L’obesitat, el nou malson dels emergents


obesidad epidemia segle XXI segons l ONU

Els països en vies de desenvolupament gairebé han quadruplicat els casos de sobrepès des del 1980.

Fins a aquest Cap d’Any, una ampolla de coca-cola era, molt sovint, més barata que una d’aigua mineral a Ciutat de Mèxic. A Bangkok, tota mena de fregits, coberts de salses dolces i picants, com també la pastisseria industrial, han substituït la cuina tradicional tailandesa. I a Pequín desplaçar-se en bicicleta s’ha convertit en sinònim de pobresa entre els més joves.

El canvi de rutines i d’hàbits alimentaris ha repercutit ràpidament en la població. Si bé la desnutrició és encara un problema persistent al sud de Mèxic, el país llatinoamericà ostenta el rècord mundial en obesitat. Tailàndia, al seu torn, ja és el segon país del sud-est asiàtic amb més sobrepès, i a la Xina l’obesitat ha arribat a créixer més de pressa que el PIB els últims anys. El 2011 hi havia 100 milions d’obesos a la Xina, cinc vegades més que el 2005, quan eren 18 milions.

El món ha viscut una explosió de sobrepès i obesitat els últims 30 anys. El 2006 l’Organització Mundial de la Salut ja qualificava l’obesitat com una “epidèmia” i “un dels més grans reptes per a la salut pública del segle XXI”. A nivell global, el percentatge d’adults que tenen sobrepès ha passat d’un 23% el 1980 a un 34% el 2008. Però qui s’ha emportat la major part d’aquest pastís són els països en vies de desenvolupament, on el nombre de persones amb sobrepès gairebé s’ha quadruplicat, segons l’informe Future diets, de l’institut britànic Overseas Development (ODI).

Canvi radical dels costums

“En molt pocs anys els costums i la dieta han canviat de manera dràstica -explica a l’ARA Barry Popkin, professor de nutrició a la Universitat de Carolina del Nord i autor de The world is fat -. Mentre que als Estats Units i Europa la transició va ser progressiva des de la Segona Guerra Mundial, al Pròxim Orient i a l’Àsia el sistema alimentari ha canviat de manera dràstica en només 15 anys”.

Menys moviment, un canvi en la dieta -amb més fregits i sucres- i l’impacte del màrqueting i el consum han donat com a resultat un augment substancial del pes en les capes urbanes de la societat dels països emergents. La globalització de la dieta nord-americana ha portat també a un increment de la diabetis i les malalties cardíaques, associades a l’obesitat i el sobrepès. “L’excés de sucre pot ser tan mortal com el tabac”, alerta Popkin.

El canvi sobtat en les dinàmiques de la població ha agafat per sorpresa els governs, que fins ara només tenien en marxa programes per desnutrició. “Hi ha molt poques polítiques en marxa per intentar contenir aquesta epidèmia”, explica Steve Wiggins, autor de l’informe d’ODI. I les poques polítiques en marxa topen amb el poder de les grans marques nord-americanes de menjar ràpid i refrescos. “És imprescindible la pressió de grups de consumidors”, destaca Popkin.

Mèxic, finalment, ho ha aconseguit. Des de l’1 de gener ha entrat en vigor un impost especial d’un peso per litre (0,06 euros) sobre les begudes amb gust i ensucrades, i del 8% sobre el menjar porqueria. “Caldrà veure què passa a llarg termini, perquè hi ha una falta d’educació alimentària. Tot i l’augment de l’IVA, la gent continua comprant aquests productes, que no són gaire cars”, valora Roxana Valdés-Ramos, de la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic.

Però per què el menjar porqueria acostuma a ser més barat? El professor Popkin ho atribueix a un problema de fons del sistema de producció d’aliments que ha exportat Occident a la majoria de països en vies de desenvolupament a través d’organismes com el Banc Mundial. Tant Europa com els EUA van invertir, després de la Segona Guerra Mundial, milers de milions de dòlars a modernitzar l’agricultura i la ramaderia per produir menjar més barat. Però es va invertir només en carn -vedella, porc i pollastre-, làctics, oli vegetal -de blat de moro, per exemple-, sucres i cereals.

“No s’ha invertit a produir llegums de manera més barata -lamenta Popkin-. Uns aliments que ara serien idonis, ja que hem disminuït moltíssim l’energia que gastem amb l’arribada de les noves tecnologies. I això no té marxa enrere: sabem que el sistema és un error però es continua exportant”.

La desnutrició, enquistada

Però mentre el nombre d’obesos ja supera la gent que passa gana, un estudi d’investigadors de Harvard publicat a finals de gener a la revista PLOS Medicine destaca que la població amb desnutrició continua enquistada en la majoria de països en vies de desenvolupament. “Els ciutadans que estan per sota del seu pes no s’engreixen, no emergeixen de la mateixa manera que els seus països: són abandonats”, alerta el doctor Fahad Razak, de la Universitat de Toronto.

MARIONA FERRER I FORNELLS – ARA

obesidad en chinaREMEIS XINESOS Una infermera aplica i controla un remei xinès per reduir greix abdominal en una clínica a Changchun, al nord-est del país. L’obesitat a la Xina ha arribat a créixer més de pressa que el PIB del país els últims anys. El 2011 hi havia 100 milions d’obesos, cinc vegades més que el 2005, quan sumaven 18 milions, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: