La “bona salut” de les AMPA

AMPA IPSE 2012 Bon Nadal

Un estudi de la Fundació Jaume Bofill destaca el paper de les famílies en la qualitat educativa i destaca la seva funció de conciliació. El 60% dels equips directius valoren positivament la seva aportació en la qualitat educativa de l’escola.

El 97% dels centres educatius catalans tenen una AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) formalitzada i agrupen un total de 400.500 famílies aproximadament. Aquestes dades es desprenen d’un estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill, a partir d’enquestes a 1.228 AMPA de Catalunya i preguntes a 1.508 directors de centres públics. L’estudi pretén trencar amb els tòpics que envolten aquestes associacions i és pioner en l’anàlisi de les AMPA d’escoles púbiques i privades-concertades.

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha recalcat que “les famílies han fundat escoles, n’han promogut, han lluitat per l’escola en català. Han tingut un paper molt important”. Les conclusions de l’estudi destaquen que les AMPA contribueixen a la conciliació familiar i laboral i treballen per estalviar diners a les famílies. A més, el 60% dels equips directius valoren positivament la seva aportació en la qualitat educativa de l’escola.

Un 81% de les famílies dels centres estan associades a les AMPA i en paguen la quota, tot i que les juntes directives i d’organització estan formades per una mitjana de 9 membres. Els nivells de participació són del 18,2% en les assemblees, el 15,7% en xerrades i conferències i del 60,3% en activitats com festes, unes xifres que des de la direcció de l’estudi qualifiquen com a “bons nivells de participació”.

La quantitat de serveis que ofereixen les AMPA varia molt en funció de la titularitat del centre (si és públic o privat-concertat). En el cas de les escoles públiques, les famílies tenen una incidència remarcable en la gestió d’activitats extraescolars, l’acollida matinal i el subministrament dels llibres de text, funcions que fan en exclusiva. Col·laboren amb el centre en la millora d’infraestructures i equipaments, com també fan les AMPA d’escoles concertades i privades. Aquestes últimes limiten molt les seves funcions a l’escola de pares i les activitats extraescolars, mentre que de la resta s’ocupa el centre.

L’estudi també destaca que un dels principals problemes que han d’afrontar les AMPA és l’insuficient recolzament econòmic de l’administració, que des de l’any 2010 ha aturat totes les subvencions per a la participació en activitats extraescolars, el servei d’acollida matinal, les Escoles Obertes o les federacions d’associacions de pares.

La directora de l’estudi, Marta Comas, ha destacat que “si deixen les AMPA a la seva sort, el sostre de finançament és el sostre que tenen les famílies”, afectades per la crisi econòmica. A més, ha recordat que la falta de subvencions “pot generar inequitat dins el propi centre i entre centres educatius depenent de la zona. La funció igualadora de les AMPA pot quedar, per tant, en entredit”.

MIREIA PRAT DURAN – ARA

Més informació a Famílies amb veu

families amb veu logo

Wert “reconsiderarà” el 6,5 com a nota mínima per accedir a una beca universitària

wert mariano rajoy nobita

La falta de consens, fins i tot al seu propi partit, l’ha fet fer marxa enrere. El ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, “reconsiderarà” el 6,5 com a nota mínima per concedir beques als estudiants que entrin a la universitat. Wert ho ha assegurat en la roda de premsa posterior a la reunió que ha mantingut amb els consellers autonòmics d’Universitats per plantejar-los el seu decret de beques, que endureix els requisits per obtenir-ne.

El ministre ha topat amb l’oposició, fins i tot, de consellers populars, i ha anunciat que ha encarregat al seu departament que “recalculin” tot el sistema. Això sí, ha deixat clar que el 5,5 actual no és “compatible” amb el model que pretén implantar. A l’espera de la xifra definitiva, però, el director general d’Universitats, Antoni Castellà, ha garantit que cap estudiant català quedarà fora de la universitat per motius econòmics.

Simple aprovat per mantenir l’ajut

Un cop dins de la universitat, per mantenir la beca, segons ha explicat el ministre, caldrà obtenir tots els crèdits al qual l’alumne s’ha matriculat amb un simple aprovat, és a dir, un 5. Per als alumnes que no aprovin tots els crèdits, el decret preveu encara una altra oportunitat per mantenir l’ajuda: aprovar-ne un nombre determinat amb una nota mitjana de 6,5.

La trobada del ministre amb els consellers del ram s’ha fet l’endemà que el ministre anunciés la proposta d’exigir un 6,5 com a nota mínima d’accés a la universitat als alumnes que vulguin obtenir una beca. Wert, de fet, va insinuar que els que no hi arribin haurien d’optar per altres estudis, unes declaracions que havien aixecatmolta controvèrsia, tant en els estudiants com en l’oposició, que l’havien titllat de classista.

De fet, si aquesta mesura s’hagués aplicat aquest curs, hauria deixat sense beca 340.000 alumnes del milió i mig que actualment estan estudiant a les universitats de l’Estat. Això, segons el conseller del ram andalús, Antonio Ávila, que, abans d’entrar a la reunió ha extrapolat la xifra de la seva comunitat: 90.000 estudiants andalusos, és a dir, el 40% del total, no van arribar al 6,5 com a nota per accedir a la universitat. A Catalunya, segons Castellà, 10.000 estudiants no arriben al 6,5.

FONT: 324

notas-rajoy-anzar-wert-default

Les 10 millors Aplicacions educatives (gratuïtes) per aprendre a vacances

apps_gran

En alguns llocs del món s’acaba el curs escolar i per fi arriben les vacances amb un munt d’hores per riure, jugar i, com no, seguir aprenent de la manera més divertida. Per aquest motiu us portem una selecció de les millors aplicacions per tablets i smartphones amb les què podreu omplir aquests moments:

 1.  Khan Academy Aquesta aplicació ens permet accedir als més de 4.000 vídeos educatius sobre diferents temes (mates, química, història …) El lloc perfecte per repassar aquell contingut que no els ha quedat clar als teus fills / es, consultar aquell dubte que va quedar pendent de resoldre i trobar la solució a aquest problema que se’ls resisteix. Disponible per iOS i Android

2.  DotToDot numbers & letters: Senzilla i divertida aplicació per als més petits de la casa amb la qual podran practicar les sèries de números o lletres. L’aplicació es pot personalitzar (dificultat, nivell, música, efectes …) per adaptar-la a les necessitats dels petits jugadors. Els més atrevits poden enfrontar-se al rellotge i tractar de completar la sèrie abans que s’acabi el temps. Disponible per iOS.

3.  El restaurant del Dr Panda: Amb el Dr Panda aprendrem un munt de coses sobre els aliments, el reciclatge i els animals mentre cuinem divertits plats. L’entorn no aporta moltes pistes de manera que el descobriment i el assaig-error és un factor important en aquesta aplicació. Disponible també una versió de pagament amb noves receptes, per iOS i Android.

4.  Tangram: El tangram és un joc clàssic originari de la Xina què consisteix en crear figures i formes utilitzant les 7 peces geomètriques disponibles . Amb aquest senzill però entretingut joc es fomenta l’observació, la concentració i la capacitat espacial. Segur què no podreu fer sols una partida! Disponible per Android.

5.  Moster Band: Board Games: Aquesta App ens ofereix tres modalitats de joc: Memòria, Puzles i Concurs. En cadascun d’ells es fomenten diferents tasques cognitives com la observació, identificació de colors i formes, concentració i lògica. Tot això en un entorn ple de colorit. L’aplicació permet registrar-nos com usuaris amb el que podrem afegir la nostra foto i guardar els punts que anem obtenint. Disponible per iOS.

6.  Agnitus: Agnitus és una senzilla però entretinguda aplicació destinada especialment per a infants en edat preescolar. Perfecta per reconèixer colors, formes en 2D, reconeixement de lletres, comptar i fins i tot començar amb el traç de les lletres . Requereix registre del nen i permet fer un seguiment dels seus èxits. Disponible per iOS.

7.  Mindomo: Aquesta aplicació està destinada als més grans i la seva funció principal és la de crear esquemes i mapes mentals . Una útil eina per repassar conceptes, crear esquemes i reforçar els coneixements apresos durant l’any. Si els teus fills necessiten fer algun repàs, no deixis de presentar aquesta interessant aplicació. Disponible per iOS i Android.

8.  La selva de Mario  i Julia, Pato i l’Espia: La Fundació Mapfre ens presenta dos fantàstics contes amb què podem fomentar la seguretat viària amb els més petits. Es tracta de “La selva de Mario” destinat per a menuts de 3 a 5 anys i “Julia, Pato i l’Espia” per a menuts de 6 a 8 anys. Tots dos contes són interactius, de manera que no et limitis només a llegir en veu alta sinó que els petits podran ajudar els protagonistes de les històries mentre aprenen sobre seguretat viària. Disponible per iOS i Andriod.

9.  Pepi Bath: Que estiguem de vacances no vol dir que puguem descuidar els hàbits d’higiene . Està aplicació us podrà ajudar amb els petits de la casa a no perdre el ritme de coses tan quotidianes com rentar-se les dents, les mans, la roba … Una bona manera de reforçar els hàbits d’higiene de manera divertida. Disponible per iOS i Andriod.

10.  Busu: I acabem la nostra selecció amb l’aplicació de la coneguda xarxa social Busuu, que permet aprendre diferents idiomes amb els millors professors: parlants natius d’aquest idioma. A més de disposar de cursos i exercicis interactius, tu mateix et pots convertir en professor de la teva llengua registrant-te a aquesta comunitat. L’aplicació és específica per a l’aprenentatge d’anglès, però també estan disponibles aplicacions per Espanyol, Italià, Alemany, Francès, Japonès, Portuguès, Rus, Xinès, Turc i Polonès, a més de molts altres a la seva pàgina web. Disponible per iOS i Andriod.

Coneixes més aplicacions educatives? Volem conèixer-les!

Comparteix amb nosaltres en el grup de Apps Educatives de Tiching.

Dídac Arnau , pedagog i expert en Educació i TIC

És efectiu premiar les notes?

regals nens forges

Molts pares, plens de bona voluntat, prometem als nostres fills grans premis per animar-los a estudiar. Però es tracta d’un mètode una mica arriscat que no sempre ve acompanyat de millors resultats. És una bona estratègia prometre per aprovar?

Tots els pares desitgem ferventment que els nostres fills treguin bones notes a l’escola. La intel·ligència és un factor molt complex que, afortunadament, els psicòlegs i professionals de l’ensenyament tracten cada dia amb més delicadesa i profunditat. Ara ja se sap que hi ha moltes classes d’intel·ligència, una d’elles és la que necessita el nostre fill per superar els seus exàmens escolars. Però afortunadament no és l’única. Tot i que el valor d’una persona no pot ni s’ha de mesurar per la ullera miop de les qualificacions acadèmiques, el cert és que en la societat actual tenen un valor desmesurat, i que els pares fem tot el que podem perquè les notes dels nostres fills siguin el més brillants possible.

Dins d’aquesta dinàmica, un recurs molt utilitzat pels pares és oferir al seu fill un regal si aprova l’avaluació o si treu bones notes. Però aquestes tècniques no acostumen a tenir el resultat que havíem imaginat.

No conec cap estudiant a qui li agradi fracassar en els seus exàmens. La satisfacció per l’èxit és una cosa natural en les persones però els pares acostumem a explotar molt poc. Infravalorem aquesta necessitat que té tot ésser humà de demostrar-se a si mateix i als altres el que és capaç de fer i la substituïm per un bé material. Però en realitat, l’alegria i el benestar interior que produeixen l’èxit i la superació de les dificultats, no es pot suplir amb cap recompensa material.

Què passa quan prometem un regal perquè l’estudiant aprovi?

Un pare de primer de bàsica em va dir que li havia comprat un joc de construcció al seu fill Antonio perquè s’havia superat en la segona avaluació. Li va dir: “Si et segueixes esforçant i les properes notes milloren, et compraré un altre joc de construcció”. Suposem que tot va bé i obté el regal. Quan arribi segon, probablement, Antonio li demanarà al seu pare un regal millor i més car. Què passarà a tercer de primària?, I en segon d’ESO? Jo ho imagino dient al seu pare: “O em compres la moto o no aprovo”. I aquesta no és una bona manera de procedir. Les bones notes s’han d’elogiar, enaltir, aplaudir, tot el que vulgueu, però mai comprar. El treball de l’estudiant és estudiar. El nostre és donar-li suport en tot el que necessiti com a estudiant i com a persona. Reconèixer els seus mèrits, habilitats i ajudar a acceptar les seves limitacions que també les té, com tothom.

A més, quan malgrat la recompensa promesa, el nostre fill no triomfa, la sensació de fracàs augmenta perquè no ha aconseguit la meta ni tan sols amb els estímuls anunciats. Des d’aquesta perspectiva, com més gran és el premi, més gran és el malestar interior que provoca el fracàs i més disminueix l’autoestima.

Jo no crec que sigui una bona tècnica prometre per aprovar. Una altra cosa diferent és que tota la família es alegre dels èxits d’un dels seus membres, el lloïn i el festegin. Arriben les notes, són bones, tots ens posem contents, felicitem al triomfador i se celebra de la manera que a la família li sembli més oportuna: anant tots a sopar al seu restaurant favorit, al parc d’atraccions, regalant (per què no ?) allò que tanta il · lusió li feia i que havia demanat per Reis …

Potser tu, com a pare o mare, em diries ara que t’acabo de deixar sense l’única eina que coneixies i posaves en pràctica per motivar al teu fill en els seus estudis. En aquest cas et pregunto: ¿Et funciona? El teu sentit comú et diu que els premis que li has donat fins ara estan dins d’uns límits raonables? ¿Accepta el teu fill que no sempre pot haver premis extres? Si ja té més de 10 o 11 anys, és conscient que el regal és un detall per demostrar la teva alegria pel seu èxit, però que l’important és el que ha après perquè li servirà per aprendre més i ser cada dia més intel · ligent?

Si la resposta a aquestes i altres preguntes similars és positiva, pots seguir amb el teu sistema de motivació. Probablement, al costat del premi material poses en pràctica altres estratègies de les quals potser no ets conscient.

Però si els èxits no arriben, els regals són exagerats o sents que el teu fill s’està “materialitzant” i fins i tot fent xantatge per estudiar, (“si no em compres la moto …”) potser és el moment de buscar altres tècniques de motivació més adequades.

Eduquemos en la Red – Centro de Información

Llepar-se la còrnia, l’última i arriscada moda al Japó

petó japones - Llepar-se la còrnia

Aquesta pràctica, utilitzada com a joc eròtic, pot provocar ceguesa i està omplint les consultes dels oftalmòlegs nipons.

Després de Tampodka i dels Eyeballing (xupitos d’alcohol pels ulls) arriba el torn del “Oculolinctus“. Aquesta moda consisteix a llepar el globus ocular de la teva parella per obtenir plaer eròtic. Pel que sembla, els que ho han provat asseguren que es proporciona una sensació “tan agradable com donar-se un petó de cargol”.

Més enllà de l’estranya moda, els metges i oftalmòlegs nipons estan alarmats per l’elevat nombre de casos de joves que estan arribant a les seves consultes amb infeccions oculars pròpies d’altres zones del cos, ferides en la còrnia i tot tipus d’irritacions als ulls . Les xifres són sorprenents ja que un de cada tres estudiants japonesos reconeixen haver practicat el oculolinctus en alguna ocasió.

Alarma en els centres educatius

Els professors van ser els primers a donar la veu d’alarma al veure que en poques setmanes molts alumnes es presentaven en els centres educatius amb pegats als ulls o amb ulleres de sol. La moda es va estendre com la pólvora per tot el país i ara amenaça amb contagiar a la resta del planeta.

El que va començar com una pràctica atribuïda a la tribu urbana anomenada Emos podria comportar greus conseqüències per a la vista, arribant a provocar ceguesa, segons ha declarat l’Associació d’Oftalmologia japonesa. I és que en aquest joc eròtic sol haver una transmissió de bacteris i de materials abrasius que es troben a la saliva i que causen lesions greus en els globus oculars.

JAVIER SILVESTRE – LA VANGUARDIA

 

AMPA Informa 27: Mercat de Primavera i comissió de menjador

AMPA INFORMA NUM 27 001

Descarrega’t l’AMPA INFORMA NUM 27 (pdf)

4ª Edició Mercat de Primavera

Amb la presència i participació d’unes 200 persones (50.000 segons altres fonts poc informades) va tenir lloc el passat 5 de maig la 4a Edició del Mercat de la Primavera.

Un any més els nostres nens i nenes ens han tornat a sorprendre amb gran dosi d’imaginació i bon gust en el disseny i muntatge de les 12 botigues que enguany ens han fet meravelloses ofertes dels seus productes “quasi-quasi” nous de trinca.

No han faltat a la cita alguns èxits clàssics com els ninots de cognom Pokemon, i els seus cosins, els InviZimals, així com nines de tots tamanys i colors, llibres d’aventures, divertits jocs, cotxets per passejar bebès, i molts, molts estris de valor incalculable, i quan dic incalculable, vull dir això mateix, incalculable.

Tampoc ens han deixat de visitar els taranets d’aquells cucs de seda que ja des de fa 4 anys, ens saluden en aquesta diada tan familiar.

La visita dels nostres amics de l’Associació Fal·lera Gegantera de la Sagrada Família amb el seu gegant Miliu i els divertits Barrufets va contribuir a fer més variopinta la Festa des del primer moment del dia. Alguns curiosos fins i tot van poder experimentar la sensació que es té, quan es veu la gresca des de l’interior d’alguns d’aquests capgrossos.

Altres aspectes del Mercat van ser més tradicionals: la coca de forner, el maquillatge de cares dels petits, els originals Euroipses, la divertida mascota d’aquest any, etc, … que no van voler faltar a la cita.

Els petits, i no tan petits, van gaudir de valent amb dos inflables de categoria, i El Pirata X (no recordo el nom) va engrescar la quitxalla fins el final d’un matí en què el bon temps ens va permetre celebrar com cal, un any més, el nostre Mercat de la Primavera.

Volem agrair, des d’aquestes línies la col·laboració desinteressada de l’Associació de Futbol de Botons que ens van permetre gaudir d’una activitat desconeguda per a molts, que cada dia compte amb més adeptes.

L’any que ve, més. Comenceu a reservar material.

Fins aviat!

 AMPA INFORMA NUM 27 002

Comissió de menjador

Enguany l’AMPA de l’escola ha creat una comissió de menjador amb l’objectiu de donar resposta a diverses demandes del col·lectiu de pares i mares i, és per això, que el divendres 10 de maig, els membres de la comissió (un membre és de la Junta de l’AMPA i l’altre no) van dinar a l’escola.

L’AMPA disposava de l’autorització i col·laboració de la direcció per a l’avaluació del menú que aquell dia tenien preparat per als nostres fills i filles. Tot i així la visita es va comunicar a la direcció amb pocs dies d’antelació i un cop conegut el menú.

El resultat de l’avaluació va ser prou satisfactori, d’un dia on vàrem dinar: mongeta tendra amb patates, truita de pernil i flam.

Cal afegir que en tot moment vàrem apreciar un ambient agradable i bona relació entre els nens i nenes i els monitors i monitores de menjador, tot i que sempre en queden de despenjats (com no) els dies que hi ha verdura i/o enciam.

Podeu doncs quedar tranquils.

AMPA IPSE NEWS #016

 

AMPA IPSE NEWS #016

un espai per a la comunicació i per a la participació

20/06/13

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L´AMPA”.
Els set mites dels nens i la tecnologia

A hores d’ara tots creiem que els nens neixen amb un pa sota el braç i una tauleta sota l’altre. Assumim que els nadius digitals tenen habilitats innates per entendre amb Internet i tot tipus de…
Les aventures pissarra d’un nadó

Els fotògrafs Anna Eftimie i el seu marit són la parella que està darrere de les divertides fotografies del nadó, són de San José, Califòrnia. En una sèrie titulada “Les aventures pissarra”, Anna imagina el que…
Per què gairebé no hi ha nens francesos amb TDAH?

Mentre a Estats Units al voltant del 9% dels escolars han estat diagnosticats amb Trastorn de Dèficit d’Atenció amb hiperactivitat (TDAH) i  en Xile al voltant d’un 5% , a França tot just un 0,5%.Quin és el…
Els alumnes de sisè de primària milloren en matemàtiques i castellà

Les notes mitjanes baixen per la major dificultat de les proves. Rigau anuncia un “esforç mes gran en la immersió” en els centres escolars d’entorns socioeconòmicament desafavorits. Els resultats de l’avaluació d’aquest any a sisè de…
El rànquing amb les deu carreres més demandades

En acabar l’examen de selectivitat dels alumnes s’enfronten al moment de conèixer la seva nota mitjana: aquesta de la qual dependrà si han aconseguit accedir a la carrera que desitgen o no. Però, què trien els…
12 de juny, dia mundial contra el treball infantil

Imatge de “22 fotografies esfereïdores sobre el treball infantil al món que tots hauríem de veure”.
El 2013 el Dia mundial contra el treball infantil vol dirigir la nostra atenció cap als nens que es veuen…
La UE prohibeix fotos de nens en la llet infantil per protegir la lactància

Aquesta mesura forma part d’un conjunt de normes destinat a reforçar la protecció del consumidor. El Parlament Europeu va aprovar una normativa que prohibeix que els envasos de llet per nadons de menys d’un any portin fotos de nens o imatges que idealicen l’ús…
Sembrar la curiositat científica

Els especialistes reclamen més formació per als mestres de primària i alleugerir els temaris a secundària per despertar interès i vocacions.
Qui no recorda d’un experiment que va fer en la infància? Tallar…
Neguit a Europa per l’increment de la malnutrició infantil espanyola

La preocupació per l’increment de casos de malnutrició entre els nens espanyols ha traspassat les fronteres i ha arribat al discurs dels representants de les institucions europees. El comissari de Drets Humans del Consell d’Europa,…
Només el 10% del professorat català pot impartir classes en anglès

Uns 10.700 funcionaris i 2.500 interins, d’una plantilla total de 71.691 docents, inclosos els especialistes d’anglès, tenen un nivell B2 o superior.
Només el 9,95% del professorat català pot fer la seva classe en anglès, perquè…
Mol·lusc contagiós, què són i com es tracten

Les berrugues i els molluscum contagiosum (Mol·lusc contagiós) són infeccions víriques que els nens adquireixen dels seus companys o a les piscines. Amb el temps, i en termini d’anys, moltes vegades acaben curant per si soles. No obstant…
Mirar pantalles abans de dormir provoca insomni.

Un estudi va confirmar que la utilització d’aparells amb pantalles lluminoses, abans de dormir, provoca insomni. Aparells com tauletes tàctils, llibres electrònics, ordinadors i altres, eviten que l’hormona que regula els cicles del son treballi correctament.
És un hàbit…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #016

Els set mites dels nens i la tecnologia

Els set mites dels nens i la tecnologia

A hores d’ara tots creiem que els nens neixen amb un pa sota el braç i una tauleta sota l’altre. Assumim que els nadius digitals tenen habilitats innates per entendre amb Internet i tot tipus de gadgets.

No obstant això, una investigació publicada a la revista Chilhood Education intenta demostrar que estem alimentant molta mitologia al voltant dels nens i la tecnologia. Les dues investigadores, Lydia Plowman i Joanna McPake , es van centrar en observar el comportament de nens d’entre tres i quatre anys amb mòbils, tauletes i videoconsoles durant un any.

Karelia Vázquez – EL PAÍS SEMANAL

I aquests són els 7 mites que descriuen:

1. Els nens i la tecnologia no s’han de barrejar

El món es divideix entre els pares que creuen que els seus fills han d’interactuar com més aviat amb la tecnologia perquè així seran més llestos i guapos, i els que protegeixen la seva prole d’Internet i els gadgets per no fer malbé el seu món de fantasia i innocència. El que van trobar les investigadores és que la postura dels pares influïa poc en les preferències dels nens. En general, tots els adults consideraven que havien de procurar un balanç entre els jocs tradicionals i els electrònics però, independentment d’això, els nois mantenien les seves pràctiques. També van corroborar que no hi havia diferències en les habilitats socials, la salut o l’aprenentatge dels nens que passaven molt de temps amb els seus jocs electrònics i els que portaven una vida, diguem, més analògica.

2. Tots els nens són “nadius digitals”

Hi ha una creença que hi ha un vincle natural entre els nens petits i la tecnologia. Hem escoltat moltes vegades dir que un nen de tres o quatre anys (un nadiu digital) sap utilitzar un telèfon o una tauleta millor que els seus pares (immigrants digitals). Segons aquesta investigació, els nadius digitals no estan tan còmodes com creiem utilitzant aquests gadgets, menys encara un ordinador. I el que fan els nens és imitar als grans, poc hi ha d’aquesta intuïció digital que tots insistim en veure. I, dit sigui de passada, és el mètode pel qual han après sempre els nens. El que diu la investigació és que entre els tres i quatre anys molts nens no són “nadius digitals” (segons la definició de Marc Prensky (2001) aquells que han crescut amb la tecnologia i se senten còmodes amb ella). Quan preguntaven als nens, molts deien que fer servir un ordinador era “difícil” i se sentien “sobrepassats”. La teoria de les investigadores és que els ordinadors han estat creats amb llenguatge adult i que fins que els nens aprenen a llegir no entenen molt bé com funcionen. L’arribada de les tauletes ha millorat bastant aquesta relació, tot i així pel que sembla els nens d’entre tres i quatre anys no comprenen les convencions del disseny de les interfícies d’Internet, ni tan sols en el cas dels jocs. Tot el que fan és el resultat d’imitar als adults que tenen al seu voltant i que volen creure que els nens saben més que ells.

3. La tecnologia entorpeix les relacions socials

Molts adults creuen que l’excés de tecnologia aïlla als nens i no els ajuda a creure habilitats socials. L’experiència d’aquesta investigació diu que els petits (entre tres i quatre anys) ho barregen tot. Tenen la televisió encesa tot el dia però la ignoren si hi ha una altra cosa que els interessa més. Els agrada veure sèries o dibuixos repetidament, però després volen jugar (en mode analògic) amb els ninots de la sèrie, als que vesteixen i donen rols a l’estil clàssic. Interactuen i pregunten als adults sobre coses que han vist en les rajoles o en els jocs. El que no sembla convenient és que passin molt de temps sols, amb tecnologia o sense.

4. La tecnologia domina la vida dels nens

No juguen al carrer, no practiquen exercici físic, engreixen … i tot és culpa d’Internet. Doncs aquesta investigació suggereix que la tecnologia no tenen una influència tan forta en l’estil de vida dels nens. Almenys, quan se’ls demanava als pares que descrivissin les activitats dels seus fills durant tres caps de setmanes consecutius tot just s’esmentava Internet. També és cert que molts estaven d’acord en què la vida de molts nens estava dominada pel digital. Però sempre era la d’altres, no la dels seus fills. Les investigadores reconeixen que en aquest assumpte hi pot haver un biaix important. Ja sabeu, els meus fills sempre són millors que els altres, i jo sóc el millor pare o mare del món. Els nens de l’estudi empraven Internet per veure programes de la tele, compartir vídeos a YouTube o parlar amb la família via Skype. 

5. Jugar = Aprendre

No està tan clar que els nens sempre aprenguin a través de la tecnologia. Ni tot el contrari.

6. Si el joc és interactiu és educatiu

Encara que molts joguines interactius asseguren millorar la capacitat de concentració o aprenentatge, moltes vegades aquestes promeses són només això, promeses. Segons aquesta investigació, l’ús de les tauletes pot entrenar els nens en l’ús d’una pantalla tàctil o en la comprensió de la interacció amb altres a través de la xarxa, però no garanteix un aprenentatge ràpid o més sofisticat que els mitjans convencionals.“La interacció tecnològica és més escassa que la humana, i fins al moment cap tecnologia és prou intel·ligent per adaptar-se a algú que està aprenent a llegir de la manera en que ho faria un mestre”, diuen les conclusions.

7. Els nens necessiten dominar la tecnologia per a les seves vides futures

Molts pares creuen que han d’exposar com més aviat els seus fills a les noves tecnologies per assegurar-los una bona vida i no crear-los un desavantatge respecte a altres nens.Altres pensen que aquest esforç no val la pena perquè la tecnologia canvia cada dia, i el que aprenguin ara ni tan sols existeix quan comencin a anar a l’escola. Una visió que comparteixen les autores de l’estudi que creuen que no cal preocupar-se tant perquè és impossible saber què necessitaran, en termes de tecnologia, els nadons d’avui quan trepitgin per primera vegada l’escola.

Algun altre mite de desmuntar?

Si algú vol llegir tota la feina, aquí ho podeu trobar.

nativo.digitalAutor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Les aventures pissarra d’un nadó

chalkboard-advenutres-of-a-newborn-baby-1

Els fotògrafs Anna Eftimie i el seu marit són la parella que està darrere de les divertides fotografies del nadó, són de San José, Califòrnia. En una sèrie titulada “Les aventures pissarra”, Anna imagina el que un nen nounat pot estar somiant mentre dorm. Mostra els seus somnis en una pissarra situada sota mentre dorm com un angelet.

Aquestes són les aventures d’un petit individu amb una pissarra. Quan diem “petit”, ho diem seriosament: tenia 5 dies d’edat quan està amb la cigonya, i tres mesos a l’última. Com ho vam fer? Simple! Vam fer els dibuixos amb guix en una pissarra, com fèiem a l’escola. Després, prenem les fotos del nadó mentre dorm damunt d’un drap suau i càlid sobre la pissarra, al centre de la seva pròpia història. Tot i que el nostre fill es veu com que dorm directament sobre la pissarra, sempre tenia alguna cosa suau sota d’ell “.

Anna

http://www.cutemomentsphotography.com

http://twistedsifter.com/2013/06/chalkboard-adventures-of-a-newborn-baby/

Traduït de Sonrisas y Vida

chalkboard-advenutres-of-a-newborn-baby-2

chalkboard-advenutres-of-a-newborn-baby-3 Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Per què gairebé no hi ha nens francesos amb TDAH?

FRANCE-WEATHER-HEAT

Mentre a Estats Units al voltant del 9% dels escolars han estat diagnosticats amb Trastorn de Dèficit d’Atenció amb hiperactivitat (TDAH) i  en Xile al voltant d’un 5% , a França tot just un 0,5%.Quin és el motiu?

La terapeuta familiar nord-americana i doctora en psicologia,  Marilyn Wedge, va explicar en una columna al portal especialitzat  Psychology Today, que a Amèrica del Nord “els psiquiatres consideren al TDAH com un trastorn biològic amb causes biològiques, de manera que el tractament escollit és també biològic: medicaments psicoestimulants com Ritalin i Adderall “.

En canvi, assenyala l’especialista, “els psiquiatres francesos, veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psicosocials i situacionals”, això vol dir que en lloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, els professionals parisencs se centren en el context social del nen. D’aquesta manera, el problema es tracta amb psicoteràpia o teràpia familiar. “Aquesta és una manera de veure les coses molt diferent a la tendència nord-americana (que s’acosta molt a la xilena) d’atribuir tots els símptomes a una disfunció biològica, com un desequilibri químic en el cervell del nen”.

A més, la professional explica que en general, a França no s’utilitza el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM). Segons el sociòleg Manuel Vallee, la Federació Francesa de Psiquiatria ha desenvolupat un sistema de classificació alternatiu anomenat CFTMEA (Classification Française des Troubles Mentaux de L’Enfant et de l’Adolescent), llançat per primera vegada el 1983 i actualitzat el 1988 i 2000. “L’enfocament de CFTMEA és identificar i abordar les causes subjacents dels símptomes psicosocials dels nens”, explica. Així mateix, té en compte factors com l’alimentació, ja que alguns colorants artificials i preservants puguin afectar la conducta dels menors.

“En la mesura que els metges francesos tenen èxit en trobar i reparar el que ha anat malament en el context social del nen, menys petits qualifiquen per al diagnòstic de TDAH. D’altra banda, la definició de TDAH no és tan àmplia com en el sistema americà, que, al meu parer, tendeix a ‘patològiques,’ gran part del que és el comportament normal de la infància. El DSM no considera específicament les causes subjacents. Per tant, porta als metges donar el diagnòstic de TDAH a un nombre molt gran de nens simptomàtics, encoratjant al mateix temps a tractar als nens amb els productes farmacèutics “complementa l’experta.

Pots revisar la columna completa (en anglès) en  aquest enllaç .

FONT:  biobiochile via Sonrisas y Vida

Arxivat a Salut, TDAH. 1 Comment »
%d bloggers like this: