Día de los Muertos, curt d’animació per entendre la festa mexicana

Día de los Muertos és un curt d’animació sobre una nena que visita la terra dels morts, on aprèn el veritable significat de la festa mexicana del Dia dels Morts.

Dia-de-los-Muertos-Animated-Short-film-01

Curtmetratge guanyador de la medalla d’or en els premis Student Academy Award 2013 , realitzat per Ashley Graham, Kate Reynolds, and Lindsey St Pierre estudiants del Ringling College of Art and Design.

Dia-de-los-Muertos-Animated-Short-film 02

Produït i realitzat per Ashley Graham, Kate Reynolds, i Lindsey St Pierre.

Dia-de-los-Muertos-Animated-Short-film-03

Música Corey Wallace, so de Maurici D’Orey

Dia-de-los-Muertos-Animated-Short-film-04

Traduït de Sonrisas y Vida 

AMPA IPSE NEWS #024

 

AMPA IPSE NEWS #024

un espai per a la comunicació i per a la participació

31/10/13

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
Abans sabíem més?

Amb el pas dels anys, l’adult tendeix a pensar que els joves d’avui dia no tenen tants coneixements com ell tenia a la mateixa edat. Aquesta impressió no és del tot encertada. Tendim a oblidar…
Rajoy suspèn història, Espanya no és la nació més antiga d’Europa.

Article escrit per ANTONIO JIMÉNEZ JIMÉNEZ al diari EL PAÍS el 10 d’octubre de 2007. Confesso que em produeix un enorme vergonya que el líder de l’oposició (càrrec que em sembla importantíssim) sàpiga menys història d’Espanya que alguns alumnes…
L’Efecte Yadey, un exemple esperançador #efectoYadey

Amb motiu del Dia Mundial del Dany Cerebral, que se celebra el 26 d’octubre, un nen de cinc anys protagonitza un vídeo. L’objectiu és aconseguir 10.000 visites, i si s’aconsegueix Cajasiete lliurarà 2.000 euros que ajudaran a…
L’assetjament escolar és violència, no ho permetis!

El assetjament escolar i el ciberassetjament  (en anglès bullying icyberbullying respectivament), són formes de violència entre iguals que es donen tant a l’escola – assetjament – com a la Xarxa – ciberassetjament – a partir de les relacions que emergeixen en la…
El cigarret electrònic es cola als instituts

L’ús del dispositiu en espais públics comença a generar conflictes. Molts pares el compren als fills adolescents perquè deixin de fumar tabac.
Salut vol pressionar perquè la norma antitabac s’apliqui a l’`e-cig’. Quan ja s’havia desterrat el tabac…
Riscos en alternar ibuprofèn i paracetamol per tractar la febre als nens

L’ÚS COMBINAT AGREUJA LA MALALTIA – L’administració als nens de paracetamol i ibuprofèn de forma combinada per baixar-los la febre és una pràctica estesa entre els pares. La popularització d’aquest tractament respon a la creença errònia que és…
Només el 30% dels joves del món són nadius digitals

Un estudi de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i la Unió Internacional mostra que la bretxa generacional és més gran als països pobres.
The New York Times va publicar fa uns dies un article en què explicava que…
Per què porto un tanga al cap? #SpiderTanga

El moviment #spidertanga va ser creat per dos blocaires  Orquídia Feliç i  Ser mare tota una aventura  per animar Paris.  París és una mare valenta que ha de lluitar contra el càncer. Però no està sola! La blogosfera s’està bolcant amb ella enviant-li…
Centenars d’estudiants protesten a París per la deportació d’una adolescent kosovar

Els joves exigeixen el retorn de Leonarda i la seva família a França i el final de les expulsions d’alumnes estrangers.
La protesta respon a l’expulsió de França a Kosovo el 9 d’octubre passat d’una nena…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #024

Abans sabíem més?

Amb el pas dels anys, l’adult tendeix a pensar que els joves d’avui dia no tenen tants coneixements com ell tenia a la mateixa edat. Aquesta impressió no és del tot encertada. Tendim a oblidar que hem après molt amb l’edat i l’experiència. I encara que és cert que els joves ignoren moltes coses, segur que saben conceptes que nosaltres desconeixíem.

LA VANGUARDIA – Temes de devat

cultura general

Del poc que se sap

JULIO CARABAÑA – Catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid

Passada certa edat, és freqüent tenir la impressió que els joves d’avui dia saben cada vegada menys, o almenys no saben les coses que nosaltres abans sabíem a la seva edat. I d’aquesta premisa a pensar que la gent jove no sap coses que hauria de saber no hi ha més que un pas. Si la impressió es pren com un fet, el següent pas és atribuir el fenomen als canvis de la vida moderna i en particular a les escoles, que semblen ensenyar cada vegada meny.

Convé prevenir-se, tanmateix, de prendre la impressió com totalment encertada. En gran part es tracta d’una il·lusió produïda per la mala memòria. Amb el pas dels anys, tendim a oblidar que hem après molt amb l’edat i amb l’experiència i com d’ignorants érem també nosaltres en sortir de l’escola. Aquest oblit és especialment patètic, però també comprensible, entre els professors de les escoles. Mentre nosaltres aprenem amb el pas dels anys, encara que no sigui gaire, els alumnes ens arriben cada any tan ignorants com l’anterior; això produeix la impressió que saben cada vegada menys, i n’acabem donant la culpa a l’antiga EGB (Ensenyament General Bàsic), o a l’actual ESO (Educació Secundària Obligatòria).

Però probablement no tot és il·lusió, i és cert que els joves ignoren moltes coses que nosaltres sabíem a la seva edat. Ens hem de preguntar, tanmateix, si no saben altres coses i conceptes que nosaltres desconeixíem. És veritat que, si bé lentament, els plans d’estudi han anat canviant, matèries com higiene, o agricultura, indústria i comerç, o aplicacions de l’aritmètica com l’interès, les aligacions o l’agrimensura, totes molt orientades a la pràctica, estaven encara presents a les enciclopèdies durant el franquisme. Una hectàrea eren llavors 10.000 metres quadrats, o sigui, 100 metres de llarg per 100 d’ample, no un camp de futbol com ara.

Últimament han anat desapareixent la història sagrada, el grec o el llatí. La seva falta es nota, per exemple, en visitar un museu de pintura clàssica, o en ensenyar història de la literatura o de l’art, o quan un periodista explica als seus lectors que ad calendas graecas és una expressió medieval utilitzada per no pagar els deutes. Però en lloc d’aquestes matèries s’estudien altres coses, potser informàtica, anglès o música. Sens dubte, els horaris escolars no són més curts que abans, i es completa cada vegada més amb activitats extraescolars.

Molta gent pensa que la diferència principal està menys en les matèries que s’imparteixen a les aules que en la didàctica, és a dir, en quant s’estudia i en com s’estudia. Creuen que abans, fins i tot en la mateixa matèria, s’estudiaven més coses i s’aprenien millor. En les classes de matemàtiques, per exemple, s’aprenia a dividir sense calculadora; o les fórmules per a l’àrea del cercle o la longitud de la circumferència; en l’àrea d’Història, s’aprenia que Catalina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, va ser esposa d’Enric VIII i mare de Maria Tudor, la qual es va casar amb Felip II. Ara, per contra, tot això es considera memorisme inútil i es pretén que no es tracta d’emmagatzemar informació, sinó de saber buscar-la.

No hi ha dubte que actualment s’aprenen menys “continguts” que abans, i això en si mateix és una pèrdua. És més, no crec que aquesta pèrdua d’informació es justifiqui per un guany en comprensió. Aprendre és transformar la informació en coneixement, i en aquest procés memòria i enteniment no són oposats, sinó complementaris. Tot i això, cal reconèixer que hi va haver temps en què dominava a les escoles un memorisme purament repetitiu, mancat de pensament i de sentit, i que substituir-lo per altres mètodes ha suposat un enorme avenç en la motivació dels alumnes i en el clima de les aules. Dit això, també cal admetre que també per aquest costat hi ha excessos, i que n’hi ha que diagnostiquen mecànicament a l’escola un memorisme que va deixar d’existir fa ja molt de temps.

Potser la confusió vingui en part de parlar de l’escola en general, sense distingir els seus diferents nivells. No ens queixem que a l’escola primària s’aprengui poc, i ningú no pretén que els dos anys de l’actual batxillerat es facin més durs encara. El que es discuteix és l’Educació Secundària Obligatòria, uns anys que resulten laxos si se’ls compara amb l’antic BUP (Batxillerat Unificat Polivalent), i més aviat estressants amb el patró de l’ensenyament bàsic. Una etapa amb un segon cicle que, en particular, no hem aconseguit ordenar de manera satisfactòria des de la llei General d’Educació (LGE) de l’any 1970, sobre la qual continuarem discutint encara durant molts anys.

Antes sabiamos mas

Com anem de cultura general?

CARLES SUERO MARQUÈS, director de l’Escola Garbí Pere Vergés Badalona

Els programes de zàping estan de moda. Un gag clàssic és la pregunta de cultura general a un personatge, una d’aquelles preguntes que costa més no saber que saber, i que el personatge respon equivocadament. Un exemple de ressò va ser el de la model veneçolana que a una pregunta sobre Confuci va respondre que era l’inventor de la confusió. Resulta evident que aquesta model no seria un bon exemple de cultura general. Aquest exemple podria il·lustrar el context cultural actual, on si donem una ullada ràpida trobaríem certa banalització del concepte de cultura, amb opinions sovint poc fonamentades, personatges mediàtics poc consistents, i la necessitat de consum ràpid d’informació, que fa que les anàlisis siguin poc rigoroses o superficials.

En contraposició, ens trobem aquelles generacions dels nostres pares, capaços d’ordenar cronològicament els fets de la I Guerra Mundial, i a qui podríem associar amb valors com l’estudi, la senzillesa, la concentració, la paciència o la laboriositat. Però contraposar generacions simplifica massa les coses, sembla que les actuals tinguin menys cultura general que les anteriors i s’imposa cert discurs on sembla que els joves siguin els reis de la intranscendència. Res més lluny de la realitat. Segons l’informe del 2013, el 83% de joves de l’OCDE obtindran estudis de secundària, i a més la gran majoria d’ells tenen accés a publicar o compartir els seus pensaments amb la resta. Fa una generació aquesta capacitat només la tenia una elit intel·lectual; tenim la falsa sensació que abans hi havia més cultura general.

Actualment a les escoles es parla de competències en lloc de temaris, i una competència no és més que posar en pràctica certs coneixements amb una actitud determinada. El temari o les dades no tenen sentit si no som capaços de posar-los en pràctica. Aquesta sembla una idea massa pragmàtica de l’educació, i podria semblar que actualment a les escoles es pensa que ja no cal llegir els clàssics, estudiar història o treballar poesia. No obstant, l’humanisme i la cultura ara són més importants que mai, i tenen una funció fonamental, que és ajudar els nostres alumnes a interpretar i estimar el món que els envolta per tal d’actuar, participar i ajudar a construir models socials més rics i lliures.

Els nostres alumnes no només han de saber ordenar cronològicament els fets de la I Guerra Mundial, han de saber fer una cosa molt més complexa, que és entendre’n les causes, lamentar-ne les conseqüències i sobretot evitar-ne una altra.

Rajoy suspèn història, Espanya no és la nació més antiga d’Europa.

Evolución_lingüística peninsula hispania

Article escrit per  al diari EL PAÍS el 10 d’octubre de 2007.

Confesso que em produeix un enorme vergonya que el líder de l’oposició (càrrec que em sembla importantíssim) sàpiga menys història d’Espanya que alguns alumnes als quals he suspès. En primer lloc, confon nació (sentiment d’identitat comunitari que es triga segles a gestar) amb Estat. Els alumnes de 2n d’ESO s’examinen d’aquests dos conceptes i els diferencien perfectament. Com pot dir que Espanya és una nació de més de 500 anys? Fa 500 anys es va crear una unió territorial semblant a l’Espanya actual, gràcies al matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. Però només era una unió dinàstica. La Concòrdia de Segòvia establia que cada regne conservava les seves lleis, llengües, costums, institucions polítiques, banderes i fins i tot fronteres. Dubto molt que existís una nació en un Estat amb quatre Corts diferents, fronteres interiors i multitud de cultures (cristians, jueus, mudèjars …). Els Reis Catòlics mai van usar el títol de “reis d’Espanya” per la senzilla raó que no existia.

Vostè diu que som la nació més antiga d’Europa. No sé d’on treu això, però si observa un mapa del segle XV podrà apreciar que ja existien França, Dinamarca, Suècia, Noruega, Anglaterra, Hongria i Portugal, per posar només alguns exemples. Aquests Estats ja estaven territorialment configurats des de molt abans que nosaltres i utilitzaven denominacions i símbols semblants als actuals. Els Habsburg van mantenir el mateix model d’Estat (un sol rei i molts regnes amb talls i lleis separades). Cal esperar fins al segle XVIII per trobar l’Espanya actual, després dels Decrets de Nova Planta de Felip V que eliminen els antics regnes de la Corona d’Aragó. La bandera i l’escut actuals van ser dissenyats en el regnat de Carles III, també al segle XVIII.

Jo estimo el meu país i m’agrada la seva història i la seva diversitat, sense necessitat d’exagerar sobre la seva antiguitat.

Evolución_lingüística peninsula hispania

L’Efecte Yadey, un exemple esperançador #efectoYadey

Amb motiu del Dia Mundial del Dany Cerebral, que se celebra el 26 d’octubre, un nen de cinc anys protagonitza un vídeo. L’objectiu és aconseguir 10.000 visites, i si s’aconsegueix Cajasiete lliurarà 2.000 euros que ajudaran a finançar l’atenció i la investigació a favor del dany cerebral.

L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu ha presentat un vídeo amb motiu del Dia Mundial del Dany Cerebral, que se celebra el 26 d’octubre, i que pretén sensibilitzar sobre una lesió adquirida que afecta dos de cada 1.000 habitants.

El vídeo està protagonitzat per Yadey, un nen de cinc anys amb paràlisi cerebral, que va cada dia al Col·legi d’Educació Especial, el seu pare Alexis, la seva mare Yurena i el seu germà Aiden. Es tracta d’una breu peça de dos minuts realitzada per difondre en xarxes socials i que ha comptat amb la col·laboració desinteressada del grup grancanari Efecte Passadís que ha cedit el seu tema ‘Pa i mantega’. Cajasiete també ha volgut col·laborar amb aquesta iniciativa. L’objectiu és aconseguir 10.000 visites, i si s’aconsegueix l’entitat lliurarà 2.000 euros que ajudaran a finançar l’atenció i la investigació a favor del dany cerebral.

La iniciativa, que es pot localitzar a Twitter a través del hastag #efectoYadey, intenta mostrar el costat optimista i esperançador de la discapacitat retratant a una família, que com tantes altres, ha patit la crisi emocional que suposa tenir un nadó amb aquestes patologia. Però en aquests casos, en que els pares accepten la situació constaten que el seu fill o filla pot adquirir notables capacitats amb el suport de professionals i la implicació dels familiars en el procés d’aprenentatge.

Yadey és un nen que ha sorprès des del primer moment per les seves ganes de superar-se, la seva alegria natural i una vitalitat fora del comú.Això, unit a una intel · ligència i un somriure entabanadora fa que mai passi desapercebut.

La família apareix retratada en una jornada lúdica en espais tan populars com la platja de les Pedreres, el Parc Romà, o el CN Metropole. Són moments que comparteix amb la seva família i amb el seu amic Yacobe, tan eixerida com ell.

Efecto Yadey

Compartir una història

Amb aquesta iniciativa, Sant Joan de Déu pretén sensibilitzar i donar visibilitat a una part representativa de la població, les persones amb discapacitat que busquen el seu espai dins d’una societat que té el compromís de incloure’ls. Per la seva banda, la família de Yadey ha volgut compartir la seva història per donar suport a famílies que es puguin veure reflectides i ajudar-les a superar determinats estigmes.

El dany cerebral és una de les principals causes de discapacitat. La lesió que provoca la paràlisi cerebral sol presentar-se durant la gestació, el part o la infantesa primerenca i afecta el moviment del cos i la coordinació dels músculs. Aquests desordres psicomotrius també solen presentar problemes de comunicació i, en ocasions, trastorns del comportament.Des Sant Joan de Déu s’ofereix una atenció especialitzada per atendre aquests menors amb dany cerebral a través dels seus diferents serveis i unitats. I ara, gràcies al suport de Cajasiete i el grup musical Efecte Hall, es pot aconseguir una major conscienciació entre els ciutadans.

Diario de Las Palmas

Efecte Yadey FOTO

L’assetjament escolar és violència, no ho permetis!

El acoso escolar es violencia

El assetjament escolar i el ciberassetjament  (en anglès bullying icyberbullying respectivament), són formes de violència entre iguals que es donen tant a l’escola – assetjament – com a la Xarxa – ciberassetjament – a partir de les relacions que emergeixen en la vida escolar.

L’assetjament escolar i el ciberassetjament que pateixen molts nens i nenes tenen repercussions negatives en el seu benestar, en el seu desenvolupament i en l’exercici dels seus drets. Els governs, les autoritats educatives, els centres educatius, els professors i les professores, les famílies i els mateixos nens i nenes podem fer esforços perquè això no passi.

Save the Children Espanya treballa per acabar amb l’assetjament escolar perquè considera que tots els nens i les nenes sense excepció tenen dret a ser protegits de totes les formes de violència i al desenvolupament de tot el seu potencial d’aprenentatge en un ambient segur.

El cigarret electrònic es cola als instituts

Barcelona. Societat.

L’ús del dispositiu en espais públics comença a generar conflictes.

Molts pares el compren als fills adolescents perquè deixin de fumar tabac.

Salut vol pressionar perquè la norma antitabac s’apliqui a l’‘e-cig’.

Quan ja s’havia desterrat el tabac dels espais públics, apareix el cigarret electrònic i, aprofitant un buit legal, irromp als restaurants, oficines, transports públics, locals nocturns i, fins i tot, als centres educatius de secundària i a les universitats. De moment, són casos puntuals, però el cigarret electrònic s’ha colat fins i tot dins de les aules. Diverses botigues especialitzades confirmen que, a més dels clients que volen deixar de fumar o els que ho volen seguir fent en espais on està prohibit, un segment important de compradors són pares i, sobretot, mares que compren el dispositiu per als seus fills, sovint adolescents, amb l’objectiu que deixin el tabac.

MARTA CIÉRCOLES – EL PUNT AVUI+

El cigarret electrònic es cola als instituts (pdf)

Les limitacions que imposa la llei del tabac no són, almenys de moment, aplicables al cigarret electrònic –o e-cig, com ja es denomina utilitzant la terminologia anglosaxona–. Així doncs, el conflicte està servit: podem exigir a un usuari de cigarret electrònic que s’abstingui de fer-lo servir al metro, a la feina o en un bar? Amb la llei a la mà, sembla que no. Se’n pot prohibir l’ús als instituts? Ara per ara, la via per fer-ho de manera immediata serien les normatives internes. De moment, però, ni Ensenyament ni Salut han fet recomanacions específicament adreçades als centres educatius.

L’únic sector que ha prohibit expressament l’ús dels cigarrets electrònics, equiparant-los als convencionals, ha estat la xarxa de centres sanitaris. Va ser un primer pas que Salut va voler mostrar com a mesura exemplar. De moment, però, l’exemple no s’ha seguit gaire. O, com a mínim, no de manera expressa i ferma.

El director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), Antoni Mateu, reconeix que l’administració està sent “lenta” a l’hora de reaccionar i d’actuar. Mateu assegura que en el Departament de Salut hi ha una “gran preocupació”, ja que la irrupció del cigarret electrònic “posa en perill l’esforç de molts anys” contra el tabaquisme. La raó d’aquest temor no és tant l’efecte que el consum de cigarrets electrònics pot tenir en la salut –que també–, sinó el fet que, segons Mateu, el seu ús “desnormalitza” el que ja tothom veu com a normal i gairebé ningú discuteix: que als espais públics no es fuma.

Dijous passat, en la comissió de Salut del Parlament, el conseller, Boi Ruiz, va fer balanç de l’atenció sanitària del primer semestre de l’any i va esmentar la irrupció dels cigarrets electrònics com una de les principals “amenaces” de la lluita contra el tabaquisme. L’endemà, es va reunir el Consell Assessor del Tabaquisme, un organisme del qual s’espera que es pronunciï aviat sobre el tema i faci recomanacions concretes. Per exemple, el consell podria recomanar al Departament de Salut que sol·liciti al Ministeri de Sanitat l’aplicació de la llei antitabac als cigarrets electrònics, pel que fa a les limitacions tant del consum com de la venda i la publicitat. Però també es podria tirar pel dret i plantejar l’actuació del govern, per tal que promogui actuacions específiques a Catalunya a través del Parlament.

A Catalunya, el tabac provoca una mort cada hora de manera directa o indirecta. Són 8.400 morts l’any. Al voltant del 28% de la població de més de 15 anys és fumadora habitual o ocasional. Reduir al màxim la incorporació de nous fumadors joves és un dels eixos bàsics de la lluita contra el tabaquisme. I el cigarret electrònic suposa una amenaça en aquesta estratègia, ja que, segons Mateu, es podria convertir en “la porta d’entrada” d’una nova generació de fumadors.

El mercat dels cigarrets electrònics mou uns 1.500 milions d’euros anuals a tot el món i uns 450 a la Unió Europea. La Societat Espanyola de Pneumologia ha advertit que el fet que sigui un producte nou i que es pugui trobar amb gustos diferents el fa especialment atractiu per als joves. Segons un estudi fet al Regne Unit i publicat en la revista American Journal of Preventive Medicine, els joves són els que més coneixen el producte i estan al capdavant d’aquest consum. Un altre estudi dut a terme pels Centres de Control de Malalties i Prevenció (CDC) dels Estats Units va revelar que l’any 2012 el 10% dels estudiants d’instituts nord-americans tenien un cigarret electrònic, quan l’any 2011 eren el 4,7%. L’estudi va constatar que el 76,3% dels alumnes que utilitzen el dispositiu continuen consumint tabac convencional.

Antoni Mateu alerta del risc que l’e-cig esdevingui un símbol de modernitat equiparable al que va passar als anys seixanta i setanta amb el tabac. De moment, el Parlament Europeu ha rebutjat considerar el cigarret electrònic un producte medicinal i l’equipara al tabac convencional, tot i que la majoria d’estats no tenen una regulació clara sobre el seu ús.

Riscos en alternar ibuprofèn i paracetamol per tractar la febre als nens

L’ÚS COMBINAT AGREUJA LA MALALTIA

ibuprofeno y paracetamol para tratar la fiebre

L’administració als nens de paracetamol i ibuprofèn de forma combinada per baixar-los la febre és una pràctica estesa entre els pares. La popularització d’aquest tractament respon a la creença errònia que és més eficaç i redueix els efectes secundaris dels analgèsics o antipirètics en els menors, com defensaven fins fa pocs anys la majoria de pediatres. No obstant això, els estudis mèdics realitzats fins ara  no han trobat cap evidència científica que avali aquestes tesis .

L’última investigació sobre els tractaments combinats d’ibuprofèn i paracetamol, duta a terme conjuntament pels departaments de farmacologia de les universitats d’Arkansas i Kentucky, ha llançat conclusions encara pitjors.  No solament no tenen eficàcia, sinó que “agreugen la febre i empitjoren la grip” , fins i tot en solució per a nens.

En l’estudi publicat a la revista de l’American Academy of Pediatrics també es documenta una enquesta amb resultats poc esperançadors:  la meitat dels pares objecte d’estudi subministraven dosis massa elevades d’aquests analgèsics , que es poden adquirir sense recepta mèdica i als que acudeix encara que el nen només tingui unes poques dècimes de febre. En aquest cas es multiplica el risc de patir patologies cardíaques o asma, mentre que pot provocar danys al fetge i als ronyons.

La febre com anticòs

La mateixa Associació Espanyola de Pediatria ha alertat sobre els riscos que implica la medicació excessiva per a la salut dels infants. Així mateix, el passat mes de juny es va publicar a The Lancet un voluminós metaestudio, finançat pel Consell d’Investigació Mèdica del Regne Unit, en les  conclusions  s’advertia que  la medicació excessiva d’ibuprofèn s’eleva al tres per mil el risc de patir un infart .

Quan es tracta només d’  unes poques dècimes per sobre de la temperatura corporal normal, la febre juga un paper d’anticòs contra les infeccions , pel que intentar eliminar-la amb fàrmacs podria empitjorar la malaltia del nen. Els autors de la investigació conclouen que només s’ha d’administrar un analgèsic per evitar riscos i millorar l’eficàcia del tractament, en lloc de combinar-com popularment es fa.

“Els pediatres han de fer pedagogia amb els pares perquè entenguin que la febre,  quan no és molt alta, no és dolenta per si mateixa si el nen està sa . No es tracta d’una malaltia, sinó d’un mecanisme fisiològic de defensa que té beneficiosos efectes a l’hora de combatre les infeccions “, sentencia els autors en les conclusions de l’estudi.

Existeixen diferents marques en el mercat indicades a diferents grups d’edat, com és el cas de Dalsy, la qual cosa incrementa el marge d’error en els pares que decideixen automedicar als seus fills, ja que les dosis màximes varien. Com passa amb la majoria de fàrmacs, la millor opció és consultar al metge abans de consumir-los.

ibuprofeno y paracetamol para tratar la fiebre 002Foto:  Archibald jude  a Flickr

Tractaments alternatius

El consum d’analgèsics en els països industrialitzats segueix augmentant de manera “excessiva”, com ja han alertat diversos informes de l’ONU en els darrers anys. L’OMS també ha advertit sobre la necessitat de reduir la seva prescripció a casos en què només siguin absolutament necessaris i recomana buscar tractaments alternatius quan sigui possible . Especialment, si hi ha antecedents familiars o si el pacient presenta altres factors de risc, com la pressió arterial alta o colesterol elevat.

Per a triar de la manera més adequada possible els analgèsics, els experts ofereixen dos consells claus a tenir en compte pels consumidors.El primer és que les persones amb dolors crònics, que no puguin deixar de prendre calmants,  redueixin la dosi el màxim possible així com la durada del tractament . El segon consell és que, en cas de comptar altres factors de risc associats a les malalties cardiovasculars (fumar, pressió arterial alta o colesterol elevat) es demani una avaluació mèdica per determinar els riscos del consum d’aquest tipus de fàrmacs en base a l’historial clínic personal i familiar.

Iván Gil – El Confidencial

Traduït de Sonrisas&Vida

Només el 30% dels joves del món són nadius digitals

joves del mon son nadius digitals

Un estudi de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i la Unió Internacional mostra que la bretxa generacional és més gran als països pobres.

The New York Times va publicar fa uns dies un article en què explicava que els joves no són “tan” nadius digitals com s’acostuma a pensar. Les informacions recollides pel diari nord-americà es basen en un estudi realitzat per l’Institut de Geòrgia i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) que es considera la primera mirada global sobre aquest fenomen.

Aquest estudi mesura el nivell de penetració de l’ús de Internet en tots els països del món. Amb la investigació es desmenteix que les noves generacions siguin majoritàriament natives digitals ja que mostra que només un 30% dels joves entre 15 i 24 anys han passat almenys cinc anys de forma activa utilitzant Internet, criteri utilitzat per definir el nativisme digital.

El país amb més nadius digitals és Corea del Sud, amb un 99,6%. Gran part dels països desenvolupats té, de fet, un nivell alt de nativismo digital, que sol superar el 90%. Hi ha, en canvi, molts països en desenvolupament en què l’ús d’Internet és residual. Timor Oriental, una illa del Pacífic, és el país que tanca la llista amb només el 0.6% d’habitants nadius digitals.

Altra de les dades revelades per l’estudi és que, a més de la bretxa digital entre països rics i pobres, existeix en aquests últims una important bretxa generacional. Mentre que als països desenvolupats la major part de la població – tant joves com grans – utilitza Internet (més del 84% de la població de Corea del Sud, per exemple), en els països en desenvolupament les persones més grans tenen poques possibilitats de ser usuaris de la xarxa.

Segons Michael Best, coordinador de l’estudi, una dada important per definir el futur d’un país és el percentatge de nadius digitals respecte al total de població. ”Els països amb una proporció alta de joves línia té les condicions per definir i liderar l’era digital del demà “, explica Best.

En general, és als països rics on aquest percentatge és més elevat.  Islàndia encapçala la llista amb un 13,9%. A Espanya la proporció és baixa comparada amb la resta de països europeus i es queda en un 8,3%. Sembla estrany que Malàisia, un país amb ingressos mitjans, se situï en la quarta posició, amb un 13,4%. No obstant això, cal tenir en compte que el país asiàtic compta amb una llarga història d’inversions en tecnologia educativa.

Per contra, els països amb una proporció més baixa de nativismo digital són Timor OrientalMyanmar i Sierra Leone. No obstant, l’informe assenyala que la penetració d’Internet en els països en desenvolupament s’ha incrementat notablement en els últims cinc anys i preveu que el nombre de nadius digitals en aquestes regions s’hagi duplicat per al 2017.

El total de nadius digitals ronda els 363 milions, és a dir, un 5,2% de la població mundial. Tal com va declarar Hamadoun Touré, secretari general de la UIT, “els joves estan transformant el nostre món a través del poder de les tecnologies de la informació i la comunicació”.

LA VANGUARDIA

Més informació a: Where in the World are Young People Using the Internet?

Per què porto un tanga al cap? #SpiderTanga

SpiderTanga 500

El moviment #spidertanga va ser creat per dos blocaires  Orquídia Feliç i  Ser mare tota una aventura  per animar Paris.  París és una mare valenta que ha de lluitar contra el càncer. Però no està sola! La blogosfera s’està bolcant amb ella enviant-li suports i forces per sortir victoriosa.

La mare blocaire Paris va a perdre el pèl pel tractament d’una dura malaltia, i les mares 2.0 hem perdut la vergonya perquè no se li esborri el somriure ni en els moments més durs, i ens ha donat per fer-nos fotos d’aquesta guisa , fins i tot hem gosat publicar un vídeo recopilatori  que ratlla el desvergonyiment.

Les mares tenim súper poders, ja sabeu, per això estic segura que Paris vencerà tot el que se li posi per davant, i més comptant amb tanta energia positiva que rebrà de tota la comunitat blocaire a través de la pàgina de Facebook “Un somriure per a Paris“.

va  por ti Paris

De nou hemcomprovat la màgia de les xarxes socials i del cor humà (maternal), i el triomf de la solidaritat que ha fet possible aquest moviment de suport multitudinari a una dona a la que li espera una tremenda lluita que, que ben segur guanyarà.

Aquí estem, Paris!

París és una mare valenta que ha batallar contra el càncer. Però no està sola! La blogosfera s’està bolcant amb ella enviant-suports i forces per sortir victoriosa.

La blogosfera maternal, molt activa al Facebook i Twitter, es va mobilitzar immediatament. Això del  #spidertanga  és una iniciativa per sumar somriures per a Paris. Podeu sumar enviant una foto amb un tanga al cap com a suport utilitzant aquest hashtag. Aquí teniu més informació sobre el  #Spidertanga, què és i com sorgeix?

Una altra de les coses que han fet és arrencar “la pàgina més emotiva, vital i optimista de Facebook” clica a  Un somriure per a Paris .

Tweets sobre “# spidertanga”

Paris, clar que podràs. Somriu tot el que puguis durant el camí.

Traducció de Sonrisas&Vida

Més informació a:

Un somriure per a Paris # spidertanga

Ets dona i mare? Uneix-te al # spidertanga!

Moviment # SpiderTanga: per què porto un tanga al cap?

Afecte, mami vol explicar una coseta …

Paris por ti la liamos

%d bloggers like this: