però quins són els criteris que fa servir Google per rebutjar una sol·licitud? L’única jurisprudència que hi ha és la de la sentència de Costeja, amb uns criteris difusos criticats tant pels partidaris de més regulació a internet com pels que no ho són. Amb el propòsit de limitar què desindexar i què no, la direcció de Google va desembarcar ahir a Madrid en l’inici d’un gira europea per set capitals per recollir opinions.

L’altre dret, a la memòria

Un consell assessor independent integrat per vuit panelistes internacionals va escoltar durant cinc hores l’exposició de juristes, historiadors, periodistes, especialistes en drets humans i representats de consumidors, presidida en tot moment pel màxim responsable de Google, Eric Schmidt. El debat, a poc a poc, es va anar centrant entre el dret a l’oblit i a la memòria.

La historiadora i exdirectora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Milagros del Corral, va alertar del risc d’acabar eliminant informació valuosa per als investigadors al cap d’uns anys: “Seria ridícul que en un futur fos més precisa una informació del segle XVI que no pas del segle XXI”, va dir.

La periodista i directora del Huffington Post a Espanya, Montserrat Domínguez, la va secundar. Va advertir que “creixen com l’espuma” les empreses que es dediquen a esborrar continguts -ja haurien sol·licitat eliminar enllaços de 200 polítics i set entitats bancàries-. Per Domínguez, es tracta d’un “exèrcit de maquilladors”, els “nous guardians de la reputació”, com ells mateixos es defineixen, que poden acabar portant a una “falsificació de la història”.

Els personatges públics

L’únic criteri que té marcat ara Google és que no pot eliminar enllaços de personatges públics ni d’estricta actualitat com la corrupció política o econòmica. “La sentència està pensada per a la gent corrent”, va dir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas Murillo mentre la resta de conferenciants li recordaven que això pot canviar de la nit al dia. En aquest sentit, el doctor en dret Alberto Iglesias Garzón va proposar arribar a un tracte amb l’usuari per no esborrar l’enllaç del cercador, sinó arraconar-lo “a la 7a plana”. Creu que és l’única manera perquè Google eviti una “tasca titànica” que acaba convertint els cercadors en editors més que no pas en missatgers de la informació, cosa que té un impacte negatiu en la llibertat empresarial.

“Els jutges actuen amb ponderació. Tenen interessos en la justícia i la veritat. Però el cercador només té un interès, l’econòmic”, va alertar l’experta en privacitat Cecilia Álvarez tot just començar el debat. Ningú li va agafar el guant. El consell d’assessors recollirà les diferents opinions i difondrà un esborrany amb les grans directrius que proposa que segueix Google.

La UE pressiona Google per anticompetitiva

El comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, va estrènyer ahir el setge al voltant de Google i li va reclamar noves concessions si vol lliurar-se d’una multa milionària per abús de posició dominant en el mercat dels cercadors d’internet. Almunia desfà així l’acord que havia assolit la companyia amb Brussel·les, que els competidors de Google entenien que era massa tou.

“Els demandants han presentat nous arguments i dades, alguns dels quals s’han de prendre en consideració; ara estem en contacte amb Google per veure si estan disposats a oferir solucions”, va dir el portaveu de Competència, Antoine Colombani. Si l’empresa tecnològica no coopera, hauria de pagar fins al 10% de la seva facturació.

MARIONA FERRER I FORNELLS – ARA

Google 01

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: