ADOLESCENTS: Del dèficit a la invenció


adolescencia y futuro

Ens hem d’assegurar que les novetats d’aquesta generació s’inscriuen en l’època, sense excloure-les.

Cada adolescent té un pressentiment, una cosa més o menys difusa que connecta la infantesa amb la vida adulta. Aquest pressentiment és l’anhel de créixer fent el que li és propi, li permetrà vincular-se a l’altre i li proporcionarà un cert sentiment d’utilitat social i personal.

JOSÉ RAMÓN UBIETOLA VANGUARDIA

Per això s’ha de construir una vida exemplar, una cosa que li serveixi a ell, atès que no es disposa del prêt-à-porter ni de la mesura estàndard. Fer aquest pressentiment requereix un llenguatge nou, que sigui propi i en què cada adolescent es reconegui. Un llenguatge desafiador i provocador, sentit com a viu i que digui alguna cosa del malestar experimentat. Aquest llenguatge es fa amb diferents eines: paraules, música, ball, dibuix, fotografia, rap, hip-hop, cossos tatuats, pentinats, maneres de vestir.

Però descobrir i fer seu el pressentiment no és fàcil. Ràpidament emergeix l’angoixa de no estar a l’altura, l’ombra del fracàs, de no tenir res que sigui digne per presentar-se a l’altre. Sorgeix la regressió i els impasses en forma d’inhibició, conductes pertorbadores, consums i pràctiques de risc que poden confirmar l’exclusió de l’adolescent i el no-futur.

Cap adolescent no és aliè a la mirada de l’altre adult. De fet, mostren una sensibilitat extrema que fa que s’amaguin en l’anonimat de l’habitació tancada, els parcs deserts o la xarxa. Sostreure’s a aquesta mirada és una necessitat que de vegades implica certa confrontació.

Quan els mirem i els classifiquem posant l’èmfasi en els dèficits (trastorns, fracàs, addiccions) que tenen, bloquegem més que facilitem la sortida d’aquest túnel que l’adolescent, com deia Freud, ha de perforar en una doble via: complir les exigències socials i donar satisfacció a les pulsions que el nou cos sexuat li planteja.

Aquesta tasca de separació del món infantil no és desitjable que la facin sols o amb les seves connexions virtuals. També necessiten un interlocutor de cos present que sancioni aquest trànsit i els ajudi a renunciar a l’autoerotisme de la fantasia -actualitzada amb els omnipresents gadgets i els consums diversos- per buscar els nous objectes a l’exterior (parella, estudis, feina ).

Caducats els vells ritus d’iniciació, el risc és que davant l’absència de noves propostes, el passatge adolescent s’eternitzi i els acabem veient com un problema i un dèficit per al qual alguns (experts) creuen que tenen la solució.

L’alternativa és donar un lloc a les invencions dels adolescents, conscients que la invenció, en fabricar-se amb els materials existents, sempre és un saber incomplet, petits fragments creats a tall d’un bricolatge per posar paraules a aquest real íntim i singular de cadascú (Lacan).

Acompanyar-los en aquestes invencions és assegurar-nos que les novetats de la seva generació s’inscriuen en l’època, sense excloure-les, i creïn noves tradicions que transmetin els seus èxits a les generacions futures. De quina altra cosa, sinó d’invencions, estan fetes les nostres tradicions, tal com molt bé ens va mostrar el gran historiador Eric Hobsbawm?

adolescentes-colegioImatges de “La adolescencia, un futuro aterrador” – Taringa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: