El deures de l’escola no són per als pares


alumnes i deures

La família ha d’ajudar que l’alumne adquireixi rutines i responsabilitat.

El paper dels pares és crear l’atmosfera adequada, motivar l’alumne i acceptar el criteri del professor Pels pedagogs, és “irracional” que els nens carreguin “amb més de vuit hores de feina cada dia”.

Les ampes es queixen de sobrecàrrega

Fa uns dies, la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), va denunciar una “sobrecàrrega” dels deures. Segons l’associació majoritària a l’escola pública, creixen les queixes dels pares sobre la quantitat de tasques que els alumnes han de fer a casa cada dia, cosa que suposa “en gran manera un fracàs del sistema” i provoca desigualtats socials entre les famílies. La Ceapa defensa que els menors necessiten temps per fer activitats esportives, culturals o d’esbarjo. Alhora es queixen que tants deures “constitueixen un problema per a molts progenitors que surten tard de treballar” i no disposen de prou temps. Des de la Ceapa sol·liciten a les administracions que actualitzin el currículum per desterrar tasques mecàniques i poc motivadores, i demanen també que es pugui oferir a tots els centres programes de reforç educatiu per als alumnes amb més dificultats. Juan Antonio Planas, president de la Copoe (Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació a Espanya), defensa que, per ser eficaços, les tasques han de ser individualitzades, i mai un càstig ni rutinàries, ni s’han de dissenyar des de les escoles per pal·liar les mancances del sistema educatiu.

alumnes i extraescolars

Tendències – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ -LA VANGUARDIA

En la immensa majoria dels col·legis d’Espanya, la jornada escolar no s’acaba quan els conserges tanquen les portes del centre, sinó que es trasllada a casa de cadascun dels alumnes mitjançant els deures. Aquestes tasques escolars han generat debats gairebé eterns sobre la seva conveniència, però en el dia a dia els pares es plantegen quin paper els pertoca. Sobretot, si es parteix del supòsit que aquesta peça quotidiana de l’ensenyament busca, a més de reforçar el procés d’aprenentatge dels petits, enfortir el pont entre els alumnes, les seves famílies i l’escola.

Luciano Montero, psicòleg especialitzat en família i educació, adverteix que “la feina fonamental s’ha de fer a l’escola; la de casa ni tan sols és necessària per si mateixa, ja que el que busca és que els nois comencin a treballar amb autonomia. que adquireixin hàbits”. Els especialistes en educació insisteixen que, en tot cas, els progenitors no han d’exercir de professors (“Els pares arriben on arriben, i això no vol dir que deixin de donar suport al progrés educatiu dels fills”, assenyala Montero) ni han d’acabar fent els deures dels nens, òbviament.

María José Rodrigo, catedràtica de Psicologia Evolutiva i Educació de la Universitat de La Laguna, diu que el principal objectiu de les famílies és “generar l’atmosfera i l’escenari adequats, motivar l’alumne, donar sentit en el món real al que estudia i als aprenentatges, i donar suport al criteri del professor, tant si s’hi està d’acord com si no”.

Més enllà dels continguts abordats, la catedràtica de Psicologia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Elena Martín recalca el paper simbòlic dels deures. “Suposa dedicar una estona –explica– a treballar en els temes de l’escola. Així es dóna valor a les tasques que fa l’alumne, i l’alumne veu que la família es preocupa pel que fa i, alhora, dóna importància al que demana el professor”.

Rodrigo planteja el paper dels pares envers els deures com un dels aspectes de la denominada parentalitat positiva. “A l’acompanyament en les activitats diàries, entre les quals hi ha fer les tasques escolars, s’uneix el foment de les vinculacions afectives, el consell i la supervisió de normes, el reconeixement dels mèrits, en lloc del càstig físic…”. Segons aquesta responsable de la confecció de programes d’educació parental, els problemes amb els deures tenen a veure, en part, amb la tradicional difícil comunicació entre família i escola: “Hi ha un desacord entre el que esperen uns i altres. Els pares de vegades no atribueixen als professors l’autoritat i categoria que mereixen, mentre que des d’algunes escoles es demana als progenitors que facin de professors i ajudin en tasques que s’haurien de fer a l’aula”.

Juan Antonio Planas, president de Copoe (Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació a España), expressa la seva preocupació per la quantitat de temps que ocupen els deures. El 2007, el 47% dels alumnes de 6è de primària que van dur a terme la prova de diagnòstic del Ministeri d’Educació ja va assegurar que dedicava entre una i dues hores diàries als deures. Un altre 30% afirmava que les tasques escolars li consumia més de dues hores diàries.

Segons l’opinió de Planas, resulta “irracional i antipedagògic” que les criatures carreguin “amb més de vuit hores de feina entre les sis hores de l’escola, les activitats extraescolars i els deures que porten a casa”. “És un fenomen més acusat en els entorns urbans, on es tendeix a omplir el temps dels nens amb activitats extraescolars”.

No és tant un debat pedagògic, assegura, com social, centrat en la conciliació. Una i altra vegada els experts consultats mostren la seva preocupació pels desajustos que generen els interminables horaris laborals dels progenitors. També expressen la seva preocupació pel risc que els deures es converteixin en un element de discriminació per als alumnes amb famílies amb nivells socioeducatius més baixos, que no poden ajudar els fills encara que es tracti de tasques simples o no es poden permetre pagar un professor particular o una acadèmia.

Dedicar l’atenció deguda a les tasques escolars, assenyala Elena Martín, no pot suposar “menjar-se la possibilitat de fer un altre tipus d’activitat i de descansar”. Així, els pares han d’orientar també en la gestió del temps i l’organització de les activitats. Tot això, recorda la catedràtica de la UAM, acaba repercutint, a més a més, en el rendiment acadèmic.

Sobre la qüestió de quan han de començar els petits a tenir deures amb regularitat, Luciano Montero situa la introducció gradual amb l’inici de primària: a 1r, 10 minuts; a 2n, entre 15 i 20 minuts; a 3r, entre 20 i 25…

A part del risc que la quantitat de tasques sigui excessiva, Martín adverteix sobre les activitats “repetitives i poc interessants”, i es mostra partidària d’“uns deures assenyats i atractius, que no siguin sempre el mateix”. Segons la seva opinió. les tasques escolars són una manifestació més d’un concepte del que és aprendre, com els llibres de text o les determinades maneres d’ensenyar dels professors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: