L’esperit consumista, la biologia i l’accés a la Xarxa avancen l’adolescència.
La precoç arribada de la pubertat no va parella amb una major maduresa intel·lectual.
Si matem la infància “produirem fruits precoços que no tindran maduresa ni gust i que es podriran molt aviat”. Qui parla és el filòsof francès Rousseau que ja a finals del XVIII no es mostrava partidari d’avançar les etapes de la vida. Especialment era contrari a escurçar la infància. En el seu Emili o l’educació sostenia que aquesta infància calia viure-la amb plenitud mitjançant el joc. Per això, exhortava els lectors a estimar ia “afavorir els seus jocs”. “Homes, set humans, que és la vostra obligació primera; sigueu-ho amb tots els estats, amb totes les edats, amb tot el que és propi de l’home”.
ELISA SILIÓ – EL PAÍS
Imatge We Are Tweenagers
El cas és que avui, els nois – especialment les noies – d’entre els 8 i els 12 anys transiten una preadolescència primerenca que els anglesos, tan amics d’inventar categories, diuen Tweenies o tweenagers (de la unió de teenagers, adolescents, amb wee, petitons). Les nenes juguen amb nines gòtiques, es maquillen (sense sortir de casa), posen a les fotos com si fossin actrius de Club Disney, exigeixen un mòbil o es desmaien per Justin Bieber quan a la seva edat els seus pares escoltaven Enrique i Ana.
“Si la infància neix amb Rousseau, podríem advertir que avui en dia i amb l’afany d’arrossegar els nens a l’esperit consumista, materialista i egoista, podríem estar sent responsables de la mort mateixa d’aquest fenomen cultural i evolutiu”, assegura Preses de Andrés Tripero. Aquest professor de la facultat d’Educació de la Universitat Complutense considera que els adults estan permetent que els nens “es col·loquin a la mateixa altura”, ambicionant econòmicament el mateix que els majors i adquirint de manera directa coneixements i actituds d’adult tot i no tenir la maduresa imprescindible.
Un exemple són les xerrades per a l’elecció de centre en passar de primària a secundària. La decisió que un nen vagi a un institut o un altre, compten sorprès un cap d’estudis, ja no recau en els pares-que van estudiar on van voler els seus-sinó en els fills, i és a ells a qui es dirigeix la xerrada explicativa . “Els hem donat el dret a triar però no els hem ensenyat a reflexionar sobre per què això i no allò”, lamenta el psicòleg Ángel Peralbo. La psicoterapeuta Mònica Manrique va al llibreAdolescents, una història natural (Duomo), de David Bainbridge, professor d’Anatomia i Clínica veterinària a la Universitat de Cambridge, per parlar des d’un punt de vista biològic de l’escurçament de la infància.”L’adolescència comença amb la pubertat, que implica una seqüència de canvis biològics que comencen abans a les nenes que en els nens. En ambdós casos s’ha avançat en els últims decennis als països occidentals”. Segons Bainbridge, durant el passat segle XX la pubertat es va iniciar 12 dies abans per any transcorregut, però en els últims anys aquest avenç anual és de tres dies.
Manrique, autora del bloc Padres en apuros, distingeix diverses causes que expliquen aquest avançament de l’adolescència. No ho atribueix als gens, “perquè aquests no poden haver sofert canvis tan grans en tan poques generacions”. Observa el sobrepès com anticipador de la pubertat, tot i que “encara queda molt per saber”, precisa. “Podria existir un vincle entre l’inici de la pubertat i la llet de fórmula, que fa que els nadons creixin més ràpid. I un baix pes en néixer porta a que la pubertat s’anticipi fins a 10 mesos “.
Manrique creu que pot condicionar la precocitat una major cura de la salut-menys paràsits i infeccions i millor dieta-, un estatus més alt – “això es pot relacionar amb la millor nutrició” -, la latitud – “els finlandesos entren en la pubertat 1 any més tard que els grecs “- i l’estrès,” que és una cosa que no és acceptat per tots els investigadors “.
“És veritat que hi ha un avançament biològic, no hi ha més que veure-ho.Però no va acompanyat d’una major maduresa. Aquests nens no són més responsables que els d’abans.Gairebé diria que les anteriors generacions no estaven tan perdudes i això que no tenien accés a tanta informació “, opina Peralbo. El professional culpa d’aquesta desorientació a les seves famílies. “Als nens se’ls apunta classe de tot, estan molt preparats, però no se’ls forma en intel · ligència emocional. En valors, en l’esforç. No saben valer-se per si mateixos i els pares estan desbordats.La sobreprotecció és un tema suat però és evident “, afegeix.
A partir dels 13 anys, les noies europees doblen els nois en casos de depressió i ansietat ia l’hora de puntuar la seva autoestima, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). “Tot sembla indicar que, en bona mesura, les adolescents estan sotmeses a més situacions d’estrès, violència, normes culturals i càrrega de treball que els homes”, sosté Peralbo en el seu llibre d’autoajuda De nenes a malotas (L’esfera dels llibres ).
“Els nens són cada vegada abans adolescents, però també els seus pares no volen deixar de ser joves. Als 50 segueixen considerant-se, vesteixen i es comporten com a tals.De manera que l’adolescència s’allarga per dalt i per baix “, assenyala l’educador i psicòleg Alfredo Hernando. Només cal fer una volta per algunes botigues de roba interior per comprovar el furor que provoca entre les dones de 40 la gateta animada Hello Kitty, que ja va superar els 35. “El problema no és com vesteixin, sinó que no siguin capaços d’assumir el paper de pare i actuïn com a amics. Hem passat del pare autoritari que sempre tenia raó, a l’extrem contrari”.
“Jo no crec que els nens hagin canviat tant. Som nosaltres, els adults, i la societat els que ho han fet. Plató deia que sempre ens queixàvem de la generació següent “, sosté el psicòleg clínic Mark Beyebach. “Els pares estan menys presents i han delegat l’educació a les pantalles, en els mòbils. Els fills estan superprotegits: se’ls matricula a la universitat, se’ls busca col·legi major, porten la roba a rentar … Viuen una infància amb drets però sense les obligacions dels adults “, opina el coautor de Com crear fills tirans (Herder). “Passen que els preparin la motxilla al descontrol total”.
Beyebach considera que caiem en un parany: “Tenim un record idealitzat de la nostra infantesa”. L’eix del canvi està, en la seva opinió, en el consumisme. “Hi ha moltes empreses amb grans interessos en el món infantil que pressionen perquè el nen consumeixi. Les crea frustració no tenir mòbil o iPad, saldo al telèfon … La comunió és el paradigma del consumisme. Les famílies s’endeuten i això no és aprenentatge “. En ple enfonsament econòmic el malbaratament en la comunió s’està frenant. La despesa s’ha reduït un 45% en quatre anys i ronda els 1.700 euros el 2013, segons l’informe que cada any presenta la Federació d’Usuaris Consumidors Independents (FUCI). “Encara que amb la crisi s’hagi reduït la despesa, no sembla haver-hi una conseqüència positiva perquè queda la idea de consumir. Cal aprendre a tolerar la frustració “, diu Beyebach.
Els pares d’aquests nens van néixer en els anys seixanta i als setanta i es van criar en un ambient de creixent comoditat, acostumant-se a una abundància no passatgera. Per aquest motiu mantenen una inclinació més consumista que la dels seus pares i avis: tenen menys consciència dels preus, són menys hostils a la publicitat i els tempten més les rebaixes i promocions. “L’èxit és tant més sorprenent quant la sobrietat, l’austeritat, l’ascetisme, la renúncia i el despreniment han estat durant segles guia i nord dels famèlics espanyols, i que n’hi ha prou amb remuntar uns pocs lustres per trobar tals virtuts encara instal · lades entre nosaltres”, es lamentava el 1975 el sociòleg Rafael López Pintor en el seu llibre Els espanyols dels 70 .
Des de llavors, el consumisme sol avança. “Per això som el país d’Europa amb més smartphones , quan tenim sis milions d’aturats. Jo no parlaria que tenim una crisi de consum sinó d’un consum de crisi. Ens hem ajustat per seguir gastant “, raona Luis Alonso, catedràtic de Sociologia a la Universitat Autònoma de Madrid. I en aquestes circumstàncies els nens són marquistes perquè els pares ho són.”Demanen a les seves famílies coses de marca per ser acceptats al grup. Hi ha una pressió social que t’empeny a portar-les. Si no, tens por de ser exclòs i és el pitjor que li pot passar. Hi ha d’haver un contrapès ecologista o elitista molt gran perquè als nens no els importi “, afegeix Alonso.
“Els nens finlandesos són menys marquistes que els espanyols tot i ser un país més ric. Han rebut, a l’escola ia casa, educació del consum responsable. Hi ha altres valors, es dóna més importància al públic. A Espanya vam arribar tard al consum, partint de capital social i cultural molt baix i per això no és raonat “, prossegueix Alonso. A menys formació intel · lectual, més gran és l’obsessió pel consum. “No tenen altres perspectives de gaudi cultural”.
“L’adolescència és un invent del segle XX. Abans eres un nen i, quan als 11 o 12 començaves a treballar, et converties en un adult. Amb 12 anys les nenes ja eren mares”, recorda l’escriptor juvenil César Mallorquí.”Per això els començaments de la literatura juvenil són difusos, cap als anys setanta, mentre que els de la infantil estan clars”.
“El 25% dels nens d’entre 8 i 12 anys a Espanya tenen mòbil. En el món neixen al dia tres vegades més smartphones que nadons. Al mercat hi ha disponibles 8 pastilles per al mercat infantil “, ens expliquen en el petit documental La generació Play-mòbil , de la revista Einnova de la Universitat Complutense.
“No és que l’adolescència comenci aviat, és que els nens amb dos anys estan ja habituats a les noves tecnologies. El cervell no està adaptat per a aquests estímuls perceptius i va a haver de canviar. Com van a conduir de majors només a 120 si el seu sistema nerviós s’ha adaptat a la rapidesa? “, Anuncia De Andrés Tripero, que incideix en l’experiència de Silicon Valley, el paradís de la informàtica. “Allà, els executius no donen un ordinador i un mòbil als seus fills fins tard. Perquè el que volen és que desenvolupin l’estabilitat emocional i es sociabilicen, i les tecnologies aïllen “.
“Les empreses contracten experts que analitzen les xarxes socials i creen productes pensats per a adolescents. A un cantant de veu mel · líflua que canta el que elles volen sentir “, es mofa l’educador de Justin Bieber. “La despesa major no està a la moda, que és per a majors, és a tecnologies”. El 78% dels nois entre 14 i 19 anys corren el risc de tenir comportaments obsessius en el futur per la seva “obesitat digital”, segons un estudi de la Fundació Eroski presentat el passat novembre.Ja hi casos diagnosticats d’adolescents internats en un centre de salut mental per curar la seva obsessió.
Sobre el poder d’Internet incideix també Laia Esqué, editora del segell juvenil Molí. “A través d’Internet tenen accés al món sencer i han canviat la forma de relacionar-se amb altres nens. A la seva edat ens esgotava trucar a un amic a casa i haver de parlar amb el seu pare. Ara tenen moltes formes diferents: el xat , el mòbil … Això els fa més autònoms, adults “. Una maduresa que, no obstant això, en opinió de Esqué, no té el seu reflex en el nivell intel · lectual de les seves lectures. “Hi ha llibres estrangers infantils o juvenils que a Espanya es cataloguen per a adults perquè es consideren massa complexos. Ha passat amb El noi del pijama de ratlles o La lladre de llibres “.
“No hi ha una edat ideal per entrar en l’adolescència. El que podem fer com a pares és cuidar la nostra relació amb ells, acceptar-los com persones que estan canviant, portar de la millor manera possible que es vagin distanciant de nosaltres i encaixar amb generositat i intel · ligència la influència cada vegada més gran del grup d’iguals “, pensa la psicòloga Manrique, que ha treballat amb nens problemàtics i en una escola de pares. “També haurem de proporcionar-los una bona formació i educació sexual i intentar no perdre els nervis davant la inestabilitat emocional en què viuen”. Què diria Rousseau?
‘Peluparties’ i nines a la moda
Ni les innocents “barriguitas” s’han salvat del rentat de cara. Les avui mares van jugar amb rosses querubins, mentre que les nines de les seves filles porten els cabells llargs, pantalons pesquer i una samarreta que deixa a l’aire la seva prominent panxa. Al capdavant del tunejat les Monster Girls, dirigides a noies d’11 O12 anys, però que causen furor entre les petites que emulen les majors. Tant, que per Nadal hi ha llista d’espera i mercat negre. Quina és la clau? “Les seves aventures, vehiculades en forma de contingut a través de diverses plataformes (online, TV, novel · les, diaris …), són el reflex de la vida de qualsevol preadolescent. Les llança el missatge que poden expressar la seva individualitat sense complexos, abraçar les seves imperfeccions i atrevir-se a ser diferents sent ells mateixos “, opina Elvira Sanjurjo, directora de màrqueting de Mattel Iberia. “A més, Monster High tenen una estètica moderna, diferent i superfashion que connecta amb elles a la perfecció”.Sanjurjo recorda que “les joguines no estan al marge de la realitat” i “evolucionen per adaptar-se als temps encara que persegueixi el mateix objectiu didàctic, socialitzador, d’entreteniment”.
Les peluparties, que recorden la festa de pijames de Grease, són l’últim crit. “Les assistents comptaran amb una sessió de bellesa amb tractament personalitzat que inclou rentat, pentinats, manicura, maquillatge i les invitacions”, ofereix una perruqueria madrilenya seu pla per a vuit nenes per 149 euros. “Sempre ens hem pintat i pentinat i no ho veig malament, però que es doni massatges a nenes de vuit anys em sembla una perversió”, pensa Mamen Infant, periodista de bellesa.”Les marques treuen maquillatges de colors alegres i barats per a les nenes, però no dirigeixen la publicitat cap a elles”.
La franquícia Princelandia, present a 160 països, té ja 24spas infantils oberts a Espanya en poc més d’un any.”Tot el nostre personal són educadors pel que les activitats es basen en passar un moment divertit mentre s’inculca una imatge positiva del benestar i de la cura personal”, adverteixen a la web. Els seus centres compten fins i tot amb una llarga passarel · la rosa perquè les nenes se sentin top model per un dia. Diversos grups feministes han posat el crit al cel. “Transmeten la idea que la dona és propietat dels prínceps i que és un objecte sense idees ni pensaments”, es queixa el col · lectiu A Clau Roya, de Saragossa.
La Mary Pepis, que segueix venent-se, és gairebé una relíquia. Existeixen en el mercat estoigs de perruqueria que inclouen màquines per fer metxes i acolorir el cabell, opcions de colors o tenalles per rizarlo. I els tatuatges, amb permís patern abans dels 16 anys, són el dia a dia i això que el 80% dels que es tatuen amb menys de 20 anys es penedeix sense complir els 35.
Imatge de m2tendencias
41.392005
2.150029
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 