Així va néixer el Petit Príncep


el petit prinecep planeta

Dibuixos i textos inèdits descobreixen la creació del personatge de Saint-Exupéry. Se sentia malament: no parlava anglès, li deien traïdor i el seu matrimoni era fràgil. El narrador del llibre és el seu jo d’adult i el Petit Príncep és ell mateix de nen.

XAVI AYÉN –  LA VANGUARDIA

Antoine de Saint-Exupéry no era feliç a Nova York. Escrivia cartes llargues als amics i als marges o reversos els dibuixava un homenet ros, primer amb ales, després amb bufanda… Una espècie d’àlter ego infantil, despentinat, que li permetia expressar coses que al seu personatge d’escriptor prestigiós i aviador adult li hauria costat de dir. Alguns d’aquests amics el van animar que, un dia, donés vida pròpia a aquest noiet.

Aquest dibuix al marge acabaria sent El Peit Príncep, l’obra literària més traduïda del segle XX -a 257 llengües-. L’autor la va publicar a Nova York, el 6 d’abril del 1943, en una doble edició: traduïda a l’anglès i en l’original francès. Tanmateix, els compatriotes a França no la van poder llegir fins que es van alliberar de l’ocupació nazi i Gallimard la va imprimir a París l’abril del 1946, dos anys després de la mort de l’autor en ésser enderrocat el seu avió en un vol de reconeixement per als aliats a prop de Marsella.

Ara, l’editorial Salamandra publica -just abans que s’acabi l’any en què es commemoren els 70 anys de la primera edició- La historia completa de El Principito, que, a banda del text i les aquarel·les que Saint-Exupéry va crear per a la història, inclou un assaig d’Alban Cerisier, que ha coordinat, a més a més, els treballs d’altres autors, els testimonis directes de l’època i, sobretot, diversos dibuixos i cartes inèdites de l’autor, que fan llum sobre la gènesi del llibre.

el petit prinecep home negocis

L’aristòcrata Saint-Exupéry se sentia profundament aïllat i vulnerable: la seva vida conjugal era inestable, no tenia notícies sobre la família, el seu país -que simbolitzava els ideals de llibertat i d’una cultura emancipadora- estava ocupat pels alemanys i ell, que no parlava ni una sola paraula d’anglès, no s’adaptava a l’estil de vida dels Estats Units, paradigma dels valors utilitaris del capitalisme. A sobre, els exiliats francesos el van calumniar llançant-li acusacions de col·laboracionisme amb el govern de Vichy. L’actriu Annabella, esposa de Tyrone Power, explica que, arran del rebuig que va patir de De Gaulle mateix, que el va acusar de treballar per als alemanys, “Antoine es va refugiar en la puresa del Petit Príncep perquè no podia aferrar-se a un home, De Gaulle”. “És molt curiosa la desesperació. Necessito renéixer”, escriu ell.

I renéixer significava recuperar el nen que portava a l’interior. L’angoixa de Saint-Exupéry contrastava amb el fet que era vist pels nord-americans com un triomfador i un heroi: va fer cinc vols d’anada i tornada entre els dos continents, les seves novel·les tenien un gran èxit i una, Vol nocturn, fins i tot havia estat adaptada al cinema, protagonitzada per Clark Gable.

Saint-Exupéry va dirigir nombroses cartes d’amor a una dona de qui estava enamorat; les firmava amb la cara del Petit Príncep i la seva bufanda, i feia parlar el personatge en lloc seu. Després de ser animat per diversos amics, que veien una història en aquell personatge que apareixia dibuixat no només a les cartes, sinó també a les agendes de l’autor i en qualsevol anotació, es va posar a escriure l’estiu del 1942 i, a la tardor, n’havia acabat la primera versió, aquarel·les incloses. Escrivia -i dibuixava- de matinada, des de la mitjanit fins a les set del matí, com va observar André Maurois, convidat a la mansió que Saint-Exupéry tenia a Long Island: “En plena nit, ens cridava per ensenyar-nos algun dibuix de què estava content”. Al seu amic Pierre Lazareff li va llegir el final plorant, “com si pressentís que el seu propi final s’assemblaria al del Petit Príncep”.

el petit prinecep fanaler

Intranquil per la situació mundial (“el meu primer error és viure a Nova York quan els meus són a la guerra i moren”) va aconseguir a la fi que els aliats el mobilitzessin de nou -amb 43 anys, era el més vell de la tropa- per a diverses missions aèries a l’Àfrica i Europa des del febrer del 1943.

L’origen del llibre se situa en l’accident que va viure al desert de Líbia, el desembre del 1935, i la consegüent llarga errància per les dunes, amb al·lucinacions visuals i auditives provocades per la set que li van fer entaular un diàleg entre els seus dos jo: el que creu que no hi ha esperança i el que sí que en té, el que raona i el que imagina.

Segons va escriure en les seves memòries, tan sols tenia, per alimentar-se -amb el seu company André Prevot- raïm, dues taronges i una mica de vi. La deshidratació els va fer deixar de transpirar el tercer dia, assegurava. Al final, els va poder rescatar un beduí a camell.

De fet, l’obra comença, com se sap, amb un aviador accidentat al desert que es troba amb el misteriós petit príncep; un dibuix finalment no inclòs a la novel·la mostra el martell de l’aviador en plena reparació, amb una mà de l’home, que s’endevina en la posició del dibuixant.

Antoine-de-Saint-Exupéry-Le-Petit-Prince-le-boa-et-léléphant

Es mostren, així mateix, els dos fulls manuscrits inèdits que van ser subhastats el 16 de maig del 2012 a París i que són un capítol no inclòs al llibre final que narra la trobada del personatge amb un senyor que fa crucigrames (i del qual reproduïm un fragment en aquesta pàgina).

Consuelo Suncín, l’esposa de Saint-Exupéry, s’identifica en una carta de l’octubre del 1943 amb la rosa envanida de quatre espines que el Petit Príncep cuida al seu planeta: “Mai no ha estat fàcil, no ho és, el meu amor, el meu estimat nen (…) Ni el mal de les nostres naturaleses ardents i boges ens ha matat. Llavors, estimat, pensa (…) quantes alegries hi haurà per a la teva rosa, la teva rosa orgullosa que et dirà: ‘Sóc la rosa del rei, sóc diferent de totes les roses, ja que ell em cuida, em fa viure, em respira…'”.

Quan, al llibre, el Petit Príncep comprèn que el llaç que s’ha creat entre la rosa i ell és únic, diu: “Hi ha una flor, crec que m’ha domesticat”. Aquesta flor encarna l’amor, les seves alegries i patiments, i és una referència de la llar que, en l’agitada vida dels homes, convida al retorn. Les infidelitats, que tant prodigava Saint-Exupéry, són el camp atapeït de flors que el Petit Príncep troba a la Terra, i que al principi observa fascinat encara que al final s’adona que amb l’única rosa del seu planeta té uns llaços únics. Delphine Lacroix assegura al llibre que “la parella (Antoine i Consuelo) va reconciliar la seva complicada vida a través d’aquest conte per a nens”.

el petit prinecep guineu

Altres dibuixos són més anecdòtics, com els esbossos que va prendre d’un amic estirat a terra, al jardí, per crear després, a partir d’allà, un dibuix del personatge.

La identificació de l’autor amb el protagonista de la història és clara en diverses cartes. Saint-Exupéry, que va caure en profunds avencs de tristesa i fins i tot un temps en l’alcoholisme, dibuixa un Petit Príncep que plora, a diferència de les persones grans, però que també esclata en un riure capaç de despertar l’univers.

El maig del 1944, li escriu a una amiga (Madame de Rosa): “Hi ha gent-carretera nacional i hi ha gent-senders. La gent-carretera nacional m’avorreix. (…) Van cap a una cosa precisa, un guany, una ambició. Al llarg dels senders, al contrari, hi ha avellaners, i s’hi pot passejar per rosegar-ne els fruits”.

el petit prinecep jardi roses

Els viatges del Petit Príncep a altres planetes reflecteixen les idees que tenia l’autor sobre la humanitat. Primer, visita diversos planetes habitats per un únic ésser, amb “homes convertits en illots”, escriu als seus quaderns, on “les relacions humanes s’empobreixen”: hi ha un rei que vol exercir el poder, un vanitós que només aspira a rebre elogis, un borratxo que beu per oblidar la vergonya que sent perquè beu, un home de negocis que somia que posseeix totes les estrelles, un fanaler que segueix contínuament una consigna absurda… I, ja a la Terra, apareixerà un guardaagulles o un “mercader de píndoles”, que representen, en paraules de Lacroix, “l’absurd de la condició humana, submisa al progrés tecnològic i al desenvolupament de la civilització”.

El 1944, l’autor es pregunta: “Què en quedarà, de la nostra civilització, on el vessant espiritual ha estat massacrat? Què en quedarà, de nosaltres, si no sabem alçar el nostre entusiasme més enllà dels monstres de la mecànica, resultat del cervell dels nostres enginyers? Això és, sembla, la civilització. Aquesta civilització és idiota”.

Léon Werth, el crític i assagista a qui està dedicat El Petit Príncep, diu: “Saint-Exupéry no havia extirpat de si mateix la seva infantesa. Els adults no coneixen els seus semblants més que per petits fragments mal units, mal il·luminats per una llum dubtosa. Però el nen els veu sota una llum absoluta, amb la mateixa claredat que l’Ogre veu la Bella Dorment. (…) Saint-Exupéry tenia l’art de tornar als homes aquesta certesa”. Potser per això, 70 anys després, continua sent un dels llibres més venuts.

petit princep gif

Un capítol inèdit

Fragment no inclòs en l’obra final, el manuscrit es va subhastar a París el 2012 .

(…) “On són els homes?”, Es preguntava el Petit Príncep des que va començar a viatjar.

Va trobar al primer d’ells en una carretera. “Ah! Ara sabré què és el que pensen sobre la vida en aquest planeta -es va dir-. Mira, potser aquest sigui un ambaixador de l’esperit humà …”.

-Bon dia -va dir amb alegria.

-Bon dia -va dir l’home.

– Què fas?

-Estic molt ocupat -va replicar l’home.

– Què fas?

-Estic molt ocupat-va replicar l’home.

“És clar que està molt ocupat-va pensar el Petit Príncep -, ja que habita en un planeta molt gran. Hi ha tantes coses per fer …” I ell no volia molestar massa.

-Potser et pugui ajudar -li va dir però, ja tenia moltes ganes de ser útil.

-Potser-va contestar l’home -. Fa tres dies que treballo sense resultats. Busco una paraula de sis lletres que comença per G i que significa “gargarisme”.

-Gargarisme -va dir el Petit Príncep.

-Gargarisme -va dir l’home.

Imatge-manuscrit-dAntoine-Saint-Exupery-Artcurial_ARAIMA20120504_0135_20

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: