Abans sabíem més?


Amb el pas dels anys, l’adult tendeix a pensar que els joves d’avui dia no tenen tants coneixements com ell tenia a la mateixa edat. Aquesta impressió no és del tot encertada. Tendim a oblidar que hem après molt amb l’edat i l’experiència. I encara que és cert que els joves ignoren moltes coses, segur que saben conceptes que nosaltres desconeixíem.

LA VANGUARDIA – Temes de devat

cultura general

Del poc que se sap

JULIO CARABAÑA – Catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid

Passada certa edat, és freqüent tenir la impressió que els joves d’avui dia saben cada vegada menys, o almenys no saben les coses que nosaltres abans sabíem a la seva edat. I d’aquesta premisa a pensar que la gent jove no sap coses que hauria de saber no hi ha més que un pas. Si la impressió es pren com un fet, el següent pas és atribuir el fenomen als canvis de la vida moderna i en particular a les escoles, que semblen ensenyar cada vegada meny.

Convé prevenir-se, tanmateix, de prendre la impressió com totalment encertada. En gran part es tracta d’una il·lusió produïda per la mala memòria. Amb el pas dels anys, tendim a oblidar que hem après molt amb l’edat i amb l’experiència i com d’ignorants érem també nosaltres en sortir de l’escola. Aquest oblit és especialment patètic, però també comprensible, entre els professors de les escoles. Mentre nosaltres aprenem amb el pas dels anys, encara que no sigui gaire, els alumnes ens arriben cada any tan ignorants com l’anterior; això produeix la impressió que saben cada vegada menys, i n’acabem donant la culpa a l’antiga EGB (Ensenyament General Bàsic), o a l’actual ESO (Educació Secundària Obligatòria).

Però probablement no tot és il·lusió, i és cert que els joves ignoren moltes coses que nosaltres sabíem a la seva edat. Ens hem de preguntar, tanmateix, si no saben altres coses i conceptes que nosaltres desconeixíem. És veritat que, si bé lentament, els plans d’estudi han anat canviant, matèries com higiene, o agricultura, indústria i comerç, o aplicacions de l’aritmètica com l’interès, les aligacions o l’agrimensura, totes molt orientades a la pràctica, estaven encara presents a les enciclopèdies durant el franquisme. Una hectàrea eren llavors 10.000 metres quadrats, o sigui, 100 metres de llarg per 100 d’ample, no un camp de futbol com ara.

Últimament han anat desapareixent la història sagrada, el grec o el llatí. La seva falta es nota, per exemple, en visitar un museu de pintura clàssica, o en ensenyar història de la literatura o de l’art, o quan un periodista explica als seus lectors que ad calendas graecas és una expressió medieval utilitzada per no pagar els deutes. Però en lloc d’aquestes matèries s’estudien altres coses, potser informàtica, anglès o música. Sens dubte, els horaris escolars no són més curts que abans, i es completa cada vegada més amb activitats extraescolars.

Molta gent pensa que la diferència principal està menys en les matèries que s’imparteixen a les aules que en la didàctica, és a dir, en quant s’estudia i en com s’estudia. Creuen que abans, fins i tot en la mateixa matèria, s’estudiaven més coses i s’aprenien millor. En les classes de matemàtiques, per exemple, s’aprenia a dividir sense calculadora; o les fórmules per a l’àrea del cercle o la longitud de la circumferència; en l’àrea d’Història, s’aprenia que Catalina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, va ser esposa d’Enric VIII i mare de Maria Tudor, la qual es va casar amb Felip II. Ara, per contra, tot això es considera memorisme inútil i es pretén que no es tracta d’emmagatzemar informació, sinó de saber buscar-la.

No hi ha dubte que actualment s’aprenen menys “continguts” que abans, i això en si mateix és una pèrdua. És més, no crec que aquesta pèrdua d’informació es justifiqui per un guany en comprensió. Aprendre és transformar la informació en coneixement, i en aquest procés memòria i enteniment no són oposats, sinó complementaris. Tot i això, cal reconèixer que hi va haver temps en què dominava a les escoles un memorisme purament repetitiu, mancat de pensament i de sentit, i que substituir-lo per altres mètodes ha suposat un enorme avenç en la motivació dels alumnes i en el clima de les aules. Dit això, també cal admetre que també per aquest costat hi ha excessos, i que n’hi ha que diagnostiquen mecànicament a l’escola un memorisme que va deixar d’existir fa ja molt de temps.

Potser la confusió vingui en part de parlar de l’escola en general, sense distingir els seus diferents nivells. No ens queixem que a l’escola primària s’aprengui poc, i ningú no pretén que els dos anys de l’actual batxillerat es facin més durs encara. El que es discuteix és l’Educació Secundària Obligatòria, uns anys que resulten laxos si se’ls compara amb l’antic BUP (Batxillerat Unificat Polivalent), i més aviat estressants amb el patró de l’ensenyament bàsic. Una etapa amb un segon cicle que, en particular, no hem aconseguit ordenar de manera satisfactòria des de la llei General d’Educació (LGE) de l’any 1970, sobre la qual continuarem discutint encara durant molts anys.

Antes sabiamos mas

Com anem de cultura general?

CARLES SUERO MARQUÈS, director de l’Escola Garbí Pere Vergés Badalona

Els programes de zàping estan de moda. Un gag clàssic és la pregunta de cultura general a un personatge, una d’aquelles preguntes que costa més no saber que saber, i que el personatge respon equivocadament. Un exemple de ressò va ser el de la model veneçolana que a una pregunta sobre Confuci va respondre que era l’inventor de la confusió. Resulta evident que aquesta model no seria un bon exemple de cultura general. Aquest exemple podria il·lustrar el context cultural actual, on si donem una ullada ràpida trobaríem certa banalització del concepte de cultura, amb opinions sovint poc fonamentades, personatges mediàtics poc consistents, i la necessitat de consum ràpid d’informació, que fa que les anàlisis siguin poc rigoroses o superficials.

En contraposició, ens trobem aquelles generacions dels nostres pares, capaços d’ordenar cronològicament els fets de la I Guerra Mundial, i a qui podríem associar amb valors com l’estudi, la senzillesa, la concentració, la paciència o la laboriositat. Però contraposar generacions simplifica massa les coses, sembla que les actuals tinguin menys cultura general que les anteriors i s’imposa cert discurs on sembla que els joves siguin els reis de la intranscendència. Res més lluny de la realitat. Segons l’informe del 2013, el 83% de joves de l’OCDE obtindran estudis de secundària, i a més la gran majoria d’ells tenen accés a publicar o compartir els seus pensaments amb la resta. Fa una generació aquesta capacitat només la tenia una elit intel·lectual; tenim la falsa sensació que abans hi havia més cultura general.

Actualment a les escoles es parla de competències en lloc de temaris, i una competència no és més que posar en pràctica certs coneixements amb una actitud determinada. El temari o les dades no tenen sentit si no som capaços de posar-los en pràctica. Aquesta sembla una idea massa pragmàtica de l’educació, i podria semblar que actualment a les escoles es pensa que ja no cal llegir els clàssics, estudiar història o treballar poesia. No obstant, l’humanisme i la cultura ara són més importants que mai, i tenen una funció fonamental, que és ajudar els nostres alumnes a interpretar i estimar el món que els envolta per tal d’actuar, participar i ajudar a construir models socials més rics i lliures.

Els nostres alumnes no només han de saber ordenar cronològicament els fets de la I Guerra Mundial, han de saber fer una cosa molt més complexa, que és entendre’n les causes, lamentar-ne les conseqüències i sobretot evitar-ne una altra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: