MOOC El declivi de la universitat?


MOOC-Dave-Cormier

L’oferta de cursos en línia i gratuïts obliga els campus a replantejar el seu model.

AJohn Hennessy, president de la Universitat de Stanford, s’atribueix el fet d’haver estat el primer que va parlar d’un tsunami a la universitat (“there’s a tsunami coming”) en una entrevista que li van fer a començaments de l’any passat. La frase s’ha repetit constantment al llarg dels darrers mesos i el tsunami té un nom: MOOC. Es tracta de la sigla que respon als Massive Open Online Courses, cursos que ofereixen els millors professionals del món de les universitats i institucions més prestigioses, a través d’internet i de manera gratuïta, de manera que poden arribar a milers d’alumnes.

LA VANGUARDIA – JOSEP PLAYÀ MASET – MOOC El declivi de la universitat? (pdf)

Fa només quatre mesos, a la inauguració oficial del curs a les universitats catalanes, el conseller d’Economia i Çoneixement, Andreu Mas-Colell, va llançar una advertència: “Les grans universitats del món se’ns ficaran a casa sense crear cap lloc de treball. Cal anticipar-se aquí; la col·laboració entre universitats torna a ser essencial”.

Però no tots ho perceben com una amenaça. Andrés Pedreño, exrector de la Universitat d’Alacant i exconseller d’Universia, va escriure al seu blog a començaments d’any: “L’educació s’obre i es globalitza”. Segons aquest professor, impulsor de la primera gran iniciativa espanyola en aquesta línia (Unimooc), la gran paradoxa és que “al mateix temps que les universitats experimenten les pujades de taxes més importants de la seva història, comença el boom mundial de l’educació oberta, global i gratuïta”.

La irrupció ha estat comparada amb l’impacte que internet ha representant per a la premsa escrita. I l’expansió ha estat veloç des de les primeres notícies, el 2008. De fet, no és fins al 2011 quan se sap que més de 160.000 persones de 190 països s’han matriculat en un curs d’intel·ligència artificial ofert per Sebastian Thrun i Peter Norvig a la Universitat de Stanford. Des d’aleshores han proliferat les iniciatives: Udacity, Coursera, EDX… Fins i tot Google s’hi va afegir el juliol passat amb el seu curs Power searching, al qual ràpidament es van inscriure 150.000 persones.

El responsable d’educació superior a Anglaterra, David Willets, ha afirmat que “els MOOC representen una gran oportunitat per ampliar l’accés als estudis superiors i satisfer la demanda global d’aquest sector, especialment a les economies emergents”. Aquests cursos, que es poden seguir còmodament des de casa o la feina, suposen una oportunitat excepcional per a joves i adults de diferents punts del planeta que poden tenir escasses possibilitats d’anar a la universitat. I, a més a més, poden fer cursos sobre Intel·ligència artificial, Enginyeria de software, Machine learning, Algoritmes, Criptografia, Introducció a la computació, Anàlisi de xarxes socials …

Això sí, les ciències socials i humanes de moment tenen menys predicament i és més dubtós ensenyar dret, sociologia o filosofia amb uns materials únics. S’ha fet molt popular un vídeo en què Sebastian Thrun explica l’experiència viscuda al seu curs d’intel·ligència artificial. Un jove afganès li va explicar per e-mail com esquivava els bombardejos i punts de control per aconseguir una connexió a internet i fer els deures. I una mare soltera, francesa, amb dos nens petits, que treballava 40 hores setmanals, li explicar com seguia els cursos de nit.

Un dels dubtes principals està relacionat amb la viabilitat financera d’aquests projectes. L’argument que molts professors estan disposats a cedir gratuïtament les seves classes magistrals o els seus apunts a la xarxa perquè l’enorme grup de seguidors els garanteix un reconeixement laboral encara més gratificant no sembla suficient. És cert que es cobra per certificats o per fer exàmens, i hi pot haver milers d’estudiants interessats. Però l’experiència indica que molts es conformen a seguir algunes matèries i que l’èxit es basa precisament en la gratuïtat.

Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una experiència pionera a Europa en un ensenyament a distància i en línia, és molt crítica: “Són cursos d’autoaprenentatge, cursos que s’ofereixen independentment del context de les persones, ja que poden tenir fins a un milió d’estudiants alhora, cosa que comporta una ràtio d’abandonament altíssima (prop del 95%) perquè no hi ha acompanyament. Hi ha el risc que s’arribi a considerar l’educació en línia de segona categoria”.

Els sistemes d’avaluació són un altre dels punts febles d’aquests cursos, atesa la impossibilitat de supervisió i correcció per part dels professors. Es fan exàmens tipus test, que faciliten la resposta, s’utilitza l’avaluació per altres companys o l’autoavaluació. Ara bé, també comencen a sorgir iniciatives des de col·legis majors o residències per ajuntar un grup d’alumnes que fan un mateix curs i facilitar-los una ajuda externa.

Els entusiastes dels MOOC recorden que la velocitat de canvi de la societat actual obliga a una formació continuada al llarg de la vida. I per això sorgeix la necessitat d’acollir-se a aquest tipus de cursos pel valor cada vegada més relatiu d’uns títols acadèmics que aviat queden desfasats.

El que ningú no posa en dubte és que aquestes experiències seran un revulsiu per a les universitats presencials. La crisi i la manca de recursos les impulsaran cap a un sistema mixt que combini ensenyament presencial amb el que es porta a terme en línia. I en aquest àmbit es pot aprendre molt de les noves didàctiques, amb vídeos gravats pels mateixos professors i l’impuls de les comunitats virtuals. I, a més, amb l’avantatge per a les presencials de disposar de l’acompanyament que pot aportar el professor com a tutor i corrector, cosa que els MOOC no poden oferir mai.

Alumnes titulats a les universitats de Catalunya

EXPERIÈNCIES

MOOC són les sigles en anglès de Massive Open Online Courses (cursos massius oberts i en línia).

Els projectes més destacats:

UDACITY. Projecte de Sebastian Thrun, que el gener del 2012 va deixar la Universitat de Stanford per crear la seva pròpia universitat en línia. Thrun i Peter Norvig havien superat totes les expectatives amb el curs Introducció a la intel·ligència artificial. Ara intenten que el curs Building a search engine arribi al mig milió d’alumnes.

EDX. Plataforma creada el 2011 per la Universitat de Harvard i el MIT de Boston, que van posar-hi 60 milions de dòlars per desenvolupar-lo. Va emgegar el maig passat, i més tard s’hi han afegit la Universitat de Califòrnia-Berkeley, la de Texas, el Wellesley College (femenina) i Georgetown (jesuïta).

COURSERA. Va començar amb cursos de la Universitat de Stanford, i ara n’ofereix d’altres universitats de prestigi com Yale, Princeton, Michigan, Penn…

FUTURELEARN. És el projecte europeu més rellevant. L’impulsa l’Open University, que ha sumat altres universitats del RU (Birmingham, Bristol, Exeter, Cardiff, Lancaster, Leeds, St. Andrews, Southampton…).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: