Dia Mundial de l’Alzheimer 2013. “Qüestió d’Estat”


dia mundial de l'alzheimer 2013 Questio d'estat

El 21 de setembre és el Dia Mundial de l’Alzheimer. El lema triat enguany és “Qüestió d’Estat“. Lema molt ben portat, en una època de turbulències per al que es va conèixer com l’Estat del Benestar, instaurat a l’Europa Occidental durant els anys cinquanta del passat segle. Des d’una societat tan avançada com l’holandesa se’ns parla ja de “societat participativa”. I no és una altra qüestió, ja que afecta de ple a l’establiment de prioritats. El seu encert o no és tema d’un altre debat. Però no ho és l’expressió. Perquè depèn molt de la participació de la societat i la implicació sense embuts l’Estat en afrontar les malalties neurodegeneratives, creixents cada any i que afecta com a mínim a milió i mig d’espanyols i per extensió a uns cinc milions de conciutadans (familiars, cuidadors … ).

Com ens indica l’infatigable Kepa Aulestia, President de la  CEAFA (Confederació Espanyola de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències) es fa urgent la posada en marxa d’una política d’Estat basat en quatre pilars bàsics: Suport socioeconòmic a les famílies, protecció jurídica, atenció sociosanitària a més de formació i investigació. Només a Guipúscoa, aquestes patologies sense comptar els no diagnosticats-potencialment podria ascendir fins a les 23.000 persones-, afecta més de cinc mil ciutadanes i ciutadans. Es s’acarnissa de manera particular amb el gènere femení (és evident l’estret lligam entre longevitat i malaltia), amb més del setanta per cent dels casos. Malalts i entorn el referent associatiu és AFAGI  -Associació de Malalts i Familiars de Guipúscoa-.

Des d’aquesta humil tribuna exhortem a la ciutadania perquè participi dels esdeveniments que durant aquestes dates recorrem la nostra geografia buscant la sensibilització social amb una malaltia cruel i degenerativa, sense cura a dia d’avui.

Les previsions assenyalen que els afectats per aquestes malalties es multiplicaran a escala mundial per tres el 2050. Hem d’insistir, en aquesta època en què la pobresa s’instal·la a la nostra quotidianitat, els índexs no paren de créixer, que el cost anual de cada persona diagnosticada supera els trenta mil euros anuals. Els cops a la Llei de Dependència són demolidors per les baules més febles de la nostra societat.

Es fa necessària, i el recordarem fins a l’extenuació, la implicació emocional cap a unes malalties cada vegada més presents en el nostre entorn immediat. Encara recordo les sensacions viscudes a Zarautz, durant una jornada on un altre incansable lluitador i divulgador d’aquest desafiament, Guillermo Nagore, ens documentava sobre les seves experiències. Experiències amb afectats per aquestes malalties, que van marcar la seva gesta al llarg del seu viatge des de Galícia fins a Jerusalem en una noble empresa:  La memòria és el camí . Doncs bé ciutadans, no deixem en el camí als que han perdut la memòria.

Com tots els anys per aquestes dates, em plau recordar la frase de Julie Christie en el film  Lluny d’ella : “vas poder haver-me abandonat i no ho vas fer”.

Publicat a EL lliurepensador.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: