L’infern són els altres


Aquesta frase és del drama “A Porta Tancada” (No Exit) de Jean Paul Sartre. En el drama, de només tres protagonistes, es veu que els tres han mort i van a l’infern. Però l’infern no és un lloc lleig ple de foc sinó una habitació en un hotel de luxe sense finestres. Els protagonistes són un faldiller brasiler, una rossa i una lesbiana. Tot comença tranquil·lament però a poc a poc es van adonant de tots els seus problemes que porten i de com un vol enganyar a l’altre. I aquest “voler” constant i no poder es converteix en un infern. I el pitjor, com diu Sartre, això dura per l’eternitat.

EL INFIERNO SON LOS OTROS 001EL INFIERNO SON LOS OTROS 002EL INFIERNO SON LOS OTROS 003EL INFIERNO SON LOS OTROS 004EL INFIERNO SON LOS OTROS 005

Font del text:  Llic Martin Alvarez d’EL TREBOL

En una conversa algú diu la frase “L’infern són els altres” de Jean Paul Sartre i va despertar la  curiositat d’un inquiet cercador de respostes.

Després de fullejar diversos llibres, dels filòsofs més coneguts, en va agafar un que tenia anotada en el primer full la frase: ¨L’home està condemnat a ser lliure, perquè una vegada que està en el món, és responsable de tot el que fa¨.

Ressonant a les orelles l’explicació deia …

… Quan la immortal frase de Jean Paul Sartre s’escapa de la saviesa i la intencionalitat que l’envolta com filòsof de l’esperit, arriba a colpejar la moral d’homes i dones que en realitat el que els acull, és una closca construït com màscara i camisa de força contra l’esperit lliure, i diran ells què és ser lliure? Nosaltres som lliures! I pretendran que ningú els discuteixi, diran amb atreviment: sempre som lliures i no veig cap presó al meu voltant! Un altre dirà: a mi ningú em mana!. Sartre diria repetidament “L’infern són els altres” ….

I després les extenses explicacions, amb les paraules justes que definien això que havíem entendre, que havíem de conèixer i que havíem internalitzar …. relatava gairebé com si fos, que el l’hagués escrit …

… Potser ens costi comprendre el perquè d’aquesta expressió, ja que som en part aliens a l’autor i aliens a la seva intencionalitat, “L’Infern són els altres” és l’expressió més sublim que posa entredit la moral, aquesta moral que coacciona i que en realitat no és més que una cadena que lliga l’home a un món de lleis i normes, costums i hàbits que atrapen el seu esperit a la presó més difícil de burlar, la moral coacciona i atrapa éssers alliberis, la mateixa no se sustenta per si mateixa i tampoc s’exerceix dinàmica i autònomament sense la presència dels homes, necessita dels homes que la imposin als altres i d’algú que et digui de tant en tant eh això no es fa!.

Si la moral és el que és gràcies als homes que la mantenen i la propaguen i la immortalitzen, llavors els homes, constructors d’aquesta moral són l’infern de cadascú, són els que t’assenyalen i et aplaudeixen, són els castigadors en cas que no vagis acord amb l’estipulat pels costums i lleis, és aquesta la moral i són aquests els seus constructors i per tant són ells l’infern, són ells els que coaccionen la teva llibertat.

Dir “L’infern són els altres” és el mateix dir que molt del que no fas no és perquè estiguis convençut de no fer-ho, és falsa la teva moral de llibertat, no ets lliure quan respectes el semàfor, només ho fas perquè l’altre et castigarà, et assenyalar, perquè la moral et jutjarà, o sigui els altres que són els seus autors, allà Jean Paul Sartre passa a ser tan odiat com ningú, perquè desemmascara el comportament de presoners que tenim, la manca de consciència que s’ha forjat i la poca lucidesa que tenim.

De la mà amb Sartre i digerint gustosament cadascuna de les seves belles exposicions, podem arribar a abraçar la llei, cercar la norma i construir poble i no massa, fer cada cosa amb intencionalitat i no acompanyats de por perquè l’altre existeix. Quan pensem en fer alguna cosa perquè l’altre està o no està, actuarem com miserables presoners que han estat alienats i han lliurat la seva llibertat al policia, al professor o al president, i la majoria no s’escapa d’això, la majoria no ha llegit a Sartre però Sartre si els ha llegit a ells i ha escrit per a ells “l’infern són els altres …

Ja fa tard i al tancar el llibre per deixar-lo novament en el seu lloc va trobar aquesta altra frase … que convidava a llegir:  ¨Ningú és com un altre. Ni millor ni pitjor. És un altre. I si dos estan d’acord és per un malentès ¨.

Imatges de:  L’enfer, c’est els autres

Traducció de Sonrisas y vida

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: