La mida de la cintura, indicatiu de risc de diabetis

grasa abdominal 00

Encara que l’obesitat abdominal infantil hagi augmentat, aquest indicador encara no es té en compte.

Mesurar el pes i l’alçada dels nens és una pràctica habitual a la consulta del pediatre i permet detectar, entre altres qüestions, si l’infant pateix sobrepès o obesitat. Però un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha conclòs que també s’hauria d’incorporar un altre indicador: la mida de la circumferència de la cintura. Segons els investigadors, això permetria detectar més fàcilment els nens i adolescents amb risc cardiometabòlic, és a dir, els que tindrien més predisposició de patir arteriosclerosi, diabetis tipus 2 o risc cardiovascular.

Els investigadors alerten que tot i que l’obesitat abdominal en nens i adolescents ha augmentat molt en els últims anys, la mida de la circumferència de la cintura encara no s’utilitza en la pràctica clínica, quan permetria detectar precoçment aquestes malalties. “Un nen o adolescent pot tenir pes normal o sobrepès, amb la qual cosa no entra dins de la classificació d’alt risc, però, per contra, pot tenir una xifra de circumferència de cintura molt elevada, cosa que el condiciona a tenir problemes cardiometabòlics, com ara sucre elevat o risc cardiovascular”, explica Helmut Schröder, investigador de l’IMIM.

grasa abdominal 01

L’estudi, el primer sobre obesitat abdominal infantil a l’Estat, s’ha fet en 1.521 nens i adolescents d’entre 6 i 17 anys. Schröder reconeix que “la magnitud” de les xifres d’obesitat abdominal l’han sorprès. “Són més elevades que les d’obesitat”, indica. A l’Estat, un 21,3% de nens de 6 a 11 anys i un 14,3% d’adolescents de 12 a 17 anys tenen obesitat abdominal. En canvi, les xifres d’obesitat són de 7,1% en els nens de 3 a 12 anys i les de sobrepès d’un 21,2%.

A més, d’entre els nens amb un pes considerat normal, un 7,5% tenien obesitat abdominal i en el grup de nens amb sobrepès, un 49,2%. “Tots ells no haurien estat identificats amb els mètodes tradicionals de cribratge”, assenyala Schröder. El mateix passa amb els adults. “Hi ha persones, tant adultes com joves, que tot i tenir un pes completament normal tenen obesitat abdominal i a la inversa, persones amb sobrepès tenen el greix repartit per tot el cos i, per tant, menys risc cardiometabòlic”, diu Lluís Serra-Majem, investigador de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Els investigadors parlaran amb els pediatres perquè incorporin a la seva rutina la mesura de la circumferència de la cintura. Quan es detecta obesitat abdominal, el tractament és el mateix que amb el sobrepès: canviar els hàbits de vida, millorar l’alimentació i augmentar l’exercici físic.

grasa abdominal 02

Operat amb èxit un nadó d’un quilo i mig

L’Hospital Sant Joan de Déu ha operat amb èxit un nadó prematur que tenia una cardiopatia molt greu que li hauria provocat la mort a les poques setmanes del seu naixement. El nadó va néixer en la setmana 32 d’embaràs, pesava 1,5 quilos i presentava un drenatge venós pulmonar anòmal i obstructiu. És el primer cop que s’intervé amb èxit a l’Estat un prematur d’aquestes característiques. D’altra banda, l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha estat reconegut com a centre de referència a l’Estat en trasplantament cardíac infantil.

LARA BONILLA – ARA

Imatges de 20minutos.tv

grasa abdominal 03

Educació sexual… absent

educació sexual Poc efectiva

Preocupat per legislar sobre l’avortament, el Govern central ha deixat de banda els programes per prevenir-lo.

La polèmica de l’avortament no s’atura. Tot just tres anys després que s’aprovés l’actual llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, amb les habituals manifestacions a favor i en contra, ara torna l’enfrontament per l’avantprojecte de llei anomenat “per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada”. Obra del Ministeri de Justícia que dirigeix Alberto Ruiz-Gallardón, aquesta llei ha creat malestar. Però enmig de la polèmica que ha provocat una llei que ens remunta a tres dècades enrere, s’ha obviat un aspecte molt important: on són les polítiques d’informació, d’educació, tot allò que es refereix a l’accés a l’anticoncepció? El projecte ara en discussió se centra exclusivament en la interrupció de l’embaràs, establint límits. Però i la prevenció?

CELESTE LÓPEZ – LA VANGUARDIA

En la proposta formulada per Gallardón no hi ha res d’això. Tot gira entorn de la protecció del no nascut i s’obvia qualsevol estratègia encaminada a evitar en la mesura que sigui possible un embaràs no desitjat. El Ministeri de Sanitat, per la seva part, assegura que està treballant en un pla de suport a la maternitat, que no té res a veure amb la prevenció. En qualsevol cas, des de Sanitat fan responsable al departament que dirigeix José Ignacio Wert de l’educació afectivasexual en l’entorn escolar.

Tots al sac i el sac per terra… Es dóna la circumstància que en la Lomce, acabada d’aprovar, no sembla que hi hagi cap encaix curricular d’aquesta matèria, sobretot en desaparèixer l’assignatura d’educació per a la ciutadania. D’acord amb aquestes dades, fa l’efecte que des del Govern central la qüestió de la prevenció d’embarassos no desitjats ha quedat literalment en el limbe.

I no és assumpte fútil perquè l’educació sexual espanyola deixa molt a desitjar, sobretot entre els menors, que minimitzen completament el risc d’embaràs. “Les enquestes ens demostren que hi ha un alt percentatge de joves que mantenen relacions sexuals, entre el 65% i 67% dels adolescents de 15 a 19 anys i entre el 93% i 96% dels joves de 20 a 26 anys”, segons la radiografia realitzada per la presidenta de la Fundació Espanyola de Contracepció (FEC), Esther de la Viuda, el dia mundial de l’Anticoncepció 2013. “Aquesta és la realitat de la joventut espanyola, davant la qual no podem amagar el cap. El percentatge de nois i noies que mantenen relacions des de molt joves és alt i aquestes continuaran durant molts anys, fins que es trobin preparats per afrontar una paternitat responsable”, indica De la Viuda.

Educacio-sexual-absent_LA_VANGUARDIA

I, tanmateix, sí que hi ha un pla per evitar, entre moltes altres qüestions, l’avortament. Es tracta de l’Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva, aprovada per Sanitat i totes les comunitats autònomes en el 2010 en el si del Consell Interterritorial. El text recomana millorar la informació en salut sexual i establir eines que permetin conèixer les necessitats de la població, especialment dels menors. Entre els objectius del text també s’inclou millorar l’accés a mètodes anticonceptius i de prevenció d’infeccions de transmissió sexual i consensuar una cartera de serveis comuns per a l’atenció sexual.

Què ha passat amb aquesta estratègia? Senzillament, que des del 2011 el comitè tècnic (integrat per associacions de planificació, ginecòlegs, sexòlegs…) que havia de vigilar el seu desenvolupament no s’ha reunit, reconeix la doctora Isabel Serrano, ginecòloga de la Federació de Planificació Familiar i integrant d’aquest comitè. En aquests moments, assenyala la doctora Serrano, la gran majoria dels programes que té per objectiu millorar l’educació sexual-afectiva en els centres de salut i en les escoles i l’accés als mètodes anticonceptius, per exemple, estan en mans de les comunitats autònomes.

“Hi ha autonomies amb una llarga tradició en aquests temes que han continuat la seva feina, com és el cas de Catalunya o Andalusia, mentre que en d’altres, com Madrid, el que es fa és molt poc i depèn més de la voluntat dels professionals que perquè hi hagi una línia clara d’actuació”.

Aquesta inacció causa perplexitat. “No s’entén aquesta necessitat -no demandada per la societat, aclareix- de legislar el dret a l’avortament i no preveure plans per evitar precisament un avortament”, indica la doctora Serrano, qui reconeix que encara falta molta educació en aquest camp.

Sorprèn que tot i que hi ha mètodes anticonceptius eficaços i segurs, que poden cobrir perfectament les necessitats de joves i adults, no s’utilitzin o s’utilitzin de manera indeguda. Segons les dades facilitades per les associacions de planificació, persisteixen les idees errònies o les pors dels anticonceptius. Encara un 50% de les dones pensen que els hormonals causen problemes de fertilitat, produeixen càncer o augmenten el pes, mentre que els adolescents encara pensen que “per una vegada” que no es facin servir no passa res, que “la marxa enrere” és suficient, o bé no saben utilitzar el preservatiu.

Membres del grup d’experts Daphne van dur a terme una consulta en una clínica que realitza avortaments, preguntant a les dones el motiu de l’embaràs. Sobre els mètodes anticonceptius utilitzats, un 41% deia que cap o naturals, com la marxa enrere. El 51% va declarar que havia utilitzat o la píndola o el preservatiu; el 77% de les que van utilitzar el condó van assegurar que no ho feien en totes les ocasions i el 84% de les que apostaven per la píndola havia tingut problemes de retard.

Aquestes dades posen de manifest la necessitat d’educació sexual, no només des del punt de vista de l’ús dels anticonceptius, sinó també del seu l’accés, tal com lamenta la doctora De la Viuda. I és que l’únic pas fet pel Ministeri de Sanitat en aquesta matèria es refereix al desfinançament de les píndoles més modernes de deu formulacions a dues, mantenint les píndoles més antigues, les de segona generació.

Els experts critiquen durament aquesta mesura i aposten perquè hi hagi campanyes que promoguin l’ús de mètodes eficaços i s’eradiquin els múltiples mites i idees errònies. I, sobretot, “programes per ensenyar als joves que no han de mantenir relacions pressionats per l’entorn, pels mitjans, i sí, en canvi, que han de negociar el preservatiu. Que quan mantinguin les relacions ho facin de manera segura, preveient riscos, malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats”, assenyala De la Viuda.

acudit_sexualitat

Vídeo- resum: Quin és el futur de les AMPA?

Síntesi d’idees del debat “Quin és el futur de les AMPA? L’associanisme de pares i mares en l’horitzó 2025” a càrrec de Marta Comas, directora del projecte “Famílies amb Veu”; Rosalina Alcalde, sociòloga, professora de la UAB i experta en participació familiar a l’escola; Isaac Gonzalez, sociòleg, professor de la UOC i expert en polítiques educatives; Àngels Garcia Asensio, membre de l’AMPA de l’escola La Torreta de la Roca del Vallès.

Per a més informació:

www.fbofill.cat

.

www.familiesambveu.cat

.

xerrada-families-amb-veu

Un 55% dels joves utilitza el mòbil per lligar

lligar_al_metro_15_minuts

El 88% no surt de casa sense el seu ‘smartphone’ i el 56% torna sempre a casa si ho oblida, segons una enquesta de Tuenti Mòbil i Ipsos. Un 67% reconeix haver fet ‘phubbing‘ i un 13% afirma fer-ho sempre.

Per comunicar-se, per escoltar música o per fer fotos, però també per lligar o fins i tot per estudiar. El mòbil s’ha convertit en l’eina més utilitzada i més versàtil. Un 94% dels joves té un, i un 84% es connecta a internet des de la seva  smartphone, encara que només un 47% paga per un pla de dades. Són els resultats d’un estudi elaborat per Tuenti Mòbil i Ipsos sobre els hàbits d’ús i connexió dels joves a internet des del telèfon mòbil.

Que els dispositius són cada vegada un element central en la vida dels més joves no es posa en dubte, però la investigació ofereix xifres. En preguntar pel grau d’importància del telèfon intel·ligent en el seu dia a dia, un 88% assegura que no surt de casa sense el seu mòbil, i un 56% sempre torna a casa si ho oblida.

I no només per la necessitat d’estar localitzats. El 55% dels joves enquestats afirmen que utilitzen el mòbil per lligar (53% en xarxes socials i el 21% a través dels serveis de missatgeria instantània), el 62% utilitzen més el seu smartphone que la seva càmera per fer fotos i el 40% utilitza el mòbil per a estudiar -intercanviant apunts amb els companys de classe (34%) o buscant informació a internet (26%). La majoria dels enquestats dedica ja més temps a fer fotos que a parlar per telèfon. Per això, per al 88% enquestats la qualitat de la càmera és important a l’hora de comprar un telèfon intel·ligent.

Els hàbits canvien, i sembla que no sempre per a bé. Un 67% dels joves reconeixen haver fet ‘phubbing‘ (un terme format a partir de les paraules angleses phone snubbing i que consisteix a no estar per qui ens acompanya i fer més cas al mòbil o altres aparells electrònics). Un 13% afirma fer-ho sempre.

En relació a la presència dels dispositius a les aules, un 44% d’usuaris enquestats afirma que no utilitza el telèfon mòbil en hores lectives i la resta es reparteix entre accedir a xarxes socials (26%), xatejar amb amics (24%) o fer fotos (5%). Pel que fa a la prohibició de portar el telèfon mòbil a classe, el 72% dels enquestats es posiciona en contra d’aquesta mesura.

Les qüestions de privacitat són un tema que preocupa als joves, i un 81% dels joves enquestats creu conèixer els riscos de privacitat que comporta instal·lar aplicacions en el seu telèfon intel·ligent. Tan sols un 15% afirma que aquestes qüestions no li preocupen gaire. En pujar una foto a internet, el 83% mostra un important nivell de conscienciació i demana permís a la persona que surt a la foto per pujar o etiquetar, enfront d’un 10% que manifesta que no demana permís i un 7% que assenyala que en alguna ocasió ha pujat fotos de persones sense el seu permís.

L’estudi, basat en enquestes mensuals realitzades al llarg de 2013, revela també que l’època en què més s’utilitza el mòbil és a l’estiu, ja que el 60% reconeix que el fa servir més durant les vacances d’estiu que la resta de l’any: 37% per xatejar amb els seus amics, seguit per un 25% que l’utilitza per escoltar música i un 18% per entrar a les xarxes socials. El 78% dels enquestats afirma que usen el mòbil per buscar informació de destinació, llocs que visitar, mapes, agenda de festes, etc.

LA VANGUARDIA

Vineta-de-ligar-por-interent

AMPA IPSE NEWS #030

 

AMPA IPSE NEWS #030

un espai per a la comunicació i per a la participació

23/01/14

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
Escola de pares: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)?

COACHING FAMILIAR I: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar) Dimecres, 29 de gener, 19:00h Xerrada taller dirigida a tots els cicles .Passaríem la ITF??? Com anem de PRESSIÓ??? D’autocontrol? Com anem d’amortidors? Les molles ens funcionen, o estan gastades i notem…
Vídeo de la mare als seus 4 fills

Qualsevol mare amb la paciència per cantar mentre els nens estan destruint la sala d’estar darrere seu, es mereix una medalla d’or i una nominació per a “La Mare de l’Any”. Katie Crank aclaparada per la “maternitat”…
El crepuscle de la filosofia

La Lomce redueix dràsticament la presència a l’aula d’una matèria que ja estava en hores baixes. El pensament filosòfic s’allunya de l’educació secundària. Tot i els esforços del professorat de la matèria, els successius canvis legislatius…
Els historiadors suspenen el ‘professor’ Wert

Els experts titllen d’anacrònica i adoctrinadora la nova llei educativa. Entre els historiadors, la crítica és unànime. La versió de la història que pretén transmetre a les noves generacions l’últim esborrany del decret que desenvolupa els…
Diversitat i convivència en els centres educatius

Des del Departament d’Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, s’ha dut a terme la investigació “Diversitat i convivència” que busca estudiar els discursos, actituds i pràctiques del professorat i de l’alumnat sobre la diversitat…
Els ‘alumnes fantasma’ de la universitat

Van a classe i fins hi tot es presenten als exàmens, però no figuren en el llistat d’alumnes perquè no estan al dia amb els pagaments de la matrícula. Molts professors els guarden la nota fins…
Els Messi de la matemàtica

Atenció, que la cosa arrenca enrevessada: “Quina és l’àrea del quadrilàter de major àrea per al qual, des d’algun punt interior, les longituds dels segments que uneixen aquest punt amb els vèrtexs mesuren 3 centímetres,…
Conducta Addictiva a Internet entre els adolescents a Europa

El Projecte d’investigació  EU NET ADB  té com a objectiu donar a conèixer els riscos de la Conducta Addictiva a Internet entre els adolescents a Europa.  Per desenvolupar aquest projecte, es va enquestar a una mostra representativa de…
10 tecnologies de consum que seran tendència el 2014

Hi ha diverses tecnologies que no van ser totalment noves el 2013, però sí que van començar a fer-se especialment populars en diferents serveis i dispositius, com l’ús d’empremtes digitals o els rellotges intel·ligents. Aquestes…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #030

Escola de pares: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)?

2013-14 COACHING FAMILIAR

COACHING FAMILIAR I: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar)

Dimecres, 29 de gener, 19:00h

Xerrada taller dirigida a tots els cicles

ITF coaching familar

Passaríem la ITF???

  • Com anem de PRESSIÓ??? D’autocontrol?
  • Com anem d’amortidors? Les molles ens funcionen, o estan gastades i notem tots els sotracs?
  • Tenim benzina o l’energia es perd pel camí?
  • Els llums? Il·luminen el camí o anem a les fosques?
  • I el motor? Funciona? És vell? L’autoestima cal renovar-la?
  • Senyals acústics i lluminosos? Com anem de comunicació?
  • I la carrosseria…? Està rebregada perquè conduïm sense respectar gaire les normes?

Un espai per parar i reflexionar: com va i cap on va la nostra família!!!

Xerrada a càrrec de M.Helena Tolosa. Mestra, logopeda, psicopedagoga, PNL i terapeuta familiar. Especialista en formar famílies, adolescents i docents.

Recordeu: 19 febrer Coaching Familiar II i 12 març Coaching Familiar III

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES.

Escola de Pares AMPA IPSE COACHING FAMILIAR (pdf)

M Helena Tolosa Costa

Vídeo de la mare als seus 4 fills

Qualsevol mare amb la paciència per cantar mentre els nens estan destruint la sala d’estar darrere seu, es mereix una medalla d’or i una nominació per a “La Mare de l’Any“.

Katie Crank aclaparada per la “maternitat” va canviar la lletra de la coneguda cançó “When You Say Nothing at All” de Keith Whitley i la va dedicar als seus 4 fills: Logan, Landon, Lucas i Liam .

Mom’s Video To Her 4 Sons

Katie Crank - Youtube

Katie Crank - facebook

Sonrisas y Vida

El crepuscle de la filosofia

El crepuscle de la filosofia

La Lomce redueix dràsticament la presència a l’aula d’una matèria que ja estava en hores baixes.

El pensament filosòfic s’allunya de l’educació secundària. Tot i els esforços del professorat de la matèria, els successius canvis legislatius han anat reduint la presència de la filosofia a les aules i l’han arraconat a favor d’altres assignatures com la història, la ciència i l’economia. Ara, amb la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), l’assignatura rep una estocada gairebé definitiva.

IU ANDRÉS LUARNA – ARA

El tractament de la filosofia a l’ESO i el batxillerat, que amb la nova llei passa de tres assignatures obligatòries a només una, “s’emmarca en el descrèdit de les humanitats i en la tendència mercantilista de l’educació”, apunta Daniel Gamper, professor de filosofia política de la UAB i columnista de l’ARA. Joaquim Valdivielso, vicedegà dels estudis de filosofia de la UIB, coincideix amb aquest plantejament: “Forma part del menyspreu de les assignatures que no encaixen en la visió empresarial de l’ensenyament que impulsa aquest govern”. Per Valdivielso, però, la reforma del PP “no només és neoliberal, sinó clarament espanyolista i catòlica”. Considera que darrere del currículum de la Lomce, que reforça la importància de la llengua castellana i la història d’Espanya, hi ha una clara voluntat d’uniformització dels alumnes de l’Estat. I pel que fa a la religió, que serà l’alternativa a l’assignatura optativa d’ètica a l’ESO, hi veu una intenció simbòlica “d’afirmar públicament la presència de la religió en l’ensenyament”.

Un ministeri poc dialogant

Associacions filosòfiques com la Societat Catalana de Filosofia (SCF) i la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) fa anys que treballen per garantir la presència de la matèria en els estudis secundaris, però asseguren que mai havien topat amb un ministeri tan poc disposat a negociar com el de José Ignacio Wert. “Hi havia sectors del PP que coincidien amb nosaltres i veien aberrant això d’eliminar la filosofia, però l’autoritat del ministre ha passat per sobre”, lamenta Ramon Moix, membre de la SCF. A instàncies de les associacions, el Parlament de Catalunya va aprovar unànimement, el novembre passat, una resolució favorable a l’obligatorietat de la filosofia a l’ensenyament. El text va ser proposat, paradoxalment, per la diputada popular María José García Cuevas. “Compartíem els punts de l’associació i vam presentar esmenes internes al partit, però no ens ho van acceptar”, reconeix García. Però assegura que el ministeri no ha menyspreat la filosofia, sinó que l’ha hagut d’excloure per no envair competències autonòmiques. Segons la diputada, en la quota d’assignatures de l’Estat es van prioritzar altres matèries perquè “l’enfocament del batxillerat a la Lomce no és seguir formant en valors, sinó preparar per a l’èxit universitari”.

Una matèria necessària

Els docents rebutgen aquesta concepció instrumental del batxillerat i reivindiquen l’espai de reflexió i les habilitats transversals que proporcionen els estudis de filosofia. Josep Sanllehí, professor de secundària, n’enumera algunes: “Esperit crític, raonament abstracte, obertura mental i sistematització”. Una actitud filosòfica que només es pot exercitar “llegint, escrivint, pensant i raonant”. I per això no n’hi ha prou amb dues hores a la setmana.

Manifest de l’IEC en defensa de les humanitats

Professors i intel·lectuals de diverses disciplines han presentat aquesta mateixa setmana a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el manifest Unes humanitats amb futur. Els firmants, entre els quals hi ha el sociòleg Salvador Giner, la catedràtica d’ètica Victòria Camps i el filòsof i teòleg Francesc Torralba, lamenten que el foment de la ciència, la tecnologia i la informació dels últims anys ha anat en detriment de les humanitats. I adverteixen que “allunyar-se de les humanitats empobreix i aïlla”. El document, que van fer arribar a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, convida a aprofitar l’esfera tecnològica imperant per eixamplar la circulació de la cultura humanística. I fa una sèrie de propostes per reintroduir l’interès per les disciplines humanístiques a tots els nivells educatius i als mitjans de comunicació. Propostes per frenar un retrocés de les humanitats que “comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de cohesió de la civilització”.

homer simpson i la filosofia

Aprenent filosofia amb Els Simpson

Els historiadors suspenen el ‘professor’ Wert

La història segons Wert ARA

Els experts titllen d’anacrònica i adoctrinadora la nova llei educativa.

Entre els historiadors, la crítica és unànime. La versió de la història que pretén transmetre a les noves generacions l’últim esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre José Ignacio Wert és “esbiaixada” i “anacrònica”. La proposta obvia capítols tan importants com el moviment obrer. La dictadura, segons el text, va ser força plàcida. I Espanya ja existia a la prehistòria. A l’historiador Borja de Riquer, li recorda la història que s’aprenia als anys 50 del segle XX: “És un retorn a la historiografia tradicional, quan s’havien de memoritzar un munt de dades i no es donava importància a la comprensió. Sembla que l’hagi fet algú que no ha impartit mai classe”, assegura.

SÍLVIA MARIMON – ARA

Una dictadura plàcida

No es menciona ni la repressió ni la falta de llibertat

A Catalunya hi ha més de 200 fosses comunes i milers de morts sense identificar. Al conjunt d’Espanya, després de la victòria dels sublevats, es van executar prop de 20.000 republicans. Més de mig milió de refugiats van haver d’exiliar-se i molts van morir de malalties contretes als camps de concentració de França. Milers de refugiats van morir als camps de treball nazi. Però tot això no apareix en els continguts curriculars que proposa la Lomce. “A segon de batxillerat dediquen tot un capítol a la dictadura franquista, però la paraula repressió no surt per enlloc. Tampoc l’absència de llibertat. Ni l’exili. Es parla dels aspectes econòmics, socials i culturals de la dictadura, però no dels polítics”, resumeix Riquer.

“S’inclou el genocidi jueu a l’expedient escolar, però sense fer cap referència als altres col·lectius víctimes del nazisme: socialistes, comunistes, homosexuals, gitanos… És greu, tenint en compte que 10.000 espanyols van morir als camps nazis”, afegeix Aragoneses.

Una Espanya mil·lenària

Ni l’Estat es va unificar al segle XV ni existia a la prehistòria

“Falten visions perifèriques sobre el procés de construcció de l’Estat. Hi ha un punt de vista, el que defensa que hi ha una tendència mil·lenària respecte a la unificació d’Espanya que passaria per la unió dinàstica, la unificació borbònica i la construcció de l’estat liberal. Sembla que es vol subratllar l’existència d’un destí manifest tendent a la unificació d’Espanya”, diu el mateix Aragoneses. Els historiadors no només critiquen la falta de pluralitat, sinó també un cert esbiaixament sobre l’origen de l’estat espanyol. Segons la versió de la història de Wert, Espanya neix amb la unió dinàstica al segle XV quan la historiografia moderna considera que l’estat apareix al XIX. “Abans no es pot parlar ni d’Estat ni de nacions”, afegeix Aragoneses.

Però és que la cosa va més enrere. En els continguts curriculars de la nova llei es parla ja d’Espanya en la prehistòria: “És d’un anacronisme brutal, perquè Espanya no existia aleshores. En tot cas, potser s’hauria d’utilitzar el terme península Ibèrica “, afirma l’historiador Jordi Casassas. “Es parla dels regnes cristians, però no es menciona la Corona d’Aragó ni tampoc la seva expansió mediterrània. Es parteix del concepte que el centre determina la dinàmica de la resta”, diu Casassas. Tampoc, esclar, no apareix la Mancomunitat de Catalunya.

Ni rastre dels obrers

Es parla molt poc de les revolucions socials

A principis del segle XIX les condicions dels treballadors fabrils eren terribles: jornades de més de 16 hores, càstigs corporals i sancions econòmiques, acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per malaltia o atur; i falta de drets. Els infants també feien llargues jornades i pocs anaven a l’escola. A la Lomce de Wert, però, les condicions dels treballadors, tot el que va aconseguir el moviment obrer al llarg dels segles XIX i XX, i les grans revolucions socials que es van produir amb la industrialització tenen molt poca presència. “Destaca l’absència o poca presència del moviment obrer, clau en l’evolució de la societat i de l’Estat contemporanis. Es presenta com una història no dialèctica”, opina Aragoneses.

“Aquesta llei fa inútil el mestre. No li deixa cap iniciativa. És un disbarat absolut. Tampoc deixa cap possibilitat perquè l’alumne pugui raonar res. L’únic que proposa és empassar-se un munt de dades, com quan ens havíem d’aprendre la llista dels reis visigots”, resumeix l’historiador Josep Fontana. La majoria d’historiadors coincideixen: la Lomce és inaplicable.

wert Dios nos pille confesados

Un currículum que retorna les aules a l’època franquista

Els docents qualifiquen el contingut d’història d’excessiu i invasiu.

Més d’un miler de pàgines formen l’esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). A la resta de països europeus l’extensió no acostuma a superar mai les cinc pàgines per assignatura. L’extens document detalla punt per punt els continguts que s’han de tractar en cada una de les assignatures, i en el cas d’història d’Espanya ho fa en una vintena de pàgines. Alhora, el projecte determina els criteris d’avaluació de cada matèria i el que anomena “estàndards d’aprenentatge”, en què s’haurien d’especificar els objectius que han d’assolir els alumnes al llarg del curs. “En lloc d’aquests objectius, però, el que fa és enumerar els exercicis que han de fer a classe”, denuncia el catedràtic de didàctica de ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB) i autor de desenes de llibres de text d’història, Joaquim Prats. Aquest nivell de concreció, segons Prats, és una clara “invasió” no només a l’autonomia dels centres, sinó també a la feina dels mateixos professors. “És de tall tradicional, tancat, i no dóna marge d’actuació als centres”, corrobora Jaume Cortada, professor de batxillerat de l’Institut Manuel de Montsuar de Lleida.

A part de l’alt nivell invasiu, l’altre gran “error” del currículum d’història d’Espanya és que és “excessiu” en continguts, va de la prehistòria fins a l’actualitat en un sol curs. “La persona que ha elaborat aquesta llista és clar que mai ha impartit classe perquè és absolutament inassumible”, alerta Francesc Arrey, professor d’història d’ESO i batxillerat amb més de 30 anys d’experiència que treballa a l’Institut Enric Borràs de Badalona. “És un contingut inabordable i dificultós per a l’alumnat en el cas de la història de primària”, indica.

El sector educatiu coincideix en el fet que el currículum és semblant al que es feia en les dècades dels 60 i 70, en plena època franquista, i que el seu objectiu final és “espanyolitzar l’alumnat”. “Té com a fita l’adoctrinament de la joventut cap a un espanyolisme ranci”, puntualitza Prats. “Retornem a un coneixement memorístic i ideològic del passat”, afegeix l’historiador i professor dels estudis d’arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jaume Claret.

Wert torna a treure pit

De fet, el mateix ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha presumit en diverses ocasions que vol “espanyolitzar l’alumnat català” i aquesta mateixa setmana ha tornat a treure pit per defensar el seu control del 100% sobre el contingut de l’assignatura d’història d’Espanya. “Aquest és un país que té una història, i no té sentit que a Espanya no hi hagi una història d’Espanya que comparteixin totes les comunitats”, ha deixat clar.

Tot i les pretensions de Wert, però, els docents asseguren que l’actual currículum d’història d’Espanya és “inaplicable” a les aules. “No té en compte la diversitat d’alumnat a l’aula i les escoles”, adverteix Claret. Alhora, el professorat reconeix que el projecte no dóna marge per introduir la història de Catalunya. “A final de batxillerat s’haurà de fer una revàlida, i tenint en compte la quantitat de contingut que haurà d’aprendre l’alumnat, serà molt complicat introduir matèria que no s’acabarà avaluant”, expliquen.

El departament d’Ensenyament ja va presentar el 3 de gener diverses al·legacions denunciant aquest excés de definició i concreció del projecte. La conselleria de Rigau manté que no deixa marge a les escoles ni a les autonomia per fixar la seva política educativa.

ELISABET ESCRICHE – ARA

wert aula franquista 1972

Diversitat i convivència en els centres educatius

Des del Departament d’Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, s’ha dut a terme la investigació “Diversitat i convivència” que busca estudiar els discursos, actituds i pràctiques del professorat i de l’alumnat sobre la diversitat i la convivència a les aules, tenint especialment en compte l’atenció a la diversitat sexual.

Per què ha fet aquesta investigació?

Si bé la diversitat i la convivència s’han abordat des de múltiples perspectives i disciplines, aquesta investigació proposa un marc que permet estudiar la diversitat sexual en relació amb un ampli ventall de diversitats (culturals, conductuals, físiques, sexuals, etc.) posant en perspectiva la varietat de relacions entre les mateixes i tenint en compte les particularitats que presenten en tots els nivells educatius no universitaris. Els resultats contribuiran a elaborar propostes per abordar la diversitat i millorar la convivència a les aules.

diversidadd y convivencia LOGO

En què consisteix i qui van participar en la investigació?

La investigació pretén estudiar, d’una banda, les activitats i recursos que hi ha als centres educatius per promoure la convivència i el respecte a totes les diversitats, especialment la diversitat sexual. Per a això es va dissenyar un qüestionari específic que es podia respondre des de qualsevol centre públic, concertat o privat, situat en l’Estat espanyol.

D’altra banda, es va dissenyar un qüestionari destinat a recollir els discursos, pràctiques i actituds del professorat respecte a la diversitat sexual i la convivència en els centres de tots els nivells educatius no universitaris.

Finalment, es va dissenyar un taller sobre diversitat per a alumnat d’infantil i primària i un qüestionari per a l’alumnat d’ESO, Batxillerat, PQPI i FP Grau Mitjà i Superiorque pretenia recollir les seves principals impressions, experiències i opinions en matèria de diversitat sexual i convivència.

Tots els qüestionaris es van realitzar a través d’internet o en paper de manera anònima i confidencial.

El treball de camp es va realitzar entre gener i maig de 2013 i es van rebre 250 qüestionaris completats per docents de tot Espanya i 3.236 qüestionaris completats per estudiants de secundària, batxillerat i formació professional. Així mateix, es van realitzar 47 tallers en tots els nivells d’educació infantil i primària en 6 centres diferents de les províncies de Madrid i Sevilla en què van participar gairebé mil nens i nenes.

Com es difonen els resultats de la investigació?

Després de l’anàlisi de les dades, s’ha elaborat un informe tècnic i s’estan duent a terme presentacions públiques de les conclusions. A més, s’han realitzat dos audiovisuals que estan disponibles en aquesta pàgina web.

Més informació a: “RESULTATS DE LA INVESIGACIÓN

T’animem a col·laborar amb aquesta recerca difonent entre els teus xarxes i contactes.

Moltes Gràcies!

diversidad y convivencia 01Sonrisas y Vida

%d bloggers like this: