Els historiadors suspenen el ‘professor’ Wert


La història segons Wert ARA

Els experts titllen d’anacrònica i adoctrinadora la nova llei educativa.

Entre els historiadors, la crítica és unànime. La versió de la història que pretén transmetre a les noves generacions l’últim esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre José Ignacio Wert és “esbiaixada” i “anacrònica”. La proposta obvia capítols tan importants com el moviment obrer. La dictadura, segons el text, va ser força plàcida. I Espanya ja existia a la prehistòria. A l’historiador Borja de Riquer, li recorda la història que s’aprenia als anys 50 del segle XX: “És un retorn a la historiografia tradicional, quan s’havien de memoritzar un munt de dades i no es donava importància a la comprensió. Sembla que l’hagi fet algú que no ha impartit mai classe”, assegura.

SÍLVIA MARIMON – ARA

Una dictadura plàcida

No es menciona ni la repressió ni la falta de llibertat

A Catalunya hi ha més de 200 fosses comunes i milers de morts sense identificar. Al conjunt d’Espanya, després de la victòria dels sublevats, es van executar prop de 20.000 republicans. Més de mig milió de refugiats van haver d’exiliar-se i molts van morir de malalties contretes als camps de concentració de França. Milers de refugiats van morir als camps de treball nazi. Però tot això no apareix en els continguts curriculars que proposa la Lomce. “A segon de batxillerat dediquen tot un capítol a la dictadura franquista, però la paraula repressió no surt per enlloc. Tampoc l’absència de llibertat. Ni l’exili. Es parla dels aspectes econòmics, socials i culturals de la dictadura, però no dels polítics”, resumeix Riquer.

“S’inclou el genocidi jueu a l’expedient escolar, però sense fer cap referència als altres col·lectius víctimes del nazisme: socialistes, comunistes, homosexuals, gitanos… És greu, tenint en compte que 10.000 espanyols van morir als camps nazis”, afegeix Aragoneses.

Una Espanya mil·lenària

Ni l’Estat es va unificar al segle XV ni existia a la prehistòria

“Falten visions perifèriques sobre el procés de construcció de l’Estat. Hi ha un punt de vista, el que defensa que hi ha una tendència mil·lenària respecte a la unificació d’Espanya que passaria per la unió dinàstica, la unificació borbònica i la construcció de l’estat liberal. Sembla que es vol subratllar l’existència d’un destí manifest tendent a la unificació d’Espanya”, diu el mateix Aragoneses. Els historiadors no només critiquen la falta de pluralitat, sinó també un cert esbiaixament sobre l’origen de l’estat espanyol. Segons la versió de la història de Wert, Espanya neix amb la unió dinàstica al segle XV quan la historiografia moderna considera que l’estat apareix al XIX. “Abans no es pot parlar ni d’Estat ni de nacions”, afegeix Aragoneses.

Però és que la cosa va més enrere. En els continguts curriculars de la nova llei es parla ja d’Espanya en la prehistòria: “És d’un anacronisme brutal, perquè Espanya no existia aleshores. En tot cas, potser s’hauria d’utilitzar el terme península Ibèrica “, afirma l’historiador Jordi Casassas. “Es parla dels regnes cristians, però no es menciona la Corona d’Aragó ni tampoc la seva expansió mediterrània. Es parteix del concepte que el centre determina la dinàmica de la resta”, diu Casassas. Tampoc, esclar, no apareix la Mancomunitat de Catalunya.

Ni rastre dels obrers

Es parla molt poc de les revolucions socials

A principis del segle XIX les condicions dels treballadors fabrils eren terribles: jornades de més de 16 hores, càstigs corporals i sancions econòmiques, acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per malaltia o atur; i falta de drets. Els infants també feien llargues jornades i pocs anaven a l’escola. A la Lomce de Wert, però, les condicions dels treballadors, tot el que va aconseguir el moviment obrer al llarg dels segles XIX i XX, i les grans revolucions socials que es van produir amb la industrialització tenen molt poca presència. “Destaca l’absència o poca presència del moviment obrer, clau en l’evolució de la societat i de l’Estat contemporanis. Es presenta com una història no dialèctica”, opina Aragoneses.

“Aquesta llei fa inútil el mestre. No li deixa cap iniciativa. És un disbarat absolut. Tampoc deixa cap possibilitat perquè l’alumne pugui raonar res. L’únic que proposa és empassar-se un munt de dades, com quan ens havíem d’aprendre la llista dels reis visigots”, resumeix l’historiador Josep Fontana. La majoria d’historiadors coincideixen: la Lomce és inaplicable.

wert Dios nos pille confesados

Un currículum que retorna les aules a l’època franquista

Els docents qualifiquen el contingut d’història d’excessiu i invasiu.

Més d’un miler de pàgines formen l’esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). A la resta de països europeus l’extensió no acostuma a superar mai les cinc pàgines per assignatura. L’extens document detalla punt per punt els continguts que s’han de tractar en cada una de les assignatures, i en el cas d’història d’Espanya ho fa en una vintena de pàgines. Alhora, el projecte determina els criteris d’avaluació de cada matèria i el que anomena “estàndards d’aprenentatge”, en què s’haurien d’especificar els objectius que han d’assolir els alumnes al llarg del curs. “En lloc d’aquests objectius, però, el que fa és enumerar els exercicis que han de fer a classe”, denuncia el catedràtic de didàctica de ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB) i autor de desenes de llibres de text d’història, Joaquim Prats. Aquest nivell de concreció, segons Prats, és una clara “invasió” no només a l’autonomia dels centres, sinó també a la feina dels mateixos professors. “És de tall tradicional, tancat, i no dóna marge d’actuació als centres”, corrobora Jaume Cortada, professor de batxillerat de l’Institut Manuel de Montsuar de Lleida.

A part de l’alt nivell invasiu, l’altre gran “error” del currículum d’història d’Espanya és que és “excessiu” en continguts, va de la prehistòria fins a l’actualitat en un sol curs. “La persona que ha elaborat aquesta llista és clar que mai ha impartit classe perquè és absolutament inassumible”, alerta Francesc Arrey, professor d’història d’ESO i batxillerat amb més de 30 anys d’experiència que treballa a l’Institut Enric Borràs de Badalona. “És un contingut inabordable i dificultós per a l’alumnat en el cas de la història de primària”, indica.

El sector educatiu coincideix en el fet que el currículum és semblant al que es feia en les dècades dels 60 i 70, en plena època franquista, i que el seu objectiu final és “espanyolitzar l’alumnat”. “Té com a fita l’adoctrinament de la joventut cap a un espanyolisme ranci”, puntualitza Prats. “Retornem a un coneixement memorístic i ideològic del passat”, afegeix l’historiador i professor dels estudis d’arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jaume Claret.

Wert torna a treure pit

De fet, el mateix ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha presumit en diverses ocasions que vol “espanyolitzar l’alumnat català” i aquesta mateixa setmana ha tornat a treure pit per defensar el seu control del 100% sobre el contingut de l’assignatura d’història d’Espanya. “Aquest és un país que té una història, i no té sentit que a Espanya no hi hagi una història d’Espanya que comparteixin totes les comunitats”, ha deixat clar.

Tot i les pretensions de Wert, però, els docents asseguren que l’actual currículum d’història d’Espanya és “inaplicable” a les aules. “No té en compte la diversitat d’alumnat a l’aula i les escoles”, adverteix Claret. Alhora, el professorat reconeix que el projecte no dóna marge per introduir la història de Catalunya. “A final de batxillerat s’haurà de fer una revàlida, i tenint en compte la quantitat de contingut que haurà d’aprendre l’alumnat, serà molt complicat introduir matèria que no s’acabarà avaluant”, expliquen.

El departament d’Ensenyament ja va presentar el 3 de gener diverses al·legacions denunciant aquest excés de definició i concreció del projecte. La conselleria de Rigau manté que no deixa marge a les escoles ni a les autonomia per fixar la seva política educativa.

ELISABET ESCRICHE – ARA

wert aula franquista 1972

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: