Com vols ser de l’Athlètic si ets negre? Racisme amb els nens adoptats


Madre de marte

“Et van abandonar perquè ets tonto i no et volien”, “Com vols ser de l’Athlètic si ets negre?”, “D’on ets?” O un ingenu “Quina monada!”. En major o menor intensitat, els nens adoptats a l’estranger per famílies espanyoles reben diàriament comentaris que els recorden que són diferents. Fins a un 70% d’ells pateixen discriminació i xenofòbia al col·legi, segons un estudi de l’associació  Ume Alaia, que agrupa famílies adoptants de Biscaia. Als vuit anys, molts ja han sentit a algun company dir que el pare i la mare no són “de veritat”, segons la mateixa investigació.

ALBA TOBELLA MAYANS – EL PAIS

Imatge de Mare de Mart – Jo no sóc racista

La interacció entre nens i nenes de procedències diverses és un fenomen relativament jove a Espanya, un país eminentment blanc a comparació amb altres estats occidentals (entre un 5% i un 10% de l’alumnat és d’origen estranger-segons dades de la Unió Europea- , mentre a França, Regne Unit o Holanda ho és entre un 10% i un 20%). L’adopció internacional es va regular en 1993 i va començar a fer-se efectiva a finals d’aquesta dècada. Des de llavors han arribat gairebé 50.000 nens, sobretot de la Xina, Rússia, Colòmbia i Etiòpia, segons el Ministeri de Sanitat, que estan entrant ara a la vida adulta.

Maria Cardona (nom fictici), de 18 anys, sap molt bé el que és ser “la rara” del col·legi. “Vaig ser la primera nena adoptada a l’estranger i a més era xinesa. Diuen els meus pares que tothom a Eivissa em volia conèixer”, relata Cardona, adoptada als quatre anys per una parella de la illa el 1998. “Que sàpiga”, no té germans. “Quan anava amb els meus pares, la gent em preguntava: ‘¿Qui són?’. Jo contestava: ‘Els pares’. I em deien: ‘Els teus pares t’han abandonat “.

Laura, de 32 anys i assistenta personal del president d’una empresa, comprova que aquesta sensació és real en el dia a dia. “Només per sortir al carrer perds l’anonimat de ser adoptat. Tothom sap que aquests senyors amb els que vas no són els teus pares biològics, i crides l’atenció. Als vuit anys et dóna igual, perquè jugues i no passa res, als 11, et sents estrany, però als 14 ja no vols anar al cinema”, explica. Els seus pares, croat i austríaca, la van adoptar quan era un nadó a Bogotà (Colòmbia) i té dos germans més joves, també colombians. Els experts defineixen aquest “ja no tens ganes d’anar al cinema” com el reconeixement d’unes diferències insalvables amb la resta dels nens.

El pas a la vida adulta que es comença a afrontar durant l’adolescència és especialment complicat per als joves adoptats. Un estudi publicat per la Agència de l’Adopció i l’Acolliment del Regne Unit  (BAAF, per les sigles en anglès) sobre els efectes de l’adopció a llarg termini demostra que el racisme que experimenten durant la infància perdura durant la vida adulta. A més, no totes les entrevistades per a l’informe (72 dones de Hong Kong adoptades per famílies britàniques en els anys 60) tenen la mateixa percepció de la seva identitat: la meitat es consideren asiàtiques, un 19%, britàniques, i un 15% es defineixen com britànic-asiàtiques. Un estudi similar realitzat a Suècia per diverses universitats explica que el racisme és diferent en funció de l’origen: la majoria dels africans el pateix, enfront del 32% dels asiàtics i el 11% dels llatinoamericans.

Llegir més …

Katia se cree que es tonta y fea

Còmic didàctic contra la discriminació contra els adoptats. /  UME Alaia I ADOPTIA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: