Les 15 prediccions d’Isaac Asimov pel 2014 que va fer el 1964

prediccions Isaac Asimov 02

L’any 1964, després de visitar l’Exposició Universal de Nova York, l’escriptor Isaac Asimov va fer una predicció de com seria el món 50 anys més tard: l’any 2014. Ha arribat la data i moltes de les especulacions que va fer llavors el mestre de la ciència-ficció no només s’han complert, sinó que a més s’han vist àmpliament superades. D’altres, encara no han arribat.

ISAAC SALVATIERRA – Diari ARA

Asimov s’imaginava un món amb cotxes circulant a cinc metres de terra, voreres mecàniques per no haver de caminar i ciutats subterrànies per fer front a la superpoblació del planeta. El món aniria tan automàtic que s’invertirien els termes: l’oci es convertiria en una rutina i treballar seria envejat per tothom.

Asimov va escriure l’article després de sortir d’una exposició patrocinada per General Motors en què s’especulava com seria el món el 2014. Era un moment eufòric, d’avenços científics extraordinaris, a pocs anys que l’home arribés a la Lluna. “Com serà l’Exposició Universal del 2014? No ho sé, però m’ho imagino”, afirmava a l’article. El que no va preveure és que 50 anys més tard General Motors hauria fet la fallida industrial més gran de la història dels Estats Units.

[L’exposició Futurama de General Motors a l’Exposició Universal de Nova York del 1964]

1. Edificis intel·ligents: ni persianes, ni cortines

Isaac Asimov ja vaticinava edificis amb la il·luminació automatitzada i amb finestres intel·ligents, amb vidres que es tornen més o menys translúcids en funció de la llum que hi ha a dins, sense que calguin cortines o persianes. També imaginava “sostres i parets il·luminats suaument amb llums de diferents colors que canviaran només prement un botó”. S’imaginava ciutats sota terra per fer front a la superpoblació amb edificis amb aire net i llum controlada.

2. Cuines robotitzades: la Thermomix i la Nespresso

L’autor de la ‘Saga de La Fundació’ s’imaginava que hi hauria alguna cosa similar a la Thermomix, els microones, els robots de cuina, les torradores i les màquines Nespresso. Al seu article parla de robots que fan el menjar, torren el pa, escalfen l’aigua i fan el cafè. “Els esmorzars es podran demanar el dia abans perquè estiguin a punt a una hora especificada”, afirmava. És cert que la tècnica ja permet programar les torradores amb un temporitzador, però potser tampoc cal. “Sospito que fins i tot el 2014 encara serà convenient tenir un petit racó a la cuina on alguns plats més específics es puguin preparar a mà”, afegia. Efectivament, les màquines ajuden, però encara hi ha processos insubstituïbles.  

3. Aliments sintètics amb gust d’hamburguesa

L’escriptor i bioquímic ja preveia que el congelador seria un aparell bàsic a la cuina per poder conservar aliments i plats precuinats durant molt de temps. També preveia que hi hauria llevats processats i productes d’algues disponibles “en una varietat de sabors”, amb gust –especulava– de gall d’indi o bistec. “No serà dolent en absolut” –afegia– “però hi haurà un resistència psicològica a aquesta innovació”. Justament, aquest 2013 s’ha presentat la primera hamburguesa comestible creada en un laboratori. Les impressores 3D ja permeten ‘imprimir’ una pizza comestible.

4. Electrodomèstics sense cables

“Els electrodomèstics del 2014 no tindran cables elèctrics, per descomptat”, pronosticava Asimov. Molts aparells, efectivament, ja funcionen amb bateries recarregables o piles i, fins i tot, Apple va idear cables connectats magnèticament per als seus portàtils per evitar prendre mal si t’hi entrebanques.

5. La Roomba i altres robots per a la llar

Asimov ja preveia que hi hauria ‘gadgets’ que farien més fàcil la feina per a la llar. Les rentadores ja existien des dels anys vint, però un robot com la Roomba, que el pots deixar sol durant tot el dia netejant el terra del menjador o les habitacions sense haver de fer res, encara eren difícils de preveure.

6. Els cotxes continuen tenint rodes, però tenim carril bus

Asimov ja avançava que al 2014 el món seria “més proper”. Han arribat els trens d’alta velocitat, els cotxes corren més i l’ús de l’avió s’ha popularitzat gràcies les companyies de baix cost. L’escriptor i científic estava en tot i preveia que els autobusos tindrien uns “carrils centrals especials”. Carril bus se’n diu. Fins i tot, com a mínim a Catalunya, funcionen els carrils bus-VAO.

No la va encertar, però, amb la resta. Com en moltes pel·lícules de ciència-ficció, imaginava cotxes voladors, a uns cinc metres de distància del terra, amb un pilot automàtic per evitar accidents. Deia que el tipus de paviment ja no seria un problema i que els ponts tampoc serien necessaris. Per a les ciutats, imaginava voreres mòbils que estalviarien als vianants haver de caminar. De cintes transportadores de persones només n’hi ha als aeroports, però és veritat que alguns barris amb forts pendents han instal·lat escales mecàniques. Asimov pensava que uns tubs d’aire comprimit permetrien transportar paquets o qualsevol mena de producte d’un edifici a un altre.

7. Expedició no tripulada a Mart

Asimov escriu el seu article en plena cursa de l’espai, cinc anys abans que l’home trepitgi per primera vegada la Lluna. L’escriptor va ser prou prudent i va dir que el 2014 s’hauria arribat a Mart però no encara amb una nau tripulada, com així ha estat. La missió Curiosity va aterrar el 2012 sobre el planeta roig.

8. Internet i els telèfons intel·ligents

Asimov preveia que es podria trucar des de qualsevol punt de la terra, fins i tot des de l’Antàrtida, gràcies als satèl·lits. Ja pensava que els telèfons no només servirien per a la veu. Imaginava poder parlar per videoconferència, com es pot fer des de fa alguns anys des de molts telèfons intel·ligents o per als ordinadors de sobretaula via Skype. Encara més, Asimov veia possible l’intercanvi de documents, fragments de llibres i imatges. Estava parlant, sense saber-ho, d’internet, el correu electrònic i les xarxes socials.

9. Televisió: pantalles planes i 3D

“Pantalles a la paret substituiran els aparells ordinaris i cubs transparents faran possible les 3D”. Així s’imaginava Asimov la televisió. Les pantalles planes ja són d’ús corrent, res a veure amb els aparatosos televisors dels anys 60. Les primeres emissions de televisió en color són dels anys 40. El 3D, però, encara no ha arribat a la petita pantalla com a ús quotidià. Sí al cinema.

10. El Google Translate

“Els robots no seran comuns però n’hi haurà”, deia Asimov. L’escriptor va queda meravellat amb un robot d’IBM que ja era capaç de traduir del rus a l’anglès. El Google Translate ja tradueix una vuitantena de llengües.

11. Ordinadors a l’aula

El 1964 ja semblava clar que els avenços informàtics també arribarien a l’escola. Caldria que els nous alumnes aprenguessin el nou llenguatge informàtic, en constant progressió. Asimov preveia, a més, que un “circuit tancat de televisió i cintes programades” ajudarien a educar millor. La previsió ha estat àmpliament superada. Els MOOC, els nous cursos d’educació superior a distància per internet, estan revolucionant la universitat.

12. L’avenç dels trasplantaments

L’escriptor vaticinava un món amb una densitat de població tant gran com Manhattan en 500 anys si no s’hi posava remei i apostava per controlar la natalitat per evitar-ho. Tenia clar que, a més, la taxa de mortalitat es reduiria, com així ha estat, a causa de les millores en el camp de la cirurgia i, especialment, dels trasplantaments i el “creixent ús de dispositius mecànics per substituir els cors i els ronyons que fallen i per reparar les artèries i els nervis”.

13. Un món més poblat

La població mundial voltava els 3.000 milions d’habitants l’any 1964. Asimov preveia que es dupliqués en 40 anys i que el 2014 arribés als 6.500 milions. Es va quedar curt: el 2011 es van superar els 7.000 milions. Pels Estats Units, en canvi, preveia 350 milions d’habitants, quan en realitat en té 316 milions. El prolífic escriptor creia que la pressió demogràfica faria que s’habitessin els deserts i les zones polars i que obligaria a una explotació “més eficient” dels recursos oceànics, fins i tot amb la construcció de ciutats sota l’aigua. La construcció de l’Eurotúnel –que creua el Canal de la Mànega– ja ha provat que és possible construir grans infraestructures subaquàtiques.

14. Més desigual

Isaac Asimov calculava que el 2014 l’esperança de vida en algunes parts del món seria de 85 anys. La mitjana mundial volta els 67 anys, però a Europa s’acosta als 80 anys. L’escriptor ja preveia que s’incrementarien les desigualtats entre el Nord i el Sud. Deia l’escriptor: “No tothom podrà gaudir al màxim de les millores tècniques del futur”. De fet, calculava que les regions menys desenvolupades, tot i que haurien progressat respecte al 1964, comparativament serien serien més àmplies.

15 …i més avorrit

Les màquines ens estalviarien tantes feines del dia a dia que Asimov vaticinava que la gran malaltia del 2014 seria l’avorriment i que això tindria “conseqüències mentals, emocionals i sociològiques serioses”. De fet, pensava que la psicologia seria l’especialitat mèdica més important dels primers anys del segle XXI. De fet, s’imaginava una societat en què l’oci es convertiria en un fet rutinari sense cap mena de valor i que la cosa realment preuada seria la feina.

Possible origen extrasolar l’ADN humà del “Adam cromosòmic Y”

eva Mitocondrial_Africana

Article publicat per Pedro Gómez-Esteban a “El Tamiz” el 28 desembre 2013 .

Com sabeu no tinc temps de parlar de moltes notícies, de tant en tant ho faig en les “pinzellades”, però últimament no tinc temps ni d’això. No obstant això m’he topat amb alguna cosa que no puc deixar de compartir amb vosaltres: la notícia que, d’acord amb un estudi de la Universitat de Berkeley, hi ha indicis prou sòlids que l’origen de part de l’ADN humà és extrasolar. Compte, que no dic extraterrestre, sinó extrasolar! Sí, la cosa és ben grossa i imagino que estaràs arquejant la cella el mateix que vaig fer jo quan vaig llegir la notícia. De manera que anem per parts.

Abans que segueixis llegint, crec que no cal que et digui que la pseudociència em rebenta les costelles i que estic d’oir parlar de “astronautes ancestrals” i idioteses similars fins als nassos. Però això no és un enfilall de bajanades, sinó quelcom publicat per una universitat de prestigi i amb arguments raonables: paciència i anem amb ells, però no perdis la confiança en mi perquè l’article comenci parlant d’una cosa que sona absurd.

És possible que sàpigues que hi ha estructures intracel·lulars que tenen el seu propi ADN, com succeeix amb les mitocòndries. A diferència de l’ADN nuclear, que prové de pare i mare i canvia bastant, per això, de generació en generació, el DNA mitocondrial que es troba en aquests orgànuls cel·lulars sempre prové de l’òvul. Per això, siguis home o dona, l’ADN dels teus mitocondris és probablement idèntic al de la teva mare. També per la mateixa raó, si ets home aquest ADN mitocondrial no passarà als teus descendents, mentre que si ets dona si.

Això ha fet que l’ADN mitocondrial s’hagi emprat per desentranyar nostre passat, ja que canvia molt poc al llarg del temps. El 2009 es va estimar una data aproximada per a la “Eva mitocondrial”, l’ancestre femení comú més antic de tots els éssers humans actuals, al voltant de 200 000 a. C.

migraciones-mitocondrialPropagació de l’ADN de la “Eva mitocondrial” a partir de 200 000 a. C. (Maulucioni /  CC Attribution-ShareAlike 3.0 License ).

No obstant això, de la mateixa manera que l’ADN mitocondrial passa només a través de la mare a la següent generació-per això l’Eva mitocondrial-, l’ADN del cromosoma I ho fa només a través del pare, ja que és precisament el que determina que el sexe sigui masculí. Per tant, si ets home-és a dir, tens un cromosoma Y-aquest cromosoma prové del teu pare. Un cop més, això significa que és possible traçar cap al passat una línia de connexió – però en aquest cas paterna. En altres paraules, igual que hi ha una Eva mitocondrial ha un  Adam cromosòmic, és a dir, un ascendent masculí comú a tots els éssers humans actuals.

Però les estimacions donen una data per al Adam cromosòmic del voltant de fa 50.000 anys, és a dir, uns 150 000 anys posterior a l’Eva mitocondrial. I això és raríssim. O ho era fins fa uns mesos, quan un equip de biòlegs de Berkeley va descobrir una cosa molt estranya però relacionat amb aquesta divergència de dates.

En examinar diversos estrats d’un jaciment arqueològic de la banya d’Àfrica datats entre 80.000 i 40.000 anys enrere, molts d’ells amb restes òssies que encara contenen ADN, els científics van detectar un canvi brusc i radical en l’ADN de l’estrat de 50 &nbps; 000 anys d’ antiguitat. En paraules d’Evelyn Brugher, una de les biòlogues responsables de l’estudi,

[…] No era una cosa explicable per mutacions, ja que requeriria de diverses desenes de milers de mutacions en l’espai d’una generació.

L’ADN anterior i posterior a aquesta data difereix en un 4%, un percentatge que pot semblar petit però és descomunal. Perquè et facis una idea, és bastant més gran que la diferència existent entre l’ADN d’un ximpanzé i el d’un ésser humà actual. Però això no és tot .

Tot i que aquest 4% de diferència està repartit entre la major part dels cromosomes de les mostres, el cromosoma alterat més profundament no és altre que el cromosoma Y. Estic segur que t’esperes el que ve ara: l’ADN post-salt és essencialment l’ADN del Adam cromosòmic, el nostre ancestre masculí comú, teu, meu i de tots els éssers humans actuals.

A més resulta que la informació continguda en el nou cromosoma I no és irrellevant, vull dir que no es refereix al color del pèl i altres foteses. El contingut genètic modificat del cromosoma I després del salt es correspon únicament al comportament: menors nivells de testosterona i per tant menor agressivitat, major implicació en la cura de les cries i la capacitat d’associació en grup, major estabilitat en les relacions …

Però, com dic gairebé tots els cromosomes tenen un canvi bastant radical, i tampoc en ells es tracta de quelcom aleatori. El nou ADN general es correspon amb un fenotip de front més alta, més capacitat cerebral, modificacions en l’estructura laríngia que possibiliten la parla … imagino que, com a mi, es t’estan posant els pèls de punta. Els éssers humans posteriors a aquesta incursió d’ADN-després veurem per què parlo de “incursió” – són radicalment diferents dels anteriors. És més: és possible que no tingui sentit parlar d’éssers humans “anteriors”, perquè aquests canvis són els que probablement ens van convertir en el que som avui.

El terme “incursió” no és meu, sinó de Michael Arneson , un altre membre de l’equip de Berkeley :

El genotip post-salt és tan diferent de l’anterior que no és possible que sigui una modificació d’ell. Té sentit parlar d’una incursió d’ADN extern, inexistent en les generacions anteriors. ADN “de fora”.

Però ADN d’on?  I, encara que sapiguem quan, com i per què es va produir el salt? Aquí és on les coses es tornen realment estranyes. Atès que és el contingut genètic d’aquest cromosoma I el responsable del canvi, l’equip de Berkeley ha realitzat tot tipus de proves per intentar trobar diferències-més enllà de les genètiques-entre l’ADN posterior i l’anterior a aquest moment crucial.

La composició molecular és essencialment la mateixa, encara que l’ordre de les bases nitrogenades sigui naturalment diferent. No obstant això el departament de Física Aplicada de Berkeley es va topar amb una sorpresa: en analitzar la composició isotòpica dels àtoms presents a la mostra van veure que era molt diferent de l’anterior a la incursió. Per exemple, en els estrats més antics l’ADN conté al voltant d’un 93,3% potassi-39, un dels isòtops estables del potassi, i només un 6,7% de potassi-41, un altre isòtop estable menys comú. Això no és sorprenent perquè és la composició isotòpica del potassi terrestre.

No obstant això, l’ADN immediatament posterior al “salt” conté un 75,4% potassi-39 i un 14,3% de potassi-41, una diferència descomunal. Curiosament, segons s’avança després del salt la composició isotòpica s’assembla de nou molt més a la “normal”. Però, atès que no hi ha lloc a la Terra en què els percentatges d’abundància dels isòtops del potassi-ni altres àtoms, perquè succeeix amb diversos-, què va passar fa 50 000 anys?

En examinar taules d’abundància isotòpica, suposo que als científics se’ls quedaria bocabadat com a tu ia mi: hi ha un lloc on la composició del potassi és 75,3% de potassi-39 i 14,4% de potassi -41. Però aquest lloc no està a la Terra, ni tan sols en un altre planeta del nostre Sistema Solar. Aquest lloc és Tau Ceti, un estel G8 V-és a dir, groga com el nostre Sol i d’una mida molt similar-. Casualitat? No, probablement no.

La conclusió Arneson és prou clara:

Fa uns 50 000 anys es va produir una injecció d’ADN extern en l’ADN pre-humà. La composició isotòpica d’aquesta mostra indica que té un origen extrasolar i molt probablement prové de Tau Ceti, en la constel · lació de la Balena ja uns 12 anys-llum de nosaltres.

 tau-cetiPosició de Tau Ceti en la constel · lació de la Balena ( Torsten Bronger /  CC Attribution-ShareAlike 3.0 License ).

Ara bé, les preguntes són òbvies: ¿com és possible que ADN d’origen extrasolar sigui compatible amb l’humà? Com és possible que les modificacions siguin exactament les que ens van proporcionar una intel · ligència molt superior a l’anterior, el llenguatge i la capacitat de convertir-nos en qui som avui? Es tracta d’alguna cosa fortuït?

Un cop més, la resposta sembla ser que no. L’Adam cromosòmic de fa 50 mil·lennis no pot haver estat fortuït , ni és raonable suposar que fos un extraterrestre el ADN va ser miraculosament similar al nostre – tot té pinta de ser una mica artificial i planejat. D’acord amb la doctora Brugher,

Sembla necessari acceptar el fet que no som producte únicament de l’evolució. Hem estat dissenyats per una intel · ligència no humana.

Però amb quin propòsit? Això vol dir que hi ha vida intel·ligent en Tau Ceti, o simplement que el material genètic va ser elaborat allà?Quin tipus de vida seria responsable d’una intromissió així en l’evolució d’una altra espècie?

No tenim les respostes, però fins llavors et convido a que llegeixis l’article de Arneson i Brugher i et formis la teva pròpia opinió. Pots trobar-ho aquí.

e-faro tiene Dios sentido del humor

e-faro (www.e-faro.info

AMPA IPSE NEWS #028

 

AMPA IPSE NEWS #028

un espai per a la comunicació i per a la participació

26/12/13

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
L’AMPA de l’escola IPSE us desitja un Bon Nadal

NON-NON DE NADAL T’ompliré el bressol / de palleta fina / sense gens de boll, / sense gens de pols. / Encendré un bon foc / perfumat d’espigol / per fer-te el son dolç. / …  JOANA RASPALL (1913-2013)
Els nens dolents no existeixen

Esperem que això ho tinguin en compte el tió, el pare Nadal o els reis durant aquestes festes. Els nens dolents no existeixen, en tot cas, hi ha els nens que fan coses mal fetes o…
#efectosdelapobreza al teu rostre: Campanya de @ManosUnidasONGD

Mans Unides  ha llançat una campanya en què totes les persones que ho desitgin podran accedir a un “impactant simulador” en què, pujant la foto de la seva cara, veuran reflectits en els seus rostres els efectes de la…
Estimats Reis d’Orient …

Aquest any vull un cos prim i un bitlleter gros …  En aquest ordre si us plau. Procureu no confondre-us com l’any passat!!!

Fes que la companyia alegri el Nadal a les persones grans

El Nadal és una de les èpoques de l’any en què el sentiment de soledat de les persones grans és més pronunciat. Els records de les persones estimades que ja no hi són, els moments…
Un grup d’il·lustradors pinta diferents murals a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron

Es tracta d’una iniciativa del conegut il·lustrador català Ignasi Blanch i els seus alumnes, per humanitzar espais d’hospitals amb l’objectiu de fer l’estada dels nens i nenes ingressats més agradable …
Fotos de nens amb armes per commemorar la matança de Newton

Algunes fotografies poden ser incòmodes de veure però aquest és l’objectiu del fotògraf Greg Cohen i la seva exposició  Farewell to Arms, que commemora l’aniversari de la  matança de Newton  que va causar la mort de dues dotzenes de nens…
L’AMPA IPSE us desitja un BON NADAL … i que la força us acompanyi … el 2014

NADALA Hem bastit el pessebre en un angle / del menjador, sobre una taula vella, / el pessebre mateix de cada any / amb la mula i el bou i l’Infant / i els tres Reis i l’estrella. / Hem obert innombrables camins, / tots d’adreça a la cova, / amb…
KODA de 5 anys al concert de Nadal

Claire és una KODA, sigla utilitzada per referir-se als fills d’adults sords. En el concert de Nadal, Claire de 5 anys, no fa servir la seva veu sinó les seves mans per assegurar-se que la seva…
“Només per un segon”, un canvi de look contra el càncer

Una associació va realitzar canvis de look graciosos a 20 pacients de càncer perquè s’oblidessin de total menys un moment. Aquest és el commovedor resultat. “El que més trobo a faltar és estar lliure de preocupacions”….
Noies que trenquen tòpics

Anunci per les joguines GoldieBlox. Joguines per a noies però que trenquen els estereotips de les nines, els colors roses i altres clàssics. I de forma indirecta crida a la revolució contra la comunicació plena de tòpics…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #028

L’AMPA de l’escola IPSE us desitja un Bon Nadal

Christmas Trees

NON-NON DE NADAL

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espigol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

                              Joana Raspall i Juanola (1913-2013)

Els nens dolents no existeixen

Born Artist

Esperem que això ho tinguin en compte el tió, el pare Nadal o els reis durant aquestes festes. Els nens dolents no existeixen, en tot cas, hi ha els nens que fan coses mal fetes o coses que a nosaltres no ens agraden.

Sabies que no hi ha cap nen dolent en la faç de la terra?

Cap nadó neix sent “dolent”, cap nen o nena d’1 any, de 3 anys, de 5 anys, etc. és dolent ni dolenta.

Però molts pares, educadores, avis, adults en general els fem créixer sentint-se dolents perquè els diem sense pensar ¡ ets dolent! quan han fet alguna cosa que considerem no adequada.

Fem es creguin i sentin dolents

a) Un nen de 1 any pica a un altre a la guarderia i la professora el renya mentre li diu ets dolent!

b) Una nena de tres anys fa una rebequeria al supermercat perquè la seva mare no vol comprar-li una gormanderia. La seva mare sufocada i furiosa li crida , ets dolenta, porta’t bé!

c) El meu fill de tres anys, s’entesta a no fer petons als seus avis paterns quan vénen a visitar-nos, llavors li diuen  ets dolent perquè no em vols donar un petó .

Quan els seus avis se’n van, miro al meu fill als ulls i li dic “Tu no ets un nen dolent. Mai et creguis que ets dolent encara que t’ho digui la teva àvia, la teva professora, un amic. La teva àvia s’enfada perquè no li fas un petó, però això no vol dir que tu siguis un nen dolent “.

Al nen que li estan constantment repetint que és dolent, canalitza la seva conducta a ser dolent: més agressiu, menys obedient, més contestador, amb l’agreujant que aquest missatge negatiu perjudica molt la seva autoestima i el seu esperit.

No són dolents, fan coses mal fetes

Els nens dolents no existeixen, en tot cas, hi ha els nens que fan coses mal fetes o coses que a nosaltres no ens agraden :

a) Al nen que agressiu se li pot renyar dient-li Picar està mal fet.  Als amics se’ls donen carícies, si pegues fas mal. Aquest missatge l’ajuda a entendre sense fer mal a la seva autoestima. 

b) En el cas de la rebequeria al súper el missatge constructiu seria Estic disgustada amb tu perquè t’has portat molt malament al súper. portar-se malament no vol dir ser dolent.

c) El missatge correcte de l’àvia seria em molesta no em donis un petó quan vinc a veure’t. Però si el meu fill no compleix els seus desitjos, no és un nen dolent (potser tossuda en aquests moments, o un nen que vol cridar l’atenció de la seva àvia).

Eines per créixer amb seguretat

Els nens petits aprenen de les nostres respostes. Mostra el teu fill, nét, alumne, nebot, amic allò que fa malament, però fes-ho sense danyar el seu esperit, sense etiquetar-lo de dolent, sense fer-li mal a la seva autoestima.

Els nens necessiten aprendre el què és correcte i el que no, necessiten que els mostris el què poden fer i el què no com a eines que li serveixi per créixer amb seguretat i confiança en ell mateix.

FONT: Edukame

En Quimet trapella

#efectosdelapobreza al teu rostre: Campanya de @ManosUnidasONGD

efectosdelapobreza web

Mans Unides  ha llançat una campanya en què totes les persones que ho desitgin podran accedir a un “impactant simulador” en què, pujant la foto de la seva cara, veuran reflectits en els seus rostres els efectes de la fam, l’explotació, la malaltia i la injustícia .

Es tracta de la iniciativa “Efectes de la pobresa” amb la qual l’organització busca fer visibles els efectes de la fam que pateixen 842 milions de persones al món.

“Tenint en compte el difícil que és en aquests dies cridar l’atenció sobre la pobresa fora de les nostres fronteres, hem vist oportú i necessari crear aquesta campanya, per fer possible que cada persona pugui experimentar aquest deteriorament físic que suposa viure en un país empobrit” , va explicar Ignacio Ussia, responsable de l’Àrea de Comunicació de Mans Unides.

L’actriu Inma Cuesta , protagonista de la sèrie Águila Roja, és el rostre d’aquesta nova campanya.  A part de contemplar el propi rostre sota els efectes de la fam, es podrà compartir-les resultant en xarxes socials i descobrir testimonis reals des dels projectes de Mans Unides.

Ussia assenyala que “la vida que vivim deixa una empremta en el nostre aspecte físic i en el nostre rostre s’acaba reflectint la nostra història personal”.

EL Huffington Post via Sonrisas y Vida

Estimats Reis d’Orient …

Fes que la companyia alegri el Nadal a les persones grans

mailing-nadal-2013-cat

El Nadal és una de les èpoques de l’any en què el sentiment de soledat de les persones grans és més pronunciat. Els records de les persones estimades que ja no hi són, els moments d’alegria viscuts al voltant de les grans taules en família i de la màgia de les grans vetllades, passen a ser només això, records buits de realitat. Malauradament, les nostres estimades persones grans es veuen envaïdes per un sentiment de nostàlgia.

Amics de la Gent Gran volem sensibilitzar i mobilitzar la societat per evitar aquesta situació. I posem en marxa la campanya Fes que la companyia els alegri el Nadal, amb l’objectiu de captar recursos per tirar endavant les accions que desenvolupem per Nadal i també la resta de l’any: promoure que les persones voluntàries augmentin la freqüència de les visites a les persones grans de l’entitat durant les dates nadalenques, especialment després dels àpats; celebrar 4 Grans Dinars de Nadal (a Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Cambrils i Badalona) amb més de 450 persones grans convidades; i mobilitzar les persones voluntàries perquè reparteixin regals de Nadal, gentilesa de la Fundació Claror, a les persones grans i gaudeixin d’una bona estona.

NuriaConcepcio1 (1)

La Concepció, de 92 anys, i la Núria, de 27, són les protagonistes de la campanya Fes que la companyia els alegri el Nadal, present a Internet i xarxes socials. “He treballat tota la vida de comercial i he donat moltes voltes pel món. Mai vaig imaginar que el pitjor de fer-se gran fos la soledat”, diu la Concepció.

“Tornant d’un viatge de 10 mesos, una volta al món, em va canviar la visió de la vida i de la gent que ens envolta. Volia fer voluntariat per ajudar, però també perquè sé que em faria créixer i aprendria coses. Crec que puc aportar molt!”, explica la Núria. El seu vincle d’amistat, que es mostrarà en la campanya, permet donar a conèixer la nostra acció social per Nadal i tot l’any.

La campanya té presència a Internet al nostre web i les nostres xarxes socials. Anima’t i descobreix-la!

NuriaConcepcio3 (1)

Un grup d’il·lustradors pinta diferents murals a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_24C

Es tracta d’una iniciativa del conegut il·lustrador català Ignasi Blanch i els seus alumnes, per humanitzar espais d’hospitals amb l’objectiu de fer l’estada dels nens i nenes ingressats més agradable

Barcelona, 16 de desembre de 2013. Un grup de 6 artistes, dirigits pel conegut il·lustrador català Ignasi Blanch, ha pintat durant dos dies diferents zones de la Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, centre de referència CSUR (centres, serveis i unitats de referència del Sistema Nacional de Salut) a l’Estat espanyol i Andorra. Es tracta d’una iniciativa del personal infermer de la Unitat que va proposar comptar amb l’Ignasi Blanch i els seus alumnes per humanitzar l’estada dels pacients ingressats, especialment la dels pacients pediàtrics, ja que poden arribar a estar-s’hi molts mesos ingressats o haver d’anar-hi sovint per fer les cures de les cremades.

En aquest sentit, la Dra. Montserrat Oliveras, directora de l’Àrea de Traumatologia i Rehabilitació destaca que “amb aquestes iniciatives aconseguim humanitzar l’Hospital i fer que els nens i nenes ingressats tinguin un entorn més amable durant la seva estada. De fet, han pintat la sala de jocs i el sostre de la sala de cures, on els més petits passen llargues estones mentre se’ls hi fan les cures de les cremades que, sovint, resulten doloroses. Amb un sostre farcit de planetes, potser els infants hi trobaran un espai on evadir-se una mica d’aquesta situació”.

A més, la iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’empresa Centro de Producción de Pinturas, que ha donat les pintures especials Salud Activa, unes pintures que eliminen olors, redueixen els bacteris i fongs de l’ambient i eviten l’aparició de taques.

131213_mural_cremats_ignasi_blanch_61C

Una iniciativa emmarcada en el projecte “Humanitzem els hospitals”

Ignasi Blanch és el coordinador del projecte “Humanitzem els hospitals”, conjuntament amb l’Associació d’Ajuda als Afectats per Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC). Un projecte per facilitar, mitjançant la il·lustració, el procés d’hospitalització dels infants i la relació que s’estableix entre els nens, famílies i metges, que ja el va dur a decorar amb dibuixos totes les habitacions de quatre plantes infantils de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En aquella ocasió, cinquanta joves il·lustradors (tots alumnes i antics alumnes de l’Ignasi Blanch) van pintar directament als sostres de les habitacions, parets i passadissos.

El 2013, també va dirigir el projecte “Centres mèdics il·lustrats”. Una proposta de l’Institut Català de la Salut (àmbit d’atenció primària de Barcelona Ciutat) i de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, per decorar totes les consultes, sales d’espera i passadissos de 2 plantes de pediatria dels CAP de la Guineueta i el Besòs. Trenta-cinc il·lustradors (tots alumnes i antics alumnes de l’Escola de la Dona) van dibuixar i pintar directament sobre totes les superfícies.

Com explica l’Ignasi Blanch: “es tracta d’una proposta que té un fort component social, ja que més enllà de dibuixar com a forma de vida, intento que els meus alumnes s’impliquin també en aquests tipus de projectes que contribueixen a fer una mica més amable el pas o l’estada dels pacients per unitats com la de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron”.

La Unitat de Cremats de Vall d’Hebron atén uns 500 pacients adults i pediàtrics l’any, unes 1.650 urgències, més de 200 sessions d’hospitals de dia i 500 intervencions quirúrgiques.

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_36C

Ignasi Blanch

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va viure tres anys a Berlín, on es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien, amb l’ajut de dues beques CIRIT de la Generalitat de Catalunya.

Coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, fou escollit per participar en el projecte internacional “East Side Gallery”, com a únic representant de l’Estat espanyol entre un centenar d’artistes d’arreu del món. La seva pintura sobre el Mur la podem veure en la reproducció que es va fer en la seva ciutat natal, Roquetes (Baix Ebre).

Actualment viu i treballa a Barcelona com a il·lustrador. Publica  per a editorials diverses i participa, en exposicions i sessions didàctiques al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Saarbrücken, Alemanya, des del 2001.

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_01C

Ignasi Blanch realitza xerrades, tallers i sessions didàctiques sobre estil, lectura d’imatge i il·lustració per a escoles, biblioteques, salons del llibre i associacions vinculades al món de la literatura infantil i la il·lustració, com l’Ateneu de Barcelona i Arteleku a Donosti.

Actualment, és el coordinador de l’especialitat d’il·lustració a l’Escola de la Dona-Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona (premi Junceda d’Honor 2005).

Aquest artista ha rebut, entre d’altres, el premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat 2008 pel llibre Fill de Rojo (text de Joan Portell. Editorial Tantàgora. Barcelona) i el premi Crítica Serra d’Or 2006 per l’àlbum il·lustrat Vull una corona (text de Raimon Portell. Editorial La Galera. Barcelona, 2005).

Més informació: www.ignasiblanch.cat

Font: Sonrisas y Vida

131213_mural_cremats_ignasi_blanch_25CR

Fotos de nens amb armes per commemorar la matança de Newton

Greg Cohen Farewell to Arms 00

Algunes fotografies poden ser incòmodes de veure però aquest és l’objectiu del fotògraf Greg Cohen i la seva exposició  Farewell to Arms, que commemora l’aniversari de la  matança de Newton  que va causar la mort de dues dotzenes de nens i sis adults a l’escola Sandy Hook , a Connecticut.

Imatges com la de Yuliana, de 5 anys, subjectant un canó d’un AR-15, un rifle d’assalt similar a l’empleat fa un any per Adam Llança en aquell horrible tiroteig  és només una de les vint fotografies que componen l’exposició a la galeria The Perfect Exposure de Los Angeles. Amb ella, l’autor pretén moure consciències i atiar el debat nacional sobre l’accés a les armes de foc. A Cohen, que va viatjar fins allà després de l’incident, encara se li forma un nus a la gola quan fa memòria. “És un assumpte molt sensible. La gent encara està amb llàgrimes als ulls “, assegura el fotògraf que, empès per les seves emocions, es va embarcar en el controvertit projecte d’armar un grup de nens amb pistoles i fusells de plàstic per reivindicar, a força d’imatges, mesures que posin límit al gallet fàcil.

Va ser un procés difícil de gestionar pel delicat de l’assumpte però finalment, les famílies dels petits models van acceptar.  El retratista demanava als nens que pensessin que estaven sostenint un pal o un coixí  i, per aconseguir una expressió de contrarietat, els proposava que imaginessin situacions en què havien sentit rebuig.

Les imatges es posaran a la venda per 1.500 dòlars cadascuna. Part de la recaptació anirà destinada al finançament de campanyes pel control de les armes de foc als EUA.

Estereo Tempo via Sonrisas y Vida

Greg Cohen Farewell to Arms 01

Greg Cohen Farewell to Arms 02

Greg Cohen Farewell to Arms 03

Greg Cohen Farewell to Arms 04

Greg Cohen Farewell to Arms 05

%d bloggers like this: