Tendències: 8 de març, dia internacional de la Dona


Les cares de l’edat

Les cares de l’edat

L’esperança de vida de la dona occidental es xifra en els 85 anys. Però gràcies als avenços científics, els canvis socials i l’esforç personal, una dona d’avui és capaç de viure “diverses vides en una” al marge de la data que figuri al seu DNI

Tendències: 8 de març dia internacional de la Dona (pdf)

Les edats sense frontera

Els avenços sociocientífics fan que la dona esquivi el dictat de la seva edat cronològica.

ANNA VEIGA “Ens arriben més dones madures que volen ser mares i ho són amb garanties”
MONTSE MANUBENS “La dona treballadora porta amb més rigor els seus controls, per això envelleix millor”

La Vanguardia – NÚRIA ESCUR

Cada vegada costa més d’endevinar l’edat d’una dona. I la culpa no la té només l’àcid hialurònic. Els canvis socials, laborals i científics experimentats en els últims 25 anys han aconseguit que la frontera entre les dècades de la vida d’una dona quedi definitivament difuminada. Per això, ara com ara, hi ha dones d’entre 50 i 60 anys que viuen experiències cronològicament més pròpies d’entre els 40 i 50.

Coincidint amb la celebració del dia internacional de la Dona s’ha inaugurat l’exposició Ser dona. Avui, que romandrà oberta al públic fins al dia 1 de setembre al Museu Marítim de Barcelona. Allà trobaran les respostes a aquesta curiosa evolució de les etapes de la vida de la dona contemporània.

Una bateria de cinquanta vídeos presentats en primera persona ofereixen testimonis reals de temes que han determinat, definitivament, la realitat de la dona d’avui. La maternitat tardana, per exemple. “Jo volia ser mare jove, però per qüestions laborals no em vaig decidir. Al final, quan em vaig quedar embarassada als 30, vaig tenir un xoc emocional. Em vaig espantar, creia que no estaria preparada”, explica Àurea Ripoll, que confessa que, finalment, la maternitat va ser l’alegria més gran de la seva vida. “No és inconvenient; aprens a incorporar el teu fill a la vida d’abans”.

Com ella, altres dones han passat per aquesta reflexió. De fet, per a la doctora Anna Veiga, directora d’R+D+I de biologia del servei de reproducció de la Fundació Dexeus, aquest és el fet més determinant en lustres. “Tenim llibertat reproductiva. I aquest és, sens dubte, el canvi més gran. A la consulta ens arriba un perfil de dona madura que vol portar endavant un embaràs. I que, encara que alguns considerin que s’acosta a la menopausa, pot fer-ho amb garanties”.

Plantejada com un homenatge a totes les dones en un dia històric com avui, l’exposició s’ha volgut basar en aquests testimonis de dones reals. Sònia Pujol n’és una, un dels pocs casos de dones amb lesió medul·lar que han pogut donar a llum amb part vaginal. “Vaig pensar: estic en una cadira de rodes, d’acord, però al final… què necessita un fill d’una mare? Vaig concloure que capacitat d’estimar. I això, als meus dos fills, no els ha faltat”.

Presència on line, pantalles, vídeos, retrats de gran format que il·lustren etapes, des de la infantesa fins a l’adolescència, de la plenitud a l’envelliment actiu, gràfics i dades sobre totes les variables –sexualitat, família, treball o educació– es confabulen en un espai batejat Jardí de la pluralitat. “Una manera de divulgar i evitar pors”, explica el doctor Pere Barri, del departament d’obstetrícia i reproducció i president de la Fundació Dexeus.

Aquestes pors també han disminuït. Tot i que actualment un 17% de les dones no van al ginecòleg per les revisions, fa 25 anys més d’un 50% no hi anava mai. “Hem passat d’una medicina terapèutica a una de preventiva en la qual la majoria de pacients estan sanes”, resumeix el doctor Barri. Aleshores, en quins aspectes ha millorat la vida? “Es cuiden molt més i no sols a nivell estètic, inverteixen en salut, però el seu enemic és l’estrès i la pressió socioprofessional que viuen”.

L’esperança de vida de la dona occidental se situa al voltant dels 85 anys. Si caben moltes vides en una…, quin paper té avui l’edat? “És un factor clau per a la reproducció de la dona i es veu perjudicat per la seva incorporació al món laboral. Un 60% de les dones considera la maternitat com un obstacle per a la vida professional”, explica el doctor Pere Barri. Però en termes de salut laboral no tot és una dificultat. Fa 28 anys que la doctora Montse Manubens es dedica al tractament de la menopausa en la unitat corresponent de la Fundació Dexeus Salut de la Dona. “Primer vam pensar que les dones treballadores, excessivament estressades, potser se saltarien les revisions ginecològiques. Però la reali

tat és just la contrària: la dona que treballa és la que actualment porta amb més rigor els seus controls; per tant, arriba a la vellesa en millor estat”.

Els temes de dones haurien de ser temes d’homes. Així ho han entès els més joves. A la consulta el doctor Pere Barri ha detectat canvis importants en l’actitud d’aquests homes acompanyants. Els dirigeix una recomanació. “Les dones són diferents, ni millors ni pitjors, diferents. Culturalment tenen assumit el rol de l’organització familiar i la carrera professional. Crec que aquesta presumpció ha de canviar”.

“Als seus homes –continua– els diria que entenguin i, sobretot, respectin aquesta diversitat biològica i que no imposin o donin per fet que per ser dona cal arribar a tot, com a esposa, com a mare, com a professional”.

Sembla, doncs, que la medicina avança pel mateix camí que les dones, que intenta donar respostes a situacions noves. Per a la doctora Maite Cusidó, cap de la unitat de risc oncològic a la Dexeus, “en els últims 25 anys les dones han passat a entrar a un grup de risc –més fumadores, més dietes, més estrès– i a endarrerir la seva maternitat per no obstaculitzar la seva vida laboral”. El repte és per a tots, homes i dones, perquè, tal com manifestava fa poc, públicament, el pintor Gonzalo Goytisolo, “el masclisme oprimeix la dona, però ens té agafats pels ous a tots”.

Els avenços són fràgils

“Els avenços són molt fràgils”

Els poders polítics poden fer desaparèixer en un tres i no res els drets de les dones, diu la responsable d’Intermón.

La Vanguardia – CRISTINA SEN

ACiudad Juárez la impunitat t’esquitxa”. Belén Sobrino, responsable dels programes de drets de les dones d’Intermón Oxfam, fa referència a la impunitat envers el feminicidi, a l’evidència que moltes societats tenen interioritzada la violència contra les dones com un fet inherent a la vida. La Belén es va obsessionar amb Ciudad Juárez quan treballava a Mèxic de periodista en una publicació digital sobre temes de cultura, i sentia i llegia el que passava a la frontera. Al cap d’uns quants anys va aconseguir anar-hi com a cooperant. Durant els dotze mesos que hi va passar va veure i entendre moltes coses.

Després de gairebé una dècada fora d’Espanya –la major part del temps l’ha passat treballant en oenagés pels drets de les dones a Amèrica Llatina–, la Belén assegura que es pot lluitar i guanyar, que s’aconsegueixen avenços amb petits o grans projectes que de vegades obliguen els governs a reflexionar. Però que aquests avenços en els drets de les dones són fràgils, allà i aquí.

“Com que depenen del poder polític –assenyala–, poden retrocedir en un tres i no res, perquè no es consideren prioritaris; te’ls donen i te’ls prenen”. No són prioritaris en els sistemes de poder d’ordre masclista interioritzat, i per això es considera igual d’important aconseguir que es legisli a favor de la dona com que després aquestes lleis tinguin el desenvolupament i el pressupost suficient.

El primer dia a Ciudad Juárez, la Belén va anar caminant al supermercat i va notar que se la miraven d’una manera estranya, no hi havia dones al carrer. Va ser l’únic dia que hi va anar tota sola caminant. Des d’aleshores, i com li van recomanar, sempre es va desplaçar amb cotxe i amb els botons de seguretat activats. Però la vida per a una dona tampoc no és fàcil, assenyala, a Hondures, Guatemala o molts altres països de Llatinoamèrica.

“Realment ho veus tan exagerat?”. Això és el que de vegades li preguntaven les dones del país on cooperava. És una pregunta, explica, que mostra com tenen interioritzat que “és normal” que s’exerceixi violència contra elles, i aquí hi ha el primer pas per canviar les coses, la consciència que tenen drets i que cal lluitar perquè es reconeguin, igual com les mexicanes van aconseguir portar fins al Tribunal Interamericà de Drets Humans l’Estat mexicà com a responsable del feminicidi a Ciudad Juárez.

Cada lloc té uns problemes diferents, però la desigualtat –poc o molt– és a tot arreu. Des d’Intermón, la Belén s’encarrega dels programes pels drets de les dones a la República Dominicana, Nicaragua, Guatemala, Colòmbia, l’Equador, el Perú, el Marroc, Burundi i el Brasil, país del qual ja surten. Al Perú, per exemple, es treballa amb “dones populars”, és a dir, treballadores domèstiques o mestresses de casa que, com a col·lectiu, poden haver estat excloses, subratlla, dins del “feminisme elitista”. Al Marroc està en marxa, i a bon ritme, un programa de millora de les condicions de les treballadores de la maduixa a la zona de Larraix.

Els productors, explica, les recollien en furgonetes en un poblat i les portaven a les zones de recol·lecció sense cap dret i en unes condicions pèssimes. “Quan van veure que volíem i podíem millorar les condicions laborals, la retribució econòmica, s’hi van apuntar. Avui –diu– han aconseguit mobilitzar els ministeris.

El punt de partida dels projectes són les organitzacions de dones que hi ha en cada país, en cada zona. S’hi afegeix Intermón per fer front a un immens ventall de dificultats. A Burundi, el primer pas és garantir els drets reproductius, que puguin donar a llum sense posar en perill la seva vida. “Aquí calen mesures dràstiques, morir així també és violència”, diu la Belén. Mil camins en què cal avançar i massa drets que cal consolidar.

Que conciliïn elles

Tenir fills augmenta les hores laborals de l’home i redueix les de la dona.

La Vanguardia – BEATRIZ NAVARRO

La conciliació és cosa de la dona. A diferència del que passa en el cas de les mares, tenir més fills no és motiu perquè els homes optin per treballar a temps parcial.

És la tendència que, tenint en compte les xifres publicades ahir per Eurostat, l’oficina estadística comunitària, s’aprecia a tota la Unió Europea i de manera més aguda que la mitjana de la Unió Europea, a Espanya.

Només un 7% dels homes sense fills treballa a temps parcial a la UE, un 21,7% en el cas de les dones. Les coses canvien quan la família comença a créixer. Amb el naixement del primer fill, el percentatge d’europees que treballa a temps parcial s’eleva al 32,2%, mentre que el dels europeus cau a un 4,5%. És a dir, amb el naixement del primer fill, el més habitual és que elles passin a treballar menys hores i ells, més.

A cap país de la UE no s’observa que l’arribada dels fills augmenti la taxa d’homes que treballa a temps parcial. Aquesta dada pot tenir relació amb una altra estadística que s’ha mogut molt poc en els últims anys: la dona cobra un 16% menys que l’home per la mateixa feina. És a dir, treballa de franc 59 dies a l’any, segons les xifres publicades per Eurostat al febrer.

A mesura que la prole augmenta, les mares són les més proclius a treballar a jornada partida: amb tres fills o més, un 49,6% de les treballadores europees treballa a temps parcial. En canvi, el percentatge de pares que opten per aquesta situació o s’hi troben continua a la banda baixa, al mateix nivell que el de treballadors sense fills (7%).

A Espanya, la situació és similar. La taxa de dones que treballen a temps parcial salta d’un 17,7% a un 25,5% amb el naixement del primer fill i passa a un 40,7% quan tenen tres o més nens. Quant als homes, només un 7,4% treballa a temps parcial quan no té fills, percentatge que es redueix a un 4,9% quan neix el primer fill i repunta lleugerament fins a un 5,5% quan hi ha tres o més nens a la família.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: