L’escola ha d’ensenyar a guanyar-se la vida


Roger Schank

Roger Schank, investigador en la teoria de l’aprenentatge, assegura que “si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura”.

LARA BONILLA – ARA

Jubilat com a professor per canviar el món de l’educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d’aprenentatge, Schank ha creat la metodologia “learning by doing“. És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l’atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.

Com aprenem els humans?

Val més que t’ho ensenyi en imatges. [Treu l’ordinador i mostra un vídeo d’un nen d’un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S’aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.

Aprenem, doncs, per imitació.

Sí, aquesta és una primer veritat, però n’hi ha més. T’ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d’una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l’arc i una altra foto d’una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d’avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l’arc, però estem confosos per l’escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l’aprenentatge. Fem una prova: digue’m una lliçó que recordis de la teva vida d’estudiant.

Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.

D’acord, en recordes una. Però quantes n’has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t’interessava, però a l’escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes… Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l’escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t’asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo…

I què és el que hem d’aprendre a l’escola?

Hem d’aprendre a aconseguir alguna cosa amb l’objectiu d’equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l’educació. El president dels EUA John Adams va dir que l’escola ha d’ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n’hi ensenya cap de les dues. A l’escola, per exemple, no s’ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponibles online. El problema de l’educacióonline avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d’ensenyar a l’alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l’escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d’interessar.

L’escola ha d’estimular les habilitats de cada alumne.

Sí. T’explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s’hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l’hi pagava. Per a què? Per anar a l’atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: “Gradua’t en sistemes de metro”. Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure’ls individualment.

I quina és l’alternativa? ¿Aules més petites?

Oblida les aules! Hem d’acabar amb aquesta idea d’educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l’educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l’educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.

I què passa si no t’interessen les matemàtiques?

Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t’ho va dir? I per què l’assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t’interessa!

Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l’Estat?

Són cursos en què posem l’alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l’economia millori. Espero solucionar l’economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.

Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?

A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t’ho impedeix. Per què algú ha d’estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.

A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?

Millor que els separin en grups d’interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals… Dóna’ls totes les opcions del món. Això a l’aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: