La sobreprotecció paterna tapona l’educació del nen


La_sobreproteccio_paterna_tapona_la_educacio_del_nen

La resolució de problemes no s’aprèn només al col·le, recorden els experts.

El progenitor indulgent també és responsable dels mals resultats en PISA.

El sociòleg Pau Marí-Klose, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i professor a la Universitat de Saragossa, assegura que l’impacte que tenen les famílies sobre l’educació dels seus fills és innegablement més gran -molt més gran- que el que exerceix l’escola, on els nens només passen un 12% del seu temps. Marí-Klose admet que, encara que ningú s’ha dedicat a analitzar el fenomen en profunditat, no és desmesurat afirmar que la influència o l’assessorament (o la falta d’aquest) dels pares és determinant perquè un nen adquireixi (o no) noves habilitats. I malgrat que resta «dramatisme» a l’informe PISA conegut aquesta setmana i que situa els adolescents espanyols a la cua en capacitat de resolució de problemes, l’investigador del CSIC reconeix que és injust donar tota la culpa a l’escola i als mestres. Els pares tenen la seva part de responsabilitat, opina.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

«És difícil saber per què passa el que passa, per què en una època en què els pares estan més implicats que mai en l’educació dels seus fills se segueixen donant aquests mals resultats», reconeix el sociòleg. ¿És possible que els nois de 15 anys siguin incapaços de saber com funciona un aparell d’aire condicionat perquè a casa se’ls sobreprotegeix i mai han hagut de programar-ne cap? «Hi ha molt poques investigacions dedicades a la hiperprotecció parental, i les que existeixen s’han fet la majoria als Estats Units», respon l’investigador.

Alguns d’aquests estudis fets als Estats Units arriben a la conclusió que els pares més protectors amb els seus fills, entre els quals destaquen els d’origen asiàtic, també són els que aconsegueixen que els seus fills obtinguin millors resultats acadèmics. Aquests progenitors, als quals els experts classifiquen com d’estil autoritari, són minoritaris en l’actualitat a Espanya. A Catalunya, representarien el 15% de la població, segons un estudi sobre models educatius familiars elaborat per la Fundació Jaume Bofill l’any 2009 amb la coordinació del professor Javier Elzo.

chiste-sobreproteccion-forges

PARES ANGOIXATS

El que sí que s’ha investigat a Espanya -ho va fer fa cinc anys el sociòleg i educador social Jordi Collet en la seva tesi doctoral- és com les famílies de grups socioeconòmicament elevats intenten crear ambients propicis perquè els seus fills aprenguin divertint-se, de forma ràpida i sense esforç. Són aquells pares que contínuament planifiquen activitats, organitzen sortides i només deixen que a casa entrin jocs educatius. Això sí, en aquests casos, tot l’esforç el fan els pares, de manera que acaben convertint-se en progenitors angoixats, «amb una alta autoexigència, centrada a generar constantment situacions intenses i positives per als seus fills», afegeix Collet en la seva tesi.

Lamentablement, molts d’a-quests pares pertanyen al perfil denominat indulgent, de manera que és difícil valorar si aquestes experiències educatives acaben calant en els seus fills. «Que un nen tingui un fàcil accés a internet no significa necessàriament que sigui hàbil en això. El més important és l’ús que el nen fa d’internet, si és un simple entreteniment o joc o si li dóna un ús didàctic: Els pares en aquest aspecte no poden ser indulgents», afegeix Ismael Palacín, director de la Jaume Bofill.

GOVERNS INCAPAÇOS

Palacín també censura els responsables educatius de la Generalitat i el Govern central: «Culpar els alumnes dels mals resultats obtinguts en l’enquesta de PISA, com han fet les administracions, és admetre que elles mateixes no són capaces de governar el sistema educatiu. És una conclusió sorprenent i que no s’aguanta per enlloc, sobretot si es compara amb altres sistemes educatius».

Dimarts, després de la presentació d’aquest estudi (que va evidenciar que els estudiants espanyols no són capaços de resoldre problemes quotidians com la programació d’un mp3 o la utilització d’un abonament de transport públic), el Ministeri d’Educació va sortir al pas apel·lant a un «canvi radical» en les metodologies dels docents, mentre la Conselleria d’Ensenyament va atribuir part del fracàs a «l’alta complexitat» que hi ha a les aules catalanes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: