Passió robòtica. Tecnologia per a adolescents

Xnergic acosta el jovent a l’experimentació amb robots i videojocs gràcies a un campus amb expansió territorial a Barcelona, Calella, Badalona i Granollers.

La passió per la tecnologia mou tant professionals de l’educació com mares i pares d’infants, que veuen que la canalla ja està familiaritzada, des de molt aviat, amb les aplicacions mòbils. Tot i això, el jovent continua sent, generació rere generació, el gran focus d’apassionats per la tecnologia. Partint d’aquesta realitat, des del TecnoCampus de Mataró es va impulsar la comunitat virtual Xnergic, que pretén crear una via d’experimentació que acosti adolescents i preuniversitaris a diverses tecnologies. El projecte vol ajudar en la presa de decisió del jovent cap a alternatives universitàries d’enginyeria en un futur immediat.

Xnergic, adreçat a joves d’entre 11 i 17 anys, vol ser el planter d’Europa per fomentar les vocacions tecnològiques en un context en el qual, segons les estadístiques, les enginyeries són alternatives universitàries amb una demanda decreixent.

Per intentar canviar aquesta tendència, aquesta comunitat virtual, nascuda a finals del 2012, experimenta amb tecnologies com a instrument de diversió. Té la voluntat de generar un vincle amb els adolescents tot oferint-los un espai on es puguin divertir, amb tallers de robòtica i videojocs en què els joves comparteixen i competeixen amb altres joves apassionats per la tecnologia. Com apunten en el seu manifest, volen fer-se preguntes, ja que la recerca de respostes els ajudarà a innovar i ser més creatius.

Un cop en marxa el projecte, i amb els objectius ben definits, Xnergic té l’ambició d’expandir-se territorialment més enllà de Mataró a partir d’una comunitat digital i amb una presència territorialment deslocalitzada. El primer pas es farà a partir de Setmana Santa als campus de Granollers, Badalona i Calella -unes ciutats escollides per la proximitat territorial-, i a Barcelona -triada per la seva rellevància i pel protagonisme tecnològic-. Els centres que canalitzaran aquesta expansió són el Col·legi Maristes Champagnat de Badalona, l’Escola Pia de Granollers i l’Escola Pia de Calella.

El director de l’Escola Pia de Granollers, Xavier Ambrós, explica com l’objectiu d’aquests campus és “generar interès per la robòtica i els videojocs” i evitar-ne el rebuig frontal. Per Ambrós, “en l’educació obligatòria els alumnes tenen tendència a descartar determinades matèries de cara al batxillerat perquè els costen molt, i aquesta és una manera de veure-ho des d’un vessant més pràctic”.

En aquestes quatre ciutats Xnergic hi organitzarà campus tecnològics, una proposta intensiva i divertida per experimentar i crear amb tecnologia, per motivar nois i noies que tinguin vocacions tecnològiques. L’oferta, presencial, és els matins de dilluns a divendres dels períodes de vacances. La pròxima edició serà del 14 al 17 d’abril, per Setmana Santa. En aquests campus hi ha dues temàtiques: robòtica i programació de videojocs. En podeu trobar més informació a Xnergic.

Font: ARA via COEINF.cat

Les matemàtiques estimulen l’àrea del plaer estètic al cervell

Una equació atractiva estimula les mateixes neurones que s’activen amb la música.

El gust pels números provoca una resposta emocional, i no només racional, en el sistema nerviós.

Més enllà de la bellesa, l’atractiu de les matemàtiques rau en els reptes que s’han de superar.

Una experiència matemàtica gratificant activa al nostre cervell el mateix grup de neurones que s’activa en escoltar una música o contemplar una imatge que ens agraden. La diferència és que, mentre tothom pot gaudir d’una cançó o un quadre encara que no tingui coneixements de música o de pintura, s’ha de saber una mica de matemàtiques per percebre la bellesa d’una equació.

JOSEP CORBELLA – LA VANGUARDIA

Així ho ha demostrat una investigació dirigida pel neurocientífic Semir Zeki, del University College de Londres, i presentada a la revista Frontiers in Human Neuroscience. La investigació demostra que la visió popular de les matemàtiques com el súmmum de la racionalitat és errònia, o almenys incompleta. En aquelles persones que les saben apreciar, ha comprovat Zeki, les matemàtiques inspiren un plaer estètic i una resposta emocional.

La investigació mostra també que, de la mateixa manera que a un melòman no tenen per què agradar-li totes les obres musicals, als matemàtics tampoc no els agraden totes les fórmules i equacions. Algunes les troben excelses, però d’altres els semblen detestables. I, igual com passa amb la música i la pintura, diferents persones solen coincidir a l’hora de valorar quines són boniques i quines són lletges.

En la investigació hi han participat setze matemàtics d’entre 22 i 32 anys. Se’ls van mostrar seixanta fórmules i se’ls va demanar que els atorguessin una puntuació segons la seva bellesa en una escala de deu punts. La preferida va resultar ser la identitat d’Euler (vegeu informació adjunta), seguida de la identitat de Pitàgores (de la qual es deriva el famós teorema del triangle rectangle: a2 + b2 = c2).

Un mes més tard es van tornar a mostrar les mateixes fórmules als matemàtics, però aquesta vegada es va registrar la seva activitat cerebral amb ressonància magnètica. Per a ells va ser com tornar a gaudir d’una obra que ja havien vist. Els investigadors van comprovar que se’ls activava un petit grup de neurones situat just darrere dels ulls, a una part del cervell anomenada camp A del còrtex medial orbitofrontal. I que, com més bella els havia semblat una fórmula, més se’ls activava aquesta àrea.

Investigacions anteriors de Semir Zeki, un dels líders mundials en l’estudi de com el cervell percep la bellesa, han demostrat que aquesta mateixa àrea s’activa davant la bellesa plàstica i la musical.

“És evident que hi ha unes fórmules i uns problemes que ens resulten més atractius que d’altres”, va declarar ahir Joan SolàMorales, catedràtic de la UPC i president de la Societat Catalana de Matemàtiques. “Hi ha fórmules que ens diuen molt i d’altres que ens diuen poc. I sentim admiració quan ens trobem amb una solució particularment elegant”.

Solà-Morales recorda que Pitàgores va descobrir les primeres lleis de l’harmonia i estableix un paral·lelisme entre les matemàtiques i la música. “Totes dues tenen normes estrictes que, tot i això, permeten una enorme creativitat”. Però adverteix que l’atractiu de les matemàtiques no rau únicament en la seva bellesa. “En realitat, el que més ens atreu són els problemes. La sensació de tenir un repte i de superar-lo”.

La fórmula més bonica

La identitat d’Euler, que en només set símbols relaciona àrees de les matemàtiques aparentment inconnexes, ha estat valorada com la fórmula més bonica de les matemàtiques pels voluntaris que han participat en la investigació.

Plantejada al segle XVIII pel matemàtic i físic suís Leonhard Euler, la fórmula relaciona el nombre pi (bàsic en la geometria), la constant matemàtica e (sobre la qual es fonamenta el càlcul) i el nombre imaginari i (el quadrat del qual és -1 i que és la base de l’anàlisi complexa). La identitat d’Euler es completa amb els símbols aritmètics de la suma (+) i de la igualtat (=). I amb els números zero i u, que són els elements neutres de la suma i de la multiplicació.