Les males mares es reivindiquen


club de las males madres 003

Alejandra Da Cunha es va preocupar molt quan el seu fill li va dir que veia “les línies tortes”. Va demanar el dia lliure a la feina per anar a la consulta de l’oftalmòleg, la situació no podia esperar. L’especialista, després d’examinar detingudament al petit, va dictaminar: “El nen no té problemes de visió, però sí el serrell massa llarg, senyora … l’hauria de portar-lo al perruquer i no al metge!” L’Alejandra va sortir disparada de la consulta per anar a la perruqueria. Aquesta mateixa nit va sol·licitar la seva entrada al Club de Males Mares. Allà la van rebre entre ovacions, aplaudiments i riallades.

KARELIA VÁZQUEZ – PAÍS

Les Males Mares es defineixen com un lobby de pressió “amb molta son, poc temps lliure, al·lèrgia a la carrincloneria i ganes de canviar el món o, almenys, de morir en l’intent”. “Per a mi va ser alliberador explicar al club, l’entorn és difícil per a una mare, compte Alejandra, que està en un grup de WhatsApp de mares del col·le on es competeix més que en els esports d’elit.

Volem ser mares, però també dones. Estem fartes de que ens etiquetin com progenitores: teta o biberó, addictes o contràries al mètode Estivill, criança amb afecció o tot el contrari … no hi ha matisos.Venim a reivindicar que seguim sent dones i no som perfectes, ni superwomans, i que, a més, no ens convé gens tenir superpoders “. Qui així parla és Laura Baena, que va fundar el club fa quatre mesos i que admet tenir “pensaments impurs de mala mare”, com aquell que clama per l’existència de campaments d’estiu, de tardor, d’hivern … “Us volem trobar a faltar , fills! “.

A les bases fundacionals del club es reconeix que darrere d’una #Malamadre (usen aquesta etiqueta a les xarxes socials) hi ha un #buenpadre “que cuina malament, però ho intenta, (…) i que a les nits és sord com una tàpia” , una #buenaabuela “que ho critica tot, però amb amor”. Uns #bonsfills “amb piles inesgotables que manen sobre totes les coses”. I “una societat que et mira de reüll perquè no compleixes les normes, tens metes en la vida i plans en què no entren els teus fills”. Es dóna per fet que sempre van a fer “el millor” per ells, “que han vingut a canviar les vides i a donar-nos de cara amb una realitat que pensàvem que seria més suportable, però no volem oblidar-nos de nosaltres. I venim a treure’ns els complexos, a riure’ns de nosaltres mateixes, a reconèixer que no arribem a tot, que somiem amb descansar els dilluns i que els hi donem menjar escombraria quan la tarda es complica (…) “. Per acreditar ser membre del club s’ha creat la insígnia “Sóc mala mare”, un distintiu que ja llueixen amb orgull més de 60 bitàcoles de la blogosfera pàtria. “És terapèutic, cal reconèixer que el concepte de #Malamadre és empàtic”, comenta Laura Baena.

La  compte de Twitter  del club creix a raó de 100 seguidors diaris amb ganes d’explicar les seves penúries quotidianes, i que parlen des de l’experiència i la saviesa: “És un fet demostrat que com més fills tens, més #Malamadre et tornes”, diu una que fa dir @trimadre30. Una altra que s’identifica com @miscosasyyo explica: “Arribo a casa a les 20.45, i li dic al meu marit: ‘És que no han sopat els petits?’. I em diu: ‘Nooo, apunta’m al club aquest de Males Mares, però en pares “.

club de las males madres 002

Rebeca i Rafa parlen de si mateixos com de frikis, que estimen els còmics i devoren llibres, pel·lícules de ciència ficció i videojocs. Almenys així era fins que va arribar Sofia, una nena meravellosa que els donava la nit tots els dies. “Per amenitzar les matinades vam començar a buscar alguna cosa per llegir a Internet, però només trobàvem llocs on es parlava de la lactància com d’un sacerdoci, i això ens estressava més, fins que una amiga ens va recomanar el bloc ‘El meu gremlin no em menja’ i ens va canviar la vida. Vam aconseguir treure ferro a l’assumpte”, recorda Rebeca.  El meu gremlin no em menja  es presentava (la seva autora es va acomiadar de la seva audiència al novembre de 2013) com “el bloc mig seriós de la mare gremlin”. Allà, les rialles estaven garantides. Una mare li deia a una altra embarassada “d’un protoser de 18 setmanes”: “Estic convençuda que acabaràs institucionalitzada si segueixes debatent-te entre cridar al teu fill Caín, Tibet, Iran o Ned Stark”. Rebeca i Rafa estaven tan encantats amb aquelles lectures, que van acabar obrint el seu propi bloc:  Pares frikerizos.  Frikis i primerencs. Ell, informàtic; ella, enginyera de telecomunicacions, són pares, però volen seguir sent geeks. L’única fórmula que l’ha permès és el seu bloc que rep prop de 10.000 visites per mes.

La blogosfera anglosaxona porta diversos anys plena de males mares. El bloc Her Bad Mother va estar entre els 25 més influents de 2012 segons la revista TIME, el llibre Scary Mommy amb el seu “mirada honesta i de commiseració” cap a la maternitat va ser número u en la llista de llibres més venuts de  The New York Times, també amb un bloc i molta vida a les xarxes socials. També són molt reeixits NinjaMonDiaries.com  (El diari de la Mare Ninja) i  Motherhood Uncensored (Maternitat sense censura, també amb un llibre homònim). Tots abracen el següent mantra: “Mai hauràs tingut un cap més desconsiderat que el teu fill”.

Les males mares, les nostres i les de la resta del món són la reacció al que s’ha anomenat New Momism, un corrent que alguns s’emmarquen en el postfeminisme i que descriu la maternitat com “una competència” i com “la cosa més important que pot fer una dona”. Segons el diari The New York Times, ha estat emprada com “una estratègia política intel·ligent” per captar el vot de les dones a un costat i altre de l’espectre polític nord-americà. Des Sarah Palin fins Michelle Obama han caigut en la temptació de presentar-se com la Grizzly Mom, la mama óssa protectora i perfecta. Les defensores del New Momism tenen un “ideal altament romàntic de la maternitat i asseguren que “el cervell de la mare és genial i superior”, una tesi que defensa la periodista Katherine Ellison en el seu llibre “La intel·ligència Maternal”. Com la maternitat ens fa més intel·ligents (Destino).

Catherine Connors, l’autora del bloc  Her Bad Mother  és la mare iconoclasta de la blogosfera anglosaxona. En una conferència a San Francisco va explicar que havia patit depressió post part amb el seu primer fill i que el bloc la va ajudar a resistir la pressió social de ser una mare perfecta. “Els meus fills no mengen menjar orgànic i probablement veuen massa hores de televisió”. Si és el cas exercir de #malamadre s’ha convertit en una professió que li permet donar conferències pel món i l’obliga a negociar contractes amb marques i patrocinadors. Ja guanya més que amb el seu treball a temps parcial de professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Toronto. “Em vaig estrenar com a mare creient que seria estel·lar, una mare alfa amb múltiples llenguatges per comunicar-me amb els meus fills … però la realitat és que gairebé sempre estic massa cansada per aconseguir-ho”, va explicar en la seva conferència davant un públic entregat, presumim que d’altres #malesmadres.

Laura Baena esperava fer més enemics amb el Club de Males Mares.”Creia que una postura radical: ‘Sóc mala mare, i què?’ es vindria en contra meva, però no ha succeït. Juguem amb la idea d’un club secret, clandestí, com el que fundaven les dones que fumaven d’amagat en els anys 20″, diu. En el súmmum de la transgressió Club de Males Mares no accepta el patrocini de marques de roba o de menjar infantil, que només les vegin com a mares i no com a dones. “Parlem en llenguatge aspiracional, ens agraden les coses boniques tot i ser mares”. La declaració de principis queda molt clara en el seu manifest: “No matem per una llauna de tonyina però si per una bossa de Chanel”.

club de las males madres 001

Traducció del post de “Sonrisas y vida“.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: