Les AMPA avui: A escola, tots som un equip

Les AMPA avui - A escola, tots som un equip

Falta participació. En una assemblea d’una AMPA acostuma a haver-hi un 10% o un 15% del total de famílies de l’escola, explica Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Pares de Catalunya (FAPAC), de manera que actualment no estan en un moment àlgid de participació. “Ho fan pels seus fills, però són només uns quants, perquè, en general, hi ha una falta clara de participació”. A més, el seguiment de l’escolarització dels fills també és seguit per escasses famílies. “Nosaltres sempre exigim que hi hagi més contacte del tutor amb les famílies”. Una manera de fer que les famílies poguessin trobar-se amb el tutor seria que es reconegués per llei l’assistència del treballador a les reunions escolars. “Igual que es pot sortir de la feina per anar al metge, també s’hauria de poder fer per reunir-se amb el tutor dels fills”.

ARA – CRIATURES

A escola, tots som un equip

Els pares treballen de bracet amb els centres educatius per millorar l’educació de les criatures.

ARA – CRIATURES – T. GILBERT

L’escola pública Alocs, de Vilassar de Mar, obre les portes els dijous a la nit per als pares. Les famílies entren a l’escola on han estat els seus fills durant el dia per aprendre a ballar, a cosir disfresses per Carnaval o per assistir a tallers i cursos de cuina. L’AMPA (www.alocsampa.blogspot.com.es ) és la responsable de les hores golfes de l’escola i s’implica en tot el que faci falta per millorar el centre. Ara mateix el cavall de batalla és el menjador escolar, que escola i AMPA pretenen canviar de cara a l’any vinent perquè sigui ecològic, tant com es pugui, i també perquè sigui saludable.

La Nani Moré, la mare de l’Adrià, que fa primer de primària, cuinera de professió i membre de la junta de l’AMPA (de la comissió menjador escolar), s’ha ofert a fer els tallers. Al primer, al qual es van apuntar 12 pares, va explicar com es cuinen les verdures de temporada i per què una tècnica culinària anava millor per a una verdura o per a una altra. Els va parlar de les proteïnes vegetals i els en va fer fer receptes. “La idea és que les famílies coneguin l’alimentació saludable, que modera el consum de les proteïnes animals i que no abusa dels fregits. Així l’any vinent els pares ja coneixeran els plats que menjaran els seus fills al menjador escolar”, explica la Nani.

A banda dels tallers de cuina, l’AMPA dels Alocs ha organitzat xerrades amb la dietista i nutricionista Alba Sanz i amb l’escriptor Gustavo Duch. També volen tirar endavant berenars saludables, el primer divendres de cada mes, que consistiran en begudes vegetals, pastissos casolans, entrepans amb pa ecològic… És a dir, alternatives als berenars actuals. I mentre se’ls mengen, les famílies faran una aportació econòmica, que l’AMPA destinarà a comprar un ordinador nou que necessita l’escola.

Encara més. “Quan expliques als tallers o als berenars les alternatives saludables per alimentar els seus fills, els pares ens diuen que no saben on anar a buscar els productes perquè no els troben al seu entorn”, diu la Nani. Per això l’AMPA dels Alocs té en ment altres projectes que vol traslladar pròximament a la direcció del centre, per a la seva aprovació. Per exemple, ha pensat a crear una cooperativa de consum, perquè les famílies puguin recollir les seves cistelles d’alimentació a la mateixa escola. “Amb la cooperativa de consum, reduïm els costos d’intermediaris i també guanyem temps, perquè el lloc per on sempre han de passar les famílies és l’escola”. El projecte de la cooperativa de consum es voldria engegar a final de curs, i de cara al vinent ja estarià en marxa, al mateix temps que el menjador escolar. Així, l’un i l’altre serien coherents, perquè al migdia els alumnes menjarien aliments ecològics i a la tarda els pares podrien recollir els ingredients amb què han cuinat a l’escola.

Tot plegat, diu la Nani Moré, és perquè l’escola fa una gran feina, que l’AMPA vol complementar, perquè li dóna suport en tot el que faci falta, perquè “tots som comunitat educativa”, afirma la Nani.

Una AMPA no deixa de ser com una feina, voluntària, esclar, però una feina que cadascú fa perquè sap com fer-la gràcies a la seva especialització professional o personal. La Nani Moré és cuinera i es va oferir a fer els tallers de cuina; el president de l’AMPA, el Toni Rubio, domina el tema de l’acolliment de criatures, i per això en parla a l’escola als altres pares perquè coneguin aquesta possibilitat i també n’organitza xerrades. Justament aquesta és l’essència d’una AMPA, els pares no són mestres però poden aportar molt a l’escola i a les criatures per millorar la seva l’educació.

Lluita i acords

L’AMPA de l’escola Maria Auxiliadora de les Salesianes del carrer Sepúlveda de Barcelona (www.masepulveda.es ) està integrada pel 90% de les famílies de l’escola, que paguen una quota de 50 euros anuals. Tot just aquest any han acabat de sufragar les pissarres digitals a cada una de les aules de l’escola. Van començar fa tres anys, amb les aules de cicle superior, i han acabat aquest any amb les d’inicial. “Tenim clar que tot el que fem és per a les criatures; som molt transparents”, explica la Núria Martínez, la presidenta. Ella mateixa afegeix que l’AMPA és una feina d’anar lluitant, d’anar aconseguint petites victòries i, sobretot, d’anar parlant molt perquè “no sempre tothom està d’acord amb el que fem”.

El pròxim projecte de l’AMPA és socialitzar els llibres, cosa que és “clau en els temps que vivim”. La intenció és que els alumnes només paguin els llibres una vegada durant tota la primària i que després, cada any, se’n puguin anar beneficiant sense cap cost. “A més de l’estalvi per a les famílies, també es treballa la idea de saber cuidar els llibres perquè no es facin malbé”. El llibre que no es pugui aprofitar de cap de les maneres, el pagarà l’AMPA.

Grups interactius

Tot plegat, l’AMPA ho va treballant gràcies a les comissions de treball en què s’han repartit els nou membres de la junta, i gràcies a les reunions mensuals, en què discuteixen tots els projectes. El de la socialització dels llibres i també el de les conferències per als pares són els que estan a l’ordre del dia.

Mentrestant, a Mataró, a l’escola Joan Coromines (www.coromines.cat ), els pares entren a les aules als matins per fer els grups interactius. S’asseuen en grups de 4 o 5 alumnes i supervisen les activitats que els mestres, per la seva banda, hauran preparat prèviament. “Nosaltres vigilem que totes les criatures participin en l’activitat, que s’ajudin entre elles i, sobretot, que entenguin bé el que fan”, explica l’Elena Ferran, que entra a les aules els dimarts d’11 a 12.30 h. “El meu fill veu que estic implicada en la seva educació, malgrat que jo no el tinc a l’aula quan faig els grups interactius, i l’AFA (Associació de Familiars i Alumnes) té clar que la implicació de les famílies en l’educació dóna més bons resultats acadèmics”.

Altres pares de l’escola entren a les aules a la tarda, que és el moment dels espais creatius, dedicats al teatre o a l’escultura, és a dir, als vessants més artístics. A infantil, a la tarda, els cursos de P-3, P-4 i P-5 es disfressen, fan jocs amb les ombres i les llums i treballen la grana (que vol dir que experimenten les textures dels aliments), entre d’altres. “La feina prèvia de preparar l’activitat, que és la forta, la fan els mestres; els pares hi som perquè tot rutlli, perquè hi hagi més adults que controlin, amb grups reduïts, que la feina s’entén i es fa bé”, explica l’Elena.

I com que en una AMPA cada pare i mare ajuda en el que sap fer i l’objectiu és que aporti el seu granet de sorra, a l’escola Joan Coromines de Mataró uns pares han fet un vídeo, que es pot visionar des de la pàgina web de l’escola, en què s’explica el dia a dia del centre, amb iniciatives com la dels grups interactius, amb un recull d’imatges de les tardes creatives, amb les declaracions dels mestres sobre la seva feina a l’escola i amb moltes entrevistes als alumnes, que també ofereixen el seu punt de vista sobre el centre on estudien.

Un puntal a l’escola

“La família i l’escola són dos puntals en el desenvolupament de la criatura, per això és tan important la vinculació”, afirma Esther Garcia, coordinadora del postgrau en educació emocional i benestar de la Universitat de Barcelona (UB). Alhora, Garcia valora que escola i AMPA facin esforços per acostar-se l’una a l’altra perquè tots busquen el mateix objectiu.

Per la seva banda, el professor d’educació de la UB Enric Prats assenyala quatre motius pels quals els pares s’han d’implicar en l’educació escolar dels seus fills.

1) Perquè en formen part, i l’AMPA és la manera de pertànyer-hi.

2) Perquè l’AMPA aporta un coneixement de la realitat diferent del que té l’escola, que té el seu propi coneixement, i per això es complementen.

3) Perquè està demostrat que la implicació dels pares afavoreix el desenvolupament òptim de la vida acadèmica de les criatures.

4) Perquè es potencia la vida emocional i social de les criatures, que saben que els seus pares estan presents a l’escola.

%d bloggers like this: