Quan és la mare la que no s’adapta a la tornada a l’escola


Deu consells per a superar l’angoixa de les primeres setmanes.

Els sentiments de culpabilitat afecten a moltes mares quan deixen els seus petits a l’escola infantil o al col·legi.

Quan és la mare  la que no s'adapta a la tornada a l'escola

A Espanya l’educació no és obligatòria fins als 6 anys el que significa que els nens, si els seus pares així ho desitgen, poden decidir deixar-los a casa fins que aquest dia arriba. No obstant això, aquesta situació no és possible en moltes llars perquè els dos membres de la parella treballen, no hi ha avis i els pares decideixen llavors portar els seus fills a les escoles infantils.

És llavors quan sorgeixen sentiments de culpabilitat, moltes vegades generats per altres mares menys solidàries que posen en qüestió la decisió d’aquests pares.

Deu recomanacions per superar l’angoixa de l’adaptació

La psicòloga Marisa Moya  ofereix una sèrie de  recomanacions per superar la «angoixa»  que pateixen moltes mares durant el període d’adaptació dels seus fills a l’escola.

En primer lloc, preparar l’adaptació que comença, com gairebé tots els processos educatius, amb una reflexió que tingui en compte qui és el nen, què li anem a ensenyar i com ho farem. La proposta és:

1. Tingues en compte les característiques evolutives de l’infant, insisteixo, no només és desitjable, és imprescindible no exigir el que no està al seu abast «no pot jugar el primer dia perquè se sent insegur». Si necessites aquest objectiu per dissipar l’ansietat pots trobar l’efecte contrari, la frustració. Tingues paciència perquè el nen està fent el que ha de fer, investigar fins a conèixer l’entorn.

2. No li demanis moderació  en la canalització de sentiments sense abans no haver aconseguit apaivagar els teus. Els nens petits responen a les expectatives de l’adult, això els assegura la seva proximitat i aprovació, si perceben angoixa actuaran amb angoixa. El teu tranquil·litat és també la seva.

3. Trenca amb la tossuderia dels sentiments negatius, capficar-se amb les pors no és resolutiu i t’encegarà davant els petits èxits que diàriament mostrarà l’infant.

4. Focalitza l’energia,  inverteix en positiu, cal més esforç però és molt més rendible. Emfatitza els èxits, tingues cura amb el llenguatge i evita paraules com «no, mai, una altra vegada …».

5.  Si t’incomoda el que veus, si no entens el que passa, si alguna cosa de la nova situació et desconcerta, atura’t i segues cautelós, no facis interpretacions que poden no ser ajustades a la realitat.  Utilitza els canals de comunicació, obre les portes dels teus sentiments i permet que l’educadora t’escolti, t’ajudi a posar ordre a la inquietud. L’orientació professional pot millorar molt el procés. Recorda que estem treballant en la mateixa direcció.

6. Parla al nen sempre en positiu de l’escola.  els teus sentiments li parlen del món, ho veu pels teus ulls.

7. Entra a la sala perquè conèixer és valorar i la millor manera de combatre la desconfiança. Si tu confies és més fàcil que el nen confiï. Si ho necessita el nen estigues al seu costat, integra’t en la rutina de l’escola, però no facis d’intermediari en la seva interacció amb altres nens, participa en les activitats (saludar, col·locar bates, repartir joguines) … D’aquesta manera compartiràs i l’acompanyaràs en el seu nou estatus de membre d’un grup. Si el nen dóna mostres d’ansietat no allarguis el comiat.

8. No t’enganyis,  no l’enganyis, digues adéu. Recorda-li abans de marxar que tornaràs a buscar-lo.

9.  Procura’t el temps que necessitis  per mostrar-te davant del nen com l’adult serè i càlid que necessita i espera, si et concedeixes aquest marge també ho donaràs al nen per afrontar el seu període d’adaptació amb el seu propi ritme. Tot pot ser més agradable.

10. Realitza una planificació que et serveixi de guia per aquests dies, al nen li serà de gran utilitat. A l’hora de la sortida gaudirà de l’alegria del retrobament, organitza activitats que ell conegui des del matí, com pot ser un passeig atractiu, la lectura d’aquell conte que t’agrada. Abans de sopar i d’anar a dormir practiqueu junts jocs relaxants. Gastarà molta energia en la seva nova jornada i és convenient que les rutines familiars el tranquil·litzin, li facilitin l’alimentació i el descans reparador.

Gema Lendoiro – ABC – Família

Llegiu l’article complert clicant aquí.

Traduït de Sonrisas y Vida

Mare no vull anar a l'escola

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: