Yaakov Hecht: “Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho”


Yaakov Hecht entrevista a la vangardia

Entrevista de La Vanguardia a Yaakov Hecht, pedagog dislèxic que preconitza l’educació a mida. No sap llegir ni escriure gaire bé però és assessor d’educació del govern d’Israel. “Hem d’educar el talent individual“.

Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho. Però si formem masses de mediocres, tots fracassem. Jo vaig fracassar, perquè l’escola se centrava en el que jo era dolent per convertir-me en un altre de mediocre i no en el que jo era bo per millorar-ho

Yaakov Hecht afirma que prefereix que el seu país tregui males qualificacions a l’informe PISA, que la obsessió per aquests test porta els països a imposar un pensament únic que educa els nens perquè es conformin amb ser part mediocre de les masses sense ocupació. “Ja no vivim en la societat en què s’han de crear obrers i soldats obedients, la nova societat requereix un altre tipus d’escola“.

Cada nen te un talent únic que hem de desenvolupar perquè pugui col·laborar a la xarxa de coneixement global, la que ens fa progressar a tots. L’educació del talent és la que crea llocs d’ocupació i innovació. És la clau de la prosperitat!

Fundació Creativació

Llegeix l’entrevista complerta de “La Vanguardia” en pdf 

Yaakov Hecht

Tinc 53 anys i per aprendre vaig haver de deixar l’escola. Em costa llegir i escriure; assessoro governs en educació. El meu país, Israel és dolent al PISA i tant de bo sigui pitjor, perquè és un test uniformador que educa per al passat. La millor política és formar-nos per al futur.

Yaacov Hecht Barcelona

Singulars en xarxa Hi ha altres assessors de governs que els costa escriure, però cap que ho confessi amb la desarmant sinceritat de Yaakov Hecht. I, tot i això, ha estat un dels entrevistats més brillants de La Contra, com també sir Ken Robinson i Howard Gardner. Tres pioners en l’educació d’intel·ligències múltiples per a la societat del coneixement en xarxa. Tots tres han superat la piràmide educativa de cèl·lules buides que transmeten coneixement de dalt a baix sense generar-ne i clavant-se cops de colze per escalar la piràmide. Han demostrat que cada nen és únic i educar-lo és ajudar-lo a descobrir-se i realitzar-se per integrar-se en una societat que ja no necessita obedients mediocres.

D’on és, vostè?

D’Israel, de Hadera…

M’ho pot lletrejar, perquè ho escrigui bé?

Doncs no, no sé fer-ho.

No sap lletrejar-ho i és professor?

Parlo i escric malament. I en anglès, pitjor.

Tranquil, aquí pocs en saben, d’anglès.

Sóc el que pitjor parla anglès dels assessors del Govern. I dels pitjors de tot Israel.

És el primer assessor de governs que em confessa que parla i escriu malament.

Doncs no es fixi en el que faig malament i provi d’aprendre amb mi del que faig bé.

Aquí no assessoria vostè a ningú, perquè preocupen els mals resultats PISA.

El meu país, Israel, també treu resultats mediocres a PISA i tant de bo que fossin pitjors!

…!

Perquè és un test uniformador que fomenta una escola que educa per al passat.

Mesura competències en matemàtiques o lectura: que no serviran, en el futur?

L’obsessió PISA porta els països a imposar un pensament únic que educa els nens perquè es conformin amb ser part mediocre de les masses sense ocupació. I per això m’alegro que fracassem en aquests tests.

No sé si el segueixo.

L’escola piramidal jerarquitzada educava de cara a una societat d’obrers i soldats obedients amb unes competències bàsiques uniformes. El problema és que aquesta societat ja no existeix i la nova necessita una altra escola.

Què proposa?

Un dia em va venir a veure a l’escola una mare desesperada per les notes del seu fill. Li vaig prometre que parlaria amb ell.

Quin problema tenia?

Em parlava d’assignatures, però vaig insistir que em digués què li agradava fer a la vida.

És evident que no era estudiar.

Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho. Però si formem masses de mediocres, tots fracassem. Jo vaig fracassar, perquè l’escola se centrava en el que jo era dolent per convertir-me en un altre de mediocre i no en el que jo era bo per millorar-ho.

Què li agradava, a aquest noi?

El windsurf.

Però no sé si fer surf dóna per viure.

Li vaig dir que fes windsurf molts més dies. Ell va respondre que en faria només els dies de bon vent i els altres vindria a l’escola.

Més raonable, de fet.

Li vaig preguntar què havia d’aprendre per ser windsurfista i va contestar: geografia, cartografia, matemàtiques, per calcular vents i velocitats, i anglès: llengua surfista.

Un programa educatiu complet.

I Gal Fridman va estudiar i va fer surf, i va guanyar el primer -i únic- or olímpic de la història d’Israel. També a Sarit Hadad la vam convèncer que es dediqués més a cantar, i avui és una de les nostres millors veus.

Però l’economia no funciona amb medalles…

Israel té una economia de la innovació en què cadascú coopera en xarxa amb les seves habilitats, perquè la piràmide industrial de cèl·lules buides on el coneixement flueix de dalt a baix i les cèl·lules buides competeixen per escalar la piràmide sense aportar valor a l’empresa ja no crea riquesa.

Israel també té altres problemes.

L’escola democràtica educaria palestins i israelians per cooperar sense conflicte.

Necessitem sabers bàsics comuns.

Què li demanen avui en una empresa capdavantera? Ni notes ni títols: volen que els digui què sap fer vostè i com ho ha après; en què és genial i què fa millor que ningú.

I quina importància té, com he après?

Indica si serà capaç de continuar aprenent pel seu compte per estar sempre a l’avantguarda. Les empreses ja no són piràmides sinó xarxes de cèl·lules amb coneixement propi, que no competeixen, sinó que cooperen i creen en línia.

Aquí encara falta força per arribar-hi.

Però PISA ens educa per al passat de l’escola piramidal, no per al futur de la innovació en xarxa. No prepara per a l’autoocupació sinó per a l’atur. Cada nen ha d’arribar a desenvolupar el seu talent únic que l’integrarà a la xarxa del coneixement.

Corea i Finlàndia tenen bons resultats PISA i són economies fortes.

Vaig ser a Corea assessorant el Govern sobre el seu suïcidi escolar, un problema nacional. A Finlàndia, ja no eduquen masses. El que busquen és precisament diversitat: originalitat en cada alumne, formar ciutadans únics com a finesos i com a persones.

Ja no necessitem sabers comuns?

Educar-se no és estar assegut dels 4 als 25 anys davant un profe que et clava el rotllo.

Jo ho vaig fer i he sobreviscut.

Aquesta educació condueix a l’atur; en canvi, la del talent forma per a l’autoocupació i la innovació, que són la prosperitat.

Aprendre requereix disciplina, esforç, sacrifici, paciència, memorització…

Vostè vol ser un periodista més o ser únic?

…?

Trobi el talent que el fa diferent i cultivi’l. No competeixi amb tots els periodistes en els mateixos camps, perquè és el camí de la mitjania. La nostra escola democràtica forma persones úniques.

Yaacov Hecht Cada-nino-es-un-genio-en-algo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: