L’atur dels titulats espanyols triplica la mitjana de l’OCDE


Els estudis superiors protegeixen davant de la desocupació, però menys que en altres països. La crisi amplia la fractura de ‘ninis’ respecte a la resta d’Europa. L’últim informe Panorama de l’Educació 2014 de l’OCDE (en anglès)GRÀFIC Educació i atur.

Els estudis superiors protegeixen davant de la desocupació

Pilar Álvarez – EL PAÍS

Pau Padilla, llicenciat en Sociologia de 25 anys, ho veu clar: “En aquest país només hi ha tres sortides encara que et formis: atur, precarietat o exili”. Ha saltat d’un treball temporal a un altre, normalment, com enquestador a peu de carrer, i encadenant contractes de setmanes o pocs mesos des que es va llicenciar. Està a l’atur, com el 14% dels espanyols amb estudis terciaris (FP superior i universitaris). L’informe Panorama de l’Educació 2014 conclou que la desocupació dels titulats espanyols triplica la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). I apuntala dades com que augmenta la bretxa dels joves de 15 a 29 anys que ni estudien ni treballen, els anomenats ninis, i que els contractes que signen són més precaris.

“La protecció oferta per l’educació [a Espanya] és menys important que la d’altres països”, ha assenyalat aquest dimarts Dirk Van Damme, director d’Innovació de l’OCDE, en la presentació de les dades a Madrid.L’estudi, que analitza xifres principalment de 2012, mostra que un de cada quatre joves espanyols ni estudia ni treballa. És el país europeu amb més ninis i encapçala la taula de l’OCDE.

Els universitaris sense feina ni continuïtat en les aules han augmentat 10 punts en quatre anys fins al 23%, segons el citat informe. La fractura dels ninis creix des de 2008 en tots els nivells educatius espanyols respecte a les mitjanes europea i de l’OCDE. Hi ha més afectats amb estudis inferiors a la secundària (31%), amb l’ESO i el Batxillerat ja fets (20%) i entre aquells amb educació terciària. Gairebé 1,7 milions de joves espanyols d’un total de 7,6 milions no tenen feina ni estudien al caient de complir els 30, segons dades d’Eurostat.

“No és un problema particular d’atur juvenil, sinó simplement d’atur”, apunta Juan José Dolado, expert en mercat laboral i professor de l’Institut Universitari Europeu de Florència. Les peculiaritats de la crisi a Espanya-amb les altes taxes d’atur, un 50% d’atur juvenil i l’esclat de la bombolla immobiliària- expliquen millor les xifres que cap variable educativa, considera aquest expert. “Seguim amb un mercat de treball malaltís, amb contractes de cinc dies als que segueixen setmanes sense ocupació”, afegeix.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va voler treure ferro a l’augment dels ninis que constata l’informe. El percentatge “no és la dada més important” de l’estudi, segons el ministre. Wert ha explicat que ara hi ha més joves que ni estudien ni treballen perquè estan en la població activa sense emprar “a diferència del que succeïa en anys anteriors, en què hi havia un abandonament escolar més gran que ara, però es trobaven llocs de treball de baixa qualificació”, segons les declaracions recollides per Europa Press. Wert va animar a sensibilitzar la societat que “cada vegada és més important adquirir una bona formació com a garantia d’ocupabilitat” per evitar el que va qualificar de “fenòmens de desànim”: el 7% d’aquests joves fan augmentar l’anomenada població inactiva: ni estudien ni treballen ni estan buscant feina.

L’informe subratlla “l’alta taxa de temporalitat” de l’ocupació dels joves espanyols que “sovint s’intercalen contractes temporals de curta durada amb períodes de desocupació”. El 61,4% dels contratros a treballadors de 15 a 24 anys són temporals, segons un estudi de l’Institut de la Joventut. Més de la meitat dels que estan empleats a temps parcial voldria treballar més hores, afegeix l’OCDE. “Si hagués tingut jornades de 40 hores setmanals, el meu sou estaria per sobre del salari mínim interprofessional, però això no passa”, lamenta el titulat Padilla.

Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), considera que l’Administració espanyola no ha fet esforços suficients perquè els joves amb poca qualificació que es van apuntar a les ocupacions poc qualificats en l’època de bonança tornessin al sistema educatiu amb la crisi. “El sistema educatiu hauria d’haver aprofitat per formar millor als que van quedar fora per la bombolla immobiliària”, explica. Augura que el percentatge de ninis ha tocat sostre, però no per les polítiques educatives. Ho atribueix a la baixada demogràfica -hi gairebé 600.000 joves menys des 2011- ia la pròpia reflexió dels afectats: “Han vist que el futur està complicat i decideixen passar més temps formant-se”.

Educació i atur

Buscant sortides a la FP

El ministre José Ignacio Wert va considerar aquest dimarts que l’augment delsninis no és una de les dades principals de l’informe de l’OCDE. Però la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, creu que aquesta dada “segueix sent un dels principals problemes del sistema educatiu”. El considera un “element d’inequitat” que pot afectar “a les famílies amb els ingressos més baixos”. El representant de l’OCDE, Dirk Van Damme, va afegir que la millor fórmula per donar un tomb a aquestes dades “és tenir un camí de FP atractiu ara els no interessats en l’educació més acadèmica”.

La reforma educativa, l’anomenada llei Wert , s’estrena aquest any a les aules amb la nova Formació Professional Bàsica. Està dirigida als estudiants amb més dificultats per acabar l’educació obligatòria, que fins ara cursaven els anomenats Programes de Qualificació Professional Inicial. “Intentarem que sigui una nova via atractiva per als que no volen estudiar”, va indicar ahir Gomendio. L’FP Bàsica arrenca aquest curs entre les crítiques de l’associació de directors dels instituts per la “urgència” en la implantació il consell de la confederació d’associacions de pares d’alumnes de la pública (CEAPA), que aconsella a les famílies que no matriculin els seus fills en aquests cicles.

La Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar un projecte de llei de Formació Professional que acobla l’FP amb la formació ocupacional i contínua, fins ara gestionada per conselleries diferents. Ensenyament i el d’Empresa i Ocupació han treballat juntes en aquesta normativa que proposa que els centres educatius que imparteixen FP també puguin acollir cursos per a aturats o de reciclatge per a professionals en actiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: