Qui té dret a esborrar el seu rastre a internet?

dret a borrar

Més de 120.000 europeus ja han seguit els passos de Mario Costeja. Aquest advocat espanyol estava cansat de veure una notícia de feia 15 anys que revelava que li havien embargat béns per uns deutes que ja no tenia quan teclejava el seu nom a Google. Ho va portar als tribunals i la justícia europea li va donar la raó el 13 de maig: el Tribunal de Luxemburg va demanar al cercador que eliminés l’enllaç en què figurava la informació per haver passat “cert temps” i “no ser pertinent”. La sentència de Costeja va significar un reconeixement a l’anomenat dret a l’oblit. Des de llavors el cercador, tot i no ser responsable dels continguts que enllaça, sí que ho és dels resultats de la cerca. Una decisió que ha acabat marcant unes noves regles del joc per a Google a la UE, on controla el 90% de les cerques a internet.

Entre el 29 de maig -quan el gegant d’internet va posar a disposició dels usuaris un formularionline per demanar que s’esborri informació personal- i l’1 de setembre, el cercador ja ha rebut 120.000 sol·licituds relatives a gairebé mig milió d’enllaços (457.000). Això és degut al fet que en cada formulari es demana que s’esborrin una mitjana de 3 o 4 enllaços. Google, però, no ha fet públiques les últimes dades sobre quants usuaris han vist satisfetes les seves demandes. Fins al 18 de juliol van rebre 91.000 sol·licituds amb 328.000 URL afectades, de les quals es va rebutjar un 30% i a un 15% es va demanar més informació.

¿Però quins són els criteris que fa servir Google per rebutjar una sol·licitud? L’única jurisprudència que hi ha és la de la sentència de Costeja, amb uns criteris difusos criticats tant pels partidaris de més regulació a internet com pels que no ho són. Amb el propòsit de limitar què desindexar i què no, la direcció de Google va desembarcar ahir a Madrid en l’inici d’un gira europea per set capitals per recollir opinions.

L’altre dret, a la memòria

Un consell assessor independent integrat per vuit panelistes internacionals va escoltar durant cinc hores l’exposició de juristes, historiadors, periodistes, especialistes en drets humans i representats de consumidors, presidida en tot moment pel màxim responsable de Google, Eric Schmidt. El debat, a poc a poc, es va anar centrant entre el dret a l’oblit i a la memòria.

La historiadora i exdirectora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Milagros del Corral, va alertar del risc d’acabar eliminant informació valuosa per als investigadors al cap d’uns anys: “Seria ridícul que en un futur fos més precisa una informació del segle XVI que no pas del segle XXI”, va dir.

La periodista i directora del Huffington Post a Espanya, Montserrat Domínguez, la va secundar. Va advertir que “creixen com l’espuma” les empreses que es dediquen a esborrar continguts -ja haurien sol·licitat eliminar enllaços de 200 polítics i set entitats bancàries-. Per Domínguez, es tracta d’un “exèrcit de maquilladors”, els “nous guardians de la reputació”, com ells mateixos es defineixen, que poden acabar portant a una “falsificació de la història”.

Els personatges públics

L’únic criteri que té marcat ara Google és que no pot eliminar enllaços de personatges públics ni d’estricta actualitat com la corrupció política o econòmica. “La sentència està pensada per a la gent corrent”, va dir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas Murillo mentre la resta de conferenciants li recordaven que això pot canviar de la nit al dia. En aquest sentit, el doctor en dret Alberto Iglesias Garzón va proposar arribar a un tracte amb l’usuari per no esborrar l’enllaç del cercador, sinó arraconar-lo “a la 7a plana”. Creu que és l’única manera perquè Google eviti una “tasca titànica” que acaba convertint els cercadors en editors més que no pas en missatgers de la informació, cosa que té un impacte negatiu en la llibertat empresarial.

“Els jutges actuen amb ponderació. Tenen interessos en la justícia i la veritat. Però el cercador només té un interès, l’econòmic”, va alertar l’experta en privacitat Cecilia Álvarez tot just començar el debat. Ningú li va agafar el guant. El consell d’assessors recollirà les diferents opinions i difondrà un esborrany amb les grans directrius que proposa que segueix Google.

La UE pressiona Google per anticompetitiva

El comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, va estrènyer ahir el setge al voltant de Google i li va reclamar noves concessions si vol lliurar-se d’una multa milionària per abús de posició dominant en el mercat dels cercadors d’internet. Almunia desfà així l’acord que havia assolit la companyia amb Brussel·les, que els competidors de Google entenien que era massa tou.

“Els demandants han presentat nous arguments i dades, alguns dels quals s’han de prendre en consideració; ara estem en contacte amb Google per veure si estan disposats a oferir solucions”, va dir el portaveu de Competència, Antoine Colombani. Si l’empresa tecnològica no coopera, hauria de pagar fins al 10% de la seva facturació.

MARIONA FERRER I FORNELLS – ARA

Google 01

L’atur dels titulats espanyols triplica la mitjana de l’OCDE

Els estudis superiors protegeixen davant de la desocupació, però menys que en altres països. La crisi amplia la fractura de ‘ninis’ respecte a la resta d’Europa. L’últim informe Panorama de l’Educació 2014 de l’OCDE (en anglès)GRÀFIC Educació i atur.

Els estudis superiors protegeixen davant de la desocupació

Pilar Álvarez – EL PAÍS

Pau Padilla, llicenciat en Sociologia de 25 anys, ho veu clar: “En aquest país només hi ha tres sortides encara que et formis: atur, precarietat o exili”. Ha saltat d’un treball temporal a un altre, normalment, com enquestador a peu de carrer, i encadenant contractes de setmanes o pocs mesos des que es va llicenciar. Està a l’atur, com el 14% dels espanyols amb estudis terciaris (FP superior i universitaris). L’informe Panorama de l’Educació 2014 conclou que la desocupació dels titulats espanyols triplica la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). I apuntala dades com que augmenta la bretxa dels joves de 15 a 29 anys que ni estudien ni treballen, els anomenats ninis, i que els contractes que signen són més precaris.

“La protecció oferta per l’educació [a Espanya] és menys important que la d’altres països”, ha assenyalat aquest dimarts Dirk Van Damme, director d’Innovació de l’OCDE, en la presentació de les dades a Madrid.L’estudi, que analitza xifres principalment de 2012, mostra que un de cada quatre joves espanyols ni estudia ni treballa. És el país europeu amb més ninis i encapçala la taula de l’OCDE.

Els universitaris sense feina ni continuïtat en les aules han augmentat 10 punts en quatre anys fins al 23%, segons el citat informe. La fractura dels ninis creix des de 2008 en tots els nivells educatius espanyols respecte a les mitjanes europea i de l’OCDE. Hi ha més afectats amb estudis inferiors a la secundària (31%), amb l’ESO i el Batxillerat ja fets (20%) i entre aquells amb educació terciària. Gairebé 1,7 milions de joves espanyols d’un total de 7,6 milions no tenen feina ni estudien al caient de complir els 30, segons dades d’Eurostat.

“No és un problema particular d’atur juvenil, sinó simplement d’atur”, apunta Juan José Dolado, expert en mercat laboral i professor de l’Institut Universitari Europeu de Florència. Les peculiaritats de la crisi a Espanya-amb les altes taxes d’atur, un 50% d’atur juvenil i l’esclat de la bombolla immobiliària- expliquen millor les xifres que cap variable educativa, considera aquest expert. “Seguim amb un mercat de treball malaltís, amb contractes de cinc dies als que segueixen setmanes sense ocupació”, afegeix.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va voler treure ferro a l’augment dels ninis que constata l’informe. El percentatge “no és la dada més important” de l’estudi, segons el ministre. Wert ha explicat que ara hi ha més joves que ni estudien ni treballen perquè estan en la població activa sense emprar “a diferència del que succeïa en anys anteriors, en què hi havia un abandonament escolar més gran que ara, però es trobaven llocs de treball de baixa qualificació”, segons les declaracions recollides per Europa Press. Wert va animar a sensibilitzar la societat que “cada vegada és més important adquirir una bona formació com a garantia d’ocupabilitat” per evitar el que va qualificar de “fenòmens de desànim”: el 7% d’aquests joves fan augmentar l’anomenada població inactiva: ni estudien ni treballen ni estan buscant feina.

L’informe subratlla “l’alta taxa de temporalitat” de l’ocupació dels joves espanyols que “sovint s’intercalen contractes temporals de curta durada amb períodes de desocupació”. El 61,4% dels contratros a treballadors de 15 a 24 anys són temporals, segons un estudi de l’Institut de la Joventut. Més de la meitat dels que estan empleats a temps parcial voldria treballar més hores, afegeix l’OCDE. “Si hagués tingut jornades de 40 hores setmanals, el meu sou estaria per sobre del salari mínim interprofessional, però això no passa”, lamenta el titulat Padilla.

Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), considera que l’Administració espanyola no ha fet esforços suficients perquè els joves amb poca qualificació que es van apuntar a les ocupacions poc qualificats en l’època de bonança tornessin al sistema educatiu amb la crisi. “El sistema educatiu hauria d’haver aprofitat per formar millor als que van quedar fora per la bombolla immobiliària”, explica. Augura que el percentatge de ninis ha tocat sostre, però no per les polítiques educatives. Ho atribueix a la baixada demogràfica -hi gairebé 600.000 joves menys des 2011- ia la pròpia reflexió dels afectats: “Han vist que el futur està complicat i decideixen passar més temps formant-se”.

Educació i atur

Buscant sortides a la FP

El ministre José Ignacio Wert va considerar aquest dimarts que l’augment delsninis no és una de les dades principals de l’informe de l’OCDE. Però la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, creu que aquesta dada “segueix sent un dels principals problemes del sistema educatiu”. El considera un “element d’inequitat” que pot afectar “a les famílies amb els ingressos més baixos”. El representant de l’OCDE, Dirk Van Damme, va afegir que la millor fórmula per donar un tomb a aquestes dades “és tenir un camí de FP atractiu ara els no interessats en l’educació més acadèmica”.

La reforma educativa, l’anomenada llei Wert , s’estrena aquest any a les aules amb la nova Formació Professional Bàsica. Està dirigida als estudiants amb més dificultats per acabar l’educació obligatòria, que fins ara cursaven els anomenats Programes de Qualificació Professional Inicial. “Intentarem que sigui una nova via atractiva per als que no volen estudiar”, va indicar ahir Gomendio. L’FP Bàsica arrenca aquest curs entre les crítiques de l’associació de directors dels instituts per la “urgència” en la implantació il consell de la confederació d’associacions de pares d’alumnes de la pública (CEAPA), que aconsella a les famílies que no matriculin els seus fills en aquests cicles.

La Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar un projecte de llei de Formació Professional que acobla l’FP amb la formació ocupacional i contínua, fins ara gestionada per conselleries diferents. Ensenyament i el d’Empresa i Ocupació han treballat juntes en aquesta normativa que proposa que els centres educatius que imparteixen FP també puguin acollir cursos per a aturats o de reciclatge per a professionals en actiu.

%d bloggers like this: