5 pecats de l’educació tradicional i les seves penitències


pizarra aula clasica

Cinc mites de l’educació tradicional que han estat superats per la investigació educativa actual, però que es resisteixen a abandonar la pràctica educativa. Si ets pecador, converteix-te i purifica les teves classes amb la penitència inclosa després de cada pecat:

– Pecat 1: A la gent no li agrada aprendre.

La principal premissa de què parteix l’educació tradicional és que a les persones no els agrada aprendre, per això cal obligar, controlar, vigilar i avaluar perquè ho facin.

Penitència:  a les persones els encanta aprendre, de fet totes ho fan contínuament, dins o fora d’una universitat o escola. El que no els agrada és estar assegudes sis hores sense poder moure i escoltant a algú parlar de forma monòtona sobre un tema que no els interessa. L’única manera de solucionar això és fent les classes més participatives, apoderant els alumnes sobre el seu propi procés educatiu i deixant-los que decideixin, en la mesura del possible, el contingut de l’assignatura i la manera en què volen aprendre-la.

– Pecat 2: “Si no entens ara per què has que has d’aprendre això, algun dia ho entendràs”.

Aquesta era la resposta habitual dels meus professors quan m’ensenyaven una cosa que per a mi no tenia sentit aprendre. La majoria d’aquestes coses, per no dir totes, mai les vaig necessitar i ni tan sols les hauria recordat en el cas d’haver necessitat. Si molts professors fossin realistes, reconeixerien que els seus alumnes obliden una setmana després de l’examen qualsevol contingut que no tingui rellevància o sentit per a ells.  El protagonista de l’aprenentatge hauria de ser l’alumne , però són altres els que decideixen per ell què ha d’estudiar i com.

Penitència:  l’únic aprenentatge real és l’aprenentatge significatiu, és a dir, el que té sentit per a l’alumne, el que li aporta valor d’alguna manera.En comptes d’esperar ingènuament que la motivació de l’alumne s’adapti a un contingut imposat externament, s’adapta teves classes (material, mètodes, canals de comunicació …) als interessos dels teus alumnes. Per quins canals es comuniquen i aprenen habitualment teus alumnes?¿Telèfon mòbil, xarxes socials, fòrums d’internet? Adapta’t a això. Quins materials els resulten més interessants? Si tota la societat va a passos de gegant cap a una cultura més audiovisual, no té sentit que l’educació prioritzi sistemàticament el textual entre els seus materials. Escoltar o llegir paraules és només una forma d’aprenentatge entre moltes.

– Pecat 3. “Ens ha de donar temps a veure tot el temari”.

Molts professors consideren (molt ingènuament) que el futur laboral i el desenvolupament humà dels seus alumnes estan en risc si no aconsegueixen ficar amb calçador tot el temari de la seva assignatura. No es pot anar per la vida sense saber fer derivades, conèixer l’autor de Temps de silenci o comprendre què és l’imperatiu categòric kantià.

Penitència:  fomenta l’autoaprenentatge. L’educació tradicional és una educació orientada a continguts, que ja estan tancats, determinats i estàtics, però en l’època de Google … Els nostres alumnes necessiten unaeducación orientada a habilitats, per exemple aprendre a buscar, seleccionar, avaluar, comunicar i compartir informació rellevant dins d’una assignatura. És més important ensenyar a aprendre, ensenyar un contingut concret, del que moltes vegades s’obliden una setmana després de l’examen.

– Pecat 4. “Aquí es ve a aprendre, no a divertir-se”.

El cervell és un òrgan dissenyat evolutivament per aprendre intencional o espontàniament en tota situació i context. Només hi ha dues formes d’evitar que un cervell aprengui: estresándolo o aburriéndolo. L’educació tradicional s’ha especialitzat en construir l’entorn més efectiu per avorrir a un cervell.

Penitència:  assumeix d’una vegada que és impossible aprendre si un s’està avorrint. Com es diverteix un cervell? Experimentant, equivocant, consumint contingut del seu interès, participant activament en la creació d’alguna cosa, interaccionant amb altres cervells, sentint-se part d’un grup … Ja que un educador treballa amb cervells, estàs utilitzant l’abundant investigació recent sobre el cervell per enriquir les teves classes?

– Pecat 5: Un examen escrit mesura teu coneixement.

Un examen escrit mesura exclusivament coneixement teòric o conceptual, la capacitat memorística i les habilitats lingüístiques (expressió verbal, argumentar, redactar …), és a dir, habilitats antany importants que han perdut molt pes tant en el mercat laboral com en la societat, i en gairebé tots els àmbits dela vida en general.

Penitència:  dissenya les teves classes perquè els alumnes entrenin i desenvolupin habilitats pràctiques que necessitaran en un món laboral en permanent canvi, on els coneixements es queden obsolets de seguida i cal un aprenentatge permanent. No es tracta d’abandonar definitivament l’examen escrit, sinó de combinar-amb altres mètodes per a desenvolupar i avaluar habilitats pràctiques, com ara treballar en equip, aprendre per un mateix de manera permanent, ser creatiu o comunicar una idea de manera efectiva. No es tracta de “ser creatiu” en abstracte, o d’ensenyar a treballar en equip sense més. No deixaràs la teva assignatura de costat per enseñarcompetencias suaus (soft skills), sinó que vas a integrar-les en i al servei de la teva assignatura.

 

L’educació tradicional té moltes coses útils i moltes obsoletes. Els sistemes educatius patiran molts canvis en els propers anys, però els educadors no podem esperar per generar aquest canvi en nosaltres mateixos.

CONEKTIO – Raúl González García via Sonrisas y Vida

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: