Un mínim de 80.000 persones s’han manifestat a Palma en defensa de l’ensenyament públic i en català

marea verda Palma 01

Una immensa marea verda ha inundat aquest diumenge a la tarda els carrers de Palma en defensa de l’educació pública i en català. Un mínim de 80.000 persones, segons la Societat Balear de Matemàtiques -que en un principi havia dit 60.000- han recorregut la capital mallorquina per dir no al TIL.

A Maó els sindicats calculen que s’han manifestat unes 8.000 persones, mentre que a Eivissa unes 6.000 i a Formentera mig miler de persones. Una manifestació que, en global, no té precedent en l’etapa democràtica. Històrica amb tota la càrrega de la paraula.

La Societat Balear de Matemàtiques, que s’ha organitzat per a comptabilitzar els participants a la marxa, ha estimat que “un mínim de 80.000 persones” s’han manifestat, de les quals entre 65.000 i 69.000 han fet el recorregut oficial, ha explicat a Twitter. Tot i així, ha reconegut la complexitat del dispositiu per la dimensió de la manifestació, ja que estaven preparats per a comptar fins a 50.000 persones. La dada de 80.000, doncs, és “fiable” però no exacta.

A Mallorca poc abans de les sis de la tarda ja ha començat a caminar la capçalera de la marxa amb el lema “Contra la imposició, defensem l’educació”, però la resta de la marea humana no podia caminar a conseqüència de la gran concentració de persones. Els carrers han quedat bloquejats i els manifestants no han pogut avançar.

A Palma, mentre la capçalera passava per la plaça del Tub les últims participants encara no s’havien mogut del lloc d’inici, la Plaça d’Espanya.

A un dia de començar la tercera setmana de vaga indefinida, desenes de milers de persones, mestres, pares i ciutadans en general, han sortit al carrer per defensar l’ensenyament públic i la llengua pròpia en una de les mobilitzacions més massives que hi ha hagut mai a les Illes Balears.

Una protesta plena de reivindicació que s’ha desenvolupat en un ambient festiu protagonitzat pel so dels corns, els xeremies i els tambors. Des de l’aire, el que es veia era una immensa taca verda -gràcies a les samarretes de la Plataforma Crida que s’han esgotat arreu- que inundava el centre de la ciutat.

llibertat.cat Illes Balears

marea verda Palma 02

Gossos perquè els nens perdin la por a l’hospital

L’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat (Barcelona) s’ha convertit en el primer a Espanya que compta amb una unitat funcional d’intervencions amb gossos per a pacients pediàtrics amb l’objectiu d’ajudar els nens en la seva recuperació i durant les proves mèdiques.

el perro como herramienta terapeutica

La unitat està integrada per professionals de l’hospital i del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) i compta amb cinc gossos que han estat seleccionats i educats per ajudar els nens des que van néixer.

El servei, que es va crear a principis 2012, ja ha atès un miler de nens que estaven ingressats o en urgències ia 457 a les sales d’espera de consultes externes.

“Els gossos són un complement que facilita la tasca dels metges i infermeres, són una ajuda per superar la barrera que crea l’infant quan està en un hospital davant un senyor amb bata blanca”, ha explicat el coordinador de la unitat, Francis Lozano .

Entre altres tasques, els gossos visiten cada dia les sales d’espera per distreure els nens, col · laboren amb el personal d’urgències per relaxar els nens als quals cal posar una via i ajuden a la rehabilitació de pacients sotmesos a intervencions de traumatologia motivant perquè caminin o ajudant-los a fer exercicis amb els braços mentre els pentinen o els donen de menjar.

“Si arriba a urgències un nen de quatre anys i cal posar-li una via, tots els professionals ens diuen que és diferent que estigui el gos o que no, perquè l’animal genera unes emocions que fan que es relaxi”, segons Francis Lozano.

Per la seva banda, la responsable del Centre de Teràpies Assistides amb Cans, Eva Domènec, ha apuntat que si es treballa de forma professional, els beneficis que es poden treure d’un gos són molt alts, i ha posat com a exemple el paper que tenen els gossos “per ajudar a un nen que no ingereix bé el menjar oa qui no es comunica amb la família o amb altres nens”.

EUROPA PRESS via SonrisasVida

Més informació a:

Intervencions amb el suport d’animals: el gos com a eina terapèutica

el perro como herramienta terapeutica 01

Un Hospital Amic – cat

El carter 2.0 és indiscret

US-IT-SOCIETY-EMAIL-INTERNET

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades publica una guia per regular l’ús del correu electrònic i per evitar la difusió d’informació.

MARC ROVIRA – L’ECONÒMIC

En les hores posteriors a l’accident ferroviari que va provocar la mort de 79 persones, el passat 24 de juliol, a Santiago de Compostel·la, el govern espanyol enviava un comunicat de condol que en la seva part final recollia unes paraules del president Rajoy anunciant el seu disgust pels fets i manifestant “una sentida pena per la pèrdua de vides humanes i pels abundants danys materials que ha provocat el terratrèmol d’aquesta matinada a Gansu”.

Per tal com Gansu és una província de la Xina i queda més aviat lluny de Santiago de Compostel·la, la desorientació geogràfica mostrada pel mandatari espanyol (que, a més, és gallec) va provocar certa estupefacció. L’explicació era que, presumptament per error, algú havia fet un copia i enganxa d’un anterior comunicat de condol (redactat per un terratrèmol a la Xina) i s’havia enviat sense parar atenció al text final.

Que serveixi el cas, recent i real, d’exemple de les relliscades en què es pot incórrer a l’hora d’enviar un text per correu electrònic. Uns errors que en l’àmbit laboral poden comportar, a banda de possibles conseqüències negatives per a qui l’ha espifiat, un risc per a la seguretat de la informació i la protecció de dades.

Una guia d’ús.

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) ha editat una guia amb els passos a seguir abans de pitjar el botó d’enviar. No és un text normatiu però sí una recomanació d’usos “per a les administracions públiques catalanes, i també per a tots els altres ens inclosos dins l’àmbit d’actuació de l’ACPD, amb independència de la seva naturalesa pública o privada”.El principal motiu esgrimit per redactar el manual és que “els innegables aspectes positius que incorpora l’ús d’aquestes tecnologies no permeten menystenir els riscos derivats de l’ús del correu electrònic per a la seguretat de la informació i la protecció de les dades de caràcter personal”.

No esbombar adreces.

El document passa per alt qüestions tècniques sobre la redacció del correu (per exemple la poca conveniència d’usar lletra majúscula i signes d’exclamació o interrogació en l’assumpte perquè facilita que el correu sigui etiquetat com a spam) però sí busca aclarir algunes normes d’ús relacionades amb la protecció de dades. Així, posa de relleu que l’empresa o administració no pot anar revelant adreces sense cap control: “La publicació de l’adreça de correu laboral o professional que es pugui associar a persones físiques constitueix una comunicació de dades de caràcter personal i, per tant, s’ha de subjectar al règim de comunicacions previst a la normativa de protecció de dades. És necessari disposar del consentiment de la persona treballadora.”L’ACPD preveu també que “l’empresa ha d’establir i posar en coneixement dels seus treballadors les normes d’ús del correu electrònic i definir les condicions en què, si s’escau, aquesta eina es pot utilitzar amb finalitats privades”. No es tracta, només, d’una manifestació de l’autoritat de l’empresa sinó que marcar unes normes del joc és imprescindible perquè el treballador també conegui fins on arriben els seus drets: “L’establiment, mitjançant aquestes normes, d’una política d’ús del correu ha de permetre a les persones treballadores conèixer amb seguretat el nivell de confidencialitat que poden esperar en l’ús d’aquestes tecnologies.” I és que l’ACPD preveu que l’empresa només pot accedir als comptes de correu electrònic corporatiu facilitats als seus treballadors “quan l’accés estigui justificat i no hi hagi cap altre mecanisme que permeti assolir l’objectiu perseguit sense necessitat d’accedir-hi”.Sobre les causes justificades que poden autoritzar aquest accés s’hi recullen: tasques de manteniment, garantir la continuïtat de l’activitat en cas d’absència de la persona treballadora, quan es tinguin indicis d’un possible mal ús del compte de correu o quan hagi cessat la relació laboral entre treballador i empresa.

Ús privat o laboral?.

Per la seva part, el treballador ha de saber que “una adreça personalitzada no vol dir que el correu es pugui utilitzar per a finalitats privades. Cal consultar les normes d’ús del correu corporatiu, per conèixer si n’està permesa la utilització amb fins personals”.La indicació es refereix al fet que tenir una direcció a nom propi, per exemple Jordi@empresa.cat, ve a ser el mateix que si hi diu comercial@empresa.cat i que, per tant, no dóna dret a usar aquell correu per a fins personals.Si s’ha fixat que el correu electrònic professional pot ser també usat per a fins personals, quan se li doni aquest ús es recomana que en els missatges privats no hi figurin elements d’identificació de la funció professional: “Inhabiliteu l’opció de peu de signatura automàtic o, si escau, elimineu del peu de signatura la informació relativa al càrrec i l’organització on es presten els serveis.”

Seguretat.

Per garantir la confidencialitat de determinades comunicacions sensibles es pot utilitzar el xifratge (demana una clau per poder accedir al missatge). És obligatori en la transmissió de dades de caràcter personal (com són dades de salut, vida sexual, ideologia o religió), dades policials i dades derivades d’actes de violència de gènere.
😉

Prohibits els missatges en cadena

No és cosa fàcil trobar l’equilibri entre la potestat de l’empresa per regular l’ús d’una eina de treball com és el correu i la confidencialitat de les comunicacions de la part treballadora.

L’ACPD intenta donar criteris perquè la funció personal i la professional estiguin al màxim de diferenciades i, per això, recomana que no s’usin comptes de correu personal “per a les comunicacions relacionades amb l’activitat pròpia de l’empresa”. L’explicació és que representa una trava per a l’empresa a l’hora d’accedir a una informació que li pot ser determinant (per exemple una comanda o la base de dades d’un client).

Ara bé, el compte corporatiu (o correu d’empresa) no dóna màniga ampla perquè l’empresa pugui tafanejar tot el que li convingui. En aquest sentit, l’ACPD aconsella incorporar “mesures d’identificació i autenticació d’usuaris”, el que vénen a ser contrasenyes. Així, les comunicacions del titular del correu queden més ben protegides.

De la mateixa manera, per protegir el personal d’intromissions indesitjades es recomana evitar els missatges en cadena o piramidals (deixen rastre de les adreces i terceres persones les poden veure) i “evitar la indexació de les adreces de correu, quan es publiquin al web, per evitar que es puguin utilitzar per a enviaments massius de correus electrònics”. Igualment, també es fa menció de la conveniència d’usar l’opció CCO (còpia oculta) en correus que van adreçats a una pluralitat de persones destinatàries.

L’escola ha d’ensenyar a guanyar-se la vida

Roger Schank

Roger Schank, investigador en la teoria de l’aprenentatge, assegura que “si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura”.

LARA BONILLA – ARA

Jubilat com a professor per canviar el món de l’educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d’aprenentatge, Schank ha creat la metodologia “learning by doing“. És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l’atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.

Com aprenem els humans?

Val més que t’ho ensenyi en imatges. [Treu l’ordinador i mostra un vídeo d’un nen d’un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S’aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.

Aprenem, doncs, per imitació.

Sí, aquesta és una primer veritat, però n’hi ha més. T’ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d’una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l’arc i una altra foto d’una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d’avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l’arc, però estem confosos per l’escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l’aprenentatge. Fem una prova: digue’m una lliçó que recordis de la teva vida d’estudiant.

Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.

D’acord, en recordes una. Però quantes n’has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t’interessava, però a l’escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes… Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l’escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t’asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo…

I què és el que hem d’aprendre a l’escola?

Hem d’aprendre a aconseguir alguna cosa amb l’objectiu d’equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l’educació. El president dels EUA John Adams va dir que l’escola ha d’ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n’hi ensenya cap de les dues. A l’escola, per exemple, no s’ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponibles online. El problema de l’educacióonline avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d’ensenyar a l’alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l’escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d’interessar.

L’escola ha d’estimular les habilitats de cada alumne.

Sí. T’explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s’hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l’hi pagava. Per a què? Per anar a l’atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: “Gradua’t en sistemes de metro”. Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure’ls individualment.

I quina és l’alternativa? ¿Aules més petites?

Oblida les aules! Hem d’acabar amb aquesta idea d’educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l’educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l’educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.

I què passa si no t’interessen les matemàtiques?

Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t’ho va dir? I per què l’assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t’interessa!

Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l’Estat?

Són cursos en què posem l’alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l’economia millori. Espero solucionar l’economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.

Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?

A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t’ho impedeix. Per què algú ha d’estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.

A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?

Millor que els separin en grups d’interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals… Dóna’ls totes les opcions del món. Això a l’aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.

Holanda estrena set centres inspirats en el creador d’Apple, Steve Jobs

Obren les escoles del futur

Obren les escoles del futur: amb iPads i pati virtual.

Holanda estrena set centres inspirats en el creador d’Apple, Steve Jobs, on els aparells tecnològics substitueixen llibres i pissarres.

LAIA FORÈS – Almere (Holanda) – ARA

A primer cop d’ull, entrar a l’escola Digitalis , a la ciutat costanera d’Almere, a Holanda, és com entrar a qualsevol altre centre d’infantil i primària. Són dos quarts d’una i els nens corren i criden pels passadissos buscant la seva aula per començar la primera classe després de la pausa per dinar. Alguns pares acompanyen els fills fins a la porta de l’aula, on la mestra, la Monika, els dóna la benvinguda.

Tot i l’aparent normalitat, Digitalisno és una escola com les altres. Aquí tots els nens i nenes, també els més petits, tenen un iPad amb una contundent funda de colors cridanera per evitar que es trenqui. No hi ha llibres de text. No és obligatori passar vuit hores a l’escola. Ni assistir-hi cada dia. Tampoc és obligatori fer les vacances escolars.

“Obrim tot l’any i els alumnes poden venir aquí quan vulguin”, assegura Maurice de Hond, l’impulsor de la fundació Educació per a una Nova Era (04NT), un moviment convertit en fundació que promou a Holanda escoles que basen l’educació en l’ús de les noves tecnologies. Les aules estan equipades amb grans pantalles de televisió interactives i els mestres també tenen el seu iPad.

De Hond explica que el model d’escola és un homenatge al creador d’Apple, Steve Jobs, i es basa a preparar els alumnes per al món del futur, on les noves tecnologies tindran un pes encara més gran que ara. “Crec que les escoles tradicionals són un museu del passat. No preparen els nens per al futur sinó que els preparen per a un món que ja no existeix”, assegura en una conversa amb l’ARA.

Amb la tutela de la fundació Educació per a una Nova Era, aquest curs s’han posat en marxa per primera vegada set escoles en diferents punts de la geografia holandesa que segueixen el nou mètode educatiu. Al gener n’entraran en funcionament tres més. En total, uns 1.000 alumnes entre els 4 i els 12 anys s’han inscrit en alguna de les escoles. Totes són públiques.

Alternant les aules

L’iPad és l’autèntic protagonista d’aquests centres educatius, però el model pedagògic no es limita a l’ús del dispositiu, sinó que és més complex. Segons Maurice de Hond, el model pedagògic està inspirat en el mètode Montessori, que permet un aprenentatge adaptat al ritme de cada criatura. “Volem desenvolupar els talents individuals dels alumnes. Moltes escoles diuen que desenvolupen els talents individuals, però en realitat no ho fan; nosaltres sí”, afirma l’impulsor del projecte.

Per fer-ho, cada alumne estableix amb el mestre el seu propi calendari i horari lectiu. S’han de complir els objectius educatius de totes les escoles holandeses, els que fixa el govern del país, però l’alumne té més llibertat i flexibilitat per triar quan i què vol estudiar. A la pràctica, això es tradueix en la possibilitat de l’alumne de triar a quin taller vol participar cada dia dels que es fan simultàniament: llengua, lectura, matemàtiques, creativitat o ciències, entre d’altres. Durant el dia, els alumnes salten d’un taller a un altre, segons el que els vingui de gust. “Aquí els nens de primària no estan tot el dia amb el mateix mestre, com passa a les escoles tradicionals; van d’una aula a una altra i es troben amb diferents mestres”, explica la Vanessa, una de les docents de Digitalis.

Els alumnes també poden decidir estudiar matèries que els interessin particularment, encara que no siguin obligatòries, com ara música o idiomes. L’iPad no inclou el material dels llibres de text. Els alumnes aprenen amb aplicacions del dispositiu d’Apple. Mentre a una aula uns nens aprenen geografia amb una aplicació on hi ha un helicòpter que sobrevola el mapa mundial, una nena de 5 anys aprèn cal·ligrafia amb el seu iPad i una llibreta on va practicant. Els més petits es dediquen bona part del dia a jugar amb l’iPad.

A les escoles del futur, els mestres reben el nom d’ entrenadors i abandonen el seu rol tradicional de transmissors de coneixement. No hi ha classes magistrals per explicar història o matemàtiques sinó que el seu paper és el d’acompanyar l’alumne en el seu aprenentatge. Fan d’assessors de l’alumne i busquen aplicacions per estudiar a l’iPad la matèria. “El mestre és més un organitzador de matèries que no pas una persona que et transmet el coneixement. El nen pot aprendre coses que fins i tot el mestre no sap”, afirma De Hond. Una altra de les particularitats d’aquestes escoles és que no tots els alumnes que participen als tallers tenen la mateixa edat. Els grups es divideixen en dues franges: entre els 4 i els 8 anys, i entre els 9 i els 12. Com que els mestres no fan classe com en les escoles tradicionals, els alumnes de diferents edats aprenen per si sols amb l’iPad a fer, per exemple, operacions matemàtiques. El mestre resol els dubtes de manera individual. Això permet que cada alumne aprengui al seu propi ritme.

Per passejar per l’escola virtual i continuar estudiant quan són a casa, els alumnes disposen d’una aplicació desenvolupada per 04NT per xatejar entre ells o compartir treballs al pati virtual. Cada alumne té un avatar, un dibuix digital que representa una persona en el món virtual. La fundació també ha creat altres aplicacions que serveixen per fer un seguiment de les tasques que fa l’alumne amb l’iPad o per consultar les avaluacions.

En aquestes escoles tampoc hi ha exàmens tradicionals. Només avaluacions cada sis setmanes que fan conjuntament els entrenadors , pares i alumne. Es tracta, asseguren els responsables del projecte, d’oferir una atenció i una educació personalitzada. I sembla que funciona. Els alumnes estan molt motivats. “Crec que per als nens aquest sistema és millor perquè cadascú treballa al seu nivell i va al seu ritme. Abans la lliçó era igual per a tothom. Ara cada nen va al seu ritme”, assegura la subdirectora de Digitalis, Yvonne Kieft.

L’escola, que es va inaugurar fa tres anys, ha optat per aplicar el nou mètode educatiu només amb la meitat dels alumnes. L’altra meitat segueix l’ensenyament tradicional. Kieft explica que els pares han pogut triar el model. La incògnita, admet De Hond, és saber si aquest mètode educatiu, amb una certa dosi d’anarquia, acabarà funcionant. Amb només quatre setmanes de funcionament, el projecte ja ha rebut crítiques a Holanda per part d’experts en educació. “D’aquest tipus d’ideologies educatives la història n’està plena, però sempre han fracassat”, afirmava taxatiu en un article al diari holandès Volkskrant el psicòleg Jan Derksen. L’articulista diu que és una “fal·làcia” lligar les noves tecnologies a un millor desenvolupament de l’alumne.

Catalunya també té iPads a l’aula

A les escoles catalanes l’ús d’iPads és anecdòtic, però hi ha centres -concertats, sobretot- que han substituït els llibres de text per les tauletes d’Apple. A la llarga és més econòmic, però, sobretot, l’iPad té molts altres usos educatius. Les escoles Garbí Pere Vergés, a Esplugues de Llobregat i a Badalona, són pioneres en l’ús d’iPads a les aules. Cada alumne d’educació primària i secundària disposa d’una tauleta. “Si tenim en compte que aquests nens viuen i viuran en un món tecnològic, aquest és el mitjà en què ens hem de moure”, assegura Lluís Nàter, cap del departament de didàctica i TIC de l’escola d’Esplugues. Nàter explica que els alumnes estan més motivats. “És molt més empàtic quan utilitzem un material tecnològic que no pas quan omplim una pissarra de guix, això ho hem pogut comprovar”, afirma.

Que no els maquillin el somriure. Aturem la tracta d’éssers humans.

Avui volem explicar una història.

Podria ser la història d’una de les milers de nenes que són enganyades per les xarxes de tràfic d’éssers humans al Sud-est Asiàtic.

Amb la teva col·laboració podrem seguir defensant la seva dignitat, perquè ningú té el dret de maquillar el seu somriure. ¡

Ajuda-les! Fes un donatiu a www.anesvad.org.

Envia TRACTA al 28014

Que no els maquillin el somriure

L’infern són els altres

Aquesta frase és del drama “A Porta Tancada” (No Exit) de Jean Paul Sartre. En el drama, de només tres protagonistes, es veu que els tres han mort i van a l’infern. Però l’infern no és un lloc lleig ple de foc sinó una habitació en un hotel de luxe sense finestres. Els protagonistes són un faldiller brasiler, una rossa i una lesbiana. Tot comença tranquil·lament però a poc a poc es van adonant de tots els seus problemes que porten i de com un vol enganyar a l’altre. I aquest “voler” constant i no poder es converteix en un infern. I el pitjor, com diu Sartre, això dura per l’eternitat.

EL INFIERNO SON LOS OTROS 001EL INFIERNO SON LOS OTROS 002EL INFIERNO SON LOS OTROS 003EL INFIERNO SON LOS OTROS 004EL INFIERNO SON LOS OTROS 005

Font del text:  Llic Martin Alvarez d’EL TREBOL

En una conversa algú diu la frase “L’infern són els altres” de Jean Paul Sartre i va despertar la  curiositat d’un inquiet cercador de respostes.

Després de fullejar diversos llibres, dels filòsofs més coneguts, en va agafar un que tenia anotada en el primer full la frase: ¨L’home està condemnat a ser lliure, perquè una vegada que està en el món, és responsable de tot el que fa¨.

Ressonant a les orelles l’explicació deia …

… Quan la immortal frase de Jean Paul Sartre s’escapa de la saviesa i la intencionalitat que l’envolta com filòsof de l’esperit, arriba a colpejar la moral d’homes i dones que en realitat el que els acull, és una closca construït com màscara i camisa de força contra l’esperit lliure, i diran ells què és ser lliure? Nosaltres som lliures! I pretendran que ningú els discuteixi, diran amb atreviment: sempre som lliures i no veig cap presó al meu voltant! Un altre dirà: a mi ningú em mana!. Sartre diria repetidament “L’infern són els altres” ….

I després les extenses explicacions, amb les paraules justes que definien això que havíem entendre, que havíem de conèixer i que havíem internalitzar …. relatava gairebé com si fos, que el l’hagués escrit …

… Potser ens costi comprendre el perquè d’aquesta expressió, ja que som en part aliens a l’autor i aliens a la seva intencionalitat, “L’Infern són els altres” és l’expressió més sublim que posa entredit la moral, aquesta moral que coacciona i que en realitat no és més que una cadena que lliga l’home a un món de lleis i normes, costums i hàbits que atrapen el seu esperit a la presó més difícil de burlar, la moral coacciona i atrapa éssers alliberis, la mateixa no se sustenta per si mateixa i tampoc s’exerceix dinàmica i autònomament sense la presència dels homes, necessita dels homes que la imposin als altres i d’algú que et digui de tant en tant eh això no es fa!.

Si la moral és el que és gràcies als homes que la mantenen i la propaguen i la immortalitzen, llavors els homes, constructors d’aquesta moral són l’infern de cadascú, són els que t’assenyalen i et aplaudeixen, són els castigadors en cas que no vagis acord amb l’estipulat pels costums i lleis, és aquesta la moral i són aquests els seus constructors i per tant són ells l’infern, són ells els que coaccionen la teva llibertat.

Dir “L’infern són els altres” és el mateix dir que molt del que no fas no és perquè estiguis convençut de no fer-ho, és falsa la teva moral de llibertat, no ets lliure quan respectes el semàfor, només ho fas perquè l’altre et castigarà, et assenyalar, perquè la moral et jutjarà, o sigui els altres que són els seus autors, allà Jean Paul Sartre passa a ser tan odiat com ningú, perquè desemmascara el comportament de presoners que tenim, la manca de consciència que s’ha forjat i la poca lucidesa que tenim.

De la mà amb Sartre i digerint gustosament cadascuna de les seves belles exposicions, podem arribar a abraçar la llei, cercar la norma i construir poble i no massa, fer cada cosa amb intencionalitat i no acompanyats de por perquè l’altre existeix. Quan pensem en fer alguna cosa perquè l’altre està o no està, actuarem com miserables presoners que han estat alienats i han lliurat la seva llibertat al policia, al professor o al president, i la majoria no s’escapa d’això, la majoria no ha llegit a Sartre però Sartre si els ha llegit a ells i ha escrit per a ells “l’infern són els altres …

Ja fa tard i al tancar el llibre per deixar-lo novament en el seu lloc va trobar aquesta altra frase … que convidava a llegir:  ¨Ningú és com un altre. Ni millor ni pitjor. És un altre. I si dos estan d’acord és per un malentès ¨.

Imatges de:  L’enfer, c’est els autres

Traducció de Sonrisas y vida

Dia Mundial de l’Alzheimer 2013. “Qüestió d’Estat”

dia mundial de l'alzheimer 2013 Questio d'estat

El 21 de setembre és el Dia Mundial de l’Alzheimer. El lema triat enguany és “Qüestió d’Estat“. Lema molt ben portat, en una època de turbulències per al que es va conèixer com l’Estat del Benestar, instaurat a l’Europa Occidental durant els anys cinquanta del passat segle. Des d’una societat tan avançada com l’holandesa se’ns parla ja de “societat participativa”. I no és una altra qüestió, ja que afecta de ple a l’establiment de prioritats. El seu encert o no és tema d’un altre debat. Però no ho és l’expressió. Perquè depèn molt de la participació de la societat i la implicació sense embuts l’Estat en afrontar les malalties neurodegeneratives, creixents cada any i que afecta com a mínim a milió i mig d’espanyols i per extensió a uns cinc milions de conciutadans (familiars, cuidadors … ).

Com ens indica l’infatigable Kepa Aulestia, President de la  CEAFA (Confederació Espanyola de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències) es fa urgent la posada en marxa d’una política d’Estat basat en quatre pilars bàsics: Suport socioeconòmic a les famílies, protecció jurídica, atenció sociosanitària a més de formació i investigació. Només a Guipúscoa, aquestes patologies sense comptar els no diagnosticats-potencialment podria ascendir fins a les 23.000 persones-, afecta més de cinc mil ciutadanes i ciutadans. Es s’acarnissa de manera particular amb el gènere femení (és evident l’estret lligam entre longevitat i malaltia), amb més del setanta per cent dels casos. Malalts i entorn el referent associatiu és AFAGI  -Associació de Malalts i Familiars de Guipúscoa-.

Des d’aquesta humil tribuna exhortem a la ciutadania perquè participi dels esdeveniments que durant aquestes dates recorrem la nostra geografia buscant la sensibilització social amb una malaltia cruel i degenerativa, sense cura a dia d’avui.

Les previsions assenyalen que els afectats per aquestes malalties es multiplicaran a escala mundial per tres el 2050. Hem d’insistir, en aquesta època en què la pobresa s’instal·la a la nostra quotidianitat, els índexs no paren de créixer, que el cost anual de cada persona diagnosticada supera els trenta mil euros anuals. Els cops a la Llei de Dependència són demolidors per les baules més febles de la nostra societat.

Es fa necessària, i el recordarem fins a l’extenuació, la implicació emocional cap a unes malalties cada vegada més presents en el nostre entorn immediat. Encara recordo les sensacions viscudes a Zarautz, durant una jornada on un altre incansable lluitador i divulgador d’aquest desafiament, Guillermo Nagore, ens documentava sobre les seves experiències. Experiències amb afectats per aquestes malalties, que van marcar la seva gesta al llarg del seu viatge des de Galícia fins a Jerusalem en una noble empresa:  La memòria és el camí . Doncs bé ciutadans, no deixem en el camí als que han perdut la memòria.

Com tots els anys per aquestes dates, em plau recordar la frase de Julie Christie en el film  Lluny d’ella : “vas poder haver-me abandonat i no ho vas fer”.

Publicat a EL lliurepensador.

Els anomenen els petits professors, però la síndrome Asperger no és un do

La síndrome d’Asperger no és una malaltia però tampoc és un do, com a vegades es transmet, perquè qui ho té pateix té grans dificultats per a les relacions socials.

Es Messi retrasado

Imatge de “És Messi un retardat?”, Llegir més …

Hans Asperger va ser el primer a treballar amb la síndrome a mitjans dels quaranta, quan l’autisme es considerava una espècie de psicosi. En els seus estudis amb nens, el metge austríac s’adona de dues coses.Que tenen un comportament estrany, sobretot pel que fa a les seves relacions socials i que fan servir un llenguatge rebuscat, una mica pedant i poc apropiat per la seva edat, per aquest motiu truqui a aquests nois ‘petits professors”. Ell s’adona que això passa perquè tenen àrees restringides d’interès en què són capaços d’anar fins al fons i conèixer-les amb molt detall.

A causa dels primers estudis d’Asperger, es va creure que els nens amb la síndrome eren, en general, originals i molt creatius i que aquest es presentava amb més assiduïtat en nens amb intel·ligència alta i capacitats especials. Aquesta confusió venia de certes similituds entre els comportaments dels nens superdotats i els nens amb Asperger, com pot ser la precocitat, una gran fluïdesa verbal, bona memòria, fascinació pels números, interès absorbent per certs temes i una capacitat sorprenent per donar respostes llargues i detallades sobre aquests temes.

“Quan coincideix el ‘interès restringit’ per un àrea significativa amb un quocient intel·lectual elevat, es pot donar el cas de la brillantor, però no tots els Asperger tenen grans capacitats o un quocient intel·lectual molt alt sinó més aviat tot el contrari, són els menys, igual que passa entre la gent sense Asperger. L’única diferència és que un Asperger ha de tenir com a mínim una intel·ligència mitjana perquè no es donen casos de retard mental”, explica el psicòleg clínic i director tècnic d’Asperger Espanya, José Antonio Peral.

Les seves àrees d’interès són molt variades, des de la política fins al cinema o un determinat tipus de novel·les. Es dóna amb certa assiduïtat l’interès pels mitjans de transport, sobretot els trens. però també es donen interessos més prosaics com els còmics, les xarxes socials o els videojocs. “Les seves àrees d’interès tenen relació amb la seva condició de persones aïllades, amb els seus dèficits en la vida social, d’aquí que sovint empren les xarxes socials, el cinema o els videojocs com a substituts d’aquesta vida social que els falta”, explica Peral .

No és un do ni té glamour

D’un temps ençà, el director tècnic d’Asperger Espanya ha detectat cert interès pel Asperger vinculat a una mena de glamour, a causa de certes divulgacions en què es relaciona la síndrome amb persones conegudes, brillants i en general amb altes capacitats – Keanu Reeves, Steven Spielberg, Bill Gates, Steve Jobs, Tim Burton, Syd Barrett, Vernon Smith … -, una frivolitat que li sembla molt perillosa. “Que una persona sigui introspectiva, que tingui dificultats en les relacions, que s’aïlli, que no busqui el contacte amb altres no té res de glamurós perquè són persones que pateixen. Viuen amb una discapacitat social tremenda amb l’agreujant que ells volen tenir però no saben com “, explica el psicòleg.

Les persones amb Asperger fracassen en les regles convencionals no escrites que regeixen el comportament entre les persones. No saben mirar als ulls, ni trobar complicitat en l’altre, són com extraterrestres al nostre món: volen relacionar-se però no poden. “Sovint es diu que la persona amb autisme clàssic viu en el seu món. Doncs bé, l’Asperger viu al nostre món però a la seva manera”, afirma Peral.

Al documental ‘El laberint autista’ , en la realització ha col·laborat Asperger Espanya, hi ha un cas molt paradigmàtic d’una noia que estava cursant estudis superiors i era un cervell en temes d’idiomes. Aparentment era autosuficient, anava i tornava sola a classe, però es donava una circumstància: encara que havia fet el trajecte centenars de vegades, si el bus s’espatllava o s’endarreria o canviava la seva ruta es bloquejava i era incapaç d’arribar a casa. “És increïble que puguin ser tan excel·lents en alguns temes i tan dependents en altres. Pots trobar persones que són autèntiques enciclopèdies, que et reciten per exemple totes les pel·lícules dels anys cinquanta i que no saben cordar-se les sabates “, assegura el director tècnic d’Asperger.

“Hi ha un cas d’un catedràtic universitari – continua Peral – molt brillant al seu camp que ha sol·licitat un diagnòstic a veure fracassant en una relació de parella que ha aconseguit amb molt esforç. Un home molt brillant, amb molt material publicat, catedràtic d’una universitat important i que sempre menja sol a la cafeteria perquè és incapaç d’avançar en la seva vida social “.

“Entenem que l’Asperger cridi l’atenció en els mitjans de comunicació, en sèries de televisió, en novel·les, perquè té condicions per ser molt vendible en molts aspectes, però no és un do. Tampoc és una malaltia, perquè un neix amb la síndrome i no pot ser curat. Jo crec que la síndrome d’Asperger ens pot ensenyar molt sobre la diversitat humana i sobre l’acceptació del que és diferent “, conclou el psicòleg.

Llegir més: teinteresa.es salut  

Els anomenen els petits professors, però la síndrome Asperger no és un do 

Traduït de Sonrisas y Vida

AMPA IPSE NEWS #021

 

AMPA IPSE NEWS #021

un espai per a la comunicació i per a la participació

19/09/13    

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
23 coses que tota dona hauria de deixar de fer

 
A HuffPost Women han decidit plantejar un repte a les dones: deixar de fer 23 coses:
1. Demanar perdó tot el temps.
2. Dir que sí a tot el món.
3. Dir-nos “no” a nosaltres mateixes.
4. Pensar que…
Vuit de cada deu pares deixen les tauletes tàctils als seus fills menors de 11 anys

Una enquesta revela que el 71% dels escolars dels EUA voldria substituir els seus llibres de text pels dispositius mòbils.

Pràcticament vuit de cada deu pares deixen que els seus fills menors de 11 anys juguin…

Els òptics adverteixen dels riscos de l’ús diari de tauletes tàctils a les aules

Es preveu que l’any 2020 el 33% dels adolescents tindran miopia com a conseqüència de la utilització inadequada d’aquests aparells.
El Col·legi d’Òptics-Optometristes de la Comunitat Valenciana ha assegurat que les tauletes tàctils a les aules suposen un important avenç…
AMPA Informa: benvinguts al nou curs

AMPA INFORMA NUM 29 (PDF)
Benvolgudes famílies,
Un any més, des de l’AMPA us volem donar la benvinguda al curs que comença.  Com tots els inicis d’any escolar, arrenquem amb força, ganes i il·lusió per aconseguir, entre…
Com concentrar-se en l’era de la distracció

Estem en l’era de la informació, però també en l’era de la distracció. Aquesta és una infografia de  Learning Fundaments  sobre com concentrar-se avui en dia en què els mòbils, els emails, les xarxes socials i altres…
Benvinguts al nou curs, i el comencem amb amb humor (quin remei!)

El Born Centre Cultural

El jaciment, la Barcelona del 1700, la memòria dels fets del 1714 i el mercat es donen la mà al Born Centre Cultural, un espai històric que configura un eix del temps que permet, des…
Activitat piscina AMPA IPSE curs 2013-2014

Cartell Piscina AMPA IPSE Setembre 2013-2014 (pdf)
L’activitat comença el dimarts 1 d’octubre.
Entrada a les 17:30h. i sortida a les 19:00h. (es prega puntualitat).
Les inscripcions de juny que van optar per fer dos pagaments, el segon…
Que cada persona interpreti la realitat a la seva manera …

Quan és la mare la que no s’adapta a la tornada a l’escola

Deu consells per a superar l’angoixa de les primeres setmanes.
Els sentiments de culpabilitat afecten a moltes mares quan deixen els seus petits a l’escola infantil o al col·legi.

A Espanya l’educació no és obligatòria fins als…

Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #021
%d bloggers like this: