Emocions a l’aula


Emocions a l’aula 01

Dos alumnes es barallen a classe; fan xivarri, són incapaços de calmar-se i acaben provocant mal clima a l’aula. Així no hi ha qui es concentri. La situació es torna a repetir altres dies… Com es pot aturar? Davant situacions com aquestes, cada vegada més escoles recorren a l’educació emocional. Una bona gestió de les emocions millora l’ambient de classe i els resultats acadèmics, sostenen els professors.

Maite Gutiérrez – LA VANGUARDIA

Emocions a l’aula – LA VANGUARDIA (pdf)

Els alumnes no són ordinadors ni tauletes. La transmissió de coneixements i prou, sense tenir en compte l’estat d’ànim de la persona, no és efectiva, assenyala Pere Vilaseca, professor de les Escoles Pies que s’ha especialitzat en educació emocional. “La neurociència ja ho ha demostrat: quan un alumne se sent bé està més predisposat a aprendre, i fixa els coneixements d’una forma més profunda”. En canvi, si està rabiós contínuament, o bé enfadat o trist, li costarà parar atenció, i és probable que acabi molestant els seus companys.

La gestió dels estats d’ànim no forma part del currículum de les facultats de magisteri. En general, els professors no reben formació sobre això. Rafel Bisquerra, director del Màster en Educació Emocional de la Universitat de Barcelona i introductor d’aquesta disciplina a Catalunya, calcula que un 5% de centres escolars tenen un pla elaborat de gestió dels sentiments. La xifra, però, va en augment. Molts professors s’han vist obligats a preparar-se. La realitat ho reclama. Mercè León, mestra d’educació infantil a l’Escola Pia de Granollers, explica que cada vegada veuen més alumnes amb problemes personals. “L’escola és un reflex del que passa a la societat: hi ha moltes famílies a l’atur, amb una situació econòmica complicada, pares que se separen o famílies desestructurades…, i tot això afecta el nen”, diu León. A la seva escola treballen sistemàticament les emocions.Cada dia fan algun exercici per fer aflorar emocions, perquè els alumnes en siguin conscients, pensin per què se senten així i aprenguin a controlar-les. La mestra anima els alumnes a fer-se una abraçada. “És molt possible que al nen que no abraça, que es queda apartat, li passi alguna cosa. Aquesta feina sistemàtica ens permet veure coses del nen que, altrament, passarien desapercebudes, i millora la relació professor-alumne”, afirma. Un altre dia, els estudiants han de triar entre diverses cares l’estat d’ànim amb què se senten més identificats, i explicar per què. A vegades els pares també participen en aquests exercicis. L’empatia, el treball en equip, la solidaritat, l’esforç personal, l’autoestima… són aspectes que es treballen mitjançant l’educació emocional. “L’escola no només ha de transmetre continguts acadèmics, té un aspecte social que ha de desenvolupar, i que cada vegada és més necessari”, continua León.

En definitiva, l’educació emocional ajuda a “preparar els alumnes per a la vida”, assenyala Pere Vilaseca. Aquest professor recorda casos d’alumnes que treien molt bones notes a escola, però que després no han tingut èxit en la vida. Potser no eren capaços de tenir bones relacions socials, o de treballar en equip, o es deixaven portar sempre per sentiments negatius. “La raó no assegura l’èxit, també cal tenir en compte l’estat emocional”, continua dient Vilaseca. El psicòleg nord-americà Daniel Goleman, un dels pioners d’aquesta disciplina, indica que la relació entre el coeficient intel·lectual d’una persona i l’eficàcia a l’hora d’exercir la seva professió no supera el 25%. La resta es deu a altres factors.

A les Escoles Pies fa dos anys que formen els més de mil professors que tenen en educació emocional. Laia Mestres és una de les docents que s’han preparat per gestionar estats d’ànim. És professora d’FP a Barcelona i centra la seva feina en els alumnes de grau mitjà que no tenen el títol de batxillerat, però que volen estudiar un cicle d’FP superior. Per aconseguir-ho, han de superar un curs pont. “Solen ser alumnes amb un historial acadèmic complicat, amb l’autoestima baixa, i amb l’educació emocional hem aconseguit disminuir els conflictes a classe i millorar els resultats acadèmics”, afirma. Cada curs hi dediquen 50 hores. “Com t’imagines, d’aquí tres anys?”, pregunta un professor a un alumne. “Estudiant a la universitat”, contesta ell. S’ha marcat un objectiu, i el professor li diu que elabori un pla per arribar-hi. És un dels exercicis que fan a la tutoria. A més, posen èmfasi en la introspecció. “Els ensenyem a estar en silenci i reflexionar”.

L’educació emocional no es queda a l’aula. Casals o cases de colònies comencen a tenir-la en compte. La Fundació per a l’Educació La Granja, a Santa Maria de Palautordera, fa deu anys que organitza colònies per a escoles interessades a millorar les relacions dels alumnes, l’empatia o la resistència a la frustració. Cristina Gutiérrez, coordinadora de la fundació, explica que reben nens amb “moltes pors, perquè han estat sobreprotegits”, i poca autonomia personal. Mitjançant activitats a la naturalesa incideixen en les dinàmiques de grup. Un dels exercicis que proposen és assolir un objectiu -per això han de construir ponts, passar per un pneumàtic…-. Així els alumnes aprenen a treballar en equip i a fer estratègia.

“Una altra activitat consisteix a dir coses positives d’un company amb qui no t’avens, i anar avançant al seu costat”, diu Gutiérrez. “El canvi que experimenten els nens si es tenen en compte les seves emocions i els ajudes a ser-ne conscients és increïble”.

Emocions a l’aula 02

Què es treballa en l’educació emocional

Regulació emocional: significa donar una resposta apropiada per a les emocions que s’experimenten. No s’ha de confondre la regulació emocional amb la repressió. “La regulació consisteix en el difícil equilibri entre la repressió i el descontrol”, afirma l’informe de Sant Joan de Déu. La tolerància a la frustració, l’empatia o la gestió de la ira ajuden a regular les emocions.

Entre pares i mestres

Un 36% d’estudiants afirma que sent estrès a causa de les situacions que viuen a l’escola, segons un estudi de l’hospital Sant Joan de Déu coordinat per Rafel Bisquerra. Un altre 32% se sent nerviós per l’ambient que hi ha a casa seva i un 21% per les burles dels seus companys. L’informe d’aquest hospital pediàtric proposa uns senzills exercicis per solucionar conflictes i fomentar emocions positives tant a casa com a l’escola.

A l’escola

COM EM SENTO? L’alumne contesta a aquesta pregunta. Així aprèn a relacionar-se amb el món emocional, a identificar el seu estat d’ànim i esbrinar què l’hi ha provocat. El professor també ha d’explicar com se sent. D’aquesta forma també es treballa el vocabulari i l’expressió oral i escrita.

PENSO I SENTO COSES POSITIVES. Una manera de sentir-se millor és pensar en alguna cosa positiva. Aquí els alumnes escriuen què els produeix alegria o benestar, i després exposen les seves frases a tota la classe. A partir d’aquí es pot organitzar un debat entre tota la classe.

EM CUIDEN I EM CUIDO. Organitzar activitats en les quals els alumnes se sentin cuidats i respectats pels altres afavoreix les relacions socials i l’autoestima. Ballar en parelles, fer abraçades i dir coses positives d’un altre company contribueix a fomentar aquests sentiments.

COMUNICAR EMOCIONS. Tothom necessita sentir-se escoltat, sobretot quan se sent abatut. L’informe de l’hospital Sant Joan de Déu proposa d’instal·lar dues bústies a classe, una per a les emocions positives i una altra per a les negatives. Els alumnes escriuen els agraïments, felicitacions, queixes o conflictes en un paper i el dipositen a cada una de les bústies. Cada dia, el professor extreu un missatge i es comenta a classe.

ENUIG. Cal ensenyar a expressar-lo d’una forma adequada. Es pot començar escrivint les situacions que produeixen malestar a cada alumne, què fa quan s’enfada i com es comporta o com respon si algú s’enfada amb ell.

A casa

AMB MÚSICA. La música té efectes sobre les emocions i pot contribuir al benestar personal. Els professionals proposen que pares i fills escoltin algunes cançons junts i que els nens assenyalin quines els provoquen tranquil·litat, calma, ansietat, alegria o tristesa. D’aquesta manera, diuen, la música es converteix en un recurs per a la gestió emocional. Els pares han de detectar si el seu fill està estressat, enfadat o trist i quin tipus de música pot ajudar a canviar aquest estat d’ànim. Alhora, també pot ajudar-lo a connectar amb l’emoció que estableixi després d’haver escoltat la cançó.

JOC COMPARTIT. Els pares haurien de passar part del seu temps lliure amb els fills i jugar, sense arribar a crear dependència. Jugar junts fomenta viure experiències positives que contribueixen a la relació pare-fill i al desenvolupament emocional del nen.

CONTACTE I AFECTE. Tothom necessita que li facin carícies i que li dediquin mostres d’afecte, tingui l’edat que tingui. Rebre i fer carícies ajuda el nen a sentir-se bé. L’informe de Sant Joan de Déu assenyala que demostrar amor als fills és “imprescindible”. Un nen amb falta de contacte físic, afegeixen, té més probabilitats de tenir relacions interpersonals menys satisfactòries i de manifestar conductes antisocials.

SER SINCERS. L’estudi de l’hospital Sant Joan de Déu anima a trobar espais on mantenir una comunicació oberta amb els fills i mostrar confiança. Si els pares expliquen com se senten ells, les seves emocions i problemes, els fills també ho faran.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: