El parlament britànic donarà el perdó pòstum al matemàtic Alan Turing per ser homosexual


Alan-Turing1

Més de 60 anys després de la condemna per “incidència greu” i posterior suïcidi del precursor de la informàtica moderna, la Cambra dels Lords discuteix el seu perdó oficial.

El matemàtic Alan Turing, va passar a la Història per haver escrit el 1936 el primer model teòric d’ordinador amb intel·ligència artificial a base d’algoritmes. Però no només això, en la unitat encarregada de les comunicacions de la intel·ligència britànica durant la Segona Guerra Mundial, en Bletchley Park, Turing va ser el responsable de les màquines que van atacar Enigma – aquella que empraven els nazis per encriptar les seves comunicacions – fins replicar els seus codis i permetre conèixer les rutes dels letals submarins alemanys. També la potent Colossus, del bàndol britànic, va ser manejada per Turing per llegir el codi secret de les informacions nazis.

Un heroi nacional i un geni de la informàtica, però amb un “error en el seu caràcter” imperdonable per a l’època. Alan Turing era homosexual. En els opacs anys 50 del món sencer això era un delicte tan flagrant que cap mèrit previ va poder salvar-lo.

El destí, injust pel matemàtic, va voler més que la seva orientació sexual veiés la llum de la manera més infame possible. El seu amant, Arnold Murray, un jove parat de 19 anys va intentar enganyar permetent que un amic seu robés l’informàtic a casa. Va acabar confessant i Turing va decidir denunciar-ho a la policia. Complir amb el seu deure ciutadà marcaria el principi del final.

El 2009, el primer ministre laborista Gordon Brown va demanar disculpes públiques per com va ser tractat el científic en l’època. L’any passat, una petició de més de 20.000 persones, difosa amb motiu del centenari del seu naixement, va ser desatesa pel govern actual, es tracta d’una conducta considerada delictiva per les lleis de l’època.

Al desembre de l’any passat, un grup de científics britànics, entre els quals figurava Stephen Hawking, va exigir mitjançant una carta al Daily Telegraph de nou el “perdó pòstum” per a qui defineixen com “un dels més brillants matemàtics de la nostra era”.

El perdó equivocat

A Turing, tractat com un criminal, li van donar dues opcions: entrar a la presó o sotmetre a una “cura” basada en injeccions d’estrogen sintètic. Va optar per la segona sense conèixer els efectes adversos que li podria ocasionar encara, tement-se el pitjor, va augurar: “Sortiré de tot això com un home diferent, tot i que encara no he descobert qui seré”. Un any més tard, impotent – entre d’altres conseqüències – iimpedit per seguir treballant com a consultor en la Caserna General de les Comunicacions, el geni de la informàtica es va suïcidar. Tenia 41 anys.

Ara, el moviment per restaurar la seva reputació “oficial” avançarà un pas amb el debat a la Cambra dels Lords de la llei del perdó a Turing, impulsada pel baró John Sharkey, del partit liberal. La cambra alta del parlament britànic discutirà en segona lectura el projecte de llei, que haurà de després ser adoptat en comissió i encara en una tercera lectura en els Lords abans de la seva aprovació oficial.

La llei, que va ser introduïda al maig, concedeix concisament “el perdó legal a Alan Mathison Turing pels delictes segons la secció 11 de la llei d’esmena al Codi Penal de 1885, pels quals va ser condemnat el 31 març 1952″.

Un sense sentit que avergonyeix a una societat que hauria de ser ella qui rebés el perdó de Turing i no a l’inrevés.

Font: eldiario.es

COEINF.cat

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: