12 webs imprescindibles per viatjar amb nens

PUBLISHED by catsmob.com

Tenir fills petits no és un obstacle per viatjar. Tot el contrari! Aquest és l’esperit que motiva els autors de les 12 webs i blocs seleccionats; pares i mares que escriuen algunes de les millors bitàcoles digitals en espanyol destinats a famílies que no renuncien a viatjar a on sigui amb els seus petits. Experiències personals, dades pràctiques, destinacions, consells, trucs … Si et quedes a casa perquè tens nens petits, és que ho has visitat aquestes webs:

Del blog de Paco Nadal.

1. Mares viatgeres 

Disseny elegant i net, bona informació pràctica i ben escrita. De tant en tant algun gest de complicitat per a mares “que aconsegueixen deixar els nens”

2. Un món per a tres  

Un bloc familiar en què Montse, Octavio i Álvaro, una família Tenerife, compten els seus viatges pel món. El millor és que és una pàgina molt experiencial i plena de dades pràctiques i llocs viscuts directament pels tres.

3. Viatja amb el teu fill  

La família tradicional ja no és l’única manera de viatjar en família. Què passa amb les famílies monoparentals? Quants pares i mares separades es plantegen què fer en vacances quan els toca el nen?. És l’objectiu d’aquesta interessant web, que també és agència de viatges per a famílies monoparentals.

4. Travelpeques

Una web molt pràctica i amb bon disseny plena de dades sobre hotels, càmpings, destinacions, parcs temàtics, etc.

5. El Pachinko  

Blocs personal de Pau Solbes, un dels millors blocaires d’Espanya, que com a bon pare dedica gairebé tots els seus post als viatges que fa amb Teo i Oriol. Està disposat a amargar als malastrucs que els deien: “Se us ha acabat el bo. Ara amb dos peques oblideu-fer viatges amb infants “

6. Travel Kids  

És una agència de viatges especialitzada en viatges amb nens per tot el món. Ofereixen un animador especial per als menuts sempre que siguin un grup mínim o en sortides especials programes per ells.

7. Em Mola Viatjar  

Un original projecte creat pels germans Guindel que a més d’un bloc amb tota mena de post pràctics sobre allotjaments, viatges i activitats amb nens, inclou també guies en línia per viatjar amb nens. Tot unificat amb unes simpàtiques il·lustracions que donen personalitat a la web.

8. El meu petit Gulliver  

Bloc personal d’Ester Martin en què demostra que tenir un fill no vol dir necessàriament deixar de viatjar. Dóna consells útils d’allotjaments, rutes, activitats, la majoria d’elles experiencials.

9. Viatjar amb nens  

Una revista web molt completa i amb un munt d’informació, generalment explicada en primera persona pels mateixos autors o per famílies col·laboradores. Té un interessant fòrum.

10. Volta al Món en família  

No és el clàssic bloc amb dades pràctiques escrit des de casa. És el veritable diari de ruta d’una família, Àngel, Diana, Ishi i Noa, que des de 2011 porten donant-li la volta al món. La seva última entrada ha estat des d’Austràlia.

11. Famílies en ruta  

Un clàssic de les web viatgeres amb nens. Max i Susagna començar amb una bitàcola senzilla en què explicava els viatges amb els seus dos fills i ha acabat per ser una completa revista de viatges plena d’informació i col · laboracions d’altres viatgers. Fa molt poc organitzar la I Trobada Famílies en Ruta per blocaires-pares-viatgers.

12. Myfamilypassport  

Sandra relata en aquest bloc els viatges amb el seu marit i els seus dos fills. Un bloc amè, ple de dades pràctiques i de situacions viscudes en primera persona per la família.

viarjar amb nens en cotxe 2

Quan no segueixes a la massa

sigues tu - sé vos

Durant molts i molts anys, les famílies s’han anat desenvolupant sota diferents models de criança, tot i que, tristament la influència no sempre ho ha permès. Gairebé tots tenim un instint nat a l’hora d’educar els nostres fills i guiar-los, només necessitem estar segurs del que fem perquè res ens impedeixi avançar al seu costat.

Traducció del post “Cuando no sigues a la masa” de  a Aprendiendo con dos enanos

Imatge de Gaturro

Vulguem o no, ser criat dins d’una família no vol dir que haguem de compartir els seus valors. Quan vam arribar a un moment en la nostra vida, si ens han donat les eines podrem plantejar-nos què encaixa en nosaltres i decidir. Evidentment si això passa, és perquè t’han permès pensar i desenvolupar-te per tu mateix, tot i que no hagis compartit molts altres valors o formes. Probablement d’aquí a uns anys, els meus fills i els teus també conservaran part dels valors inculcats i modificaran altres que no acabin de compartir, perquè cada persona és individual i no tots podem pensar igual.

Moltes persones avui en dia, fan les coses com se suposa o esperen altres que les facin, sense qüestionar-les, sense parar-se a pensar si realment és el que volen o no necessiten, o simplement si de veritat els aporta alguna cosa aquest acte. Moltes persones simplement segueixen a la massa perquè és el que s’espera que facin, però, on va quedar la seva forma de pensar? Per què actuar per agradar en comptes de fer-ho en la forma que més et permeti avançar?

Moltes vegades es té por al que se surt de la norma, al que es veu diferent, i es tendeix a etiquetar i apartar. Però quan fem això, ens perdem l’essència de la persona, ens perdem tota la riquesa que pot aportar-nos. Cada ésser humà té molt a aportar a la nostra vida, en qualsevol forma. Quan estem oberts i som capaços d’entendre, de posar-nos en lloc de l’altre i tractar d’entendre de veritat les seves raons ens estem enriquint, encara que moltes vegades no comparteixis el que escoltis. Cada posició contrària pot aportar positivament  encara que només sigui per entendre i reafirmar més la nostra pròpia posició.

Just l’altre dia vaig quedar realment sorpresa veient el programa “Me cambio de familia“. On l’intercanvi es va realitzar entre una família amant dels animals i una altra amant del món del toro, ho van veure? Una bomba realment explosiva. La família amant dels animals va tractar d’explicar que no volia aquesta “cultura” a casa ja que simplement es tractava de maltractament animal (cosa que comparteixo al 100%), i la senyora, sent el seu marit torero es va obstinar per tots els mitjans de “ficar el toro” en aquesta casa. Cada intent d’explicar acabava en pura frustració per part d’aquesta senyora que afirmava que el toro no sent ni pateix, que això no és maltractament. Si cadascun tranquil·lament, aportés el seu punt de vista no seria millor? Sense haver d’arribar a confrontacions ni desqualificacions. Les persones som tan diferents que som capaços d’enriquir mitjançant el diàleg.

Quan ens trobem davant d’una cosa que no ens agrada o en el que no estem d’acord solem tenir dues opcions: intentar conèixer, i educadament rebutjar argumentant, o frustrar-nos davant la incapacitat de comprendre l’altre i començar una guerra de faltes de respecte. Òbviament la segona opció per a mi, no ens porta a res. La intolerància és l’únic que no ens beneficiarà de cap manera, i el dia que realment la senti simplement ignoro i segueixo a la meva.

Quan no segueixes a la massa sovint seràs atacat per persones sense arguments ni raons. Per persones que no arriben ni tan sols a plantejar-se el per què estan pensant d’aquesta forma ni si de veritat és el que més el beneficia. La massa fa la ruqueria establint un model estàndard de pensament que només dóna pas a una manipulació subtil (o no) per arribar als èxits d’uns pocs. Tristament el món està ple de manipulació i òbviament d’intolerants manipuladors que no saben acceptar una cosa que ells mai arribarien a plantejar. De persones que bé per comoditat o bé perquè mai ho han intentat, no són capaços de pensar per si mateixos i acceptar que el del costat pugui no estar d’acord. Està ple de persones que constantment necessiten ser acceptats, necessiten que l’altre estigui content amb ells per poder seguir endavant, sense importar els seus veritables valors o el que de veritat volen. I és aquí on es perd l’essència de la persona, on es perd aquest jo individual per passar a ser un més. És aquí on els arguments es perden, ja que és difícil argumentar quan els teus motius reals per seguir endavant en aquesta postura només és que la majoria ho fa, i llavors arriba l’atac. I així vivim en aquesta societat intolerant, atacant molts als quals sí que s’atreveixen, als que volen canviar alguna cosa, als es guien per si mateixos.

El ministeri d’Educació a un estudiant: “Esto es España y hablamos español”

idiomes salut

És la resposta d’un funcionari a un alumne estranger que cursa un doctorat a la Universitat de Barcelona. L’estudiant havia demanat informació en anglès de les beques que concedeix l’Estat.

El ministeri d’Educació va respondre de mala manera a un estudiant d’origen pakistanès que cursa un doctorat d’economia a la Universitat de Barcelona (UB) i que es va dirigir al ministeri d’Educació per sol·licitar documentació sobre les beques que concedeix l’Estat. L’estudiant, que no parla català ni castellà, es va dirigir en anglès al ministeri per demanar informació sobre la convocatòria de beques i si era possible rebre les instruccions en aquesta llengua. El correu de resposta del ministeri va ser, pel cap baix, desafortunat: “Esto es España y hablamos español“.

Aquest fet ha estat denunciat per la degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie. “L’alumne s’havia dirigit al ministeri molt educadament”, ha explicat Paluzie a l’ARA, que recorda que la majoria d’estudiants d’aquest doctorat són estrangers. El correu de resposta no està signat per cap funcionari, tot i que hi consta la informació de la direcció general de Política Universitària del ministeri.

L’alumne fa pocs mesos que és a Barcelona i encara no domina el català ni el castellà, tal com ha recordat la degana de la UB. Després de la sorpresa inicial, l’estudiant respon al ministeri que ja demanarà a la facultat si pot exercir d’interlocutor per obtenir la informació. En un últim correu, des del ministeri recorden la possibilitat d’un endarreriment de les convocatòries. “La crisis, los recortes… Todo es parte del mismo problema”, acaba afegint el funcionari.

La degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB ha confirmat que formularan una queixa formal a la direcció general de Política Universitària.

JOAN SERRA – ARA

AMPA informa: Encara queden places per anar de colònies!!!

AMPA INFORMA NUM 25

COLÒNIES ESTIU 2013

Animeu-vos!!!!

Encara queden places per anar de colònies!!!

Us recordem que les inscripcions seran el 7 de Juny

Horari i Lloc: de 16 a 18 h, al vestíbul de secretaria (1er pis)

Cal portar:  Butlleta d’inscripció i resguard de l’ingrés fet al compte de l’AMPA:

No s’admetran diners en efectiu, ni talons.

Indiqueu el nom del nen en l’ingrés.

Els no socis de l’AMPA tenen l’opció d’inscriure’s igualment a les colònies, pagant l’import afegit de 40,00€ (quota per família i curs AMPA 2012-13).

També són benvinguts els amics o familiars dels nostres fills que no venen a l’escola.

Cal portar:  Fitxa d’inscripció i fitxa sanitària complimentades (visitar web www.ampaipse.com)

Autoritzacions signades (visitar web www.ampaipse.com)

  • Recepta mèdica quan sigui necessari
  • Fotografia mida carnet
  • Fotocòpia carnet de vacunacions
  • Fotocòpia de la targeta sanitària de la S.S. i/o Mútua

AMPA INFORMA NUM 25 (pdf)

El desafiament d’educar als superdotats

A Espanya el 2% dels nens són superdotats, el que significa que hi ha prop de 300.000 alumnes amb el quocient intel · lectual per sobre de 130. Però s’ha identificat només a 2.000, segons les dades del Ministeri d’Educació.

D’una banda sembla avantatjós tenir capacitats cognitives tan altes. Però en realitat, sovint se senten desmotivats a l’escola i tenen dificultats per relacionar-se.

Susana Brea és mare d’un fill superdotat de 14 anys. Des de molt petit el nen tenia una excel·lent memòria i una maduresa impròpia per a tan primerenca edat, assegura Susana. Ja als cinc anys van descobrir el seu do.

Però Susana reconeix que no és fàcil educar el seu fill, ja que les persones com ell s’avorreixen a l’escola convencional i tenen problemes per relacionar-se amb els altres, pel que sovint abandonen els estudis perquè ho veuen com una “pèrdua de temps“.

Un dels trets dels superdotats és la seva baixa autoestima perquè se senten diferents. Per això els especialistes consideren que han de passar més temps amb nois semblants a ells i necessiten una educació molt eficaç.

Els superdotats “processen una informació de manera diferent i per tant han de ser ensenyats de manera diferent també“, explica la directora de l’escola SAPIENTEC, Marta Eugenia Rodríguez.

L’objectiu de l’Associació Espanyola per a Superdotats i amb Talent (AEST) és millorar la seva situació. Amb aquesta finalitat ofereixen informació als pares i un espai personalitzat per als seus fills.

La presidenta de l’AEST, Alicia Rodríguez, confessa que gaudeix de la seva feina amb els ‘genis’ i de la seva forma de pensar. Alhora reconeix que això “comporta una part emocional i social” per això s’organitzen activitats en què els nens puguin compartir els seus interessos.

L’educació de nens caracteritzats per una intel·ligència extraordinària és un gran desafiament per a la seva família, però al mateix temps l’Estat també ha de prestar atenció a aquest procés ja que aquests nens poden formar part del tresor intel·lectual d’un país.

FONT: RT via Sonrisas&Vida

Acudit Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

superdotats

Els adolescents prefereixen Twitter a Facebook per ser “menys complexa”

Twitter-vs-Facebook-640x460

Els joves d’entre 12 i 17 anys estan migrant de Facebook a Twitter, Instagram i Tumblr i comparteixen més informació personal que mai.

Un nou estudi revela que els adolescents amb edats entre 12 i 17 anys dels EUA usen cada vegada més Twitter en detriment de Facebook . Els causes que han motivat aquesta tendència han estat la nombrosa presència d’adults de Facebook i la simplicitat que caracteritza Twitter com a mitjà d’expressió.

Twitter guanya llocs com a xarxa social favorita dels adolescents americans entre 12 i 17 anys, mentre el nombre d’usuaris de Facebook no varia, segons revela l’últim estudi realitzat per Pew Research Center . El 94% dels joves enquestats per a l’estudi utilitzen mitjans socials. D’ells, el 26% fa servir Twitter, més de la meitat que el 2011 quan només eren un 12%.

“La clau és que hi ha menys adults, menys pares, i senzillament menys complexitat i menys drama”, va comentar una de les autores de l’estudi, Amanda Lenhart. A més els investigadors asseguren que no només és a Twitter on estan migrant els adolescents, sinó també cap a altres xarxes socials com Instagram i Tumblr .

Gestió de la privacitat

Una altra dada rellevant d’aquest estudi i que, alhora, consterna els pares dels joves, és que els adolescents d’avui en dia estan compartint més dades i informació personal que mai. Més del 90% dels adolescents usuaris de mitjans socials comparteixen fotografies seves, mentre que el 2006 només ho feien un 79%.

A més, set de cada deu revelen la ciutat o poble on viuen, i el 20% mostren el seu número de telèfon, quan el 2006 tot just eren un 2%. En l’àmbit concret de Twitter, més de 60% dels enquestats amb comptes d’aquesta xarxa social van afirmar que els seus ‘tuits’ eren públics, una quarta part va dir que els seus ‘tuits’ eren privats i el 12% va reconèixer no saber si els seus ‘ tuits ‘eren públics o privats.

LA VANGUARDIA

Informació sobre l’estudi: Els adolescents, mitjans de comunicació social i privacitat (pdf)

A continuació hi ha una traducció al català de l’informe.

Els adolescents, mitjans de comunicació social i Privacitat

Els adolescents, mitjans de comunicació social i privacitat

Els adolescents comparteixen una àmplia gamma d’informació sobre si mateixos en les xarxes socials; 1 de fet els propis llocs estan dissenyats per fomentar l’intercanvi d’informació i l’expansió de les xarxes. No obstant això, són pocs els adolescents adopten un enfocament totalment pública als mitjans socials. En el seu lloc, es prenen una sèrie de mesures per restringir i podar els seus perfils, i els seus models de gestió de la reputació en els mitjans socials varien molt en funció del seu sexe i grandària de la xarxa. Aquestes són algunes de les principals conclusions d’un nou informe basat en una enquesta a 802 adolescents que examina la gestió de privacitat dels adolescents a les xarxes socials:

  • Els adolescents estan compartint més informació sobre si mateixos a les xarxes socials que ho van fer en el passat. Per als cinc tipus d’informació personal que mesurem en 2006 i 2012, cada un és significativament més propensos a ser compartits pels usuaris adolescents de mitjans socials en la nostra enquesta més recent.
  • Adolescent Twitter ús ha crescut de manera significativa: 24% dels adolescents en línia utilitzen Twitter, enfront del 16% el 2011.
  • El típic adolescent usuari de Facebook (mitjana) té 300 amics, mentre que el típic usuari de Twitter adolescent té 79 seguidors.
  • Discussions de grups focals amb adolescents mostren que han minvant entusiasme per Facebook, que no agrada la presència cada vegada més gran d’adults, persones que comparteixen en excés i “drama”, estressant, però que mantenen amb ella perquè la participació és una part important de la socialització adolescent en general.
  • 60% dels usuaris adolescents de Facebook a mantenir els seus perfils privats, i la majoria reporten alts nivells de confiança en la seva capacitat per administrar les seves configuracions.
  • Els adolescents prenen altres mesures per donar forma a la seva reputació, gestionar les seves xarxes i la informació de la màscara no volen que altres sàpiguen, el 74% dels usuaris de mitjans socials d’adolescents s’han suprimit les persones de la seva xarxa o llista d’amics.
  • Els usuaris de mitjans socials adolescents no expressen un alt grau de preocupació per l’accés de tercers a les seves dades, només el 9% diu que són “molt” preocupats.
  • A Facebook, l’augment de mida de la xarxa va de la mà amb una varietat de xarxes, l’intercanvi d’informació i gestió de la informació personal.
  • A grans mesures de l’experiència en línia, els adolescents són molt més propensos a reportar experiències positives que les negatives. Per exemple, el 52% dels adolescents en línia diuen que han tingut una experiència en línia que fan que se sentin bé amb ells mateixos.

Els adolescents estan compartint més informació sobre si mateixos a les xarxes socials que ho van fer en el passat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Alerta per noves formes de consum d’alcohol

tampax on the rocks

Els joves busquen emborratxar-se més de pressa a través de l’ull, l’anus o la vagina.

A banda del preocupant creixement del consum d’alcohol entre els joves, metges d’urgències i experts en toxicologia alerten de l’aparició de noves formes de consumir-ne que comporten seriosos riscos per a la salut. El cap de la unitat de toxicologia de l’Hospital General de València, Benjamín Climent, és un dels doctors que signen un article publicat a la revista Anales de Pediatría , en què expliquen que en els últims mesos han comprovat com cada vegada són més els casos d’adolescents que busquen aconseguir una intoxicació alcohòlica ràpida a través de la mucosa ocular, vaginal o anal. Aquestes pràctiques reben el nom d’eyeballing quan la persona aplica directament l’alcohol sobre la mucosa ocular, o tampax on the rocks quan els joves impregnen un tampó en algun tipus d’alcohol per després introduir-se’l a la vagina o a l’anus. L’altre nom d’aquesta pràctica és tampodka , perquè s’utilitza habitualment amb vodka.

El document que signa Climent amb altres metges d’urgències de diversos hospitals de Navarra, les Canàries i Galícia adverteix que aquestes modes, importades del Regne Unit, dels països de l’est d’Europa i dels Estats Units, comporten seriosos riscos per a la salut. Malgrat que “encara no hi ha publicacions científiques sobre aquestes pràctiques” que en determinin els efectes clínics, els experts alerten que l’ eyeballing pot produir “lesions corneals greus amb eventual evolució a ceguesa”, mentre que el tampodka pot augmentar el risc de patir “lesions mucoses i infeccions” a l’anus i la vagina. Els experts expliquen que aquestes pràctiques no substitueixen la ingesta d’alcohol, sinó que habitualment es realitzen després de beure’n grans quantitats. Climent explica que aquestes variants deriven d’un fenomen ja antic anomenat binge drinking: un terme que no té traducció i que consisteix a prendre una gran quantitat d’alcohol en poc temps amb la finalitat d’aconseguir “una intoxicació etílica ràpida”.

Ànim d’experimentar

Segons el document, els adolescents que ho practiquen pertanyen a un nivell sociocultural alt i prenen alcohol d’aquesta manera amb “l’ànim d’experimentar”, perquè consideren que els efectes es manifestaran més aviat i amb “més potència” i, moltes vegades, impulsats per les situacions de “desafiament” que es produeixen quan es consumeix en grup. Alguns també utilitzen aquests mètodes per evitar el “control patern” perquè, si no beuen cap licor, eviten que l’alè els faci olor d’alcohol, expliquen els experts.

A internet hi ha centenars de vídeos i de fòrums que expliquen què són i com es practiquen l’ eyeballing o el tampodka . També hi ha exemples d’un altre mètode per prendre alcohol que segons els experts va arribar a Espanya l’estiu del 2011. Es tracta de l’oxy-shots , i consisteix a consumir l’alcohol mitjançant aerosols com els que s’utilitzen en els tractaments broncodilatadors. En inhalar l’etanol i no beure-se’l -i obviar, així, el filtre hepàtic-, la rapidesa d’acció és més alta. La contrapartida, però, és que existeix un alt risc que apareguin patologies pulmonars.

SALVADOR ALMENAR – ARA

vodka-eyeballing

Pubertat i maduresa. Amb dents de llet i ja porten metxes

We Are Tweenagers

L’esperit consumista, la biologia i l’accés a la Xarxa avancen l’adolescència.

La precoç arribada de la pubertat no va parella amb una major maduresa intel·lectual.

Si matem la infància “produirem fruits precoços que no tindran maduresa ni gust i que es podriran molt aviat”. Qui parla és el filòsof francès Rousseau que ja a finals del XVIII no es mostrava partidari d’avançar les etapes de la vida. Especialment era contrari a escurçar la infància. En el seu Emili o l’educació sostenia que aquesta infància calia viure-la amb plenitud mitjançant el joc. Per això, exhortava els lectors a estimar ia “afavorir els seus jocs”. “Homes, set humans, que és la vostra obligació primera; sigueu-ho amb tots els estats, amb totes les edats, amb tot el que és propi de l’home”.

 – EL PAÍS

Imatge We Are Tweenagers

El cas és que avui, els nois – especialment les noies – d’entre els 8 i els 12 anys transiten una preadolescència primerenca que els anglesos, tan amics d’inventar categories, diuen Tweenies o tweenagers (de la unió de teenagers, adolescents, amb wee, petitons). Les nenes juguen amb nines gòtiques, es maquillen (sense sortir de casa), posen a les fotos com si fossin actrius de Club Disney, exigeixen un mòbil o es desmaien per Justin Bieber quan a la seva edat els seus pares escoltaven Enrique i Ana.

“Si la infància neix amb Rousseau, podríem advertir que avui en dia i amb l’afany d’arrossegar els nens a l’esperit consumista, materialista i egoista, podríem estar sent responsables de la mort mateixa d’aquest fenomen cultural i evolutiu”, assegura Preses de Andrés Tripero. Aquest professor de la facultat d’Educació de la Universitat Complutense considera que els adults estan permetent que els nens “es col·loquin a la mateixa altura”, ambicionant econòmicament el mateix que els majors i adquirint de manera directa coneixements i actituds d’adult tot i no tenir la maduresa imprescindible.

Un exemple són les xerrades per a l’elecció de centre en passar de primària a secundària. La decisió que un nen vagi a un institut o un altre, compten sorprès un cap d’estudis, ja no recau en els pares-que van estudiar on van voler els seus-sinó en els fills, i és a ells a qui es dirigeix ​​la xerrada explicativa . “Els hem donat el dret a triar però no els hem ensenyat a reflexionar sobre per què això i no allò”, lamenta el psicòleg Ángel Peralbo. La psicoterapeuta Mònica Manrique va al llibreAdolescents, una història natural (Duomo), de David Bainbridge, professor d’Anatomia i Clínica veterinària a la Universitat de Cambridge, per parlar des d’un punt de vista biològic de l’escurçament de la infància.”L’adolescència comença amb la pubertat, que implica una seqüència de canvis biològics que comencen abans a les nenes que en els nens. En ambdós casos s’ha avançat en els últims decennis als països occidentals”. Segons Bainbridge, durant el passat segle XX la pubertat es va iniciar 12 dies abans per any transcorregut, però en els últims anys aquest avenç anual és de tres dies.

Manrique, autora del bloc Padres en apuros, distingeix diverses causes que expliquen aquest avançament de l’adolescència. No ho atribueix als gens, “perquè aquests no poden haver sofert canvis tan grans en tan poques generacions”. Observa el sobrepès com anticipador de la pubertat, tot i que “encara queda molt per saber”, precisa. “Podria existir un vincle entre l’inici de la pubertat i la llet de fórmula, que fa que els nadons creixin més ràpid. I un baix pes en néixer porta a que la pubertat s’anticipi fins a 10 mesos “.

Manrique creu que pot condicionar la precocitat una major cura de la salut-menys paràsits i infeccions i millor dieta-, un estatus més alt – “això es pot relacionar amb la millor nutrició” -, la latitud – “els finlandesos entren en la pubertat 1 any més tard que els grecs “- i l’estrès,” que és una cosa que no és acceptat per tots els investigadors “.

“És veritat que hi ha un avançament biològic, no hi ha més que veure-ho.Però no va acompanyat d’una major maduresa. Aquests nens no són més responsables que els d’abans.Gairebé diria que les anteriors generacions no estaven tan perdudes i això que no tenien accés a tanta informació “, opina Peralbo. El professional culpa d’aquesta desorientació a les seves famílies. “Als nens se’ls apunta classe de tot, estan molt preparats, però no se’ls forma en intel · ligència emocional. En valors, en l’esforç. No saben valer-se per si mateixos i els pares estan desbordats.La sobreprotecció és un tema suat però és evident “, afegeix.

A partir dels 13 anys, les noies europees doblen els nois en casos de depressió i ansietat ia l’hora de puntuar la seva autoestima, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). “Tot sembla indicar que, en bona mesura, les adolescents estan sotmeses a més situacions d’estrès, violència, normes culturals i càrrega de treball que els homes”, sosté Peralbo en el seu llibre d’autoajuda De nenes a malotas (L’esfera dels llibres ).

“Els nens són cada vegada abans adolescents, però també els seus pares no volen deixar de ser joves. Als 50 segueixen considerant-se, vesteixen i es comporten com a tals.De manera que l’adolescència s’allarga per dalt i per baix “, assenyala l’educador i psicòleg Alfredo Hernando. Només cal fer una volta per algunes botigues de roba interior per comprovar el furor que provoca entre les dones de 40 la gateta animada Hello Kitty, que ja va superar els 35. “El problema no és com vesteixin, sinó que no siguin capaços d’assumir el paper de pare i actuïn com a amics. Hem passat del pare autoritari que sempre tenia raó, a l’extrem contrari”.

“Jo no crec que els nens hagin canviat tant. Som nosaltres, els adults, i la societat els que ho han fet. Plató deia que sempre ens queixàvem de la generació següent “, sosté el psicòleg clínic Mark Beyebach. “Els pares estan menys presents i han delegat l’educació a les pantalles, en els mòbils. Els fills estan superprotegits: se’ls matricula a la universitat, se’ls busca col·legi major, porten la roba a rentar … Viuen una infància amb drets però sense les obligacions dels adults “, opina el coautor de Com crear fills tirans (Herder). “Passen que els preparin la motxilla al descontrol total”.

Beyebach considera que caiem en un parany: “Tenim un record idealitzat de la nostra infantesa”. L’eix del canvi està, en la seva opinió, en el consumisme. “Hi ha moltes empreses amb grans interessos en el món infantil que pressionen perquè el nen consumeixi. Les crea frustració no tenir mòbil o iPad, saldo al telèfon … La comunió és el paradigma del consumisme. Les famílies s’endeuten i això no és aprenentatge “. En ple enfonsament econòmic el malbaratament en la comunió s’està frenant. La despesa s’ha reduït un 45% en quatre anys i ronda els 1.700 euros el 2013, segons l’informe que cada any presenta la Federació d’Usuaris Consumidors Independents (FUCI). “Encara que amb la crisi s’hagi reduït la despesa, no sembla haver-hi una conseqüència positiva perquè queda la idea de consumir. Cal aprendre a tolerar la frustració “, diu Beyebach.

Els pares d’aquests nens van néixer en els anys seixanta i als setanta i es van criar en un ambient de creixent comoditat, acostumant-se a una abundància no passatgera. Per aquest motiu mantenen una inclinació més consumista que la dels seus pares i avis: tenen menys consciència dels preus, són menys hostils a la publicitat i els tempten més les rebaixes i promocions. “L’èxit és tant més sorprenent quant la sobrietat, l’austeritat, l’ascetisme, la renúncia i el despreniment han estat durant segles guia i nord dels famèlics espanyols, i que n’hi ha prou amb remuntar uns pocs lustres per trobar tals virtuts encara instal · lades entre nosaltres”, es lamentava el 1975 el sociòleg Rafael López Pintor en el seu llibre Els espanyols dels 70 .

Des de llavors, el consumisme sol avança. “Per això som el país d’Europa amb més smartphones , quan tenim sis milions d’aturats. Jo no parlaria que tenim una crisi de consum sinó d’un consum de crisi. Ens hem ajustat per seguir gastant “, raona Luis Alonso, catedràtic de Sociologia a la Universitat Autònoma de Madrid. I en aquestes circumstàncies els nens són marquistes perquè els pares ho són.”Demanen a les seves famílies coses de marca per ser acceptats al grup. Hi ha una pressió social que t’empeny a portar-les. Si no, tens por de ser exclòs i és el pitjor que li pot passar. Hi ha d’haver un contrapès ecologista o elitista molt gran perquè als nens no els importi “, afegeix Alonso.

“Els nens finlandesos són menys marquistes que els espanyols tot i ser un país més ric. Han rebut, a l’escola ia casa, educació del consum responsable. Hi ha altres valors, es dóna més importància al públic. A Espanya vam arribar tard al consum, partint de capital social i cultural molt baix i per això no és raonat “, prossegueix Alonso. A menys formació intel · lectual, més gran és l’obsessió pel consum. “No tenen altres perspectives de gaudi cultural”.

“L’adolescència és un invent del segle XX. Abans eres un nen i, quan als 11 o 12 començaves a treballar, et converties en un adult. Amb 12 anys les nenes ja eren mares”, recorda l’escriptor juvenil César Mallorquí.”Per això els començaments de la literatura juvenil són difusos, cap als anys setanta, mentre que els de la infantil estan clars”.

“El 25% dels nens d’entre 8 i 12 anys a Espanya tenen mòbil. En el món neixen al dia tres vegades més smartphones que nadons. Al mercat hi ha disponibles 8 pastilles per al mercat infantil “, ens expliquen en el petit documental La generació Play-mòbil , de la revista Einnova de la Universitat Complutense.

“No és que l’adolescència comenci aviat, és que els nens amb dos anys estan ja habituats a les noves tecnologies. El cervell no està adaptat per a aquests estímuls perceptius i va a haver de canviar. Com van a conduir de majors només a 120 si el seu sistema nerviós s’ha adaptat a la rapidesa? “, Anuncia De Andrés Tripero, que incideix en l’experiència de Silicon Valley, el paradís de la informàtica. “Allà, els executius no donen un ordinador i un mòbil als seus fills fins tard. Perquè el que volen és que desenvolupin l’estabilitat emocional i es sociabilicen, i les tecnologies aïllen “.

“Les empreses contracten experts que analitzen les xarxes socials i creen productes pensats per a adolescents. A un cantant de veu mel · líflua que canta el que elles volen sentir “, es mofa l’educador de Justin Bieber. “La despesa major no està a la moda, que és per a majors, és a tecnologies”. El 78% dels nois entre 14 i 19 anys corren el risc de tenir comportaments obsessius en el futur per la seva “obesitat digital”, segons un estudi de la Fundació Eroski presentat el passat novembre.Ja hi casos diagnosticats d’adolescents internats en un centre de salut mental per curar la seva obsessió.

Sobre el poder d’Internet incideix també Laia Esqué, editora del segell juvenil Molí. “A través d’Internet tenen accés al món sencer i han canviat la forma de relacionar-se amb altres nens. A la seva edat ens esgotava trucar a un amic a casa i haver de parlar amb el seu pare. Ara tenen moltes formes diferents: el xat , el mòbil … Això els fa més autònoms, adults “. Una maduresa que, no obstant això, en opinió de Esqué, no té el seu reflex en el nivell intel · lectual de les seves lectures. “Hi ha llibres estrangers infantils o juvenils que a Espanya es cataloguen per a adults perquè es consideren massa complexos. Ha passat amb El noi del pijama de ratlles o La lladre de llibres “.

“No hi ha una edat ideal per entrar en l’adolescència. El que podem fer com a pares és cuidar la nostra relació amb ells, acceptar-los com persones que estan canviant, portar de la millor manera possible que es vagin distanciant de nosaltres i encaixar amb generositat i intel · ligència la influència cada vegada més gran del grup d’iguals “, pensa la psicòloga Manrique, que ha treballat amb nens problemàtics i en una escola de pares. “També haurem de proporcionar-los una bona formació i educació sexual i intentar no perdre els nervis davant la inestabilitat emocional en què viuen”. Què diria Rousseau?

PELU-PARTY

‘Peluparties’ i nines a la moda

Ni les innocents “barriguitas” s’han salvat del rentat de cara. Les avui mares van jugar amb rosses querubins, mentre que les nines de les seves filles porten els cabells llargs, pantalons pesquer i una samarreta que deixa a l’aire la seva prominent panxa. Al capdavant del tunejat les Monster Girls, dirigides a noies d’11 O12 anys, però que causen furor entre les petites que emulen les majors. Tant, que per Nadal hi ha llista d’espera i mercat negre. Quina és la clau? “Les seves aventures, vehiculades en forma de contingut a través de diverses plataformes (online, TV, novel · les, diaris …), són el reflex de la vida de qualsevol preadolescent. Les llança el missatge que poden expressar la seva individualitat sense complexos, abraçar les seves imperfeccions i atrevir-se a ser diferents sent ells mateixos “, opina Elvira Sanjurjo, directora de màrqueting de Mattel Iberia. “A més, Monster High tenen una estètica moderna, diferent i superfashion que connecta amb elles a la perfecció”.Sanjurjo recorda que “les joguines no estan al marge de la realitat” i “evolucionen per adaptar-se als temps encara que persegueixi el mateix objectiu didàctic, socialitzador, d’entreteniment”.

Les peluparties, que recorden la festa de pijames de Grease, són l’últim crit. “Les assistents comptaran amb una sessió de bellesa amb tractament personalitzat que inclou rentat, pentinats, manicura, maquillatge i les invitacions”, ofereix una perruqueria madrilenya seu pla per a vuit nenes per 149 euros. “Sempre ens hem pintat i pentinat i no ho veig malament, però que es doni massatges a nenes de vuit anys em sembla una perversió”, pensa Mamen Infant, periodista de bellesa.”Les marques treuen maquillatges de colors alegres i barats per a les nenes, però no dirigeixen la publicitat cap a elles”.

La franquícia Princelandia, present a 160 països, té ja 24spas infantils oberts a Espanya en poc més d’un any.”Tot el nostre personal són educadors pel que les activitats es basen en passar un moment divertit mentre s’inculca una imatge positiva del benestar i de la cura personal”, adverteixen a la web. Els seus centres compten fins i tot amb una llarga passarel · la rosa perquè les nenes se sentin top model per un dia. Diversos grups feministes han posat el crit al cel. “Transmeten la idea que la dona és propietat dels prínceps i que és un objecte sense idees ni pensaments”, es queixa el col · lectiu A Clau Roya, de Saragossa.

La Mary Pepis, que segueix venent-se, és gairebé una relíquia. Existeixen en el mercat estoigs de perruqueria que inclouen màquines per fer metxes i acolorir el cabell, opcions de colors o tenalles per rizarlo. I els tatuatges, amb permís patern abans dels 16 anys, són el dia a dia i això que el 80% dels que es tatuen amb menys de 20 anys es penedeix sense complir els 35.

Imatge de m2tendencias

AMPA IPSE NEWS #014

 

AMPA IPSE NEWS #014

un espai per a la comunicació i per a la participació

23/05/13

Cliqueu aquí per més informació sobre l’escola de pares: L’ADOLESCÈNCIA …
Escola de pares: L’ADOLESCÈNCIA … convivint conjuntament a casa

L’ADOLESCÈNCIA … convivint conjuntament a casa. Dirigida a famílies d’ESO i cicle superior de primària
DIA : dimecres 29 maig HORA: 19h.  LLOC: menjador 1er pis escola IPSE Entrada per Casanova
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.
La Policia adverteix de l’augment de delictes difosos a internet per menors

En l’últim any s’han multiplicat els casos relacionats amb la difusió d’imatges sexuals o vexatòries protagonitzades per joves.
La Policia Nacional ha advertit aquest divendres, coincidint amb el Dia Mundial d’Internet, del “sensible augment” de continguts relacionats…
L’enveja i la síndrome de Solomon

Formem part d’una societat que tendeix a condemnar el talent i l’èxit aliens.
L’enveja paralitza el progrés per la por que genera no encaixar amb l’opinió de la majoria.
Un dels majors temors de l’ésser humà és…
Feu menys cas als fills. Som hiperpares?

La hiperpaternitat s’ha convertit en un model educatiu habitual en les societats més acomodades. Tanmateix, són molts els experts que creuen que és necessari estar menys pendents dels fills, pel seu propi bé.
Hi va haver…
Wert envaeix l’escola (Edició especial en blanc i negre)

Edició especial del diari ARA en blanc i negre: “Wert envaeix l’escola”
L’ARA renuncia aquest dissabte al color a les seves pàgines per denunciar la involució educativa que suposa el projecte del govern espanyol.
El sedentarisme dels adolescents els reduirà l’esperança de vida

L’informe Faros adverteix que l’exercici en el programa educatiu és insuficient.
L’activitat física d’un nen i d’un adolescent no hauria de baixar d’una hora diària, i almenys mitja hora hauria de ser una activitat vigorosa. Però…
Estàvem equivocats: hi ha més joves que volen muntar un negoci de ser funcionaris

El 22 per cent dels estudiants de Batxillerat pensa oposicions per ser funcionari, un percentatge menor al de l’any passat, quan era del 26 per cent, i que contrasta amb el de les que prefereixen empreses…
Un terç dels nens pateixen excés de pes

El sobrepès és especialment “preocupant” en la franja de 3 a 5 anys.
L’obesitat infantil és l’epidèmia del segle XXI. Es calcula que gairebé un terç de la població infantil té excés de pes. Segons dades…
Catalunya oferirà assignatures de batxillerat ‘on line’

Els alumnes podran cursar matèries no troncals a través de l’Institut Obert de Catalunya.
Ensenyament ofereix places per a 208.000 estudiants de cursos postobligatoris.
Els estudiants de mig centenar d’instituts catalans podran cursar assignatures optatives a distància, a través…
Occident valora massa la intel·ligència matemàtica

Howard Gardner, psicòleg, creador de la teoria d’intel·ligències múltiples.
CAPTACIÓ DE CONEIXEMENT “Cada idea es pot presentar de moltes maneres i mobilitzar diverses intel·ligències”
NENS MOLT DOTATS “Poden trobar a la xarxa alumnes com ells per compartir…
En què ets intel·ligent?

Les nou intel·ligències: INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA Capacitat per observar i entendre el món natural. Les persones que tenen aquesta intel·ligència desenvolupada es mostren interessades pel medi ambient i el funcionament dels ecosistemes. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL Capacitat per posar-se al lloc dels altres,…
El Catalanitzador s’actualitza i s’amplia a Macintosh

Softcatalà presenta la versió 2.0 del programa que automatitza el procés de catalanització dels ordinadors.
Ara fa un any, l’associació de traductors Softcatalà va llançar elCatalanitzador, un programet auxiliar que facilita i automatitza el procés, gens fàcil ni ràpid,…
El malestar de les aules esclata

El Seguiment de la vaga educativa va ser desigual; però l’enuig per els retallades és enorme.
Personal del Departament d’Ensenyament ens ha dit que si no hi ha espai a les aules per a més alumnes, podem…
El lapao es parla en la franja… entre la Xina i el Tibet

El primer lapao del món és un dialecte del Naxi, parlat per una ètnia que viu en la franja entre la Xina i el Tibet.
A Catalunya la notícia que, a partir del 9 de maig,…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #014

Escola de pares: ELS ADOLESCENTS…PODEN SER ENCANTADORS!

AMPA INFORMA NUM 24

ELS ADOLESCENTS…PODEN SER ENCANTADORS!

Dirigida a famílies d’ESO i cicle superior de primària

DIA : dimecres 29 maig

HORA: 19h.  

LLOC: menjador 1er pis escola IPSE

Entrada per Casanova

Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

Els mitjans de comunicació parlen dels adolescents com “terrorífica, terrible i espantosa” …

Quan els nostres fills comencen a entrar en aquesta etapa una suor freda ens recorre el front….

Realment és tant terrible la realitat actual?

Hi ha una adolescència “normal”?

Cal preparar-se pel pitjor?

Tots els adolescents són iguals?

Adolescència, pubertat, el desenvolupament biològic i psicològic general, … i algunes propostes pràctiques per poder gaudir d’una etapa més de la vida dels nostres fills que els porta cap a la construcció de la persona autònoma… i ADULTA!

Educar no s’assembla tant a omplir una ampolla buida, sinó més aviat a fer créixer una flor a la seva manera.

Xerrada a càrrec de M. Helena Tolosa Costa, ha treballat des de l’any 1990 en centres d’Educació Especial, Infantil , Primària i ESO com a docent i logopeda. Des de l’any 2006 treballa com a psicopedagoga, assessora familiar, personal i d’adolescents en diferents col·lectius.

AMPA INFORMA NUM 24 (pdf)

PDF amb el resum de la xerrada

 

%d bloggers like this: