AMPA IPSE NEWS #032

 

AMPA IPSE NEWS #032

un espai per a la comunicació i per a la participació

20/02/14

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
Les 4 paraules que evitaran les baralles amb els nens a l’hora de menjar

És l’hora de sopar i el meu fill de 4 anys està concentrat en els seus jocs. Quan l’aviso que el sopar està a punt, ell també m’avisa amb el seu: “No vull sopar, mare”. I llavors…
Yaakov Hecht: “Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho”

Entrevista de La Vanguardia a Yaakov Hecht, pedagog dislèxic que preconitza l’educació a mida. No sap llegir ni escriure gaire bé però és assessor d’educació del govern d’Israel. “Hem d’educar el talent individual”. “Cada nen és…
Yaakov Hecht: Educació, Creativitat i Democràcia

“Si ho digués en una frase: l’educació democràtica és una educació que decideix preparar els nens per al futur i no per al passa”. Impresicindible entrevista a Yaakov Hecht  sobre el moviment d’escoles democràtiques. El passat mes de gener Aulas…
COACHING FAMILIAR II: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)

Canvi de dates de l’Escola de Pares Coaching Familiar 2: Dimecres 5 de març a les 19h. Coaching Familiar 3: Dimecres 2 d’abril a les 19h.
Ambdues amb servei de cangur. Disculpeu les molèsties.
La teva ajuda té Poders Màgics -15 de febrer, Dia Internacional del Nen amb Càncer

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DEL NEN AMB CÀNCER 2014. Els nens i les nenes de tot el món tenim poders màgics. Amb ells volem pels passadissos, donem vida a les nostres joguines, viatgem a llocs que no existeixen…
iDiots

Un home va ser sorprès in fraganti en l’andana d’una estació observant el món real. Realment semblem idiotes, tots amorrats als nostres tablets i smartphones, arrossegats per la corrent d’apps, de…
Treball d’homes?

Des de la nostra més tendra infància, la cultura patriarcal ens ha inculcat que les nenes vesteixen de rosa i els nens de blau, que les noies juguen amb nines i els nois amb camions, que…
L’obesitat, el nou malson dels emergents

Els països en vies de desenvolupament gairebé han quadruplicat els casos de sobrepès des del 1980.
Fins a aquest Cap d’Any, una ampolla de coca-cola era, molt sovint, més barata que una d’aigua mineral a Ciutat…
Com s’ha de menjar una hamburguesa (segons els científics)

Després de quatre mesos de recerca en un laboratori, tres científics japonesos descobreixen com menjar-se una hamburguesa sense que caigui res al plat. Milions de persones d’arreu del món mengen hamburgueses sense preocupar-se gaire del procés….
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #032

Les 4 paraules que evitaran les baralles amb els nens a l’hora de menjar

obligar a menjar 01

És l’hora de sopar i el meu fill de 4 anys està concentrat en els seus jocs. Quan l’aviso que el sopar està a punt, ell també m’avisa amb el seu: “No vull sopar, mare”.

I llavors jo li dic les cinc paraules que eviten la batalla entorn al menjar en la qual ell vol que entre: “No cal que mengis“.

Aquesta és una de les regles a casa nostra, que va seguida d’una altra norma que tothom aplica. Li dic que el sopar consisteix a estar en família, i no només en menjar, així que tots ens hem de seure a taula.

Nou de cada deu vegades, quan ja s’ha assegut, menja una mica del que té al plat.

Per què és tan important evitar les batalles sobre el menjar

El meu problema amb aquest tipus de lluites és que sempre hi ha un guanyador i un perdedor. Si el pare guanya, llavors perd el nen, i si el nen guanya, ell s’emporta totes les cartes. Cap de les situacions resulta beneficiosa.

Quan convertim el menjar en alguna cosa que oposa la voluntat del pare enfront de la del nen, es perden l’alegria i el vincle que creen els àpats. Alguns pares poden guanyar la batalla i sentir-se bé quan el nen menja en la forma en que ells volen que ho faci. No obstant això, el nen pot estar ple de ressentiment en el seu interior, ja que s’està menjant els pèsols per agradar als seus pares, i no perquè gaudeixi menjant.

De fet, un estudi de 2008 publicat al Journal of Nutrition Education and Behavior va descobrir que els pares que pressionaven els seus fills o els oferien recompenses perquè mengessin fruites i verdures aconseguien que els nens els fessin cas en aquest moment, però també provocava que en el futur aquests nens ingerissin menys productes saludables.

Fes que no hi hagi perdedor

El que més m’agrada de l’organització de Ellyn Satter sobre la responsabilitat en l’alimentació és que distribueix entre pares i fills tasques específiques referents a l’alimentació. Els pares són els encarregats de decidir què se serveix en cada àpat, quan i on .Els nens s’encarreguen d’escollir què han de menjar i quant del que els posen al plat.

Per això, quan els meus fills es queixen pel que he cuinat, sempre els recordo que tenen l’opció de no menjar-se’l. I m’asseguro d’incloure almenys una o dues coses que probablement acceptin. Això els dóna algun tipus de control, dilueix la tensió i els anima a provar el menjar (la qual cosa difereix molt de la estratègia de “o menges això, o et quedes sense menjar” ).

No és suficient que els pares hagin de planejar i comprar el menjar, preparar-lo i servir-lo? Si a més es carreguen amb la responsabilitat addicional que els seus fills mengin, el procés es torna encara més penós. El mateix passa quan els nens adopten el treball dels seus pares sobre la decisió dels àpats. No és agradable que el nen et digui el que cal cuinar i que et mantingui segrestat perquè sap que ell té tot el poder.

Supera la por

He descobert que donar als nens la llibertat de triar entre el que tenen al plat no només resulta complicat per als pares, a més els produeix molta por. Què passa si només mengen pa? Què passa si diuen que tenen fam abans d’anar al llit?

Com experta en nutrició de la família, ajudo als pares a comprendre per què els nens es comporten d’aquesta manera quan es tracta del menjar. Crec que aquesta informació no només alleuja els pares (i redueix la seva culpa), sinó que els ajuda a entendre per què són millors els hàbits que eliminen la pressió en els menjars.

Per exemple, sé que el meu fill està experimentant un creixement i uns canvis cognitius lents, el que significa que té poca gana i que és més selectiu amb els menjars. Sé que sacia les seves necessitats nutricionals i que normalment menja millor en l’esmorzar i al migdia (a més d’algun refrigeri que li dono entre hores), de manera que estic tranquil·la quan arriba l’hora del sopar. I sé que sortirà d’aquesta fase de resistència igual que ho va fer la seva germana gran.

D’altra banda, l’edat preescolar és una etapa en què els nens comencen a prendre la iniciativa amb tasques diàries, entre elles, amb els àpats. Els nens que tenen permís per prendre decisions una vegada que tenen el plat a taula tendeixen a sentir-se bé mentre mengen. No obstant això, els nens que no tenen permís per decidir, i que es veuen immersos en discussions, poden desenvolupar un sentiment de culpa entorn al menjar, el que dóna lloc a una falta de confiança i de gaudi.

Des de la meva experiència i el meu coneixement sobre l’alimentació, afirmo que els pares poden evitar les batalles sobre el menjar, confiar que els seus fills acabaran acceptant el menjar al seu propi ritme i fer dels àpats en família una forma de donar suport als nens en aquest procés.

Tot i que aquestes quatre paraules (no cal que mengis) produeixin por, són la clau perquè tingui lloc la transformació.

Post de  publicat al seu bloc Raise Healthy Eaters, i publicat a EL HUFFIGTON POST

Portrait young boy gazing upwards while eating

%d bloggers like this: