El 85% dels pares premien de manera irresponsable el comportament dels seus fills adolescents

VIDEO padres premian de manera irresponsable a sus hijos

El 70% dels joves consultats reconeix no tenir assignada cap tasca que els faci merèixer la paga setmanal.

El document, elaborat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid, pretén analitzar l’adaptació juvenil a la societat.

EL PERIÓDICO – Societat

El 84,8% de pares ‘financen’ de forma irresponsable el comportament dels seus fills adolescents amb la paga setmanal, segons es desprèn de les conclusions de l’Informe ‘Adolescents 2013: cap a una correcta formació i autonomia en el consum‘, elaborat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

El document, presentat aquest dimecres a la Facultat de Comerç i Turisme de la UCM, té com a objectiu analitzar com els adolescents estan assimilant les transformacions produïdes en la societat des d’una perspectiva acadèmica, intentant donar explicacions útils per conèixer i comprendre millor la seva realitat.

La mentalitat del ‘tot gratis’

L’informe també apunta que els joves són consumidors autònoms, malgrat que no compten amb una cultura de l’esforçque els porti a aconseguir els seus objectius per mèrits propis. Així, el62,1% dels adolescents no reben assignació ni setmanal ni mensual que els faci ser responsable de la distribució de les seves despeses i del seu estalvi, sinó que van demanant diners als seus progenitors segons els va fent falta.

Per un altre costat, gairebé el 70% dels adolescents no tenen assignades tasques que els facin merèixer la paga que li ofereixen els seus pares. Per tant, la majoria reben la paga independentment de les tasques que realitza a casa o en la seva vida quotidiana.

Malgrat que una ‘mala conducta’ és l’única raó per la qual els pares traurien la paga als seus fills adolescents (51%), davant de comportaments com no estudiar, no fer els deures o treure males notes, només un 30% l’hi retira realment. En la mateixa línia, un80% dels adolescents reben alguns diners extres a la setmana, independentment de si reben paga o no.

Gasten més del que tenen assignat

El document afegeix que els joves enquestats consideren que els seus pares haurien d’assignar-los una paga que rondés els 16 euros setmanals, quan la mitjana és de 13,5 euros. Els joves també reconeixen gastar, de mitjana, 12,2 euros a la setmana i estalviar només 1,3 euros, malgrat que la seva despesa total és aproximadament de 38 euros setmanals.

A més d’aquestes qüestions, l’estudi també analitza la realitat de l’adolescent l’any 2013 pel que fa a les activitats que realitza i li agradaria realitzar, els seus hàbits d’accés als mitjans de comunicació digitals, el seu nuclis d’amistat dins i fora de la xarxa o la relació entre els pares i les seves xarxes socials.

COACHING FAMILIAR II: Creixen bé els nostres fills???

ESCOLA DE PARES COACHING FAMILIAR II 05-03-14

Dimecres, 5 de març, 19:00h

       Xerrada taller dirigida a tots els cicles

      Creixen bé els nostres fills???

Aquesta és una pregunta que ens fem sovint!!

Us facilitarem eines perquè us la respongueu!!

Pensarem en les diferents àrees:

salut, relacions, estudis, intel·lecte, com anem d’equilibri emocional, ….

I al final donarem algunes pistes que ens poden ajudar a fer

LA MILLOR VERSIÓ DELS NOSTRES FILLS!!

Un espai per parar i reflexionar: com va i cap on va la nostra família!!!

Recordeu: 2 abril, 19h., Coaching Familiar III

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES.

Hi haurà servei de cangur!!

Xerrada a càrrec de M.Helena Tolosa. Mestra, logopeda, psicopedagoga, PNL i terapeuta familiar. Especialista en formar famílies, adolescents i docents.

ESCOLA DE PARES COACHING FAMILIAR II (pdf)

M Helena Tolosa Costa

22 de febrer, dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes

La campanya belga “Les dones estem de rebaixes tots els dies” posa l’accent en el 25 % menys que perceben les dones per la seva feina respecte el que reben els homes, per evidenciar les desigualtats salarials.

Les dones cobren de mitjana tres quartes parts del que guanyen els homes realitzant el mateix treball. Aquesta desigualtat es vol posar de relleu avui 22 de febrer amb la celebració del Dia Europeu de la Igualtat Salarial entre Dones i Homes.

22 febrer igualtat salarial

El Parlament Europeu va escollir aquest dia arrel d’un informe elaborat el 2010 per la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere en el qual s’evidenciava que les dones havien de treballar 418 dies per igualar el salari que els homes rebien en un any. És a dir, havien de treballar fins el 22 de febrer de l’any següent per obtenir els mateixos ingressos.

Malgrat les diferents iniciatives engegades per reduir aquesta bretxa, les desigualtats persisteixen. A Catalunya durant el 2009, mentre les dones van cobrar 13.1 euros per hora treballada, els homes guanyaven 16,2 euros de mitjana. La bretxa salarial segons l’IDESCAT se situava en el 18,5%, mentre que a Espanya era del 16,2% i a Europa d’un 17,1%.

Per commemorar aquesta efemèride, la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball organitza la jornada “Dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes” que tindrà lloc el proper dia 28 de febrer a Barcelona. L’acte comptarà amb la Dra. Rachel Silvera, economista i experta del grup Gènere i Ocupació de la Comissió Europea, i amb representants dels agents socials i de l’administració que reflexionaran sobre l’estat de la qüestió i es posaran sobre la taula propostes d’actuació que permetin avançar en la igualtat salarial.

Generalitat de Catalunya – Departament d’Empresa i Ocupació

Gender Pay Gap

La campanya de la Comissió Europea, recull a més de material divulgatiu i de sensibilització; quina és la situació arreu dels estats membres i les accions que s’estan portant a terme per corregir-les, així com una eina, salary calculator, que permet calcular la mitjana salarial i ajustar la bretxa salarial.

Convé ressaltar, d’entre els exemples que cita per combatre la segregació salarial, els plans d’igualtat a les empreses. A més, també cal tenir present quins són els motius que esmenta pels quals és tan important reduir les desigualtats salarials entre dones i homes per les empreses: atracció i retenció del talent, un clima laboral positiu i generador de confiança, millora de la productivitat i competitivitat, així com una millora de la imatge de l’empresa en el mercat.

Aquesta campanya és una iniciativa belga de l’organització zij-Kant (al costat d’ella), el moviment de dones progressistes, a Flandes, Bèlgica. La idea darrera d’aquesta campanya és “cobrar menys significa haver de treballar més temps” per mostrar com afecta en el càlcul de les pensions de les dones grans haver treballat menys hores diàries i/o amb trajectòries laborals discontínues.

Tres de les cinc AMPAs afectades per la resolució del 25% del castellà demanen personar-se en la causa

pancarta-protesta-TSJC-CRISTINA-CALDERER_ARAIMA20140210_0191_5

Roca Junyent representa una de les associacions de pares, que és l’únic centre de titularitat pública

Tres de les cinc associacions de mares i pares (AMPA) afectades per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han demanat personar-se en la causa per impedir que un 25% de les classes es facin en castellà, tal com obliga l’alt tribunal.

Segons han confirmat a l’ARA, es tracta de les AMPAs de l’Institut Alba del Vallès –l’únic de titularitat pública– i de dos concertats, Mare de Déu del Roser de Barcelona i Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell. El centre de titularitat pública el representa el gabinet d’advocats Roca Junyent de Barcelona, que alhora porta la defensa de la infanta Cristina pel cas Nóos.

La Generalitat ja va presentar el 7 de febrer un recurs contra la resolució del TSJC.

ELISABET ESCRICHE – ARA

TV3 AMPA tribunal justicia 25 catala

Tres de les cinc AMPAs afectades per la sentència del TSJC contra la immersió demanen personar-se en la causa

TV3

Tres de les cinc associacions de pares i mares afectades per l’última decisió de la justícia en contra del model d’immersió lingüística de l’escola catalana han decidit fer un pas endavant. Segons ha pogut saber TV3, han decidit demanar personar-se en la causa per impedir que, ja el mes que ve, els seus fills hagin de canviar de sistema i rebre el 25% de les classes en castellà, com estableix la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Argumenten que la decisió judicial els perjudica, ja que per voler atendre un alumne es pot lesionar els drets de la resta. És per això que esperen que se’ls escolti abans no s’executi la sentència, a principis de març. Es tracta de dos centres concertats i de l’únic centre públic, l’Institut Alba del Vallès, que ja ha portat la petició al TSJC, aquest mateix dijous, a través del despatx que els porta el cas, el de Roca Junyent.

Pel que fa a les escoles concertades, compten amb els serveis jurídics de la Fundació Escola Cristiana i entraran la petició aquesta setmana. A més, s’hi podria afegir un tercer centre concertat. Carles Armengol, secretari general de la Fundació Escola Cristiana, ha explicat a TV3 que es consideren perjudicats “processalment, perquè no se’ls ha tingut en compte”, i ha afegit que si han d’aplicar la sentència seria “a mig curs, es canviarien les condicions sense haver-ho pogut pactar”.

Per la seva banda, els titulars dels quatre centres privats ja van presentar dilluns una demanda semblant al Tribunal Superior de Justícia. El Departament d’Ensenyament encara no ha especificat què hauran de fer els directors si el tribunal no paralitza el procés o si respon més enllà de la primera setmana de març.

Ensenyament ha recorregut al Suprem, però de moment, l’alt tribunal ha desestimat retirar les mesures cautelars dictades pel TSJC i l’ha instat a retardar l’aplicació del castellà com a llengua vehicular a l’escoles.

AMPA IPSE NEWS #032

 

AMPA IPSE NEWS #032

un espai per a la comunicació i per a la participació

20/02/14

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
Les 4 paraules que evitaran les baralles amb els nens a l’hora de menjar

És l’hora de sopar i el meu fill de 4 anys està concentrat en els seus jocs. Quan l’aviso que el sopar està a punt, ell també m’avisa amb el seu: “No vull sopar, mare”. I llavors…
Yaakov Hecht: “Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho”

Entrevista de La Vanguardia a Yaakov Hecht, pedagog dislèxic que preconitza l’educació a mida. No sap llegir ni escriure gaire bé però és assessor d’educació del govern d’Israel. “Hem d’educar el talent individual”. “Cada nen és…
Yaakov Hecht: Educació, Creativitat i Democràcia

“Si ho digués en una frase: l’educació democràtica és una educació que decideix preparar els nens per al futur i no per al passa”. Impresicindible entrevista a Yaakov Hecht  sobre el moviment d’escoles democràtiques. El passat mes de gener Aulas…
COACHING FAMILIAR II: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)

Canvi de dates de l’Escola de Pares Coaching Familiar 2: Dimecres 5 de març a les 19h. Coaching Familiar 3: Dimecres 2 d’abril a les 19h.
Ambdues amb servei de cangur. Disculpeu les molèsties.
La teva ajuda té Poders Màgics -15 de febrer, Dia Internacional del Nen amb Càncer

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DEL NEN AMB CÀNCER 2014. Els nens i les nenes de tot el món tenim poders màgics. Amb ells volem pels passadissos, donem vida a les nostres joguines, viatgem a llocs que no existeixen…
iDiots

Un home va ser sorprès in fraganti en l’andana d’una estació observant el món real. Realment semblem idiotes, tots amorrats als nostres tablets i smartphones, arrossegats per la corrent d’apps, de…
Treball d’homes?

Des de la nostra més tendra infància, la cultura patriarcal ens ha inculcat que les nenes vesteixen de rosa i els nens de blau, que les noies juguen amb nines i els nois amb camions, que…
L’obesitat, el nou malson dels emergents

Els països en vies de desenvolupament gairebé han quadruplicat els casos de sobrepès des del 1980.
Fins a aquest Cap d’Any, una ampolla de coca-cola era, molt sovint, més barata que una d’aigua mineral a Ciutat…
Com s’ha de menjar una hamburguesa (segons els científics)

Després de quatre mesos de recerca en un laboratori, tres científics japonesos descobreixen com menjar-se una hamburguesa sense que caigui res al plat. Milions de persones d’arreu del món mengen hamburgueses sense preocupar-se gaire del procés….
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #032

Les 4 paraules que evitaran les baralles amb els nens a l’hora de menjar

obligar a menjar 01

És l’hora de sopar i el meu fill de 4 anys està concentrat en els seus jocs. Quan l’aviso que el sopar està a punt, ell també m’avisa amb el seu: “No vull sopar, mare”.

I llavors jo li dic les cinc paraules que eviten la batalla entorn al menjar en la qual ell vol que entre: “No cal que mengis“.

Aquesta és una de les regles a casa nostra, que va seguida d’una altra norma que tothom aplica. Li dic que el sopar consisteix a estar en família, i no només en menjar, així que tots ens hem de seure a taula.

Nou de cada deu vegades, quan ja s’ha assegut, menja una mica del que té al plat.

Per què és tan important evitar les batalles sobre el menjar

El meu problema amb aquest tipus de lluites és que sempre hi ha un guanyador i un perdedor. Si el pare guanya, llavors perd el nen, i si el nen guanya, ell s’emporta totes les cartes. Cap de les situacions resulta beneficiosa.

Quan convertim el menjar en alguna cosa que oposa la voluntat del pare enfront de la del nen, es perden l’alegria i el vincle que creen els àpats. Alguns pares poden guanyar la batalla i sentir-se bé quan el nen menja en la forma en que ells volen que ho faci. No obstant això, el nen pot estar ple de ressentiment en el seu interior, ja que s’està menjant els pèsols per agradar als seus pares, i no perquè gaudeixi menjant.

De fet, un estudi de 2008 publicat al Journal of Nutrition Education and Behavior va descobrir que els pares que pressionaven els seus fills o els oferien recompenses perquè mengessin fruites i verdures aconseguien que els nens els fessin cas en aquest moment, però també provocava que en el futur aquests nens ingerissin menys productes saludables.

Fes que no hi hagi perdedor

El que més m’agrada de l’organització de Ellyn Satter sobre la responsabilitat en l’alimentació és que distribueix entre pares i fills tasques específiques referents a l’alimentació. Els pares són els encarregats de decidir què se serveix en cada àpat, quan i on .Els nens s’encarreguen d’escollir què han de menjar i quant del que els posen al plat.

Per això, quan els meus fills es queixen pel que he cuinat, sempre els recordo que tenen l’opció de no menjar-se’l. I m’asseguro d’incloure almenys una o dues coses que probablement acceptin. Això els dóna algun tipus de control, dilueix la tensió i els anima a provar el menjar (la qual cosa difereix molt de la estratègia de “o menges això, o et quedes sense menjar” ).

No és suficient que els pares hagin de planejar i comprar el menjar, preparar-lo i servir-lo? Si a més es carreguen amb la responsabilitat addicional que els seus fills mengin, el procés es torna encara més penós. El mateix passa quan els nens adopten el treball dels seus pares sobre la decisió dels àpats. No és agradable que el nen et digui el que cal cuinar i que et mantingui segrestat perquè sap que ell té tot el poder.

Supera la por

He descobert que donar als nens la llibertat de triar entre el que tenen al plat no només resulta complicat per als pares, a més els produeix molta por. Què passa si només mengen pa? Què passa si diuen que tenen fam abans d’anar al llit?

Com experta en nutrició de la família, ajudo als pares a comprendre per què els nens es comporten d’aquesta manera quan es tracta del menjar. Crec que aquesta informació no només alleuja els pares (i redueix la seva culpa), sinó que els ajuda a entendre per què són millors els hàbits que eliminen la pressió en els menjars.

Per exemple, sé que el meu fill està experimentant un creixement i uns canvis cognitius lents, el que significa que té poca gana i que és més selectiu amb els menjars. Sé que sacia les seves necessitats nutricionals i que normalment menja millor en l’esmorzar i al migdia (a més d’algun refrigeri que li dono entre hores), de manera que estic tranquil·la quan arriba l’hora del sopar. I sé que sortirà d’aquesta fase de resistència igual que ho va fer la seva germana gran.

D’altra banda, l’edat preescolar és una etapa en què els nens comencen a prendre la iniciativa amb tasques diàries, entre elles, amb els àpats. Els nens que tenen permís per prendre decisions una vegada que tenen el plat a taula tendeixen a sentir-se bé mentre mengen. No obstant això, els nens que no tenen permís per decidir, i que es veuen immersos en discussions, poden desenvolupar un sentiment de culpa entorn al menjar, el que dóna lloc a una falta de confiança i de gaudi.

Des de la meva experiència i el meu coneixement sobre l’alimentació, afirmo que els pares poden evitar les batalles sobre el menjar, confiar que els seus fills acabaran acceptant el menjar al seu propi ritme i fer dels àpats en família una forma de donar suport als nens en aquest procés.

Tot i que aquestes quatre paraules (no cal que mengis) produeixin por, són la clau perquè tingui lloc la transformació.

Post de  publicat al seu bloc Raise Healthy Eaters, i publicat a EL HUFFIGTON POST

Portrait young boy gazing upwards while eating

Yaakov Hecht: “Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho”

Yaakov Hecht entrevista a la vangardia

Entrevista de La Vanguardia a Yaakov Hecht, pedagog dislèxic que preconitza l’educació a mida. No sap llegir ni escriure gaire bé però és assessor d’educació del govern d’Israel. “Hem d’educar el talent individual“.

Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho. Però si formem masses de mediocres, tots fracassem. Jo vaig fracassar, perquè l’escola se centrava en el que jo era dolent per convertir-me en un altre de mediocre i no en el que jo era bo per millorar-ho

Yaakov Hecht afirma que prefereix que el seu país tregui males qualificacions a l’informe PISA, que la obsessió per aquests test porta els països a imposar un pensament únic que educa els nens perquè es conformin amb ser part mediocre de les masses sense ocupació. “Ja no vivim en la societat en què s’han de crear obrers i soldats obedients, la nova societat requereix un altre tipus d’escola“.

Cada nen te un talent únic que hem de desenvolupar perquè pugui col·laborar a la xarxa de coneixement global, la que ens fa progressar a tots. L’educació del talent és la que crea llocs d’ocupació i innovació. És la clau de la prosperitat!

Fundació Creativació

Llegeix l’entrevista complerta de “La Vanguardia” en pdf 

Yaakov Hecht

Tinc 53 anys i per aprendre vaig haver de deixar l’escola. Em costa llegir i escriure; assessoro governs en educació. El meu país, Israel és dolent al PISA i tant de bo sigui pitjor, perquè és un test uniformador que educa per al passat. La millor política és formar-nos per al futur.

Yaacov Hecht Barcelona

Singulars en xarxa Hi ha altres assessors de governs que els costa escriure, però cap que ho confessi amb la desarmant sinceritat de Yaakov Hecht. I, tot i això, ha estat un dels entrevistats més brillants de La Contra, com també sir Ken Robinson i Howard Gardner. Tres pioners en l’educació d’intel·ligències múltiples per a la societat del coneixement en xarxa. Tots tres han superat la piràmide educativa de cèl·lules buides que transmeten coneixement de dalt a baix sense generar-ne i clavant-se cops de colze per escalar la piràmide. Han demostrat que cada nen és únic i educar-lo és ajudar-lo a descobrir-se i realitzar-se per integrar-se en una societat que ja no necessita obedients mediocres.

D’on és, vostè?

D’Israel, de Hadera…

M’ho pot lletrejar, perquè ho escrigui bé?

Doncs no, no sé fer-ho.

No sap lletrejar-ho i és professor?

Parlo i escric malament. I en anglès, pitjor.

Tranquil, aquí pocs en saben, d’anglès.

Sóc el que pitjor parla anglès dels assessors del Govern. I dels pitjors de tot Israel.

És el primer assessor de governs que em confessa que parla i escriu malament.

Doncs no es fixi en el que faig malament i provi d’aprendre amb mi del que faig bé.

Aquí no assessoria vostè a ningú, perquè preocupen els mals resultats PISA.

El meu país, Israel, també treu resultats mediocres a PISA i tant de bo que fossin pitjors!

…!

Perquè és un test uniformador que fomenta una escola que educa per al passat.

Mesura competències en matemàtiques o lectura: que no serviran, en el futur?

L’obsessió PISA porta els països a imposar un pensament únic que educa els nens perquè es conformin amb ser part mediocre de les masses sense ocupació. I per això m’alegro que fracassem en aquests tests.

No sé si el segueixo.

L’escola piramidal jerarquitzada educava de cara a una societat d’obrers i soldats obedients amb unes competències bàsiques uniformes. El problema és que aquesta societat ja no existeix i la nova necessita una altra escola.

Què proposa?

Un dia em va venir a veure a l’escola una mare desesperada per les notes del seu fill. Li vaig prometre que parlaria amb ell.

Quin problema tenia?

Em parlava d’assignatures, però vaig insistir que em digués què li agradava fer a la vida.

És evident que no era estudiar.

Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho. Però si formem masses de mediocres, tots fracassem. Jo vaig fracassar, perquè l’escola se centrava en el que jo era dolent per convertir-me en un altre de mediocre i no en el que jo era bo per millorar-ho.

Què li agradava, a aquest noi?

El windsurf.

Però no sé si fer surf dóna per viure.

Li vaig dir que fes windsurf molts més dies. Ell va respondre que en faria només els dies de bon vent i els altres vindria a l’escola.

Més raonable, de fet.

Li vaig preguntar què havia d’aprendre per ser windsurfista i va contestar: geografia, cartografia, matemàtiques, per calcular vents i velocitats, i anglès: llengua surfista.

Un programa educatiu complet.

I Gal Fridman va estudiar i va fer surf, i va guanyar el primer -i únic- or olímpic de la història d’Israel. També a Sarit Hadad la vam convèncer que es dediqués més a cantar, i avui és una de les nostres millors veus.

Però l’economia no funciona amb medalles…

Israel té una economia de la innovació en què cadascú coopera en xarxa amb les seves habilitats, perquè la piràmide industrial de cèl·lules buides on el coneixement flueix de dalt a baix i les cèl·lules buides competeixen per escalar la piràmide sense aportar valor a l’empresa ja no crea riquesa.

Israel també té altres problemes.

L’escola democràtica educaria palestins i israelians per cooperar sense conflicte.

Necessitem sabers bàsics comuns.

Què li demanen avui en una empresa capdavantera? Ni notes ni títols: volen que els digui què sap fer vostè i com ho ha après; en què és genial i què fa millor que ningú.

I quina importància té, com he après?

Indica si serà capaç de continuar aprenent pel seu compte per estar sempre a l’avantguarda. Les empreses ja no són piràmides sinó xarxes de cèl·lules amb coneixement propi, que no competeixen, sinó que cooperen i creen en línia.

Aquí encara falta força per arribar-hi.

Però PISA ens educa per al passat de l’escola piramidal, no per al futur de la innovació en xarxa. No prepara per a l’autoocupació sinó per a l’atur. Cada nen ha d’arribar a desenvolupar el seu talent únic que l’integrarà a la xarxa del coneixement.

Corea i Finlàndia tenen bons resultats PISA i són economies fortes.

Vaig ser a Corea assessorant el Govern sobre el seu suïcidi escolar, un problema nacional. A Finlàndia, ja no eduquen masses. El que busquen és precisament diversitat: originalitat en cada alumne, formar ciutadans únics com a finesos i com a persones.

Ja no necessitem sabers comuns?

Educar-se no és estar assegut dels 4 als 25 anys davant un profe que et clava el rotllo.

Jo ho vaig fer i he sobreviscut.

Aquesta educació condueix a l’atur; en canvi, la del talent forma per a l’autoocupació i la innovació, que són la prosperitat.

Aprendre requereix disciplina, esforç, sacrifici, paciència, memorització…

Vostè vol ser un periodista més o ser únic?

…?

Trobi el talent que el fa diferent i cultivi’l. No competeixi amb tots els periodistes en els mateixos camps, perquè és el camí de la mitjania. La nostra escola democràtica forma persones úniques.

Yaacov Hecht Cada-nino-es-un-genio-en-algo

Yaakov Hecht: Educació, Creativitat i Democràcia

Si ho digués en una frase: l’educació democràtica és una educació que decideix preparar els nens per al futur i no per al passa“. Impresicindible entrevista a Yaakov Hecht  sobre el moviment d’escoles democràtiques.

El passat mes de gener Aulas Creativas va tenir el privilegi de ser visitada per Yaakov Hecht, fundador i president de  Education Cities , col·laborador d’Aulas Creativas  i mentor de  Open Education Challenge.

Va ser tot un privilegi perquè no és fàcil trobar plantejaments reals per al canvi en l’educació formal. Yaakov Hecht va explica per què cal un canvi de paradigma pedagògic, per què és urgent i per què és important. I el millor, va explica la seva experiència com a fundador de les escoles democràtiques: una alternativa real a l’educació vuitcentista actual.

Una entrevista profunda a base de reflexions senzilles. Gaudiu-ne.

Aulas Creativas

L’aspiració de Yaakov Hecht és que el “aula piramidal“, 30 estudiants davant d’un sol mestre, es transformi en una xarxa social d’aprenentatge composta per 31 mestres i estudiants, una xarxa en la qual cada estudiant o mestre pugui ensenyar a les àrees que siguin les seves fortes particulars i aprendre dels punts forts dels altres. Hecht creu que anem cap a una nova i innovadora solució per a l’educació, una transició de les escoles de l’era industrial a una “xarxa social d’aprenentatge“, i la seva implementació, a la qual ell anomena una “Ciutat de l’Educació “. Hecht va crear la Xarxa de les Ciutats de l’Educació a Israel.

aula creativa Yaakov Hecht

COACHING FAMILIAR II: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)

Canvi de dates de l’Escola de Pares

Coaching Familiar 2: Dimecres 5 de març a les 19h.

Coaching Familiar 3: Dimecres 2 d’abril a les 19h.

Ambdues amb servei de cangur.

Disculpeu les molèsties.

2013-14 COACHING FAMILIAR sessio II

COACHING FAMILIAR II: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)

Dimecres, 5 de març, 19:00h

Xerrada taller dirigida a tots els cicles

Amb servei de canguratge

ITF coaching familar

Passaríem la ITF???

  • Com anem de PRESSIÓ??? D’autocontrol?
  • Com anem d’amortidors? Les molles ens funcionen, o estan gastades i notem tots els sotracs?
  • Tenim benzina o l’energia es perd pel camí?
  • Els llums? Il·luminen el camí o anem a les fosques?
  • I el motor? Funciona? És vell? L’autoestima cal renovar-la?
  • Senyals acústics i lluminosos? Com anem de comunicació?
  • I la carrosseria…? Està rebregada perquè conduïm sense respectar gaire les normes?

Un espai per parar i reflexionar: com va i cap on va la nostra família!!!

Xerrada a càrrec de M.Helena Tolosa. Mestra, logopeda, psicopedagoga, PNL i terapeuta familiar. Especialista en formar famílies, adolescents i docents.

Recordeu: el 2 d’abril Coaching Familiar III

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES.

Escola de Pares AMPA IPSE COACHING FAMILIAR II (pdf)

M Helena Tolosa Costa

La teva ajuda té Poders Màgics -15 de febrer, Dia Internacional del Nen amb Càncer

15 febrero el dia internacional contra el cancer infanil

.

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DEL NEN AMB CÀNCER 2014

Els nens i les nenes de tot el món tenim poders màgics. Amb ells volem pels passadissos, donem vida a les nostres joguines, viatgem a llocs que no existeixen i fem batalles en què només hi ha guanyadors.

Hi ha nens com nosaltres que necessiten més aquests poders màgics. Cada any, 15.000 nens i adolescents d’Europa els fan servir per una batalla que resulta no ser un joc. Per a 3.000 nens, aquests poders no són suficients i ens deixen. La seva batalla és el càncer infantil, la 1a causa de mort per malaltia infantil d’1 a 14 anys.

Els adults també teniu poders màgics. Mig milió de vosaltres a tot Europa i els vareu fer servir quan éreu petits contra el càncer infantil. 150.000 patiu avui seqüeles que afecten a la vostra vida quotidiana.

Amb els vostres poders ens heu portat a aquest món, ens feu marxar la por quan estem espantats, ens convenceu que podem fer qualsevol cosa i ens ajudeu a ser millors amb els altres.

Per això avui els nens d’aquest cole i de coles de tot Espanya sortim al pati. És el Dia Internacional del Nen amb Càncer i volem demanar-vos que deixeu aquests poder als infants i adolescents amb càncer:

La teva ajuda té poders màgics perquè quan manifestem símptomes de càncer infantil, el doctor els detecti ben aviat i sàpiga què ha de fer.

Poders màgics perquè pares, germans i la resta família dels nens amb càncer sentin el suport de tots i se li posin les coses el més fàcil possible per superar-lo.

Poders màgics perquè en tots els països, nens i adolescents tinguem accés als millors tractaments, visquem on visquem.

Poders màgics perquè s’inverteixi més en investigació sobre els càncers pediàtrics i segueixi augmentant la supervivència.

Poders màgics perquè es desenvolupin més medicines especials per a nosaltres, que som més petits i més vulnerables que vosaltres. Medicines màgiques que ens deixin menys seqüeles i ens facin la vida més fàcil.

Poders màgics per s’estudiïn les seqüeles dels nens i es cobreixin les seves necessitats perquè puguin seguir amb la seva vida, que acaba de començar.

Poders màgics perquè els pares ens pugueu acompanyar a les UCIs quan estiguem malalts, com ja ha aprovat el Ministeri de Sanitat. Perquè és quan més us necessitem.

Amb tots aquests poders, els nens som més nens, el càncer és menys càncer, i la vida és més vida. Gràcies per donar-nos la vostra màgia!

Sonrisas y Vida

%d bloggers like this: